En Pedro Gómez Valadés, autor del blog Galiza - Israel, m´envia un interessant article, on ens parla del doble raser de moltes de les manifestacions que s´han fet aquestes darreres setmanes en moltes ciutats espanyoles per a protestar per la "massacre o el genocidi del poble palestí a Gaza". A continuació reproduiexo l´article integrament.
Gaza i Perejil.
Per: Pedro Gómez Valadés.
Font: Galiza-Israel.
Era el mes de juliol de 2002, quan una dotzena de gendarmes marroquins, van envair sense prèvia advertència l'illot de Perejil. Sondejos i enquestes fets en aquells dies reflectien un sentir (aclaparador) en què l'opinió pública espanyola exigia una resposta contundent, incloent-hi una intervenció militar. S'imagina el lector quins seria la demanda ciutadana, si en lloc d'una campestre invasió marroquina de Perejil, estiguéssim parlant d'un constant i indiscriminat atac amb míssils des de territori alauita sobre Algesires o Cadis?. Suportaria estoicament l'estat espanyol i l'opinió pública espanyola anys d'atacs amb centenars de ferits i dotzenes de morts sense cap resposta?
Assistim aquests dies a manifestacions, llegim articles d'opinió, notícies de premsa, que protesten contra les accions que Israel ve desenvolupant des de fa unes setmanes per aturar el constant i indiscriminat atac que des de la Franja de Gaza, el grup terrorista Hamàs, manté contra la població civil del sud d'Israel. Prop d'un milió d'israelians que des de fa anys pateixen l'impacte de milers de Kassam i morters, disparats des de la veïna Franja.
I jo em pregunto: És creïble aquest esquinçar-se les vestidures en qui ara s'escandalitza-amb epítets que en molts casos sobrepassen el que és racional, i per contra mantenien un sepulcral silenci quan, per exemple la Rússia de Putin va arrasar a sang i foc Grozni amb milers de morts i desapareguts? O quan fa poc la mateixa Rússia reincideix atacant la veïna Geòrgia? Quan en el oblidat Darfur centenars de milers de refugiats són assassinats amb la complicitat per passiva de la comunitat internacional?. Quan a l'estiu de 2007 l'exèrcit libanès assetja el camp de refugiats palestins de Nahr al Bared, i el bombardeja amb artilleria pesada durant setmanes. Em pregunto: Recorda vostè alguna mobilització ciutadana als nostres carrers reclamant la fi del bombardeig? Recorda vostè algun article d'opinió, comunicat atacant la "resposta desproporcionada" del "genocida" exèrcit libanès o rus? Recorda vostè alguna mobilització solidària quan Hamàs va donar fa més o menys un any el seu cop d'estat a la Franja contra la ANP passant a ganivet-literalment-a centenars de simpatitzants d'Al Fatà?
Es reclama d'Israel la "proporcionalitat" en la resposta. I jo em pregunto: Algú pensa que les tropes de l'OTAN a l'Afganistà, amb àmplia presència espanyola, no tenen una infinita superioritat tècnica i de foc sobre els talibans que combaten? Que per cada soldat francès, espanyol o americà que mor, no cauen 50 o 60 talibans o civils? Algú pensa que la força aèria i naval desplegada a l'Índic, amb participació espanyola, no és infinitament superior a les forces i mitjans dels pirates somalis que combaten? Quina lectura podem extreure d'aquest selectiu exercici de la solidaritat? Per què alguns només exerceixen el seu esperit solidari quan la "dimonitzada" és Israel? Això, en la meva opinió, resta credibilitat i sinceritat a les seves protestes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada