dilluns, 30 de novembre de 2009

Ahmadineiad finançarà pel.licules on es nega la Shoah

El comediant francès Diuedonné Mbala, conegut per les seves declaracions negacionistes de la Shoah, ha afirmat que el president del govern iranià Mahmoud Ahmadineiad finançarà un programa amb l´objectiu de fomentar pel.licules on es negui la Shoah.
Cal recordar que en Mahmoud Ahmadineiad ja ha patrocinat activitats similars com un concurs de caricatures o un seminari negacionista del Holocaust al desembre del 2006, on van participar coneguts negacionistes com David Irving o Roger Garaudy a més de racistes i neonazis de tota calanya com per exemple el lider del KKK nordamericà David Duke.
Font: El Reloj.

dijous, 26 de novembre de 2009

El govern israelià va aprobar anit la congelació de la construcció en els assentaments a Cisjordània

Ahir a la nit, el govern d´en Bibi Netanyahu va aprobar la congelació de la construcció en els assentaments a Cisjordània durant els pròxims deu mesos per a promoure les negociacions amb els palestins.Tanmateix, Netanyahu va afirmar que aquesta mesura no afecta a la capital de l´estat d´Israel, Jerusalem, ni a les construccions que anteriorment ja s´havien aprobat.

La reacció palestina no s´ha fet esperar i Saeb Erekat ha afirmat que no és suficient i que és inaceptable la continuació de la "colonització" israeliana a Jerusalem.



Com ve sent habitual en els darrers anys, qualsevol gest israelià per a reactivar les negociacions de pau és vist com a insuficient pels liders de l´ANP. De fet, fins ara, l´administració Obama ha estat molt més exigent amb Netanyahu que amb Abbas, a qui no se li ha demanat cap tipus de concessió per a reactivar el procés de pau, ni tan sols que elimini les aberrants mostres de judeofòbia dels mitjans de comunicació palestins sota el seu control. Però Potser valdría la pena que els assesors d´Obama recordessin que van ser les postures maximalistes d´Arafat i dels negociadors palestins - i no pas les israelianes - les que van frustrar la signatura dels acords de pau a les cimeres de Camp David i Taba al any 2000.


Font: El Reloj.

dimecres, 25 de novembre de 2009

Por qué Israel gana la batalla: un nou article d´opinió carregadet de judeofòbia del sr. Bastenier

Cada cop que llegeixo el diari El País m´enduc una sopresa, normalment desagrable. Quan no són els reports totalment tergiversats i acríticament propalestins del corresponsal estrella, Juan Miguel Múñoz, la sopresa ve amb els articles d´opinió, com el que ha publicat avui el sr. M. Á Bastenier. Doncs bé, parlant clar, català i en poques paraules, aquest sinistre personatge indica que l´estat d´Israel extreu una rentabilitat política en el conflicte amb els palestins de la memòria de la Shoah. Aquesta argumentació és festigosa. Quan un poble ha patit una tragedia tan gran com va ser l´intent d´extermini industrialitzat del poble jueu a Europa, és molt llògic que els supervivents i els descendents de les víctimes recordin aquells esdeveniments, els conmemorin i mantingui el seu llegat també com a ensenyança per a les futures generacions. Un poble sense memòria històrica és un poble fallit, al menys aquesta és la meva opinió. Ara bé, utilitzar la memòria de la Shoah com a arma estratègica per a criticar o desligitimar a l´estat d´Israel és terrible i una mostra de degradació moral com per exemple ho van ser en el seu moment les paraules de José Saramago de que "Ramallah era Auschwitz" o la menció del inexistent "genocidi palestí" tan en boga entre els col.lectius antisionistes. Doncs bé, el sr. Bastenier ignora que ell mateix està fent justament allò que crítica dels governs israelians: utilitzar la memòria de la Shoah per a treure rentabilitat política, afavorir les idees antisionistes i donar més metxa a aquesta nova religió que per a alguns ha esdevingut la causa palestina.

dilluns, 23 de novembre de 2009

Organització palestina financia el segrest de soldats israelians amb 1.4 milions de dòlars.


Sobre el paper es tracta d´una organització palestina que treballa per a l´alliberament de terroristes palestins empresonats a Israel. Tanmateix, segons informa el diari israelià Ma´ariv, com a resposta al oferiment de l´organització israeliana "le Jofesh Nolad" de pagar 10 milions de dòlars per a aconseguir pistes que permetin a l´alliberament dels soldats israelians desapareguts o segrestats, aquesta organització palestina ha decidit fer el seu "donatiu" particular per a aconseguir segrestar més soldats israelians. Tampoc es pot oblidar que aquesta "oferta" s´ha dut a terme en uns moments on es veu pròxim l´alliberament del soldat Gilad Shalit, en mans dels terroristes del Hamas desde Juny del 2006.


Font: El Reloj.


Reflexió personal: mireu la diferència. Mentres que les organitzacions israelianes es preocupen dels seus soldats desapareguts o segrestats pels terroristes, les palestines ho fan per a capturar més soldats israelians. Donen més importància a capturar a enemics que a preocupar-se pels membres del seu propi poble i això també ho fan els liders polítics palestins, més interessats en la "causa" que en el benestar i el benefici dels seus conciutadans. Com va dir Golda Meir: "la pau no arribarà fins que els àrabs estimin més als seus fills del que ens odien a nosaltres".

diumenge, 22 de novembre de 2009

Exemple de periodisme falaç: l´enfoc del País a les notícies del conflicte israelo-palestí


El diari El País, el mitjà de premsa més influent en el centre-esquerra català i espanyol, publica avui la següent notícia sobre el conflicte israelo-palestí, mostrant-nos un bon exemple del periodisme falaç, tergiversador i acríticament pro palestí que impera a l´estat espanyol i a la majoria de païssos d´Europa Occidental. En primer lloc, cal fixar-se amb el títular: "Diez heridos por bombardeos israelíes sobre Gaza". A més a més, com a subtítol a la capçalera de la notícia es pot llegir: "la ofensiva se produjo horas después de que Hamas anunciase que los milicianos no lanzarían más coetes sobre el territorio hebreo".


Dues aclaracións: la finalitat de l´ofensiva era la destrucció de fàbriques clandestines d´armament i la destrucció de tunels situats al pas fronterer de Rafah que són utilitzats pels terroristes del Hamas per a introduir armes de contraband a la franja de Gaza vía Egipte. Ho podeu llegir aquí. A més a més, aquesta ofensiva es va produir com a resposta al llançament d´un missil Al-Qassam que va impactar ahir al matí a les proximitats de la ciutat d´Sderot, al sud d´Israel. Tanmateix, aquestes dades claus per a contextualitzar la notícia no apareixen als titulars, centrats amb els ferits palestins, per a donar la idea als lectors de que es va tractar d´un atac ofensiu enllloc de la resposta a una anterior acció terrorista desde la franja.


El fet que com a subtítol s´indiqui que l´ofensiva es va produir hores després que el Hamas anunciés una nova "Hudna" (treva) no és innocent. Reforça la idea de que els israelians són els agressors i que els mencionats bombardejos van ser una acció ofensiva enlloc d´una resposta a un anterior atac terrorista contra sól israelià.


M´he detingut en l´anàlisi dels titolars perque aquests són molt importants. En primer lloc, cal tenir present que l´enfoc que el titular dóna a la notícia en molts casos influeix en la visió del lector sobre els esdeveniments narrats i és per això que en molts casos es busquen titulars rimbombants. Per altra banda, hi ha lectors que només són consumidors de titulars i per això aquests tenen molta importància perque determinen les conclussions que el lector extreu de la notícia.


Al primer pàrraf de la notícia parla de que "diez ciudadanos palestinos han resultado heridos". El fet d´emprar la paraula ciutadans tampoc és innocent. El lector conclourà que tots els ferits són innocents civils que desafortunadament es trobaven al lloc menys indicat en el moment menys indicat. De nou, l´objectiu d´aquest enfoc es presentar a Israel com l´agressor. A més a més, si tenim en compte que es van bombardejar tunels de contraband d´armes i fàbriques clandestines, la meva pregunta és: què fan innocents civils en llocs com aquestos? Molt en temo que la majoria de ferits són en realitat terroristes del Hamas o d´altres organitzacions palestines.


El fet de que l´ofensiva antiterrorista israeliana és una resposta a un acte terrorista contra territori israelià ocupa un lloc secundari en el texte: és mencionat en l´avantpenultim pàrraf de la notícia i ràpidament s´afegeix que no va causar danys amb la finalitat de donar la idea de que són "coets artesanals" e "inofensius", quasi com els petards que es tiren durant la revetlla de Sant Joan... La finalitat segueix sent la mateixa: distorsionar els fets i presentar als israelians com els agressors, uns agressors que a més a més fan un ús desproporcionat de la força (bombardejos amb F-16 vs innocents pertardets cassolans...). El que la notícia calla és que mentres l´excèrcit israelià posa tots els mitjans per a causar el mínim dany possible als civils palestins, el Hamas fà tot el contrari i busca llençar els seus missils contra zones poblades, escoles o cases particulars amb la finalitat de crear un clima de por i ansietat als ciutadans d´Sderot i dels kibbutzim del Neguev.


Aquest ha estat un simple anàlisi fet per un aficionat (jo no he estudiat periodisme) però crec que ha quedat prou clara la postura falç, tergiversadora i acríticament pro palestina d´un dels grans diaris de tirada estatal, El País, en el seu enfoc de les notícies sobre el conflicte israelo-palestí.

divendres, 20 de novembre de 2009

Juan Miguel Muñoz "ressuscita" els libels de sang medievals: "Cuando matar bebés es legítimo"...


El corresponsal del País a Jerusalem, Juan Miguel Muñoz, va ressuscitar ahir els vells libels de sang medievals i va tornar a mentir descaradament, presentant a l´ANP e inclús al Hamas com uns governs moderats, pragmàtics mentres que el govern israelià es presentat com un govern intransigent i que dóna suport als sectors més fanàtics i radicalitzats de la societat israeliana, uns sectors molt minoritaris i totalment bandejats per la major part dels seus conciutadans. Tanmateix, amb la lectura de la "notícia" de Muñoz sembla que sigui al revés. Que els extremistes siguin la gran majoria i només una petita minoria els que s´atreveixen a alçar la veu per a criticar-los. De nou, els editors del diari El País segueixen amb la seva línea intoxicació informativa, d´una postura acríticament pro palestina i d´una vergonyosa demonització de l´estat d´Israel. Però afortunadament la veritat sempre surt a la llum. Com a botó un exemple. Diu Juan Miguel Muñoz:


"La Autoridad Palestina se puso manos a la obra hace pocos años y ha recibido el aplauso del Gobierno de Estados Unidos por sus esfuerzos en los colegios. Hoy día, funcionarios del Ejecutivo palestino reciben con 24 horas de antelación los sermones que los imanes pronunciarán los viernes, y los templos se cierran una vez acabada la oración".


Doncs vegeu alguns exemples de l´antisemitisme imperant en programes infantils de la televisió palestina en la conmemoració per el cinquè aniversari de la mort de Yassir Arafat.

dimecres, 18 de novembre de 2009

La comunitat internacional exigeix paciència infinita a Israel

Fà un parell de setmanes la marina israeliana va interceptar un vaixell carregat d´armes de procedència iraniana amb destinació cap a Siria o Liban. Encara que ambdues parts ho han negat, posiblement aquestes armes anessin dirigides cap a l´organització terrorista xi´ita libanesa, Hezbollah, el braç del règim de Teherán al Liban desde la seva creació a inicis dels anys vuitanta del segle passat. El fet que el govern fonamentalista islàmic de l´Iran continui armant als terroristes de Hamas i Hezbollah és una prova clara de que el contingent de soldats de la FINUL no està acomplint amb èxit la seva missió al Liban. Justament, de la incapacitat de l´ONU per a evitar aquest rearmament, del problema que aquest fet representa per a Israel i per a totes les nacions del mon occidental en general, del bonisme del govern Obama, que creu poder arribar acords diplomàtics i negociar l´innegociable amb governs que no es volen avindre a raons, i del doble raser de la comunitat internacional, que exigeix paciència infinita a Israel i la culpabiltza de comentre crims de guerra amb informació clarament tendenciosa mentres es creua de braços amb el rearmament d´aquestes organitzacions terroristes o amb la recerca d´armament nuclear per part de l´Iran, ens parla Bernardo Ptasevich en aquest molt bon article.
Font: Aurora Digital.

dilluns, 16 de novembre de 2009

La oreja de Van Gogh sionistes!!!


Recentment el conegut grup de pop rock basc "La Oreja de Van Gogh" va realitzar una gira per Israel de deu dies de duració amb actuacions a ciutats com Tel Aviv o Lod. Doncs bé, aquesta inofensiva gira, ha provocat la indignació dels "superprogres" i "antiimperialistes" de Rebelion.org, que acusen als membres de la banda de ser complices de l´ocupació israeliana a Palestina, d´ignorar el patiment del poble palestí i bla, bla, bla...

Reflexió personal a mode de conclussió: aquests "superguais" i "superprogres" d´extrema esquerra no dubten a fer el joc a tots els extremistes palestins haguts i per haver, i no contents amb això, amb el pretext de solidaritat envers el poble palestí i de l´antisionisme, no dubten a demanar el boicot contra les institucions israelianes o contra els productes israelians. Ara bé, d´entrada et diuen: el boicot està justificat per les polítiques dels governs israelians envers el poble palestí i bla, bla, bla. Fals! el boicot pretèn aïllar econòmicament, culturalment, diplomàticament, es a dir, a tots els nivells, a Israel independentment de quin partit governi i de quina sigui la seva política. La cançoneta del boicot ja la vam escoltar durant el govern laborista de Barak (1999-2001), el govern "likudnik" de Sharon (2001-2006), el govern kadima d´Ehud Olmert i ara amb Netanyahu. Durant aquests deu darrers anys, els governs israelians han fet generoses ofertes als liders palestins per a concloure el conflicte amb la creació d´un estat palestí a la Franja de Gaza i a més del 90% de Cisjordània, especialment a les cimeres de pau de Camp David (Juliol del 2000), Taba (Desembre del 2000 - Gener del 2001), la desconexió de Gaza (Agost del 2005) i a la darrera cimera d´Annapolis (Novembre del 2007). La resposta palestina ha estat sempre la mateixa: no!, acompanyada d´un increment de la violència terrorista (com per exemple amb l´inici de la guerra d´Al-Aqsa o amb el llençament massiu de missils Al-Qassam contra els kibbutzim i les ciutats del sud d´Israel). Tanmateix, tot això no compta per als "supermegaantiimperialistes" i "pseudopacifistes" que continuen com a lloros demanant el boicot contra Israel i desligimant a thothom qui no segueix els seus dogmes i les seves crides al boicot com ara li ha passat a la Oreja de Van Gogh.



Als membres del mencionat grup donostierra els hi vull dir: Kolhakavod!

diumenge, 15 de novembre de 2009

antisemitisme a Brasil: Shimon Hitler

Manifestants pro palestins van intentar aixafar un dels actes en els que va participar Shimon Peres, el president de l´estat d´Israel, durant la seva visita oficial al Brasil. Desgraciadament, com ve sent habitual en aquesta mena d´actes antisionistes, els manifestants van comparar l´estat d´Israel amb l´alemanya nazi i a Peres amb Hitler (recordeu que aquest tipus de comparació va ser molt habitual també durant el govern d´Ariel Sharon, especialment en el contexte de l´operació antiterrorista "Defensive Shield" a Jenin al mes d´Abril del 2002). Alguns manifestants, a més a més, van amenaçar de manifestar-se en tots els events on participés el president d´un país que "ocupa un altre i mata a nens inocents".

dijous, 12 de novembre de 2009

Mai hem reconegut a Israel i mai ho farem

Aquestes declaracions tan "moderades" van ser realitzades per Azzam Al-Ahmad, un dels membres del comité central de Fatah, el partit d´en Mahmoud Abbas, el president de l´ANP, al diari semioficial palestí "Al Hayat Al Jadida" el passat dia 10 de Novembre. Desgraciadament, una prova més de que el principal problema per a assolir la pau al conflicte israelo-palestí no són les delimitacions frontereres del estat palestí en construcció, sinó que és la negativa del món àrab-islàmic i del lideratge palestí (dóna igual que parlem de Hamas com de l´ANP d´Abbas) a reconèixer el dret d´Israel a existir i el dret a l´autodeterminació del poble jueu en un territori considerat com a "Dar Al-Islam" (literal: "la casa del Islam" però es refereix a terra considerada com a Islàmica) i per tant innegociable des del seu punt de vista.
Font: MEMRI Blog.

dimecres, 11 de novembre de 2009

Neix el primer partit islamista a Espanya: "Partido Renacimiento y Unión de España"

Al magnífic blog Cat-Israel.org hi dediquen un exhaustiu anàlisi (recomano la seva lectura). Per la meva part, només afegir que no m´estranya gens que aquest partit s´hagi fundat en una ciutat com Granada, amb una comunitat islàmica molt activa i en expansió. De fet, desde fà alguns mesos, la comunitat islàmica de Granada edita una revista amb el títol d´"Islam Hoy", on són una constant els articles de crítica al mòdel capitalista occidental i la defensa d´una economía islàmica com a alternativa a aquest i a la actual crisi econòmica. A més a més, les referències al imperialisme nordamericà, i un suposat to progressista també són evidents a la majoria d´articles. L´objectiu està clar: atreure cap a l´islamisme a persones d´esquerra desencisades amb els plantejaments de l´esquerra actual i desitjoses d´una nova alternativa que, amb un to bastant messiànic, li ofereixi noves solucions radicals als problemes actuals.
PD - Un tema interessant seria analitzar la corrent de simpatía existent entre certes corrents d´extrema esquerra i l´Islamisme, entès com "la última gran alternativa d´oposició als valors de la democràcia occidental i del sistema capitalista". Tot i sortir-me del tema que em proposo tractar en aquest blog, prometo dedicar-hi un escrit.

diumenge, 8 de novembre de 2009

Desinformació al País (com sempre)

El passat divendres, El corresponsal del País a Jerusalem, Juan Miguel Múñoz, va escriure un veritable panegíric del president de l´ANP, Mahmoud Abbas, per a informar als lectors sobre la decissió del mandatari palestí de no presentar-se a la reelecció en les pròximes eleccions del dia 24 de Gener. El seu article presenta a un Mahmoud Abbas pragmàtic, moderat, desitjós de la pau i la negociació amb els governs israelians, però impotent per no poder aconseguir el seu anhelat objectiu ni poder frenar l´expoli de terres palestines per al projecte "colonitzador" dels "pèrfids" i "malvats" governs israelians a Cisjordania. Desgraciadament, aquesta imatge tan positiva d´en Mahmoud Abbas que ens ofereix en Juan Miguel Múñoz no s´ajusta a la realitat i només existeix a la imaginació del mencionat periodista. Per començar, recentment, Mahmoud Abbas va reconèixer en llengua àrab que no reconeix ni reconeixerà mai el dret de l´estat d´Israel a existir. Ho podeu llegir en aquest informe d´Itamar Marcus per a Palestinian Media Watch. A més a més, en aquest video podeu veure al "pragmàtic" i "moderat" president de l´ANP lloant a terroristes palestins que van cometre o dirigir brutals atemptats terroristes contra inocents civils israelians. Obviament, amb aquest tipus d´emissions als canals de TV, el lideratge palestí rehabilita als terroristes i els presenta com a herois i mòdels dignes de ser imitats davant la seva societat. El popi Mahmoud Abbas va reconèixer al Febrer del 2005 que ell mateix va enviar a terroristes per a matar a israelians.







Mahmoud Abbas tampoc ha volgut acabar amb la judeofòbia i la israelofòbia existent als mitjans de comunicació que depenen de l´ANP. Al contrari, la incitació al odi contra els jueus i contra els israelians segueix plenament vigent en els mitjans de comunicació palestins, on inclús s´utilitzen vells clitxés de la judeofòbia europea com els protòcols dels savis de Sió o els suposats crims rituals dels que els jueus eren acusats a l´europa medieval i del Antic Règim. A més a més, en els mitjans de comunicació palestins no existeix Israel ni hi ha cap referència a Israel, només al futur estat de Palestina, que ocupa tot el territori de la Palestina del Mandat britànic a partir del 1922 (Abans d´aquesta data, en el territori del mandat britànic sobre Palestina també estava inclós el territori del actual regne de Jordania).
Juan Miguel Múñoz, en el seu panflet afirmava que en Mahmoud Abbas sempre ha volgut utilitzar la negociació amb els governs israelians amb la finalitat de concloure el conflicte però aquestes bones intencions no concorden amb manifestacions reals del president de l´ANP, on per exemple afirmava que es va negar a firmar els acords de Camp David al mes de Juliol de l´any 2000, on el govern Barak es va mostrar favorable a la creació d´un estat palestí en un 93% de Cisjordania i a la totalitat de la franja de Gaza. Vejam... d´entrada, en Mahmoud Abbas no em sembla precisament pragmàtic...
I així podríem seguir destripant altres aspectes de la personalitat "pragmàtica" i "moderada" d´en Mahmoud Abbas, però amb uns quants exemples considero que ja és suficient. Desgraciadament, si per als periodistes espanyols, com per exemple Juan Miguel Múñoz, Mahmoud Abbas és un polític negociador, pragmàtic i moderat, la informació deixa de ser tal per a esdevindre propaganda, propaganda anti-israeliana amb la facilitat d´oferir una vulgata fàcil del conflicte: els àrabs palestins són molt bons i utilitzen la violència perque els israelians no els hi deixen cap més opció: si inclús els seus liders més moderats no aconsegueixen res de bó de les negociacions... I amb aquesta tendenciositat informativa, anem demonitzant a l´estat d´Israel, justificant les postures antisionistes, que de retruc van acompanyades de molts actes antisemites com hem pogut comprovar als darrers anys, especialment desde la guerra d´Al Aqsa o Segona Intifada Palestina. Però, clar, això als ideòlegs de l´odi i als periodistes políticament correctes tan els hi fà...

divendres, 6 de novembre de 2009

La darrera dècada

Avi Sharit, periodista i analista polític del diari israelià Ha´aretz, defensa que totes les opcions dutes a terme pel govern israelià durant les darreres dècades per a gestionar els territoris de Judea i Samaria han fracassat. Segons el seu parer, els governs de Levi Eshkol, Golda Meir i Yitzjak Rabin van decidir no fer res: creien que els territoris eren un as a la maniga que calia conservar per a assolir la pau amb els palestins i el món àrab. Posteriorment, durant la segona dècada, amb l´arribada al poder del Likud de Menahem Beguin i Ariel Sharon, el nou govern va apostar per una política favorable a la creació d´assentaments per a fer de la conquesta dels territoris un fet irreversible, especialment després de la cessió del Sinaí al govern egipci. El peatge a pagar va ser car: volent aixafar a qualsevol preu la soberania palestina, l´únic que van aconseguir va ser desvirtuar la sobirania jueva.
Durant la tercera dècada, el govern laborista de Rabin i Shimon Peres va optar per la pau a canvi d´una retirada progressiva dels territoris en benefici dels palestins mitjançant els acords d´Oslo, que van conduir finalment a un carreró sense sortida. Per què? doncs perque tots dos liders van confiar en que Yassir Arafat fós un veritable partner per a la pau i que aquesta estava només a un pas.
Durant la quarta dècada, després del fracàs dels acords de Camp David i de que el lideratge palestí iniciés la segona intifada (o guerra d´Al-Aksa), els israelians van comprendre que Israel havia de sortir amb precacució dels territoris (per a conservar un estat jueu i demòcratic) encara que això no signifiqui la fi del conflicte. Sharon i Olmert van decidir optar per l´unilateralisme. Però després que aquesta idea fós portada a la pràctica amb la desconexió de Gaza va quedar clar que no existeixen solucions màgiques.
L´arribada del Hamas al poder, el continu llançament de missils Qassam, la operació "plom fós" i l´informe Goldstone ens van ensenyar que és el que passa quan Israel es vol retirar de manera unilateral: l´extremisme palestí s´intensifica, la violència resurgeix i quan Israel prova de defensar-se dels atacs rebuts és assenyalada com a culpable. En opinió del autor, una nova retirada unilateral israeliana no donaría més legitimitat sinó que la socavaría. Cendres queden
Per a Sharit, la cinquena dècada serà la definitiva i la solució que proposa és una retirada limitada dels territoris a canvi del reconeixement internacional del dret israelià a defensar-se de les agressions dels seus enemics. En la seva opinió, aquesta retirada hauría d´anar condicionada a que Egipte, Jordania, Arabia Saudita i els païssos àrabs del golf assumeixin el control dels territoris evacuats i del seu desenvolupament.
L´articulista conclou que Bibi Netanyahu i Ehud Barak s´han de moure i han de demostrar que no estan a les seves oficines amb la finalitat de gaudir amb el plaer del poder, sino per a culminar quatre dècades de frivolitats amb una dècada d´esperança.
Font: Argentinos amigos de Shalom Ajshav (Pau Ara).

dimecres, 4 de novembre de 2009

Els jueus no tenen cap legitimitat històrica sobre Jerusalem



Ara les coses comencen a estar més clares. L´ANP segueix amb la seva tàctica de reescriure la història de l´Orient Mitjà i de la terra d´Israel amb la finalitat de adoctrinar a la seva població en la idea de que l´estat d´Israel és un estat il.legítim creat per gent estranya emigrada d´Europa o d´altres contrades desde fà unes poques dècades. Parlant clar, el lideratge palestí segueix amb la seva tàctica de reconèixer a Israel només de boqueta i en anglés per a rebre generoses subvencions però en àrab segueixen parlant clar i negant el dret de la soberania jueva en una part de la terra d´Israel. Afortunadament, les troballes arqueológiques posen a cadascú on toca i mentres que cada cop es troben més mostres de la presència jueva desde antic, desde fà més de tres mil anys, la presència àrab no es inferior a les primeres dècades del segle VII, especialment la dels 30-40, quan els territoris de les antigues provincies romano-bizantines de Siria, Palestina i Egipte van caure en mans dels excèrcits islàmics del califa Umar.

Ara s´entèn molt millor la violència i els aldarulls provocats pel Wafqt islàmic i pels liders de l´ANP a Jerusalem desde la jornada prèvia de Yom Kippur. Les seves finalitats, desde el meu punt de vista són:

1 - desviar la atenció dels problemes interns: especialment les crítiques rebudes per Abu Mazen per la seva ambigüitat davant l´informe Goldstone i per no haver conseguit un nou acord de reconciliació amb el Hamas.

2- mostrar la indignació dels liders palestins per no haver aconseguit imposar la seva agenda al govern Netanyahu (aturada dels assentaments) a canvi de res, només com a punt de partida per a les negociacions. Al no aconseguir els seus objectius - contant inclús amb el suport de l´administració Obama - els liders palestins han decidit acusar als israelians de voler judaitzar Jerusalem i destruir la mesquita d´Al-Aqsa per a promoure aldarulls. Aquesta mateixa política ja la va seguir Yasser Arafat després del fracàs de les converses de pau a Camp David al Juliol del 2000. Al no voler acceptar l´oferta generosa d´Ehud Barak, Arafat va decidir apostar per la violència i engegar la guerra d´Al-Aqsa amb l´excusa de que els jueus volien judaitzar Jerusalem i aprofitant com a pretexte una visita pactada d´en Ariel Sharon, en aquells moments el lider del Likud, al mur de les lamentacions i a la Muntanya del Temple al mes de Septembre del 2000.

3- Adoctrinar a la seva societat en la idea de que el poble jueu no té vincles amb la terra i que per tant Israel és un estat ilegitim que ha de ser combatut amb la força.

Desgraciadament, la premsa catalana i espanyola no mostraran mai aquesta altra cara del conflicte. Ells ja han decidit per una acomodaticia neutralitat pro palestina.

Font: Palwatch.org

Bonisme de Ban Ki Mon i de la ONU


El secretari general de l´ONU, Ban Ki Mon, va exigir que el govern israelià aturés les "provocacions" als barris de la Jerusalem Oriental.

La portaveu de l´organisme, Michele Montás, va transmetre la "consternació" de Ban per les accions del govern israelià, especialment per la demolició de vivendes palestines (la majoria construïdes il.legalment, sense reunir els permisos adients, amb la finalitat de crear uns fets consumats irreversibles sobre el terreny que influeixin en el procès negociador) o la reubicació de "colons" jueus als barris palestins (barris que s´anomenen palestins perque van ser ocupats per la legió àrab de Jordania l´any 1948 i aquesta ocupació va significar la expulsió de moltes families jueves que portaven segles vivint a la ciutat vella, especialment al barri jueu).

Aquestes accions, en opinió de Montás, "aviven les tensions, causen més sofriment i minen cada cop més la confiança" (El que Montás ignora o no vol dir és que el principal problema continua sent la negativa del món àrab - islàmic i dels liders palestins a acceptar el dret d´Israel a existir a l´Orient Mitjà, un territori que ells consideren "Dar Al-Islam" es a dir, territori islàmic on no hi pot haver cap tipus de sobirania nacional jueva).

La portaveu també va indicar que Ban reitera la seva demanda al govern israelià per a que aturi les activitats als assentaments, incloses les relatives al seu creixement natural, així com a desmuntar les construccions dels "colons" i reobrir les institucions palestines a Jerusalem Est (pefecte: la ONU li diu al govern Netanyahu que accepti totes les demandes de l´agenda de l´ANP com a punt de partida pel procés negociador, sense obtindre res a canvi. M´encanta la neutralitat del ONU... per què els seus dirigents mai exigeixen als palestins que eliminin els continguts antisemites dels seus mitjans de comunicació o dels seus llibres de texte per a escolars? exigir només a una part i mostrar un total bonisme i acriticisme amb l´altra no és pas un bon exemple de neutralitat...).

Mentres la portaveu de Ban Ki Mon realitzava aquestes declaracions bonistes i trasmetía la preocupació del seu cap a l´opinió pública per les "provocacions israelianes", nous enfrontaments es van produir ahir a Jerusalem, especialment al barri de Sheij Jarrah degut a les reclamacions que van presentar ciutadans jueus i àrabs palestins per la possessió de 28 vivendes pròximes a la tomba del rab. Shimón Hatzadik. La disputa de la possesió d´aquestes llars, actualment habitades per palestins, ja fà dècades que estan als tribunals i el conflicte neix després de la reunificació de la ciutat a l´any 1967, quan families israelianes van presentar uns documents demostrant que aquestes llars eren seves abans de la creació de l´estat d´Israel i de que els seus familiars fossin expulsats del barri per la Legió àrab jordana en el contexte de la guerra d´independència (1947-1949). Tanmateix, els veïns palestins, amb el suport del govern jordà, van defensar que les mencionades propietats en disputa eren seves.

Per altra banda, el que realment hauría de preocupar a l´ONU són els informes del Tzahal que indiquen la possessió de missils per part del Hamas que poden arribar fins a Tel Aviv. Ara bé, que Tel Aviv pugui ser bombardejada pel islamistes no sembla ser una gran preocupació pels dirigents de l´ONU...


Font: Aurora digital.

dilluns, 2 de novembre de 2009

El per què Barak passa d´Espanya

El periodista Jorge Marirrodriga ens explica que el bonisme en la política internacional del govern Zp s´està extenent a altres àmbits de l´administració pública, com per exemple l´excèrcit. En efecte, el passat Dimarts es va inagurar a Madrid un seminari sobre forces armades i comunicació, presidit per la ministra de defensa, Carme Chacón. En una de les taules rodones, un militar espanyol, que aspira al generalat i que va participar en tasques d´intel.ligència amb els soldats de la FINUL al Liban, va posar en dubte que el Hezbollah fós una organització terrorista i va elogiar la seva "política social", afirmant que era una peça clau en el manteniment de la seguretat a la zona. A més a més, i per acabar-ho d´arrodonir, al debat es va criticar durament a l´excèrcit israelià pel fet de violar l´espai aeri on opera el Hezbollah al sud del Liban (existeix una grabació on es recullen totes les afirmacions realitzades).


En opinió del mencionat periodista, el passat Dijous l´informe sobre el seminari va ser analitzat pel contingent espanyol de la FINUL i quan aquestes notícies van arribar a Jerusalem, el govern israelià va decidir cancelar la visita del ministre de defensa, Ehud Barak, a Espanya. Certament, existeix un compromís inesperat a Washington però es podia haver optat per l´aplaçament de la visita a Espanya, no per la seva cancelació.


Aclariments: fixeu-vos fins on arriba el bonisme i la confusió mental del militar espanyol que va alabar la "política social" del Hezbollah. Aquest personatge va confondre polítiques progressistes amb adoctrinament i control social. M´explico: les diverses organitzacions islamistes creen una àmplia xarxa d´escoles, dispensaris mèdics i ofereixen tota una serie de serveis als ciutadans que tenen sota el seu control. Tanmateix, aquesta tasca no es fà desde plantejaments progressistes de justícia social o de lluita contra les desigualtats, sinó des del punt de vista del adoctrinament (a les escoles) i del clientelisme (molta gent, per a poder beneficiar-se dels serveis, s´afilia a la organització). Doncs, mireu on arriba l´estupidesa - em dol dir-ho amb aquestes paraules - de determinats militars espanyols capaços de barrejar cols amb naps i confondre conceptes tan fonamentals. De fet, l´Islamisme mai ha estat una corrent progressista. El seu equivalent occidental serien els grups anti-liberals i defensors del Antic Règim que van sorgir durant el segle XIX per oposició a l´extensió del liberalisme polític i de les seves idees de igualtat de tots els ciutadans per tots els estats europeus.



Font: Sobre Israel opinamos todos.