dilluns, 30 de gener de 2012

El Ha'aretz és un diari 'Cool' per a Anonymous Palestine.

Ho explica el periodista Sal Emergui al seu blog del diari El Mundo. Des de fa uns mesos hackers pro israelians i pro palestins estan immersos en una guerra cibernètica que sembla no tenir fi. Una de les seves darreres víctimes ha estat el diari israelià de centre-esquerra, Ha'aretz, però segons sembla aquest ciber atac va ser un error perquè els seus autors, els hackers de Anonymous Palestine, van deixar un missatge on demanaven excuses al Twitter del mencionat mitjà:

"We are sorry. We didn't Know that Haaretz is a good newspaper, we sorry about this, and be sure no one will attack u again". 


Com encertadament indica Sal Emergui, el Ha'aretz (El País), editat a Tel Aviv, és un diari que té una major popularitat fora d'Israel que no pas al país, on té fama de pro palestí. De fet, periodistes com per exemple Ben Dror Yemení (que escriu al vespertí Ma'ariv) són crítics amb la línea editorial del mencionat diari, considerada com acríticament pro palestina i en ocasions fins i tot demonitzadora de les institucions israelianes. Arran del ciberatac i de les posteriors disculpes dels hackers pro palestins, el debat sobre la línea editorial del Ha'aretz ha tornat al primer pla i l'incident ha originat tot un seguit d'acudits i bromes a Israel entre partidaris i detractors del mencionat diari.

divendres, 27 de gener de 2012

Si esto es un hombre (Primo Levi).

SI ESTO ES UN HOMBRE.

Los que vivís seguros
En vuestras casas caldeadas
Los que os encontráis, al volver por la tarde,
La comida caliente y los rostros amigos:
Considerad si es un hombre 
Quien trabaja en el fango
Quien no conoce la paz
Quien lucha por la mitad de un panecillo
Quien muere por un sí o por un no
Considerad si es una mujer
Quien no tiene cabellos ni nombre
Ni fuerzas para recordarlo
Vacía la mirada y frío el regazo
Como una rana invernal
Pensad que esto ha sucedido:
Os encomiendo estas palabras.
Grabadlas en vuestros corazones
Al estar en casa, al ir por la calle,
Al acostaros, al levantaros;
Repetídselas a vuestros hijos.
O que vuestra casa se derrumbe,
La enfermedad os imposibilite,
Vuestros descendientes os vuelvan el rostro.



Cita: LEVI, P.; Si esto es un hombre, colección quinteto, el Aleph Editores, Barcelona, 2006, pp. 13-14.

dijous, 26 de gener de 2012

Acte en record de les víctimes de l'Holocaust al Parlament de Catalunya.

Aquesta tarda, a les 19.00h, el Parlament de Catalunya retrà un homenatge a les víctimes de la Shoah amb un acte que tindrà lloc a la sala auditori del parlament.


Font: La web del Parlament de Catalunya.

dimecres, 25 de gener de 2012

El Barça Regal viatja avui a Tel Aviv.

El Barça Regal viatja avui a Tel Aviv per a enfrontar-se al Maccabi demà al Nokia Arena en partit corresponent a la Eurolliga de Bàsquet. El Maccabi, tot i el retorn de Jordan Farmar a la NBA després de la finalització del 'Lockout' ha aconseguit encadenar una ratxa de 18 victories consecutives en les tres competicions que està disputant: la Lliga israeliana, La La Lliga Adriàtica i la Eurolliga. Però el Barça no sols haurà de superar un Maccabi en ratxa sinó també el 'Nokia Arena Factor':



Fonts: Mundo Deportivo i Maccabi Electra Tel Aviv Basketball 

La pel · lícula israeliana "Footnote" nominada per als Oscars.

La pel · lícula israeliana "Footnote" del director Joseph Cedar ha estat nominada per a l'Oscar com a millor película en llengua extranjera. Aquesta és la desena pel.lícula israeliana nominada en aquesta categoria tot i que cap ha aconseguit guanyar la preuada estatueta. Us deixo amb el trailer de la pel.lícula. Kol hakavod!




dimarts, 24 de gener de 2012

Gustavo Sala, Página 12 i les tires humorístiques sobre la Shoah.

El passat Dilluns 16 de Gener el Dj francès David Guetta va actuar a La Caseta Beach (Mar de la Plata) en un concert en el marc de la seva darrera gira per terres sudamericanes i aquest va ser el pretext utilitzat pel humorista Gustavo Sala per a dibuixar una tira còmica on banalitzava la Shoah i es burlava dels patiments dels millons de víctimes jueves del Nazisme, comparant els camps d'extermini nazis amb festivals de música amb Dj's. Aprofitant un joc de paraules amb el nom del conegut music i productor francès, en varies vinyetes de la tira, Sala dibuixa a un Dj anomenat 'David Ghetto' que anima als presos dels camps d'extermini nazi a ballar i a divertir-se. Fins i tot, en una de les vinyetes, el propi führer nazi, Adolf Hitler, els anima a ballar perquè "la vida es corta". Finalment, i per posar la cirereta al país dels despròposits, a la darrera vinyeta, Sala dibuixa a Hitler agraïnt a Ghetto que diverteixi als presos perquè "si están relajados, los jabones salen mucho mejor".



Aquesta insultant i patètica tira còmica va ser publicada en el suplement juvenil "No"  del diari "Página 12" el passat Dijous 19 de Gener, el dia abans de la commemoració del septuagèssim aniversari de la Conferència de Wannsee, on els jerarques nazis van reunir-se per a debatre sobre l'extermini de les comunitats jueves d'Europa. Òbviament, les principals institucions i representants de les comunitats jueves argentines, com per exemple la DAIA o la AMIA, han expressat la seva indignació i protesta davant la insultant caricatura de Sala i han demanat no sols una una disculpa per a sortir del pas (com la que va donar Página 12 en una escueta nota el passat Dissabte dia 21) sino una explicació tant del diari com del dibuixant. 

Per la seva banda, Gustavo Sala, en declaracions al Canal 26, va provar d' excusar-se i demanar disculpes afirmant que ell només volia caricaturitzar a David Guetta, a les grans icones del rock i als seus seguidors en clau d'humor negre, utilitzant "estereotipos que están muy marcados en la consciencia colectiva". Seguidament va afegir que "No tengo problemas en pedir disculpas porque no hubo mala leche ni busqué lastimar a nadie, es humor negro, jodido, es una tira mediocre con un remate tonto" (Minutouno.com i Página 12).

Però dóna la casualitat que plou sobre mullat. Aquesta no va ser la primera caricatura de Gustavo Sala on banalitzava i feia conya amb l'antisemitisme nazi. Resulta que ara fa un any, en una tira còmica publicada al mateix suplement de 'Página 12", Sala va dibuixar una historieta que porta el ridícul títol de "El sillón en el que si te sientas sos nazi", on un personatge anomenat Luís Roldán es troba amb uns jueus i els ofereix diners i un sandwitx. Posteriorment, el protagonista seu a la butaca i té unes ganes terribles de perseguir als jueus. Finalment, la butaca afirma entre rialles que "desde que se sentó Hitler no me divertía tanto" (Itón Gadol). Per tant, Gustavo Sala no només és un provocador i un oportunista, que ha banalitzat la Shoah per a aconseguir el seu moment de fama gràcies a la polèmica generada per la seva caricatura, sinó que es tracta d'un antisemita que ha banalitzat l'antisemitisme nazi i la Shoah en diverses tires còmiques. A més a més, la seva caricaturització dels jueus lletjos i amb els nassos aguilenys i ganxuts, és molt semblant a les caricaturitzacions de la judeofobia clàssica.


Per a posar el punt i final, ens podríem formular la pregunta de si es pot fer conya amb la Shoah o amb altres grans matances i genocidis? Penso que no perquè la llibertat d'expressió no pot servir d'excusa o pretext per a banalitzar el patiment de les víctimes de la barbàrie. No trobo gens còmica o graciosa la discriminació de milions de persones durant anys només perquè els nazis els consideraven "infrahomes", la seva reclossió massificada en Ghettos insalobres, el seu posterior trasllat durant dies en vagons de bestiar -sense gairebé aigua i menjar- cap als camps d'extermini i  la mort de la gran majoria de les víctimes de l'odi nazi a les cambres de gas a les poques hores de la seva arribada als camps o per extenuació física després de setmanes o mesos de dur treball com a mà d'obra esclava dels seus botxins. No hi ha res còmic o humorístic en el patiment de milions de persones i el seu assessinat sistemàtic durant la Shoah.

En conclussió, Gustavo Sala és un provocador i un oportunista perquè ha aconseguit el seu moment de fama frivolitzant amb el patiment de milions de persones durant la Shoah i amb el patiment dels seus familiars que van sobreviure a la barbàrie nazi, però també és un antisemita perquè la seva caricatura no es fruit d'un error puntual per ignorància ja que Sala és reincident amb les seves caricaturitzacions dels jueus i amb la banalització del antisemitisme nazi en les seves historietes.

dilluns, 23 de gener de 2012

Avraham Grant, el Partizan de Belgrad i les mesures discriminatòries del govern de Dubai.


Grant en un entrenament recent amb els seus jugadors del Partizan de Belgrad. Font: Mondo.rs


El passat Dissabte ho vaig llegir en una notícia breu de futbol internacional a l'edició de paper del diari Mundo Deportivo, però no he aconseguit localitzar-la en la seva versió digital. Aquesta notícia és una bona mostra de la discriminació que pateixen els ciutadans israelians a la majoria de països àrabs només pel fet de ser israelians i jueus. En aquest cas, la víctima de la discriminació ha estat l'entrenador de fútbol, Avraham Grant, un tècnic amb una gran experiència a la Primera Divisió israeliana i a la Premier League anglesa (subcampió de la UEFA Champions League amb el Chelsea londinenc la temporada 2008-9), que recentment ha estat contractat pel Partizan de Belgrad serbi en substitució d'Aleksandar Stanojevic. (UEFA.com).

Doncs bé,  al igual que havia passat en els darrers anys, aprofitant l'aturada hivernal de la lliga serbia de futbol, Grant i seus jugadors havien de realitzar un petit stage de pretemporada a Dubai, però ha estat imposible per la negativa de les autoritats de Doha a concedir-li el visat d'entrada a Grant perquè el petit emirat àrab no reconeix a Israel ni hi té cap tipus de relació. Davant d'aquesta situació desagradable, segons van informar ahir diversos mitjans de comunicació serbis, la directiva del Partizan ha cancelat la pretemporada a Dubai i ha optat per realitzar-la a Israel entre el pròxim 25 de Gener i el 8 de Febrer. De fet, els directius de l'equip blanc i negre ja estarien negociant la celebració de partits amistosos amb equips russos, ucraïnesos o israelians, com per exemple el Maccabi de Tel Aviv. (Mondo, traducció de Google del serbi al anglés).

Vet aquí la diferència entre la propaganda i la realitat sobre el terreny. El govern israelià es acusat sovint en els nostres mitjans de comunicació de practicar una política discriminatòria i d'Apartheid amb els palestins, però en realitat els discriminats són els ciutadans israelians per molts governs àrabs i una bona prova la tenim en el fet de que al entrenador d'un equip serbi de futbol li han denegat el visat d'entrada a Dubai només pel fet de ser jueu i israelià.

divendres, 20 de gener de 2012

¿Pinzellades antisionistes? No; Pinzellades antisemites.

Ahir vaig tenir l'oportunitat de llegir aquest interessant article del periodista Lluís Foix a La Vanguardia i estic d'acord amb les seves afirmacions sobre el descrèdit de l'esquerra socialdemòcrata i el sorgiment amb força de moviments populistes, xenòfobs i euroescèptics en molts socis europeus de la UE, com per exemple Hongria o Bulgaria. Ara bé, crec que cal una puntualització. Lluís Foix afirma que:

Los vientos que soplan en Bulgaria, Rumanía y Chequia no son muy favorables a la UE. Un clima de nacionalismo extremo, con inquietantes pinceladas antisionistas o antigitanas, se detecta en varios países que formaron parte del pacto de Varsovia.

Des del meu punt de vista penso que les pinzellades que s'estan donant a Hongria Romania, Bulgaria o la República Txeca certament són antigitanes, però no són antisionistes (de critica a Israel o fins i tot de negació d'aquest estat a existir) sinó que són obertament antisemites. En casos de partits com el Jobbik hongarès quedà ben clar perquè molts dels seus membres han estat relacionats amb organitzacions paramilitars d'ultra dreta, antigitanes, xenòfobes i antisemites, com per exemple la Magyar Gárda o la Associació de Guardies Civils per a un millor futur. Per tant, res de pinzellades antisionistes sinó més aviat obertament antisemites.   

Setanta anys de la Conferència de Wannsee.

La Vil.la on es va celebrar la conferència de Wannsee. Font de la foto: (Holocaust Research Project).


Avui fa setanta anys, el nevat matí del 20 de Gener del 1942 quinze individus corrents, majorment joves i ambiciosos, amb estudis universitaris, cultes, amants de Beethoven, Goethe o Wagner, i eficients buròcrates del seu govern, es van reunir en una luxosa vil.la, situada a les proximitats d’un idil.lic llac, al barri residencial de Wannsee, a l’oest de Berlín, per a debatre sobre la ‘Solució Final’ (Endösung) de la qüestió jueva; en altres paraules, l’extermini dels jueus europeus. Tot i l’ambigüitat del llenguatge utilitzat pels nazis, no hi ha cap dubte de les seves intencions genocides. L’any 1947 es va descobrir les actes de la reunió i en el seu protocol III podem llegir:
En el transcurs de la “Solució Final” i sota el lideratge apropiat, els jueus seran posats a treballar a l’est. En columnes nombroses separades per sexes, els jueus s’endinsaran cap a l’est a mesura que construeixin carreteres. Sens dubte, la gran majoria serà eliminada per causes naturals; lògicament, els supervivents seran els elements més resistents, de manera que ens n’haurem d’ocupar de la forma apropiada, ja que si no ho fessim, per la llei de la selecció natural, acabarien formant el germen d’un nou renaixement jueu. 1 

Segons dades citades en el mateix protocol, la “Solució Final” havia d’afectar a uns onze milions de jueus (entre ells els sis mil que residien a Espanya segons les estadístiques nazis) i cap d’ells tenia dret a sobreviure. Després de ser exclosos de la vida pública, de ser privats dels seus drets com a ciutadans i de recloure’ls en Ghettos massificats i en condicions infrahumanes, com els de Lodz, Cracòvia o Varsòvia, els jueus serien traslladats a l’est per a ser assassinats. Els ancians, els nens i els malalts serien executats massivament només arribar i els joves, amb bona salut i condició física, treballarien com a mà d’obra esclava per als nazis fins a la seva mort per extenuació física. Aquest era el tràgic destí que Hitler i els jerarques nazis havien decidit per a les comunitats jueves d’Europa.

Però la decisió d’exterminar als jueus europeus de manera sistemàtica, industrialitzada i burocratitzada no va ser presa pels dirigents nazis a la conferència de Wannsee sinó uns mesos abans, durant l’estiu i la tardor de l’any 1941, en el context de la invasió militar de la URSS i la eliminació en la reraguarda de partisans, dissidents i del que els nazis anomenaven les “elits judeo – bolxevics”, que l’Operació Barbarroja portava associada ja que Hitler havia planificat la guerra contra la URSS com una guerra total, una guerra d’extermini contra els comunistes i els seus aliats, entre ells els jueus, segons els esbojarrats ideals nazis.

Per a netejar la reraguarda de partisans i d’aquestes “elits judeo – bolxevics”, al Juny del 1941, es van formar quatre grups d` “Einsatzgruppen” o unitats mòbils d`execució, formades per grups d`entre cinc cents i nou cents membres reclutats de les SS, d’altres cossos policials i fins i tot de soldats de la Wehrmacht i col.laboradors locals. Aquestes unitats mòbils estaven dirigides i coordinades per dos dels grans arquitectes de l’Holocaust, Heinrich Himmler i Reynhard Heydrich, des de l´ oficina principal de seguretat del “Reich” a Berlín. La seva eficàcia va ser devastadora. A finals de l’any 1941, en només sis mesos, coincidint amb els avenços de la Wehrmacht pels territoris ucraïnesos, bielorussos, russos i de les repúbliques bàltiques, aquests esquadrons de la mort van assassinar a mig milió de jueus i a centenars de milers de partisans, presoners de guerra soviètics o civils amb execucions massives o amb les dures condicions de vida en els camps de concentració (molts van arribar a morir de gana).

Però els afusellaments massius de desenes de milers de persones, com per exemple el que va tenir lloc a Babi Yar (Ucraïna), on en només dos dies (29 i 30 de Setembre del 1941) van ser executats i posteriorment enterrats en fosses comunes 33.771 jueus pels membres de “Einsatzgruppen” C, eren un mètode car, lent i contraproduent pels efectes negatius que provocava en els soldats encarregats de les execucions. Finalment, els jerarques nazis van optar per asfixiar les seves víctimes amb gas, especialment el Zyklon B, un procediment amb el que els nazis ja estaven experimentant des de l’any 1939 en els seus programes d’eutanàsia, com per exemple el tristament conegut com a Aktion T4, per a eliminar a discapacitats o malalts mentals, tant nens com adults. De fet, quan els oficials i buròcrates nazis es van reunir a Wannsee ja s’estava emprant el gas com a mètode per a assassinar a milers de jueus i presoners de guerra soviètics en camps d’extermini com Auschwitz o Chelmno i amb la mateixa finalitat s’estava reconstruint el de Belzec.

Per tant, com encertadament indica Mark Roseman, la Conferència de Wannsee no indica el punt de partida de l’Holocaust sinó el reconeixement oficial nazi de la seva política genocida contra el poble jueu:

Wannsee no va ser el moment de decidir. A la conferència ningú, ni tan sols Heydrich, tenia prou rang per a poder decidir sobre aquest assumptes... El protocol de Wannsee va ser un indicador del fet que el genocidi s’havia convertit en la política oficial. 2

Ara, setanta anys després, cal recordar aquell tràgic esdeveniment. La conferència de Wannsee és sens dubte un dels episodis més brutals de la història europea. Els quinze criminals que es van reunir aquell matí de Gener d’ara fa setanta anys per a debatre sobre l’extermini dels jueus europeus eren nazis convençuts i amb molts anys de militància al partit o en partits d’extrema dreta “Völkisch”. No es tractava només de bàrbars incultes, com Genseric o Àtila, ni de funcionaris grisos que es van limitar a complir les ordres que rebien dels seus fanàtics superiors tal i com Eichmann va voler fer creure durant el seu judici a Jerusalem. La conferència de Wannsee és un avís del perill de les idees racistes, xenòfobes i antisemites, que continuen presents en la nostra societat actual, i ens recorda que l’home es capaç de realitzar les millors obres però també les pitjors i més barbares atrocitats.


NOTES:

1 - ROSEMAN, M.; La vil.la, el llac, la reunió: la conferència de Wannsee i la Solució Final. Barcelona, La Magrana, 2002, p. 176. 

2 - Op. Cit., p. 167.

dimecres, 11 de gener de 2012

"Una nació per a un nou Holocaust".

Ara fa gairebé un any es van iniciar les protestes a Egipte contra el règim dictatorial presidencialista de Hosni Mubarak. Durant aquests dotze mesos els nostres mitjans ens han informat a bastament sobre temes d'actualitat com les manifestacions contra el règim de Mubarak, la transició democràtica a Egipte, la violència patida per la comunitat copta i el seu recel cap als partits islamistes, i del més que previsible èxit electoral (ens trobem en la tercera fase de les eleccions legislatives) de les forces islamistes, tant del Partit de la Llibertat i la Justícia (vinculat als Germans Musulmans) com del partit salafista Al-Nour. Però hi ha un aspecte que ha estat ignorat i apenes ha passat de puntetes pel nostres mitjans de comunicació: l'antisemitisme existent a la societat egipcia durant les protestes a Tahrir i en el nou egipte post Mubarak.Una mostra d'aquest antisemitisme rabiós la tenim en un partit de la pasada lliga egipcia de futbol disputat al Caire. Els ultres de l'equip local exhibeixen pancartes on es pot llegir: "fuck Israel", banderes palestines i una enorme pancarta negra amb lletres blanques on es pot llegir "Una nació per a un nou Holocaust" en anglès. Podeu veure el següent video 'pujat' a Youtube pels propis ultres del Zamalek:





Lamentablement, l'antisemitisme està molt arrelat a la societat egipcia i no sols entre fonamentalistes islàmics radicals. Cal tindre present que aquestes imatges del vídeo són anteriors a la temptativa d'assalt de l'embaixada israeliana al Caire del passat mes de Setembre, en el context d'un seguit de manifestacions organitzades cada divendres  principalment pels Germans Musulmans i els salafistes egipcis amb el pretext de protestar per la mort de cinc policies fronterers egipcis al Sinaí el passat 18 d'octubre en el context de la persecució del comando terrorista palestí que havia causat aquell dia vuit morts i 29 ferits a les proximitats del centre turístic d'Eilat, al Mar Roig.

diumenge, 8 de gener de 2012

Comentaris antisemites de Jordi Carreras (president de les joventuts de UCD al Berguedà) a la xarxa social Twitter.

Jordi Carreras, el president de les joventuts de Unió Democràtica de Catalunya a la comarca del Berguedà i tercer tinent d'alcalde de la població de Guardiola de Berguedà, recentment va fer una sèrie de comentaris racistes i xenòfobs a través de Twitter segons han denunciat les Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC), que han demanat a CIU i a les joventuts de UDC que lluitin contra la xenofòbia i el racisme (e-notícies.cat).

Tanmateix, em sorprèn que no és mencioni el clar antisemitisme d'un dels tuits d'en Jordi Carreras:

"M'han deixat de seguir 8 o 9 persones amb un plis. O són jueus o no lo entiendo".

Carreras també va dirigir comentaris despectius contra els musulmans i contra les dones extrangeres víctimes de la violència de gènere, però repeteixo que em sorprèn que a E-notícies no hagin dit res de res del seu comentari antisemita.  Sigui com sigui, es lamentable que una personalitat pública i amb càrrecs com el sr. Carreras realitzi aquest tipus de comentaris xenòfobs, racistes i antisemites.