dilluns, 9 de febrer del 2009

Ser jueu al segle XXI

Avui us aconsello la lectura d´aquestes interessants reflexions sobre la identitat jueva a inicis del segle XXI d´en León Trahtemberg. A continuació, podeu llegir l´article en llengua catalana.

Ser Jueu al Segle XXI.

Autor: León Trahtemberg.

Cada cop més semblaría que ser jueu en el segle XXI a Europa - i progressivament a tota la resta del planeta - repetirà el que significava ser jueu entre els segles XI i XVII a Europa, quan estaven en plena vigència les creuades, la inquisició i les expulsions. Per a entendre-ho només és necessari convertir alguns conceptes d´aquella època als còdigs de la modernitat.

Ja no es tracta de que els jueus utilitzin algun distintiu, sinó més aviat intimidar-los per a que no n´utilitzin cap. Ja no es tracta de convertir-los al Cristianisme per a salvar-se, sinó al antisionisme. Ja no es tracta de prohibir el seu accés a les universitats, sinó de convertir-los en una minoria oprimida per catedratics que han adoptat el credo i el financiament islàmic. Ja no es tracta de tergiversar el sentit de les seves celebracions religioses més tradicionals com el Pesaj (la Pasqua Jueva), aduïnt que era la oportunitat per a cometre crims rituals contra els nens cristians per a extreure´ls la sang que s´utilitzaría per a preparar el pà àzim (matzà). Ara es tracta de tergiversar el sentit de les conmemoracions nacionals com Iom Haatzmaut (la independència d´Israel) i l´Holocaust (genocidi de jueus comès pels nazis). Al primer se li associa el terme àrab "Nakba" (cataclisme palestí) i al segon s´aludeix per a referir-se al "holocaust palestí" (comès suposadament per Israel).

Els escrits d´aquella època a Europa eren expressament antisemites, en canvi avui són antiisraelians, encara que utilitzant els mateixos tòpics del jueu intel.ligent però pervers, explotador inmoral i amb pretensions de dominar el món, que s´utilitzaven en aquella època. Parlar malament dels jueus era corrent en totes les classes socials, al igual que es fà avui en dia en relació amb els jueus i els israelians.

Aprofitar-se del talent dels jeus d´una manera discreta (els metges i els financiers jueus de les corts) però sense deixar d´atacar-los en públic, significa a l´Europa d´avui que els seus líders polítics s´aprofitin de la ciència i tecnologia israelianes, fins i tot la militar i el "Know How" del Mossad, però en secret, sense deixar d´atacar-los publicament, perquè és la postura políticament correcta, especialment en païssos on es pot trobar una important presència musulmana... Podría continuar, però és suficient.

Quina opció tenien els jueus medievals? convertir-se, emigrar o restar al seu país com a objecte d´agressió o víctima d´algun progrom col.lectiu o assasinat individual. Una cosa no tan llunyana a la que els ha tocat viure als jueus que vivien en païssos islàmics desde la independència d´Israel i que estan vivint avui els jueus d´Europa (podríem incloure als veneçolans). La pregunta als dirigents jueus mundials i especialment als de cada comunitat és estan preparats per a aquest repte? Està educada la seva joventut per a mantenir-se amb el cap ben alt a aquest avalot antijueu amb la disfressa antisionista?

Quan veiem dirigents que acoten el cap i es resignen a la seva sort, esperen pacientment que, gràcies la mà de D´u o la vocació tolerant i democràtica d´alguns gentils respectuosos amb les identitats personals, passi el temporal (fins a un nou round), ens hem de preocupar. Quan veiem joves i adults ignorants en temes jueus o israelians prendre distància del Sionisme i d´Israel, sometent-se a la propaganda palestina amplificada per la majoría de les agències de notícies europees, ens hem de preocupar. Quan veiem a jueus amagant la seva identitat, identificant-se amb l´agresor, atacant a Israel en el moment en el que els seus enemics animen a la seva destrucció, ens hem de preocupar. Quan veiem a intelectuals, liders empresarials o gremials brillar per la seva ausència en el tractament de la temàtica israeliana, per a no tacar-se en un tema complexe e impopular, ens hem de preocupar.

Com a partir d´un lideratge d´aquestes característiques es pot cultivar una nova generació de jueus orgullosos de la seva identitat, actius a les seva comunitat, presents a la vida pública sense amagar el seu origen o el seu cognom? Saber recitar les oracions o donar diners per a les causes jueves els eximeix de donar guerra per Israel, què és la batalla pels drets dels jueus?

Afortunadament, hi hà molts jueus dignes en els més diversos rols i postures ideològiques i religioses que donen la cara i participen en el debat, acomplint amb el sagrat precepte de velar per la continuïtat del poble jueu fins a la arribada del Messíes o de la democracia mundial. La pregunta és si en un futur pròxim encara contarem amb la massa crítica de jueus capaç de mantindre al poble davant aquests reptes o si progressivament aquesta es continuarà diluint com la capa d´Ozó que en algunes zones del món ja ni pot impedir la mortal radiació.

Per ara, Israel posa sobre la taula una gran porció d´aquesta massa crítica, que protegeix encara als jueus crítics d´Israel. Però si les comunitats jueves no fan la seva tasca, el calentament global antisemita derretirà també a les comunitats anquilosades i pasives. En aquest sentit, les intifades i els atacs del Hezbollah i del Hamas ha Israel han de ser llegits no sols en el terreny de les explosions i de l´odi antisemites, sinó també en el de l´educació i les polítiques comunitàries jueves.

dimarts, 3 de febrer del 2009

Antisemitisme a Veneçuela

El passat Divendres a la nit, va ser profanada la principal sinagoga de Caracas, la sinagoga "Tiferet Israel", per homes armats, que van causar destrosses, van fer pintades antisemites i van profanar els rotllos de la Torah i altres objectes de culte. Desgraciadament, aquests incidents judeofobics són la conseqüència del missatge cada cop més obertament antisemita, demagògic i populista del govern d´en Hugo Chávez, que té en la República islàmica d´Iran a un dels seus principals aliats.

A continuació podeu veure alguns dels missatges judeofobics del president Chávez o dels seus mitjans afins:



En aquest vídeo és dóna a entendre la existència d´una conspiració jueva contra el govern bolivarià. La influència dels protocols dels savis de sió és evident....



En el video següent, Hugo Chávez ressuscita el mite soviètic de que Israel és el puny del imperialisme nordamericà a l´Orient Mitjà:



En aquestes declaracions al canal àrab, Al-Jazeera, Hugo Chávez afirma que els israelians són pitjors que els nazis i torna a expressar el mite de que Israel és el braç armat del imperialisme:








dilluns, 2 de febrer del 2009

Nous atacs antisemites a Barcelona

Ho podeu llegir aquí.


Desgraciadament, aquestes manifestacions antisemites són en molt bona mesura les conseqüències del populisme i de la demagògia emprada pel govern del PSOE amb el conflicte israelo - palestí en aquests darrers anys. En aquestes darreres setmanes, els polítics del PSOE i els seus socis al govern autonòmic català han arribat a convertir el conflicte de Gaza en un tema intern de la política espanyola i catalana, utilitzant-lo com una cortina de fum per a evitar parlar dels problemes reals que els ciutadans patim, com per exemple la crisi econòmica, l´augment de l´atur, el fracàs de les succesives reformes educatives o les promeses electorals que ja no es podran acomplir...


Els mitjans de comunicació catalans i espanyols ens han bombardejat amb una informació parcial, sesgada i cada cop més obertament israelofòbica, mostrant només els bombardejos, mentint amb les xifres de víctimes mortals, oferint sense cap tipus de comprovació qualsevol informació que els arribava dels periodistes "independents" palestins i evitant mencionar o només dient de passada que el Hamas ha estat bombardejant amb missils durant vuit anys el sud d´Israel, que ha violat totes les treves o hudnes que ha firmat i que ha utilitzat i utilitza la propia població palestina de Gaza com a escuts humans. I això per no mencionar ja la política de persecució de la minoría cristiana palestina o d´extermini de qualsevol dissidència o grup opositor a la franja desde la presa del poder per la força al mes de Juny del 2007.


Ara les conseqüències d´aquesta postura demagògica i populista, digna d´una república bananera com per exemple la Veneçuela de Chavez, surten a la llum: pintades antisemites a les façanes de les nostres ciutats, atacs a sinagogues o a centres comunitaris jueus, demonització de l´estat d´Israel, etc. Els polítics, siguin del partit que siguin, haurien de treballar per a millorar les condicions de vida, de formació, i de treball dels seus ciutadans. No pas dedicar-se a buscar caps de turcs per a desviar els seriosos problemes que patim.