dimecres, 31 de desembre de 2008

Provocació inevitable

Molt bon article del professor d´Història contemporània de la UB, Joan B. Culla, al Periódico de Catalunya sobre les causes de l´ofensiva antiterrorista israeliana d´aquests darrers dies. A continuació, el reprodueixo integrament perquè crec que val la pena llegir-lo integrament.


Provocació inevitable.


Font: El Periódico de Catalunya.


Per desxifrar els dramàtics successos desenvolupats a la franja de Gaza durant els últims dies hi ha dos claus de lectura possibles. Una és la que, partint de la tesi segons la qual Israel --millor encara, "l'Estat sionista"-- és una entitat política agressiva, opressora i homicida per naturalesa, interpreta l'atac israelià contra Hamàs com l'enèsima demostració d'aquest caràcter assassí. Si els responsables polítics i militars israelians són uns ogres sàdics que es deleixen matant palestins, ¿què té d'estrany que els massacrin a base de bombes llançades a Gaza, amb qualsevol pretext?

Atès que, des del cap de setmana passat, aquesta interpretació ja ha estat profusament divulgada pels mitjans de comunicació i també cridada en nombroses manifestacions convocades arreu del món (particularment, a Teheran i Beirut), permetin-me que dediqui els paràgrafs que vénen ara a resumir una lectura alternativa de l'actual crisi, una lectura en termes polítics, militars i estratègics, no de duel apocalíptic entre el bé i el mal.


El primer que convé recordar és que Hamàs no combat per alliberar els territoris palestins que van ser ocupats l'any 1967; el seu objectiu programàtic irrenunciable --irrenunciable, perquè emana d'un mandat diví-- és destruir l'Estat d'Israel per aixecar, sobre tot l'espai comprès entre el Mediterrani i el Jordà, un Estat àrab i islàmic, una teocràcia de tipus iranià. La seva lluita contra els sionistes, doncs, és una lluita a mort, que no admet compromisos ni transaccions. Com a molt, i només si tàcticament convé a la causa, s'avindria a una treva temporal o hudna.

EL SEUREBUIG radical a la idea d'un Estat palestí definitiu a Cisjordània i Gaza va portar Hamàs a boicotejar tant com va poder la retirada israeliana de la franja mediterrània i, una vegada consumada aquesta retirada (el mes de setembre del 2005), a desplegar una minuciosa estratègia de la provocació --traduïda en el llançament de milers de projectils contra àrees civils israelianes, o en el segrest (el juny del 2006) del soldat Gilad Shalit-- per impedir que l'Exèrcit hebreu es pogués desentendre de Gaza.

Buscant les represàlies i els bloquejos dictats per Tel Aviv, l'objectiu era diàfan: evitar passi el que passi la imatge d'una Gaza normalitzada i autogovernada, lliure de sionistes, que pogués persuadir els palestins de conformar-se d'aconseguir una solució similar a Cisjordània. A això es va entregar Hamàs després de guanyar les eleccions celebrades el gener del 2006 i, encara amb més afany, després del seu putsch contra l'Autoritat Palestina del juny del 2007.


A aquesta lògica respon la decisió dels islamistes de no renovar la treva que vencia el 19 de desembre passat, i el llançament, a partir d'aquella data, de fins a 80 coets diaris sobre les localitats de Sderot, Ashqelon i altres ciutats israelianes.


EN AQUESTSENTIT,¿es podria dir que Israel ha caigut en la provocació presentada per Hamàs? Sí, però ¿podia ser d'una altra manera? ¿Quin Govern del món es permetria tenir centenars de milers dels seus ciutadans sotmesos al foc enemic durant anys i mirar cap a una altra banda? Sens dubte, les vigílies electorals a Israel i el buit de poder a la Casa Blanca han precipitat una operació que es gestava des de fa temps. Una operació sagnant, perquè es tracta d'una guerra, però limitada: si els bombardejos aeris sobre Gaza fossin --com s'ha estat repetint-- massius, llavors el balanç de baixes es comptaria per desenes de milers, com va passar a Hamburg o Dresden el 1944-45.


Dels dos fronts que totes les guerres del Pròxim Orient tenen des de fa dècades (el de la imatge mediàtica i el de la realitat sobre el terreny), Israel perdrà --ja partia vençut-- en el primer. Falta veure com es desenvolupa en el segon; perquè acabar amb Hamàs només des de l'aire no serà fàcil, i enviar forces terrestres al laberint de Gaza suposaria tornar a sotmetre l'Exèrcit israelià a l'examen que no va aconseguir aprovar amb claredat, el juliol agost del 2006, contra Hezbol.là al sud del Líban.


Si voleu llegir el texte original, cliqueu aquí.

dimarts, 30 de desembre de 2008

Desinformant sense cap tipus de vergonya


De nou, el diari "El País" torna a desinformar als seus lectors sobre el conflicte israelo - palestí i sobre la ofensiva antiterrorista israeliana a Gaza. En primer lloc, en Juan Miguel Múñoz escriu aquest panegíric sobre el govern del Hamas a Gaza. Però no contents amb això, el títol d´una altra notícia és: "Israel ataca un barco con ayuda humanitaria". Tanmateix, en el texte del article s´indica que:

" Israel ha salido al paso asegurando que el barco pertenecía al Movimiento de Gaza Libre y carecía de permiso para atracar en sus costas. Según las autoridades israelíes, el territorio costero por el que navegaba el Dignity había sido desde ayer declarado como "zona militar cerrada". Además, la tripulación del barco se ha negado a responder a los llamamientos por radio".

Per tant, el vaixell és de la organització "pacifista" Gaza Lliure que ja fà uns mesos va intentar muntar un dels seus numerets per a protestar contra el "bloqueig israelià" a la franja de Gaza i de nou, tot i saber que no tenien cap permís i el territori costaner per on navegaba havia estat declarat com una zona militar tancada, han tornat a muntar un nou numeret per a denunciar la suposada "brutalitat" israeliana. Tanmateix, els periodistes del País - com no - han donat per fidedigna al titular la propaganda dels suposats pacifistes del "Gaza Free", contribuint així a difondre la propaganda anti-israeliana, que tant satisfà als seus lectors.

Però enlloc de mentir descaradament, els periodistes del País a més a més han silenciat que el govern israelià ha permés l´entrada de cent camions amb ajuda humanitaria a Gaza pel encreuament fronterer de Kerem Shalom. En fi... patética la cobertura que dóna la premsa espanyola al conflicte israelo-palestí.

Carta a una amiga española

La meva amiga Leah m´ha enviat al correu electrònic un explendid article d´en Moshé Yanai publicat a "El Reloj". Davant del gran valor del text, passo a reproduïr-lo integrament en Castellà.



Carta a una amiga Española (Moshé Yanai).

Font: el Reloj.



En respuesta a mi último artículo “Reciben lo que se merecen”, he recibido un mensaje de una amiga de Barcelona, una persona muy culta que confiesa aborrecer todo lo que sea la violencia. En la comunicación dicha señora se lamenta de lo que ocurre hoy en Gaza, y aunque dice respetar mis argumentos, insinúa si acaso no hubiera otra alternativa. Como se trata de alguien que estimo en gran medida y que goza de mi mayor consideración, me he tomado el trabajo de explicarle lo que pienso sobre el particular. Aunque no es éste mi modo de proceder, en vista de las circunstancias actuales he considerado oportuno publicarla.

Cara y respetada amiga:


He leído varias veces todo lo que me has escrito. Sobre tu oposición a la violencia, de cualquier parte que proceda. Sobre tu anhelo de que los hombres puedan convivir en paz. Todo ellos deseos que yo plenamente comparto. Aunque tal vez no lo sepas, es como si hubieras citado a los grandes profetas bíblicos, a los que sentaron las bases del judaísmo, que a su vez dieron lugar a lo que hoy conocemos como la civilización occidental. No hay como nuestro modo de pensar sobre la santidad de la vida humana. “Quien salva una vida es como si hubiera salvado a todo un mundo”, reza el adagio talmúdico en Mishná Sanedrín 4:6. Y es un precepto hasta tal punto vigente hoy, que constituye el lema del Maguén David Adom, el equivalente israelí de la Cruz Roja.

Yo también me siento amargado por todo lo que ocurre. No soy partidario de la guerra, como no lo son la pluralidad de mis compatriotas. A lo largo de su historia, el pueblo judío ha empuñado las armas únicamente para defenderse. Los israelitas que anduvieron errantes 40 años por el desierto del Sinaí solamente atacaron para recuperar el predio milenario perdido, luego del éxodo de Egipto. Pero Israel jamás fue una gran potencia, ni aspiró a conquistar tierras ajenas. Eso lo hicieron los grandes imperios de la antigüedad, desde el sumerio hasta el romano. Los judíos se contentaron con las tierras que el Señor había prometido al patriarca Abraham. En la pluralidad de los casos las contiendas eran de autodefensa, para permitir la existencia de una nación que no estaba dispuesta a renunciar a su identidad. Nunca hubo un imperio israelita. Precisamente por ello, por ser un pueblo modesto y sin ansias de grandeza y que aborrecía la violencia, se vio finalmente conquistado, esclavizado y dispersado por todo el mundo.
En contraste, desde un primer momento el Islam consiguió adeptos empuñando la espada. Conquistando tierras y degollando a quienes rechazasen la fe de Mahoma. Como lo hicieron en tu país desde el momento en que Tarik Ibn Ziyad “el pegador” pisó la costa de lo que habría de ser Al Andalus. Lo que dio lugar más tarde a la Reconquista, que fue una terrible sucesión de guerras y matanzas. Hoy no faltan musulmanes que recuerdan aquellos tiempos, y tratan de recuperar el terreno perdido. En base a lo que afirma el Corán que la tierra que fuera una vez musulmana, ha de volver a serla.
Me molesta decirlo, pero estimo que la fe musulmana no se basa en bases humanitarias. Humilla a la mujer y enaltece la pederastia. No llama a la convivencia, sino que simplemente dicta que se ha de degollar al infiel. No coincide con los principios y valores que ha profesado nuestro pueblo desde siempre.

Cuando los judíos regresaron a la Tierra Prometida en tiempos modernos, para recuperar su patria inmemorial anhelada durante milenios, no lo hicieron por medio de las armas. Compraron tierras casi en su totalidad yermas, incultivables y afectadas por la malaria, en un país “dejado de la mano de Dios”. Y todo ello a precios exorbitantes, de latifundistas que no residían generalmente en sus dominios y nada hacían para desarrollarlos. Con mucho esfuerzo y sacrificio lograron erradicar la malaria, cultivar tierras estériles y fructificar el país. Es innecesario repetir lo que bien se sabe: la motivación de rehabilitar un malparado país, logró que del yermo surgiera todo un vergel. Un verdadero milagro que seguramente recordarás ha asombrado al mundo.

Planteada la disputa el mundo trató de resolverla repartiendo el país. Aunque decepcionados por lo mucho que habían perdido, los judíos aceptaron. Los árabes se negaron rotundamente, aunque desde un primer momento el nuevo Estado de Israel les extendió la mano en señal de paz y de la reconciliación. Pero ésta fue rechazada y en lugar de ello seis países árabes emprendieron una guerra de exterminio. A ella siguieron otras cuatro más, en las que inútilmente trataron de hacer desaparecer el nuevo Estado. Su lema ha sido siempre la violencia, y nunca han ocultado siquiera sus intenciones de derramar sangre judía.

En los últimos tiempos hemos presenciado el horrible fenómeno del terrorismo. No han sido judíos los que han matado a diestra y siniestra; no fueron los de mi estirpe los que han creado el horripilante terrorista suicida que mata a mansalva. Para poder exterminar a musulmanes, cristianos y, sobre todo y ante todo, los odiados judíos. Nosotros hemos pregonado a los cuatro vientos la comprensión y la paz y ellos siempre han insistido en la violencia y la muerte. Sus templos son muchas veces antros de odio en el que se llama a matar al infiel. Sus escuelas, aulas preparatorias para detestar al judío. Y aniquilarlo de cualquier modo que sea. El fin justifica los medios.

Y para terminar quisiera citar lo que habría dicho Maimónides, insigne médico, rabino y teólogo judío del siglo XII, en su famosa oración: "Que mi espíritu se mantenga claro en el lecho del enfermo, que no se distraiga por cualquier pensamiento extraño, para que tenga presente todo lo que la experiencia y la ciencia le enseñaron; porque grandes y sublimes son los progresos de la ciencia que tienen como finalidad conservar la salud y la vida de todas las criaturas".

Eso se aplica hoy en la práctica en Israel. Posiblemente no lo sepas, pero en el hospital Barzilai de Ashkelón, la ciudad que es ahora el blanco de los misiles palestinos, hay niños de Gaza afectados por terribles males, que son esmeradamente atendidos como cualquier otra criatura israelí. Esto es la esencia del judaísmo moderno. Qué lástima que gente extremista del otro lado piense de otro modo, y cree la terrible situación que se ha planteado.

Afectuosamente.
Moshé Yanai


Si voleu llegir el texte original, cliqueu aquí.

dilluns, 29 de desembre de 2008

L´esquerra, Israel i el "genocidi" de Gaza



La plataforma suposadament pacifista "Aturem la Guerra" ha convocat per a aquesta tarda una manifestació a Barcelona amb el lema "Aturem el genocidi a Gaza". Que no ens preguin més el pel, aquesta manifestació no serà res més que un acte per a justificar el terrorisme islamista del Hamas i per a demonitzar a l´estat d´Israel, comparant-lo amb la sudàfrica del Apartheid o l´Alemanya nazi. Sobre aquesta odiosa comparació que desafortunadament en els darrers anys s´ha posat de moda entre diversos col.lectius d´esquerra, us recomano la lectura d´aquest article del blog Harry´s Place. Chapeau!

L´objectiu és el Hamas


Avi Pazner, portaveu del govern israelià, va afirmar ahir en una entrevista a la radio francesa RTL que el 97% dels palestins morts o ferits a la franja de Gaza són membres del Hamas:

"97% des Palestiniens tués ou blessés appartiennent au groupe terroriste Hamas. Sur
les 230 tués à Gaza, 218 sont des terroristes que nous avons surpris dans des
cérémonies alors qu'ils essayaient avec beaucoup d'arrogance de défier Israël en
continuant de lancer leurs roquettes et leurs missiles sur le sud du
pays
".
Ho podeu llegir aquí.
Tanmateix la ONU xifra en 51 les víctimes civils palestines. El que queda clar és que l´objectiu és el Hamas i la seva infrastructura terrorista a la franja de Gaza, no son bombardejos indiscrimats contra la població civil palestina, com alguns mitjans de la premsa políticament correcta han estat afirmant aquests darrers dies, ni un intent de reocupació militar de la franja de Gaza.

Per altra banda, avui han caigut uns cinquanta missils Al-Qassam al sud d´Israel i hem de lamentar una nova víctima mortal i diversos ferits a la ciutat d´Ashkelon per l´impacte d´un missil Grad.

diumenge, 28 de desembre de 2008

Sobre l´ofensiva antiterrorista israeliana a Gaza

Ahir al matí, el govern israelià va iniciar una ofensiva antiterrorista a la Franja de Gaza amb l´objectiu de debilitar les organitzacions terroristes palestines, com el Hamas o el Jihad Islàmic, que operen en aquell territori i aturar el llançament de missils Al-Qassam contra el sud d´Israel, especialment contra la ciutat de Sderot i els kibutzim i poblacions del sud del Neguev. Segons les pròpies fonts palestines, més de dos-cents palestins haurien estat víctimes del bombardeigs i també hi haurien diversos centenars de ferits de diversa consideració. Per altra banda, una ciutadana israeliana va morir ahir a la ciutat de Netivot (Neguev) per l´impacte d´un missil Al-Qassam llençat desde la franja de Gaza.

Desde la premsa espanyola políticament correcta s´acusa com sempre al govern israelià de masacrar a la població palestina i de duur a terme un abus desproporcional de la força, però partint de la base de que tota vida humana és sagrada i que tota mort és una tragedia, també és cert que un govern té l´obligació de respondre i defensar als seus ciutadans quan aquests es troben amenaçats i aquesta és la situació que han viscut en els darrers anys els ciutadans d´Sderot i dels kibutzim del sud del Neguev, degut al continu llançament de missils Al-Qassam per part de les organitzacions terroristes palestines. En aquest sentit, us recomano que feu una ullada al interessant blog "Elder Of Zion", on és fà un recompte dels missils Al-Qassam caiguts en territori israelià desde finals del 2006.
Per altra banda, la mateixa ANP ha culpat al Hamas de la ofensiva antiterrorista israeliana i el grup terrorista -islamista realitza crides a duur a terme atemptats suïcides a Israel i a una tercera "intifada" palestina mentres, segons informen fonts egipcies, impideix que els ferits de Gaza siguin evacuats a Egipte. No em sorpren. Què és pot esperar d´una organització que explota de manera partidista el patiment del seu propi poble? Això sí, a Europa sempre hi hauran veus que justificaran el terrorisme islamista... sobretot si va dirigit contra el poble jueu. Lamentable.