Amics lectors, em permetreu que avui dediqui una entrada a una sèrie de reflexions personals que considero interessants. Estic preocupat per la postura políticament correcta a Europa sobre el conflicte israelo-palestí. Si, em podreu dir que aquesta visió sesgada ja fà anys i panys que s´ha consolidat però de totes maneres no puc deixar de pensar-hi de tant en tant. Gairebé diariament, al llegir la premsa o veure les notícies, m´en adono d´un doble raser terrible en molts mitjans de comunicació alhora de parlar del Pròxim Orient i del conflicte israelo-palestí. Un bon exemple d´això és el doble estandart dels mitjans al parlar del fenòmen del terrorisme. Mentres que els membres d´E.T.A. són terroristes (obviament), els de Hamas o el Jihad Islàmic palestí són considerats com a "activistes", "milicians" o qualsevol altre comodí que us passi pel cap per a evitar mencionar la paraula tabú, la de terrorista.
També observo com existeix un doble estandart amb el tractament que reben els governs israelians i els dirigents palestins de l´ANP o el Hamas a Gaza. Mentres que els mitjans de comunicació europeus són terriblements crítics amb el govern israelià faci el que faci existeix un acriticisme brutal amb els dirigents palestins. En efecte, mentres que dia si i dia també podem llegir crítiques demoledores i en molts casos malintencionades al govern de Bibi Netanyahu (com per exemple tergiversar les declaracions de ministres com Avigdor Lieberman per a acusar al govern de racista i ultradretà) no passa el mateix amb els dirigents palestins, que tenen inmunitat en aquest sentit als nostres mitjans. Mai he pogut llegir o veure una critica als dirigents palestins pel incitament en l´odi anti jueu i anti israelià que trasmeten a la seva societat, ja sigui en els mitjans de comunicació, en les celebracions de festes tant civils com religioses o en els llibres de textes escolars. Un incitament i adoctrinament digne dels règims totalitaris, digne dels règims feixistes i dels comunistes, que a Europa seria considerat com a intolerable però que al ser promogut per les autoritats palestines passa a ser un "odi políticament correcte" i exempte de posibles crítiques.
Una altra tàctica dels mitjans de comunicació europeus és donar per bona qualsevol propaganda pro palestina sense ni tan sols fer cap tipus de comprovació. Així, en els darrers mesos, s´han publicat en la premsa europea refregits de libels de sang medievals dignes de ser publicats a la premsa nazi dels anys 30-40, com per exemple el publicat per el diari suec Aftonbladet ara fà uns mesos o el mes recent de l´extracció d´òrgans de víctimes del seisme a Haiti, donant total credibilitat a les dades d´una web islamista dels EEUU. I això no és nou. Desde els inicis de la "segona intifada palestina" (Septembre del 2000), la premsa i els mitjans de comunicació europeus han optat per seguir aquesta línea de publicar qualsevol informació que vingui de fonts palestines sense ni tan sols contrarrestar-la. Serveixen els exemples conegudíssims de la mediàtica mort del nen palestí Muhammad Al-Durrah (posiblement víctima de bales disparades pels palestins en un foc creuat amb els soldats israelians al encreuament de Netzarim a Gaza), les rucades que es van arribar a publicar durant l´operació antiterrorista "Defensive Shield" contra la infrastructura terrorista a Jenín o les mentides que es van publicar i les veritats que es van ometre durant la darrera operació antiterrorista "Plom fós" per a aturar el llençament de missils Al-Qassam desde la franja de Gaza per part del Hamas i d´altres organitzacions terroristes palestines contra les ciutats i kibbutzim del sud d´Israel. Aquesta postura dels mitjans de comunicació europeus és molt greu perquè crec que la seva funció és informar el més objectivament posible i no dedicar-se a reproduir propaganda. A més a més, amb el seu enfoc irresponsable i partidista estan ajudant a legitimar socialment les postures antisionistes, de deslegimització de l´estat d´Israel i de retruc les postures antisemites, que ara han trobat una nova disfressa en la suposada defensa de l´autodeterminació del pble palestí i dels drets humans. En efecte, l´objectiu dels antisionistes , tant fot que parlem de gent d´extrema dreta, extrema esquerra o islamistes, és aconseguir demonitzar a l´estat d´Israel entre la nostra societat, aiïllar-lo internacionalment en tots els àmbits (polític, cultural, acàdemic, econòmic...) i facilitar així la seva eliminació, és a dir, la eliminació de la presència jueva a l´Orient Mitjà, tal i com volen sinistres personatges com Mahmoud Ahmadineiad, el govern sirià de B. Al-Assad o els seus satèl.lits de Hamas a Gaza i Hezbollah al Liban. Per a assolir el seu objectiu empren les següents tàctiques:
1- Banalització - negació del antisemitisme a Europa i de la Shoah: difereix segons els seus patocinadors. Desde l´Islamisme i l´extrema dreta és tendeix a una negació simplista mentres que desde l´extrema esquerra no és sol negar però si és banalitza o es treu ferro a la política racista i antisemita del règim nazi dient que als camps també van morir disidents, homosexuals, comunistes, deficients físics o psiquics, etc. Certament, no només jueus van morir als camps nazis però utilitzar aquesta argumentació per a negar o treure ferro al antisemitisme patòlogic del règim nazi és vergonyós i més que ho faci gent que suposadament és favorable al antirracisme i a la defensa dels drets humans com afirmen molts col.lectius i plataformes d´esquerra.
Un altre ús freqüent i malintencionat de la Shoah és el d´afirmar que Israel s´en aprofita ja sigui per a "extorsionar" als païssos europeus colaboradors del règim nazi o per a justificar la seva política suposadament criminal amb els palestins. Un exemple d´aquest segon cas ens l´ofereix aquest article publicat la passada setmana al País.
2- Criminalització de l´estat d´Israel presentant-lo com un estat "nazi", "feixista" o "d´apartheid" envers els palestins: fruit d´aquesta criminalització, els antisionistes més extrems no dubten en inventar-se un suposat genocidi del poble palestí a mans dels nous "nazis" israelians. És a dir, mentres neguen o banalitzen la Shoah i l´antisemitisme existent a Europa desde fà més de dos mil anys, no dubten en tirar merda sobre el poble jueu i sobre Israel acusant-los de ser uns nazis i uns genocides. Així, amb aquesta maniobra el cercle de l´odi és va tancant. I no us penseu que aquesta és una postura de grups extremistes. La falsa equiparació de Sionisme amb racisme és cada cop més usual a la europa comunitària i és fins i tot utilitzada de manera irresponsable per polítics, com recentment ho ha fet el batlle de la ciutat sueca de Malmö.
Féu l´equació i veureu com tot cuadra: si la Shoah no va ser per a tant i a Europa no hi hà antisemitisme (tret de quatre gats neonazis...) només crítica legítima als abusos i crims israelians, llavors nosaltres no som antisemites ni racistes per negar el dret d´autodeterminació al poble jueu i per defensar la desaparició del poble jueu a l´Orient Mitjà, som defensors de la llibertat, de la solidaritat entre els pobles i dels drets humans. Per a finalitzar, només afegiré que entenc perfectament que per motius ideòlogics molt diversos (antimperialisme, dogmatisme d´extrema esquerra o d´extrema dreta, odi als valors de la democracia occidental, etc) els antisionistes difonguin aquesta propaganda. Ara bé, el que ja ni veig bé ni acabo d´entrendre totalment és que mitjans de comunicació seriosos, polítics, intelectuals o acadèmics entrin en aquest joc i esdevinguin "rucs útils" del terrorisme islàmico-palestí i dels aliats que els recolzen.
Font de la Foto: Libertad Digital.
