Juan Miguel Muñoz "ressuscita" els libels de sang medievals: "Cuando matar bebés es legítimo"...

El corresponsal del País a Jerusalem, Juan Miguel Muñoz, va ressuscitar ahir els vells libels de sang medievals i va tornar a mentir descaradament, presentant a l´ANP e inclús al Hamas com uns governs moderats, pragmàtics mentres que el govern israelià es presentat com un govern intransigent i que dóna suport als sectors més fanàtics i radicalitzats de la societat israeliana, uns sectors molt minoritaris i totalment bandejats per la major part dels seus conciutadans. Tanmateix, amb la lectura de la "notícia" de Muñoz sembla que sigui al revés. Que els extremistes siguin la gran majoria i només una petita minoria els que s´atreveixen a alçar la veu per a criticar-los. De nou, els editors del diari El País segueixen amb la seva línea intoxicació informativa, d´una postura acríticament pro palestina i d´una vergonyosa demonització de l´estat d´Israel. Però afortunadament la veritat sempre surt a la llum. Com a botó un exemple. Diu Juan Miguel Muñoz:

"La Autoridad Palestina se puso manos a la obra hace pocos años y ha recibido el aplauso del Gobierno de Estados Unidos por sus esfuerzos en los colegios. Hoy día, funcionarios del Ejecutivo palestino reciben con 24 horas de antelación los sermones que los imanes pronunciarán los viernes, y los templos se cierran una vez acabada la oración".

Doncs vegeu alguns exemples de l´antisemitisme imperant en programes infantils de la televisió palestina en la conmemoració per el cinquè aniversari de la mort de Yassir Arafat.

La comunitat internacional exigeix paciència infinita a Israel

Fà un parell de setmanes la marina israeliana va interceptar un vaixell carregat d´armes de procedència iraniana amb destinació cap a Siria o Liban. Encara que ambdues parts ho han negat, posiblement aquestes armes anessin dirigides cap a l´organització terrorista xi´ita libanesa, Hezbollah, el braç del règim de Teherán al Liban desde la seva creació a inicis dels anys vuitanta del segle passat. El fet que el govern fonamentalista islàmic de l´Iran continui armant als terroristes de Hamas i Hezbollah és una prova clara de que el contingent de soldats de la FINUL no està acomplint amb èxit la seva missió al Liban. Justament, de la incapacitat de l´ONU per a evitar aquest rearmament, del problema que aquest fet representa per a Israel i per a totes les nacions del mon occidental en general, del bonisme del govern Obama, que creu poder arribar acords diplomàtics i negociar l´innegociable amb governs que no es volen avindre a raons, i del doble raser de la comunitat internacional, que exigeix paciència infinita a Israel i la culpabiltza de comentre crims de guerra amb informació clarament tendenciosa mentres es creua de braços amb el rearmament d´aquestes organitzacions terroristes o amb la recerca d´armament nuclear per part de l´Iran, ens parla Bernardo Ptasevich en aquest molt bon article.

Font: Aurora Digital.

La oreja de Van Gogh sionistes!!!

Recentment el conegut grup de pop rock basc "La Oreja de Van Gogh" va realitzar una gira per Israel de deu dies de duració amb actuacions a ciutats com Tel Aviv o Lod. Doncs bé, aquesta inofensiva gira, ha provocat la indignació dels "superprogres" i "antiimperialistes" de Rebelion.org, que acusen als membres de la banda de ser complices de l´ocupació israeliana a Palestina, d´ignorar el patiment del poble palestí i bla, bla, bla...

Reflexió personal a mode de conclussió: aquests "superguais" i "superprogres" d´extrema esquerra no dubten a fer el joc a tots els extremistes palestins haguts i per haver, i no contents amb això, amb el pretext de solidaritat envers el poble palestí i de l´antisionisme, no dubten a demanar el boicot contra les institucions israelianes o contra els productes israelians. Ara bé, d´entrada et diuen: el boicot està justificat per les polítiques dels governs israelians envers el poble palestí i bla, bla, bla. Fals! el boicot pretèn aïllar econòmicament, culturalment, diplomàticament, es a dir, a tots els nivells, a Israel independentment de quin partit governi i de quina sigui la seva política. La cançoneta del boicot ja la vam escoltar durant el govern laborista de Barak (1999-2001), el govern "likudnik" de Sharon (2001-2006), el govern kadima d´Ehud Olmert i ara amb Netanyahu. Durant aquests deu darrers anys, els governs israelians han fet generoses ofertes als liders palestins per a concloure el conflicte amb la creació d´un estat palestí a la Franja de Gaza i a més del 90% de Cisjordània, especialment a les cimeres de pau de Camp David (Juliol del 2000), Taba (Desembre del 2000 - Gener del 2001), la desconexió de Gaza (Agost del 2005) i a la darrera cimera d´Annapolis (Novembre del 2007). La resposta palestina ha estat sempre la mateixa: no!, acompanyada d´un increment de la violència terrorista (com per exemple amb l´inici de la guerra d´Al-Aqsa o amb el llençament massiu de missils Al-Qassam contra els kibbutzim i les ciutats del sud d´Israel). Tanmateix, tot això no compta per als "supermegaantiimperialistes" i "pseudopacifistes" que continuen com a lloros demanant el boicot contra Israel i desligimant a thothom qui no segueix els seus dogmes i les seves crides al boicot com ara li ha passat a la Oreja de Van Gogh.

Als membres del mencionat grup donostierra els hi vull dir: Kolhakavod!

antisemitisme a Brasil: Shimon Hitler

Manifestants pro palestins van intentar aixafar un dels actes en els que va participar Shimon Peres, el president de l´estat d´Israel, durant la seva visita oficial al Brasil. Desgraciadament, com ve sent habitual en aquesta mena d´actes antisionistes, els manifestants van comparar l´estat d´Israel amb l´alemanya nazi i a Peres amb Hitler (recordeu que aquest tipus de comparació va ser molt habitual també durant el govern d´Ariel Sharon, especialment en el contexte de l´operació antiterrorista "Defensive Shield" a Jenin al mes d´Abril del 2002). Alguns manifestants, a més a més, van amenaçar de manifestar-se en tots els events on participés el president d´un país que "ocupa un altre i mata a nens inocents".

Font: Aurora Digital.

Mai hem reconegut a Israel i mai ho farem

Aquestes declaracions tan "moderades" van ser realitzades per Azzam Al-Ahmad, un dels membres del comité central de Fatah, el partit d´en Mahmoud Abbas, el president de l´ANP, al diari semioficial palestí "Al Hayat Al Jadida" el passat dia 10 de Novembre. Desgraciadament, una prova més de que el principal problema per a assolir la pau al conflicte israelo-palestí no són les delimitacions frontereres del estat palestí en construcció, sinó que és la negativa del món àrab-islàmic i del lideratge palestí (dóna igual que parlem de Hamas com de l´ANP d´Abbas) a reconèixer el dret d´Israel a existir i el dret a l´autodeterminació del poble jueu en un territori considerat com a "Dar Al-Islam" (literal: "la casa del Islam" però es refereix a terra considerada com a Islàmica) i per tant innegociable des del seu punt de vista.

Font: MEMRI Blog.

Neix el primer partit islamista a Espanya: "Partido Renacimiento y Unión de España"

Al magnífic blog Cat-Israel.org hi dediquen un exhaustiu anàlisi (recomano la seva lectura). Per la meva part, només afegir que no m´estranya gens que aquest partit s´hagi fundat en una ciutat com Granada, amb una comunitat islàmica molt activa i en expansió. De fet, desde fà alguns mesos, la comunitat islàmica de Granada edita una revista amb el títol d´"Islam Hoy", on són una constant els articles de crítica al mòdel capitalista occidental i la defensa d´una economía islàmica com a alternativa a aquest i a la actual crisi econòmica. A més a més, les referències al imperialisme nordamericà, i un suposat to progressista també són evidents a la majoria d´articles. L´objectiu està clar: atreure cap a l´islamisme a persones d´esquerra desencisades amb els plantejaments de l´esquerra actual i desitjoses d´una nova alternativa que, amb un to bastant messiànic, li ofereixi noves solucions radicals als problemes actuals.

PD - Un tema interessant seria analitzar la corrent de simpatía existent entre certes corrents d´extrema esquerra i l´Islamisme, entès com "la última gran alternativa d´oposició als valors de la democràcia occidental i del sistema capitalista". Tot i sortir-me del tema que em proposo tractar en aquest blog, prometo dedicar-hi un escrit.

Desinformació al País (com sempre)

El passat divendres, El corresponsal del País a Jerusalem, Juan Miguel Múñoz, va escriure un veritable panegíric del president de l´ANP, Mahmoud Abbas, per a informar als lectors sobre la decissió del mandatari palestí de no presentar-se a la reelecció en les pròximes eleccions del dia 24 de Gener. El seu article presenta a un Mahmoud Abbas pragmàtic, moderat, desitjós de la pau i la negociació amb els governs israelians, però impotent per no poder aconseguir el seu anhelat objectiu ni poder frenar l´expoli de terres palestines per al projecte "colonitzador" dels "pèrfids" i "malvats" governs israelians a Cisjordania. Desgraciadament, aquesta imatge tan positiva d´en Mahmoud Abbas que ens ofereix en Juan Miguel Múñoz no s´ajusta a la realitat i només existeix a la imaginació del mencionat periodista. Per començar, recentment, Mahmoud Abbas va reconèixer en llengua àrab que no reconeix ni reconeixerà mai el dret de l´estat d´Israel a existir. Ho podeu llegir en aquest informe d´Itamar Marcus per a Palestinian Media Watch. A més a més, en aquest video podeu veure al "pragmàtic" i "moderat" president de l´ANP lloant a terroristes palestins que van cometre o dirigir brutals atemptats terroristes contra inocents civils israelians. Obviament, amb aquest tipus d´emissions als canals de TV, el lideratge palestí rehabilita als terroristes i els presenta com a herois i mòdels dignes de ser imitats davant la seva societat. El popi Mahmoud Abbas va reconèixer al Febrer del 2005 que ell mateix va enviar a terroristes per a matar a israelians.

Mahmoud Abbas tampoc ha volgut acabar amb la judeofòbia i la israelofòbia existent als mitjans de comunicació que depenen de l´ANP. Al contrari, la incitació al odi contra els jueus i contra els israelians segueix plenament vigent en els mitjans de comunicació palestins, on inclús s´utilitzen vells clitxés de la judeofòbia europea com els protòcols dels savis de Sió o els suposats crims rituals dels que els jueus eren acusats a l´europa medieval i del Antic Règim. A més a més, en els mitjans de comunicació palestins no existeix Israel ni hi ha cap referència a Israel, només al futur estat de Palestina, que ocupa tot el territori de la Palestina del Mandat britànic a partir del 1922 (Abans d´aquesta data, en el territori del mandat britànic sobre Palestina també estava inclós el territori del actual regne de Jordania).

Juan Miguel Múñoz, en el seu panflet afirmava que en Mahmoud Abbas sempre ha volgut utilitzar la negociació amb els governs israelians amb la finalitat de concloure el conflicte però aquestes bones intencions no concorden amb manifestacions reals del president de l´ANP, on per exemple afirmava que es va negar a firmar els acords de Camp David al mes de Juliol de l´any 2000, on el govern Barak es va mostrar favorable a la creació d´un estat palestí en un 93% de Cisjordania i a la totalitat de la franja de Gaza. Vejam... d´entrada, en Mahmoud Abbas no em sembla precisament pragmàtic...

I així podríem seguir destripant altres aspectes de la personalitat "pragmàtica" i "moderada" d´en Mahmoud Abbas, però amb uns quants exemples considero que ja és suficient. Desgraciadament, si per als periodistes espanyols, com per exemple Juan Miguel Múñoz, Mahmoud Abbas és un polític negociador, pragmàtic i moderat, la informació deixa de ser tal per a esdevindre propaganda, propaganda anti-israeliana amb la facilitat d´oferir una vulgata fàcil del conflicte: els àrabs palestins són molt bons i utilitzen la violència perque els israelians no els hi deixen cap més opció: si inclús els seus liders més moderats no aconsegueixen res de bó de les negociacions... I amb aquesta tendenciositat informativa, anem demonitzant a l´estat d´Israel, justificant les postures antisionistes, que de retruc van acompanyades de molts actes antisemites com hem pogut comprovar als darrers anys, especialment desde la guerra d´Al Aqsa o Segona Intifada Palestina. Però, clar, això als ideòlegs de l´odi i als periodistes políticament correctes tan els hi fà...