diumenge, 28 de març de 2010

Jag Pesaj Sameaj i bones festes de Setmana Santa


L´editor del blog desitja als seus lectors una feliç festa de Pesaj i unes molt bones vacances de Setmana Santa als seus lectors. Jag Sameaj, Bones festes a tots!

PD - Desgraciadament, sonen tambors de guerra contra Israel en la darrera cimera de la Lliga àrab, iniciada ahir Dissabte a la ciutat libia de Sirte. Presidents que no dubten a violar els drets humans com Erdogan a Turquía, Gadafi a Libia o el propi Mahmoud Abbas als territoris sota control de l´ANP, pretenen donar lliçons de moral a Israel. De fet, els responsables d´aquest nou esclat a l´Orient Mitjà són els membres de l´Administració Obama. Certament, l´anunci de la construcció de 1600 vivendes al barri de Ramat Shlomo va venir en un mal moment , coincidint amb la visita de J. Biden a Israel, però l´administració Obama ha caigut en l´error de només carregar les culpes al govern israelià (fins i tot insinuant que és el govern Netanyahu el principal obstacle per a la pau a tot l´Orient Mitjà) i sense fer cap tipus de critica als dirigents palestins, ni tan sols per l´antisemitisme delirant dels seus mitjans de comunicació. Aquesta postura ha donat ales als liders palestins en reforçar la seva aposta per a l´incitació del terror i de la violència com a pretext per a no negociar amb el govern israelià. I això és el que hauría d´haver tingut en compte Barack Obama i els seus assesors i ministres, que els palestins no estan disposats a negociar amb el govern israelià de torn sinó és sota les seves condicions de manera unilateral. Enlloc de tenir aquest factor en compte, els dirigents nordamericans han carregat contra la construcció de vivendes en un barri de Jerusalem que el propi Arafat a Camp David va acabar reconeixent que formaría part d´Israel. Amb aquesta postura de doble raser, l´administració Obama està posant les bases d´una nova intifada palestina.

dimarts, 23 de març de 2010

La bandera israeliana, una amenaça per als ciutadans de Kassel (Alemanya)

Segons informa el diari israelià Arutz Sheva, les autoritats municipals de la ciutat alemanya de Kassel han prohibit als membres de la Coalició Contra l´Antisemitisme l´exhibició d´una bandera israeliana en un estant d´informació al carrer amb el pretext que la bandera sionista podía ser interpretada com una amenaça pels vianants que passaven pel carrer. Això sí, l´Ajuntament de la mencionada ciutat previament no havia tingut cap tipus de problema en acceptar l´exhibició de la bandera iraniana. 


Segurament que aquestes dues xiques també són una amenaça per als ciutadans de Kassel... 
Trista, trista la postura antisionista políticament correcta que impera a Europa perque no ajuda pas a construir la pau entre israelians i palestins sinó que enforteix als grups terroristes, yihadistes i fins i tot del govern palestí de Mahmoud Abbas en la seva determinació de destruir l´estat d´Israel.

 

diumenge, 21 de març de 2010

Crides al boicot a Israel a la ciutat de Manresa

En els darrers dies han aparegut cartells propagandístics on es crida al boicot a Israel, arribant a comparar els avions de la companyia El Al amb avions de guerra, en diversos punts de la ciutat de Manresa. A la següent foto podeu veure alguns dels cartells:

De fet, aquest no és l´únic incident amb un clar rerafons anti-israelià denunciat pel CFCA (The Coordination Forum for Countering Antisemitism) a la capital del Bages. Vegeu també la pintada anti-israeliana escrita a la façana de la llibreria "Abacus" on es pot llegir: "Sionistes Feixistes".

 Font: CFCA.

divendres, 19 de març de 2010

"Lluita armada"

Ahir a la nit, repassant la premsa, em vaig quedar tot d´una peça al llegir al diari El País la trista notícia del assassinat d´un jove treballador emigrant en una acció terrorista ocorregut ahir al matí al Moshav de Nativ Ha´asara a Israel. El corresponsal del País a Jerusalem, Juan Miguel Muñoz, va escriure un panegíric tant descarat del Hamas que és digne de ser publicat en qualsevol mitjà de comunicació del mon àrab islàmic.

Enlloc de presentar al Hamas com una organització terrorista que va pendre el control de Gaza per la força e il.legalment, ens el presenta com un govern pragmàtic, que intenta controlar els altres grups terroristes vinculats a Al-Qaida (com els Ansar Al-Sunna) i al damunt arriba a justificar la sagnant presa del poder de Hamas a la Franja ara fà gairebé tres anys. Veiem-ho amb les seves pròpies paraules:

"Algo se puede dar por seguro: Hamás no se va a quedar de brazos cruzados. Tal vez no sea en esta ocasión o tal vez sí, pero si Ansar al Sunna y Jund Ansar Allah persisten en su reto a Hamás, recibirán un golpe demoledor. Algo similar a lo sucedido con las fuerzas de seguridad de la Autoridad Palestina, leales al presidente Mahmud Abbas, que trataron de desestabilizar al Ejecutivo de Hamás durante un año y acabaron siendo expulsadas de Gaza en junio de 2007".
 
El fanatisme anti-israelià i el dogmatisme ideòlogic d´aquest periodista són tan excerbats que fins i tot arriba a definir el llençament de missils Qassam contra població civil a Israel com a "lucha armada". No m´ho invento. Copio el pàrraf literal:
 
"No es que el movimiento palestino que controla Gaza haya abandonado la resistencia armada, pero después del brutal ataque que sufrió la franja a finales de 2008 y comienzos de 2009 necesitan un periodo de tranquilidad que estos grupos radicales ponen en cuestión. "
 
 I per acabar-ho d´arrodonir, en una notícia més breu titulada "El grupo salafista Ansar Al-Sunna" indica que el creixement de les corrents islamistes a la Franja de Gaza a la llarga és culpa del govern israelià pel seu "asedio a la franja de Gaza". És a dir, per al senyor Juan Miguel Muñoz que un govern islamista aliat del Iran (un altre govern islamista) governi a Gaza no hi té res a veure, és només culpa dels malvats israelians. Però ara flipareu (si és que encara no ho heu fet...) seguidament diu: "el Hamas tiene 25.000 hombres en armas pero su discurso moderado no vende entre los más criticos con Israel y sus aliados Occidentales". Vejam... quin discurs moderat té el Hamas? Si no para d´afirmar dia si i dia també que Palestina és un Wafqt islàmic innegociable i que la seva missió és la destrucció d´Israel. Això és un missatge moderat??
 
Amb uns periodistes tan tergiversadors de la realitat del conflicte palestí no m´extranya gens que a dia d´avui l´estat espanyol sigui un dels païssos més judeofòbics de tota l´Europa occidental.
 

PD - A la foto podeu veure els nanos "moderats" i "pragmàtics" del Hamas en opinió del sr. Muñoz.

dijous, 18 de març de 2010

Tres missils Qassam cauen al sud d´Israel a les darreres 24 hores i provoquen una víctima mortal


Segons informa el diari Ha´aretz (citant a fonts de les IDF), a les darreres vint-i-quatre hores terroristes palestins han disparat tres missils desde la Franja de Gaza que han impactat en territori del sud d´Israel. Un d´aquests missils ha impactat a la cooperativa agrícola (moshav), Nativ Ha´asara, provocant una víctima mortal, un jove treballador emigrant tailandés de trenta anys.

L´atac terrorista ha estat reivindicat pel grup jihadista, Ansar Al-Sunna, una organització desconeguda fins a aquest moment però que sembla estar vinculada a la xarxa terrorista-jihadista d´Ossama Bin Ladin, Al-Qaida. Segons informa Ha´aretz, desde la fi de l´operació anti-terrorista "Plom Fós" contra el Hamas del Gener de l´any passat, han impactat en sòl israelià més d´un centenar de missils Qassam disparats per diverses organitzacions terroristes palestines desde la Franja de Gaza, un territori sota control absolut del Hamas des del mes de Juny del 2007. Precisament, desde aquell moment, molts grups extremistes d´ideologia Jihadista s´han instal.lat a la Franja (amb el vist-i-plau o no del Hamas) i aquest territori és a dia d´avui un dels principals santuaris del terrorisme jihadista tant palestí com internacional.

dimecres, 17 de març de 2010

Ynet: demonitzant Israel a Espanya (al final thothom queda retratat per mèrits propis)

El passat Diumenge, el diari isrelià Ynet va dedicar un article a la desinformació i demonització d´Israel existent als articles del diari El País, especialment els del seu corresponsal a Jerusalem, Juan Miguel Muñoz.
Al final, thothom queda retratat per mèrits propis i la premsa de l´estat espanyol ja destaca entre les premses occidentals per la seva israelofòbia i la seva indisimulada judeofòbia. L´article és molt bó, val la penar fer l´esforç de llegir-lo en anglès.

dilluns, 8 de març de 2010

Una de les darreres mostres de judeofòbia "políticament correcta" a la nostra premsa

Ara fà uns dies, desde el blog Cat-Israel.org s´alertava de que ja hi havia mitjans de comunicació on, mitjançant articles d´opinió, es negava l´existència de les cartes amb contingut judeofòbic escrites per alumnes de primària i destinades al embaixador d´Israel a Espanya, el sr. Raphael Schultz. Doncs bé, una nova mostra negacionista la trobem en la següent caricatura publicada el passat Dissabte dia 6 de Març als diaris El Periódico de Catalunya i Público, aquest darrer de tirada nacional i amb una línea editorial molt pròxima a les idees del PSOE.
La caricatura, d´en Miquel Ferreras, expressa la idea de que no hi havia cap tipus de contingut judeofòbic i israelofòbic en les cartes rebudes a l´ambaixada, sino que els nens de primària d´aquest país estan molt ben informats de la situació de l´Orient Mitjà i del conflicte israelo-palestí gràcies a que diàriament llegeixen la premsa. Permeteu-me que em foti a riure. Uns nanos de sis, set, vuit o deu anys no acostumen a la premsa ni tenen  entre les seves principals preocupacions el conflicte israelo-palestí. Al menys, el servidor que escriu no les tenía quan tenía aquella edat. Més aviat, m´interesava especialment seguir la serie Bola de Drac, jugar al futbol amb els amics i seguir els partits del Barça per la Televisió. 

L´adoctrinament indecent d´aquests nanos en idees anti-israelianes i anti-jueves per part dels seus mestres ha estat clara i no val a negar-ho o banalitzar-ho com fà el sr. Ferreras.
Per últim, la caricatura és també obertament judeofòbica,  no només pel fet de voler negar l´evident sino també pel fet de presentar als dos membres de l´embaixada d´Israel com a jueus jasídics amb nassos grans i aguilenys, una caricaturització característica dels mitjans nazis als anys 30.
Què voleu que us digui? una nova mostra de la judeofòbia "políticament correcta" que impera a la nostra societat durant els darrers anys. Trist però evident. Amb l´excusa de les idees antisionistes i de la suposada crítica a les polítiques del govern israelià en el conflicte amb els palestins s´està donant ales a la judeofòbia. A Europa (no només a Catalunya o a la resta de l´estat espanyol) s´està jugant amb el foc de la judeofòbia i els periodistes estan jugant el rol de piròmans enlloc d´actuar com a bombers. 

divendres, 5 de març de 2010

Relació entre antisionisme i antisemitisme

Les postures antisionistes estan guanyant terreny a la societat catalana, espanyola i europea durant els darrers anys, especialment desde l´inici de l´anomenada "Segona Intifada Palestina" a partir del mes de Septembre del 2000. Per a adonarse´n de la puixança d´aquest fenòmen només cal observar una sèrie d´esdeveniments que han tingut lloc durant les darreres setmanes: la polèmica generada per les obres amb un clar caràcter anti-israelià i anti-jueu del "artista?" Eugeni Merino a la Fira d´Art Contemporani Arco, l´enviament al embaixador d´Israel a Espanya, el sr. Raphael Schultz, d´un bon nombre de cartes per part d´alumnes de primària d´escoles públiques espanyoles amb un clar contingut anti-israelià i judeofòbic, o la celebració de dos esdeveniments clarament anti-israelians: les sessions del Tribunal Russell a Barcelona (amb la única finalitat de deslegitimar i demonitzar a l´estat d´Israel) i la sisena Setmana del "Apartheid Israelià" a unes 40 ciutats d´arreu del món.

Certament, el fet de que les idees antisionistes guanyin terreny en la nostra societat i fins i tot esdevinguin un veritable credo o declaració de fe per a algunes corrents tant de l´extrema dreta, extrema esquerra com d´esquerra més moderada o socialdemòcrata no vol pas dir que aquestes idees siguin correctes o acceptables. És més, des del meu punt de vista, hi hà un clar nexe entre les idees antisionistes i la judeofòbia. Però per a poder entendre aquesta  relació cal primer explicar el significat del concepte Antisionisme i quines idees defensa la persona que es considera antisionista.
Al contrari del que molta gent pensa, les idees antisionistes no es basen en una crítica fonamentada a les polítiques (encertades o no) del govern israelià envers els palestins. Si fós així, no hi hauría cap problema. Aquest tipus de crítica és totalment necessària i el govern israelià - com qualsevol altre govern al món- està subjecte a un anàlisi crític de les seves polítiques en qualsevol àmbit. Però, de fet, l´Antisionisme és basa en la negació del dret de l´estat d´Israel a existir (dret reconegut internacionalment per les Nacions Unides, cal recordar-ho) i per tant, en la negació del dret a l´autodeterminació del poble jueu, un dret que generalment els antisionistes si reconeixen als altres pobles del món sense estat, com per exemple els kurds, els palestins o els saharauis... Per tant, només pel fet de negar el dret d´autodeterminació al poble jueu (quan aquest mateix dret és reconegut per a la resta de pobles del món) ja podem observar com ens trobem davant d´un plantejament clarament judeofòbic. Per què reconeixem un dret a escala mundial però li neguem única i exclusivament al poble jueu?

Però, a més a més, per a justificar aquesta negació del dret d´autodeterminació al poble jueu i aquesta deslegitimització de l´estat d´Israel, cal distorsionar o caricaturitzar el conflicte israelo-palestí. Gràcies a una burda manipulació dels fets històrics i de l´actualitat més recent, l´estat d´Israel es presentat com un estat racista, expansionista, colonialista i fins i tot en procés de nazificació, mostrant a més a més un acriticisme extrem amb el terrorisme palestí dirigit contra inocents ciutadans israelians. És en aquest contexte de deslegitimització on hem de situar les declaracions d´en José Saramago, el premi Nobel de Literatura portuguès, on ara fà uns anys va comparar Ramallah amb Auschwitz o la equiparació del Maguen David a l´esvàstica nazi en moltes vinyetes de premsa de diaris seriosos (per no mencionar les pancartes presents en moltes manifestacions "pacifistes" arreu d´Europa). En efecte, la vulgata d´un antisionista té un missatge simplificador i reduccionista: a finals del segle XIX i inicis del XX, molts jueus europeus van emigrar a Palestina, van desplaçar a la població nativa àrab (amb el suport del colonialisme britànic) i després de la II Guerra Mundial les Nacions Unides els hi van otorgar el país com a compensació per la Shoah, donant així inici al conflicte árabo-israelià o israelo-palestí. Però, hi hà un problema: aquesta argumentació, a més de simplista i reduccionista, és falsa.

1 - Desde fà mes de tres mil anys han viscut de manera continuada jueus a Palestina (en ocasions com a majoría i en altres com a minoría, en ocasions excercint una sobiranía política sobre el territori i en altres sent una població sotmesa als grans imperis que l´han conquerit).  No cal oblidar que una de les seus on es va compilar en Talmud va ser Jerusalem, que les fonts bizantines, àrabs u llatines occidentals ens parlen de la presència de jueus i de les visicituds que van haver de passar durant els segles (especialment sóta la dominació dels croats) i que també van existir importants comunitats a ciutats com Safed, Tiberiades o la mencionada Jerusalem.

2 - A més a més, aquesta argumentació ignora el gran vincle existent entre la diàspora jueva i la terra d´Israel, especialment amb la seva capitat, Jerusalem. Un vincle expressat tant a la litúrgia jueva, a les grans festivitats  (com per exemple cada 14 del mes de Nisan durant la celebració del Séder de Pesaj) o a les celebracions de la vida quotidiana, com per exemple a ls casaments, on el nuvi sol aixafar un got en record per la destrucció del temple de Jerusalem. Precisament, aquests vincles  emocionals tan arrelats van fer que durant molts segles molts jueus ascedissin  o fessin "aliyah" a la terra d´Israel per motius religiosos o fugint de les persecucions, com per exemple el rabí català Moshé Ben Najman (Najmànides) que es va instal.lar a la terra d´Israel després de la celebració de la disputa de Barcelona a l´any 1263. 

3- També cal tenir present que molts palestins actuals són també descendents d´emigrants àrabs del païssos veïns. En efecte, a partir de la primera "aliyah" dels membres de "Hovevei Zion" (o amants de Sió) l´any 1882, l´arribada d´emigrants jueus a Palestina va millorar molt les condicions econòmiques, sanitàries, de transport i d´explotació agrària del país. En un Orient Mitjà sota domini otomà, encara amb unes fronteres inexistents o difuses, molts àrabs sirians, egipcis, libanesos o fins i tot iraquians van emigrar a Palestina atrets per les millores de les condicions de vida i per les ofertes de treball a les explotacions agràries jueves, als primers kibbutzim (com per exemple el de Degania fundat l´any 1909). Posteriorment, els britànics van excercir un gran control sobre l´emigració jueva - amb la publicació de tot un seguit de llibres blancs - però mai van controlar les diverses onades d´emigrants àrabs que entraven a Palestina desde els païssos veïns. Per tant, no només els israelians són un poble amb una bona base d´emigrants o descendents d´emigrants sino també els palestins, una dada que molts antisionistes haurien de tenir en compte alhora d´acusar als israelians de colonialisme.

4 - Els antisionistes afirmen que Israel va ser un instrument del colonialisme a la regió, primer dels britànics i després dels EEUU. Noves mentides i simplificacions. Teodor Herzl va negociar amb els caps de les principals potències europees i amb el soldà otomà i tret de molt bones paraules no va aconseguir cap suport imperialista. La Declaració Balfour (Novembre del 1917) només va ser possible en el contexte del joc diplomàtic de la primera guerra mundial i va anar acompanyada també de promeses britàniques d´independència als àrabs i un tractat secret de repartiment de l´Orient Mitjà otomà entre anglesos i francesos (que eren en realitat els seus objectius reals), el tractat anomenat Sykes Picot de l´any 1916. Finalment, un cop que els britànics van aconseguir el mandat de la Societat de Nacions sobre Palestina, van duur a terme una política ambivalent, afavorint al nacionalisme jueu o a l´àrab depenent de les circumstàncies i amb la finalitat de salvaguardar els seus propis interessos tant geoestràtegics com petroliers. Així, el govern britànic va promulgar diversos llibres blancs on limitava l´arribada d´emigrants jueus o fins i tot va revocar la Declaració Balfour amb el conegut Llibre Blanc de Mc´Donald de l´any 1939, on limitava molt l´emigració jueuva i s´afirmava que en 10 anys s´hauría de crear a Palestina un únic estat palestí sota tutela britànica.
Els Estats Units van afavorir la afavorir la partició però durant més de vint anys van mantenir un embargament d´armes a Israel. L´aliança israelo-nordamericana neix després de la Guerra dels Sis Dies (1967) i és el resultat de l´apropament de la URSS als païssos àrabs enemics d´Israel. Aquesta aliança i la penetració de l´URSS al mediterrani Oriental va fer entrar al conflicte arabo-israelià en una dinàmica de guerra freda i es el que explica també el sorgiment de l´aliança entre Israel i els EEUU. Per tant, Israel no es fruit de l´imperialisme ni una concessió per la Shoah, sino que es el resultat de la lluita del moviment d´ alliberació del poble jueu, el Sionisme, i és gràcies al duur treball dels emigrants ja existía desde els anys 20 un estat jueu modern a Palestina, amb el seu govern autònom, els seus sindicats, els seus partits tant de dreta com esquerra, les seves institucions, les seves classes socials, etc. L´únic que li mancava era la soberania política conquerida finalment durant la guerra d´independència (1947-1949) i sancionada també per la comunitat internacional amb el suport tant de l´URSS com dels Estats Units.

Tots aquest temes i d´altres són ignorats o tergiversats en les arguemtancions antisionistes. Per tant, pel fet de negar al poble jueu i només al poble jueu un dret reconegut internacionalment a tots els pobles del món, pel fet de criminalitzar i deslegitimar a l´estat d´Israel mitjançant la distorsió del conflicte israelo-palestí i pel fet d´emprar teoríes del antisemitisme clàssic en els seus anàlisis (per exemple el "lobby sionista", un vulgar refregit actualitzat de les teoríes conspiratives del Protòcols), crec que hi hà una relació evident entre antisionisme i judeofòbia. És més, penso que les idees antisionistes són de per se una clara mostra de judeofòbia.

dilluns, 1 de març de 2010

Antisionisme políticament correcte desde l´escola...

Us imagineu que nens de primària d´escoles d´arreu de l´estat espanyol inunden de cartes a l´embaixada de Turquía a Madrid com a protesta per l´ocupació turca d´un terç de l´illa de Xipre desde l´any 1974? No sembla gaire llògic, oi? Doncs resulta que això si passa amb Israel però amb l´agravant que molts dels comentaris d´aquestes cartes o postals de protesta , dirigides al ambaixador d´Israel, el sr. Raphael Schultz, plasmen vells tòpics antisemites de tota la vida com per exemple "els jueus maten per diners" o d´altres més "políticament correctes" com "evaqueu el país dels palestins i marxeu algun lloc on us acceptin".

Ja ho he dit altres cops i ho repetiré sempre que faci falta: aquesta postura antisionista i acríticament pro-palestina no ajuda pas a resoldre el conflicte israelo-palestí per víes diplomàtiques, al contrari: és contraproduent i de retruc pot fins i tot legitimar els actes obertament judeofòbics. Si voleu llegir la notícia del diari israelià Ha´aretz en la seva edició anglesa, cliqueu aquí.


Font: Ha´aretz.