dissabte, 24 de desembre de 2011

Bon Nadal i Bones Festes!!

Des del blog "Boker Tov, Catalunya" volem desitjar als nostres lectors un Bon Nadal i molt bones festes, i ho volem fer amb una mica de la marxa que ens caracteritza, però amb un toc nadalenc. Bon Nadal!!

divendres, 23 de desembre de 2011

Antisemitisme a Telecinco: 'judiada' i jueu com a insult.

No sóc un fan de la telebrossa i per tant no ho vaig veure en directe, però anit va tenir lloc la final del programa 'Acorralados' de Telecinco i entre tot el surrealisme que envolta a aquest tipus de programació brossa cal mencionar el comportament judeofòbic de dues concursants: el de Blanca de Borbón, que va repetir en reiterades ocasions la paraula 'judiada', eliminada ja fa anys per la RAE degut al seu caràcter despectiu i judeofòbic. I el de Mari Ángeles Delgado que va dirigir-se al seu rival i arxi enemic, Antonio David Flores, amb les següents paraules: "eres lo peor de este mundo, judío, judío, judío". (Periodista Digital).

És una vergonya que ni el presentador del programa ni l'equip donguessin un toc d'atenció als ¿concursants? davant d'aquest tipus d'expressions judeofòbiques.   

dijous, 22 de desembre de 2011

Mahmoud Abbas es reuneix amb la sàdica criminal Amina Muna i deu terroristes palestins més a Turquia.

Mahmoud Abbas, president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), descrit com un líder moderat en els nostres mitjans, es va reunir el passat Dimarts amb deu terroristes palestins alliberats el passat mes d'Octubre en el bescanvi del sergent Gilad Shalit i que actualment resideixen a Turquia. Entre els terroristes visitats per Abbas trobem a Jihad Yarmour, que va participar en el segrest i assassinat del soldat Nachson Waxman, i a Amina Muna, la despietada criminal que va enganyar a un adolescent israelià i el va entregar a terroristes del Tanzim, braç militar depenent d'Al Fatah creat per Arafat als anys 90, que el van cosir a trets a Ramallah.

Els fets van tenir lloc al Gener del 2001. Segons les seves pròpies declaracions a la policia israeliana, Amina Muna va reconèixer que presenciar uns mesos abans (Octubre del 2000) el linxament a Ramallah de dos reservistes israelians, Vadim Nurhitz i Yossef Avrahami, li va donar la idea d'assassinar a un israelià. Per a aconseguir els seus criminals fins, va començar a xatejar per Internet amb joves israelians i va seduir al jove Ofir Rahum, de setze anys i resident a Ashkelon, fent-se passar per Sally, una turista nord-americana de visita a Israel. Amb el pretext d'iniciar una relació sentimental, Muna va convèncer al jove Ofir per a trobar-se a Jerusalem i un cop allà li va demanar que l'acompanyés a Ramallah, on el va deixar en mans del seus botxins, terroristes del Tanzim, que el van cosir a trets i seguidament van fugir en un altre vehicle.
Després de la troballa del cadàver d'Ofir, Muna (25 anys en aquells moments) va ser detinguda al poblat cisjordà de Bir Nabala gràcies a un important dispositiu desplegat entre la policia i l'exèrcit israelià. Va ser empresonada, jutjada i condemnada a cadena perpètua per la seva participació en el mencionat assassinat. Durant els seus deu anys d'empresonament a Israel, Muna va esdevenir la líder de les terroristes palestines empresonades amb ella i va actuar amb brutalitat amb qualsevol tipus de dissidència. Segons informa Artuz Sheva News citant a diaris àrabs, Mina era coneguda a la presó com "Al Capone Muna" i va arribar a torturar sàdicament a les seves companyes de cella. De fet, Muna tenia por de les represàlies de les seves companyes o dels seus familiars i el passat més d'Octubre, quan va saber que seria alliberada en el bescanvi del jove sergent Gilad Shalit, va demanar ser alliberada a Turquia i no a Gaza.

Doncs bé, aquesta sàdica criminal és una heroïna palestina per a Mahmoud Abbas i per als seus col.laboradors, presentats acríticament com a dirigents moderats als nostres mitjans.

Ahir, en la seva edició digital en hebreu, el diari Yedioth Aharonot ens mostra un video on es resum la trobada entre Abbas i Muna:

dimecres, 21 de desembre de 2011

La UNESCO i El govern espanyol han subvencionat una revista infantil palestina on es lloa a Hitler perquè va assassinar jueus.

El Comitè Nacional per a l'Educació, la Cultura i les Ciències de l'OLP subvenciona una revista educativa infantil, "Zayzafuna", de tirada mensual, que vol representar tant els valors educatius dels seus editors com oferir una 'finestra oberta a la ment' per a incentivar la participació dels seus joves lectors. Si bé és cert que la major part del seu contingut té finalitats educatives i resalta valors com l'afició per la lectura, els valors familiars o l'encoratjament als joves per a que participin en la construcció d'una societat palestina democràtica, cal aclarir que la revista també inclou articles amb contingut antisemita, de negació del dret d'Israel a existir i fins i tot articles i poemes on s'encoratja als joves a fer la Jihad contra Israel i esdevenir Shahids (màrtirs) per Palestina i per Allah, convertint així els terroristes en herois nacionals entre els nens i joves palestins.

Un dels articles que més bé plasma aquest contingut d'adoctrinament en l'odi contra els jueus i  l'estat d'Israel va ser públicat en el número de la revista corresponent al passat mes de Febrer. Es tracta d'un relat escrit per una nena palestina on descriu un somni en el que es reuneix i dialoga amb quatre personatges històrics que admira: el matemàtic persa Al Kwarizmi, l'escriptor egipci Naguib Mahfouz, Saladí i el führer nazi Adolf Hitler:

I turned to the next door; there Hitler awaited me. I said, 'You're the one who killed the Jews?'
He said: 'Yes. I killed them so you would all know that they are a nation which spreads destruction all over the world. And what I ask of you is to be resilient and patient, concerning the suffering that Palestine is experiencing at their hands.'
I said [to Hitler]: 'Thanks for the advice.'

Podeu llegir tot el relat en anglès a la web Palestian Media Watch).

Doncs bé, en una entrada del blog Harry's Place (citada a La Fusión), hom pot llegir que aquesta revista també està subvencionada per la UNESCO I pel MDG Achievement Fund, una fundació humanitària de les Nacions Unides que rep calerons del govern espanyol. Res de nou. No és el primer cop que el govern Zp finança a fundacions humanitàries i ong's que participen en campanyes palestines de demonització-deslegitimació d'Israel. De fet, el passat mes de Gener els mitjans de comunicació espanyols van publicar que  en un anunci de la televisió palestina on es demanava el boicot als productes israelians es podien veure com el logotip de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), que depèn del ministeri d'afers exteriors. Com ja van denunciar llavors en una brillant entrada els amics de Hasbara-ts, el govern espanyol del PSOE ha realitzat durant els darrers anys una guerra bruta contra Israel a base de subvencions:

".El govern espanyol practica una curiosa modalitat de guerra freda. Mentre diu defensar l’aliança de les civilitzacions manté una guerra bruta contra Israel a base de subvencions que en res contribueixen a l’apropament de les parts, el diàleg i l’ajut real a la població palestina. Pel contrari, mitjançant l’ajut indiscriminat a organismes palestins opacs i fent servir com escut ONGs manifestament antiisraelianes generosament subvencionades du a terme una política de confrontació i d’injerència que consideraria del tot intolerable si el cas fos invers."
Esperem que el nou govern espanyol del PP talli les subvencions a aquesta xarxa de fundacions, ong's i organitzacions, que només tenen com a finalitat el finançament de projectes per a deslegitimar a Israel, caient en ocasions en clares postures judeofòbiques, com ha estat el cas de la fundació MDG Achievement Fund i la seva aportació econòmica a la revista Zayzafuna.

Per altra banda i per concloure, no em sorprèn gens que la UNESCO financiï aquest tipus de publicacions amb continguts antisemites i deslegitimadors d' Israel. I no només per la seva acceptació com a nou membre de la candidatura palestina de manera unilateral de fa un parell de mesos. De fet, des de fa anys, la UNESCO es dedica a reescriure la història (acceptant la visió àrabo-palestina de manera acrítica) i a negar els vincles existents entre el poble jueu i la Terra d'Israel, especialment sobre els registres arqueòlogics que es troben a Jerusalem o als territoris de Cisjordània (Judea i Samaria) En aquest sentit us recomano la lectura d'aquest article publicat la passada setmana al Yedioth Aharonot

Actualització (22/12/2011): segons informa avui el Jerusalem Post, el director de relacions internacionals del Centre Simon Wiesenthal, Shimon Samuels, ha dirigit una carta de protesta a la directora general de la UNESCO, la sra. Irina Bukova, per a protestar i exigir-li que la UNESCO deixi de subvencionar la revista Zayzafuna per haver publicat materials laudatoris de Hitler, presentant-lo com un mòdel a seguir per a la joventut palestina.
   

dimarts, 20 de desembre de 2011

Feliç Festa de Janucà!! -- !!חג חנוכה שמח

Des del nostre húmil blog volem desitjar unes molt bones festes de Janucà als nostres lectors. Jag Sameaj!!

El govern israelià promet enviar ajut per al desenvolupament del Sudan del Sud.

El Primer ministre del Sudan del Sud, Salva Kiir, es troba de visita oficial a Israel i aquest matí ha visitat el Yad Vashem i s'ha reunit amb el President de l'estat, Shimon Peres, i amb el Primer Ministre B. Netanyahu, que es va comprometre a enviar pròximament una delegació al país africà per a veure com Israel pot ajudar al desenvolupament d'aquest jove país.

Kir, en una de les seves primeres visites oficials a l'exterior des de la independència del seu país el passat mes de Juliol, va arribar a Israel passada la mitjanit d'avui Dimarts per a una visita de feina que durarà menys de 24 hores. Segons indiquen fonts diplomàtiques a Jerusalem, els sudanesos del sud van sol.licitar que la visita es mantindrà en un to baix.

Abans de reunir-se amb Netanyahu, Kiir visità el Yad Vashem i es va reunir amb el President de l'estat d'Israel Shimon Peres. D'acord amb una declaració publicada pel Departament de la Presidència, Kiir va ser efusiu en el seu elogi d'Israel durant la trobada.

"Estic molt emocionat d'estar a Israel i caminar pel sòl de Terra Promesa i amb mi tot el poble del Sudan del Sud", va dir Kiir. Israel ha donat sempre el seu suport al poble del Sudan del Sud. Sense vosaltres, no ens n'hauríem sortit. Vosaltres vau lluitar al nostre costat per a permetre l'establiment del Sudan del Sud i nosaltres estem interessats en aprendre de la vostra experiència.

Peres, durant la trobada, va recordar a Kiir que quan ell era viceministre de defensa a la dècada dels seixanta, ell i el llavors primer ministre Levi Eshkol es van reunir a París amb els líders locals del Sudan del Sud per a proporcionar-los assistència en agrícultura i en desenvolupament de les infraestructures. 

"Israel ha donat suport i continuarà donant suport al vostre país en tots els àmbits per a enfortir-lo i desenvolupar-lo", va dir Peres. "Sabem que amb valentia i saviesa heu lluitat contra tots els obstacles per a establir el vostre país i per a nosaltres, el naixement del Sudan del Sud és una fita en la història de l'Orient Mitjà i en la promoció dels valors d'igualtat, llibertat i la recerca de la pau i les relacions de bon veïnatge".

Entre els temes que s'espera que es tractin a la reunió entre els líders israelians i el president Kir hi ha el de la migració il.legal de l'Àfrica cap a Israel i la possibilitat de repatriar els infiltrats sudanesos al sud del Sudan.  
  

dissabte, 10 de desembre de 2011

Israel patrocina un programa de col.laboració agrícola per als camperols de la Franja de Gaza.

Aquestes notícies no surten mai publicades a la premsa española, pero la podeu llegir a l'edició digital del diari judeo-argentí, Itón Gadol. I aquesta és una bona notícia perquè mentre els terroristes del Gihad Islàmic palestí i altres organitzacions palestines continuen bombardejant el sud d'Israel amb morters i míssils Qassam (Arutz Sheva News), el govern i l'exèrcit israelià continuen oferint la seva col.laboració i el seu suport als empresaris agraris emprenedors de la Franja de Gaza, especialment a aquells que volen millorar la producció, la comercialització i l'exportació dels seus productes. 

divendres, 9 de desembre de 2011

"Mort als jueus i mort a Amèrica".

Fragments d'un sermó o "jutba" des d'una mesquita de Gaza retransmès en directe pel canal de televisió "Al-Aqsa TV", afí al Hamàs, el passat Divendres 2 de Desembre:



Vet aqui un dels principals obstacles per a la pau entre israelians i palestins: l'adoctrinament en l'odi contra els jueus, contra Israel i contra Occident que la societat palestina rep dels seus propis dirigents, en aquest cas els del Hamàs. Aquest tipus d'adoctrinament, característic en règims totalitaris com el del Hamàs a Gaza, hauria de ser denunciat per governs, ong's o grups i organitzacions afins a la defensa dels drets humans, però, desafortunadament, tret de comptades excepcions, regna un silenci còmplice amb el terror.

On són? (Pilar Rahola).

 Ni manifestacions, ni motxilles, ni herois de flotilla, ni boicots, ni artistes indignats, res.


Què passaria a les nostres ciutats si les notícies sobre Síria es produïssin una mica més avall del mapa? És a dir, si en lloc d'un dictador àrab massacrant població àrab, as és usual a la zona, fos un rampell del conflicte àrab-israelià, què passaria per aquests verals? Els carrers s'omplirien de cridaners propalestins demanant l'excomunió d'Israel, algunes universitats plantejarien boicots, els sospitosos habituals del artisteig farien vídeos de proselitisme, i en les cantonades de les consciències s'instal · laria la idea-vella idea-que els jueus són el problema del món. I tot això passaria amb uns paràmetres que no tenen a veure amb la situació dels altres països.
 
A Israel ningú massacra a les manifestacions, no hi ha un dictador matant a la seva població, i el complex conflicte bèl · lic de dècades és alimentat ad eternum pels països veïns, interessats en que la guerra contra Israel no s'acabi mai. I per tenir, fins i tot té una amenaça de l'Iran de destrucció massiva. I no obstant això, i encara que caiguin míssils cada dia sobre la seva població, es rearmin grups fanàtics en el seu sud i pateixi l'assetjament de tot un exèrcit islamista en el seu nord, quan Israel tira una sola bala, els nostres carrers criden la seva indignació. Mai va tenir dret a defensar-se i, per a molts, tampoc té dret a existir.
 
Però quan els morts cauen sota les bales dels vells amics de la Internacional Socialista, aquests que fa dos dies eren considerats llibertadors dels pobles, quin poderós silenci! Per descomptat, al dia següent que caiguin enderrocats, tots s'aixecaran la seva veu contra el tirà i oblidaran les seves velles complicitats. No va ser un atac d'amnèsia el que van tenir alguns amb Mubarak, mesos abans gran amic del socialisme mundial? I amb Ben Ali? I fins i tot amb Gaddafi, que es va passejar per la Castellana amb haima inclosa. I per descomptat Síria, la gran aliada del bloc soviètic, "el paradís de la lluita dels pobles del tercer món contra l'imperialisme sionista i ianqui"-encara tinc vius els pamflets a l'ús de l'esquerra europea-, i les víctimes del qual mai van interessar . De fet, l'actual president només fa honor a les matances que feia el seu pare, amb diürnitat i planetària impunitat. Però res. Ni flotilles ni manifestacions, ni herois de motxilla, ni boicots, ni artistes indignats, res. No hi ha llàgrimes dels solidaris per als morts de Síria, perquè es van assecar totes plorant contra Israel. Així, doncs, tots aquests devots pancartites, on situen l'eix del seu mobilització: en l'amor a uns o en l'odi a altres? Perquè si fos amor als pobles oprimits, tindrien molta feina a la zona abans d'arribar a Israel, començant per Síria i l'Iran, baixant al Iemen o Aràbia i així anar protestant. No obstant això, només hi ha Israel, la qual cosa ens diu molt dels seus prejudicis i tot de la seva enorme hipocresia moral.

dijous, 8 de desembre de 2011

Ben Ami: Occident ha d'acceptar l'èxit dels islamistes.

L'ex ministre d'exteriors Shlomo Ben-Ami ha considerat avui que Occident ha d'acceptar l'èxit dels islamistes al Pròxim Orient després de la "primavera àrab" com irremeiable i confiar que l'exercici de la democràcia permeti diluir el paper de la religió en els seus plantejaments .
 
L'ex canceller es va expressar així a Montevideo durant una conferència titulada "Les cruïlles de l'Orient Mitjà i les seves conseqüències globals", en què també va demanar al govern d'Israel que eviti "recloure's al búnquer" i busqui el diàleg per afrontar el nou escenari plantejat a la regió.
 
"No és bo mantenir postures conservadores en temps de canvi", va raonar Ben Ami durant un detallat anàlisi de la situació a la conflictiva regió del Pròxim Orient. Per al diplomàtic i historiador, el desenvolupament de la "primavera àrab" constituirà "el gran torneig" de la geopolítica del segle XXI i no tindrà "una explicació lineal", a més de ser "tortuós" i estar marcat per la "confusió", si bé es va mostrar il · lusionat en que aquest camí discorri cap a la democràcia i la llibertat.
 
En aquest sentit, Ben Ami va considerar que el món àrab arriba tard a la democràcia perquè a Occident es va crear la dicotomia entre mantenir dictadors laics en el poder o deixar que els islamistes guanyin en democràcia.
 
"El paradigma que va frenar a Occident no va ser incorrecte, l'única alternativa a aquests dictadors és l'Islam polític. Però ara no tenen altra alternativa perquè les masses han sortit al carrer i comença a entendre que no pot donar suport a uns líders contra els seus pobles ", ha indicat Ben Ami.
 
Així, el veterà polític no es va mostrar per res sorprès pels resultats obtinguts pels islamistes a Tunísia, Marroc o Egipte, ja que obeeixen a la "realitat sociològica" d'aquests pobles, marcats per la falta d'educació i per una situació política que feia de les mesquites dels únics llocs on els ciutadans podien expressar la seva insatisfacció.
 
No obstant això, Ben Ami va assenyalar que l'entrada dels islamistes a la política permet albirar un espai per a la negociació, cosa es que podria dir fins i tot de moviments com Hamàs a l'Autoritat Palestina, considerats com a grups terroristes.
 
L'ex canceller va aventurar llavors que aïllar i deixar caure en l'ostracisme a aquests grups polítics "no tindrà l'efecte esperat" i que el millor seria "dialogar", ja que Occident no pot imposar "la seva democràcia" a la regió.

Font: Aurora Digital.

dilluns, 5 de desembre de 2011

Eugenio García Gascón: si existeix antisemitisme, la culpa és d'Israel.

Segons va informar el passat divendres el diari Yedioth Aharonot, l'ambaixador dels Estats Units a Bèlgica, el sr. Howard Gutman, en una conferència sobre antisemitisme celebrada a Brusel.les sota el patrocini de la Unió Jueva Europea (EJU, segons les seves sigles en angès), va fer unes polèmiques declaracions on diferenciava  la judeofòbia tradicional -condemnable- dels sentiments d'odi cap als jueus existents al món islàmic -excusables- perquè en la seva opinió derivaven del conflicte israelià-palestí:  
"A distinction should be made between traditional anti-Semitism, which should be condemned and Muslim hatred for Jews, which stems from the ongoing conflict between Israel and the Palestinians."
Gutman, coneixedor de la boutade que anava a dir, va demanar disculpes per avançat al públic assistent i posteriorment va afegir que un acord de pau entre israelians i palestins faria disminuir significativament la judeofòbia del món islàmic. Doncs bé, aprofitant aquestes desencertades manifestacions del sr. Gutman com a pretext, Eugenio García Gascón, el corresponsal del panflet Público a Jerusalem, va publicar ahir un article al seu blog "Balagán" on afirma que una de les causes més importants de l'existència d'antisemitisme al món és l'ocupació israeliana dels territoris palestins i que el govern israelià està interessat en que la judeofòbia es perpetuï i no desaparegui mai per a poder mantenir unificat al poble jueu:

"Para acabar con este odio, lo mejor sería que Israel abandonara de una vez por todas los territorios ocupados, incluido el Golán sirio, pero esto es algo que no aparece en el horizonte político de Israel. Esta negativa contumaz hace que haya algunas personas que creen que Israel se emplea a fondo para que el antisemitismo perdure, ya que éste sirve a sus intereses de mantener unido al pueblo judío. Decir esto último también es anatema en Israel."
No cal ser un expert per a veure la maldat de les afirmacions d'Eugenio García Gascón. Afirmar que la ocupació israeliana (per tant, Israel) és la causa de l'antisemitisme és banalitzar 2000 anys d'existència d'aquesta lacra i convertir a les víctimes de l'odi en victimaris, tot exorcitzant així la culpa europea, perquè García Gascón sembla oblidar que la judeofòbia no va néixer a partir de la Guerra del Sis Dies i de l'ocupació israeliana de Cisjordania, Gaza o el Golan. Però, al afirmar que la pressió del 'lobby jueu' impideix els debats sobre la suposada culpabilitat dels governs israelians sobre la judeofòbia actual i fins i tot es capaç d'aconseguir que l'administració Obama hagi de tirar de les orelles a Gutman, el corresponsal de Público va més enllà i ressuscita la vella teoria de la conspiració jueva mundial, expressada en panflets com per exemple els Protòcols dels Savis de Sió. De fet, en tot el seu article plasma un esperit conspiratiu, especialment quan insinúa que el govern israelià està interessat en la supervivència de la judeofòbia per a mantenir unit a tot el poble jueu. Tot i que fà més de vint anys que viu a Jerusalem, Eugenio García Gascón demostra que amb el seu escrit que no capta l'humor israelià o que cap dels seus col.legues li ha explicat acudits jueus. Un acudit molt bó diu que si Robison Crusoe hagués estat jueu, hauria edificat tres sinagogues a l'illa deserta. Una per a anar-hi els festius, una per anar-hi els dies laborables i la darrera per a no anar-hi mai!! En altres paraules, dos jueus, tres opinions. Per tant. això de 'mantenir unit al poble jueu' és una rucada com una catedral, només digna d'una ment conspirativa com la d'Eugenio García Gascón. 

diumenge, 4 de desembre de 2011

Més judeofòbia a Espanya: "Puto judío. Ojalá te mueras".

El Diario de Mallorca ha publicat avui una entrevista al excel.lent cuiner Tony Pinya, d'orígen xueta, i vet aquí una de les seves afirmacions:

"Hace poco en el parabrisas del coche me encontré un papelito: "Puto judío. Ojalá te mueras. Valiente hijo de puta".

Mentre els nostres dirigents treuen ferro a la judeofóbia existent a l'estat, fets com aquest demostren que els sentiments d'animadversió als jeus estan molt arrelats a la nostra societat  

dissabte, 3 de desembre de 2011

pintades judeofòbiques reben als assistents a les jornades del IV Seminari Internacional sobre Antisemitisme.

Ho podeu llegir al blog de la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya (FCJE). Desgraciadament, aquest tipus d'esdeveniments cada cop em sorprenen menys.

Una nova etapa.

Aquest blog va nèixer a finals d' Estiu de l'any 2007 amb la finalitat de denunciar la judeofòbia i oferir als lectors informació en llengua catalana sobre temàtica israeliana i del conflicte amb els palestins diferent de la que podem llegir gairebé a diari als nostres mitjans de comunicació. El seu impulsor va tenir la idea de crear un blog sobre temàtica israeliana en català després de llegir durant alguns mesos el magnífic blog Galiza Israel i especialment perquè en aquells moments gairebé no hi havia cap blog d'aquesta temàtica en la nostra llengua.

Durant gairebé tres anys, amb un important esforç, el blog va ser actualitzat amb una relativa freqüència, però al Juliol del 2010 va quedar en suspens. Ara, és un bon moment per a que el blog torni i continuï la seva tasca. A partir d'ara, el blog comença una nova etapa i espero que sigui tan bona i profitosa com l'anterior. Continuaré escrivint al blog "Hummus o Falafel?" sobre l'anàlisi de l'actualitat política de l'Orient Mitjà i aquí, al Boker Tov, tractaré temes especialment relacionats amb Israel, la judeofòbia i el conflicte amb els palestins. Òbviament, en llengua castellana, continuaré col.laborant al blog La Fusión. Amics, espero que us agradin els continguts del blog i que el visiteu en aquesta nova etapa que avui encetem.