divendres, 26 d’octubre de 2007

Els palestins esperen una nova intifada.

Benvolguts lectors:

Si la cimera de pau d´Annapolis acaba en un fracàs, existeix un gran perill de que la situació desenvoqui en l´inici d´una nova intifada o revolta palestina.

Les propies fonts palestines ho reconeixen sense embuts. Com a prova, un botó. Us deixo amb el següent article que recull les declaracions de Nasser Abu Sharif, representant de la Yihad Islàmica palestina, realitzades en una roda de premsa a Teheran el passat Dimecres.


Els Palestins esperen una nova Intifada.

Font: el blog de MEMRI.

En una roda de premsa a Teheran, el representant del Yihad Islàmica Palestina a la capital iraniana, Naser Abu Sharif, va rebutjar la conferència de pau que s´ha de celebrar als EEUU, la va considerar com un esforç fracassat i va afirmar que espera el sorgiment d´una nova Intifada en els territoris ocupats.


A continuació, va agregar que l´anomenada "conferència de pau per a l´Orient Mitjà", com les anteriors cimeres organitzades pels EEUU, es dirigida simplement a donar suport i comprar crèdits per al "règim sionista" d´Israel, el qual va patir una greu perdua y derrota en la seva invasió del Liban del passat estiu. També va afegir que els Estats Units i Israel estan buscant utilitzar la conferència per a atraure´s als governs moderats de la regió amb l´objectiu de formar un front comú contra Iran, Siria i Liban.

"Palestina és la qüestió principal del món islàmic, i els païssos àrabs no tenen la legitimitat que es requereix per a acompanyar als Estats Units en les seves conjures contra l´Iran, Liban i Siria sense tenir el suport dels seus pobles", va afirmar Abu Sharif.

També percep un fracàs obvi en la conferència, dient que "tots els analistes han previst un fracàs perquè aquesta cimera no s´ha enfortit amb els fonaments més adients".
Abu Sharif avisa als negociadors palestins contra la seva participació en la cimera, dient que, si ells participen en la reunió, es veuran forçats a patir un fracàs. "Els dos grups de negociadors, israelians i palestins, no deurán esperar res de la conferència", ell va dir, agregant que "mentres que israelians son conscients en aquest punt, ells només s´hauran d´esforçar per a normalitzar les seves relacions amb els estats de la regió durant la cimera".

Finalment, va anticipar que, un cop finalitzada la cimera de pau, els palestins començarien una nova Intifada en els territoris ocupats.

dijous, 18 d’octubre de 2007

L´Autoritat Nacional Palestina es treu la careta

Benvolguts lectors:

Desde el cop d´estat de Hamas a Gaza del passat mes de Juny, s´ens ha venut la moto de que existeixen els palestins moderats (Fatah i Mahmoud Abbas) i els palestins extremistes (Yihad Islàmica, Hamas, o altres grups que campen per la franja vinculats a Al-Qaida). Aquesta visió és un pèl simplista. Sempre he pensat que Fatah i l´ANP juguen amb un doble missatge depenent del receptor. Si parlen amb un mitjà europeu, doncs la paraula màgica és la pau, però si parlen amb un mitjà àrab o palestí, les paraules clau són Yihad i màrtirs.

Una prova d´aquesta estratègia ens la presenta un informe que es pot veure a la web Palestinian Media Watch. En efecte, mentres encara duren els preparatius per a la pròxima cimera de pau que s´ha de celebrar als EEUU, l´Autoritat Nacional Palestina ofereix un doble missatge: per una banda, a la comunitat internacional li presenta unes demandes per a la creació d´un estat palestí a Gaza, Cisjordania i a Jerusalem Est, però, per altra banda, els seus ciutadans continuen rebent el missatge de que Israel no té dret a existir i hauría de ser remplaçat per un estat palestí. Per exemple, durant tota la setmana passada, la TV controlada per l´A. N. P. va retransmetre un videoclip on es veia un mapa en el que Israel sortía pintat amb els colors de la bandera palestina, simbolitzant la conversió d´Israel en l´estat palestí.

Aquesta idea de que Israel és palestina no és una simple coincidència, sinó que és una part important de l´educació formal que l´ A.N.P. transmeteix als seus ciutadans. Aquest missatge uniforme d´un món sense Israel és repetit en els llibres de texte escolars, trencaclosques, video clips, simbols formals, als noms de les escoles o dels carrers, etc. El retrat que és dóna a la població palestina, tant de manera verbal com visual, és el d´un món sense Israel.

dilluns, 15 d’octubre de 2007

Educant en l´odi a la TV iraniana.

Benvolguts lectors:

L´educació de la joventut en l´odi contra els jueus i contra Israel no és només patrimoni dels mitjans de comunicació palestins. Desgraciadament és una tendència bastant habitual en tot el món àrab e islàmic.

Per exemple, la televisió iraniana va retransmetre durant la festivitat de Qods (Jerusalem) aquest video, ambientat a la Guerra del Liban del passat estiu, en un programa infantil.

La pel.lícula d´animació és vomitiva per la tergiversació que fà d´aquell conflicte bèl.lic i és una mostra més del antisemitisme del govern de la República Islàmica.

Si en voleu veure un fragment, cliqueu aquí.

dijous, 11 d’octubre de 2007

Les llavors de l´odi.

A finals del passat mes de Septembre és va complir el setè aniversari de l´inici de la segona Intifada Palestina, l´anomenada "Intifada d´Al-Aqsa". Per a poder entendre com va ser possible aquell espiral de violència i d´odi, cal observar quin és el tipus d´educació que l´ANP ofería als infants i als adolescents palestins en el seu sistema educatiu. Amb aquest propòsit, us proposo que mireu el següent documental, "Les llavors del odi", on s´explica com la pròpia ANP, no només els grups islamistes, eduquen als infants en l´odi als jueus, el Jihad, i l´exaltació del martiri.

El video té imatges fortes que poden ferir la sensibilitat dels espectadors. Si el voleu veure, cliqueu aquí.

Desde el meu blog vull manifestar el meu total rebuig a aquesta brutal manipul.lació de la joventut palestina.

diumenge, 7 d’octubre de 2007

M. Ahmadineyad: L´Iran té com a objectiu acabar amb la hegemònia israeliana.


El president del govern de l´Iran, Mahmoud Ahmadineyad, va tornar a amenaçar a Israel el passat Divendres en un discurs pronunciat a Teheran durant la celebració anual del "Dia d´Al-Quds" (Dia de Jerusalem), una jornada festiva on es conmemoren les aspiracions d´alliberar Palestina per part del govern de la República Islàmica.
El president Ahmadineyad va afirmar que un dels objectius de la política exterior de l´Iran és aturar la hegemònia israeliana a l´Orient Mitjà.

Si voleu llegir la notícia en anglès, cliqueu aquí.

dimecres, 3 d’octubre de 2007

El desastre de l´ONU

Benvolguts lectors:

Us proposo la lectura d´un interessant article de Pilar Rahola sobre la inoperància de les Nacions Unides i sobre el seu doble raser en molts conflictes, deixant una tribuna lliure a demàgogs presidents de govern o a terroristes sense escrúpols com per exemple Yassir Arafat. Si voleu llegir l´article en castellà, cliqueu aquí.

El Desastre de l´O.N.U.

Per Pilar Rahola. Font: el blog de Pilar Rahola (2 d´Octubre del 2007).

Mentre els famelics ciutadans de la vella Birmània mantenen el pols a la temible tirania que els domina, i els primers morts comencen a amuntagar-se en la consciència del món, l´ONU ha tornat a demostrar la seva inoperància més flagrant, tal vegada, la seva més flagrant indecència. I és l´última d´una llista inacabable de vergonyes. El que ha passat no és nou: una dictadura, membre del consell de seguretat, Xina, i una semi dictadura també membre, Rússia, han vetat una simple resolució simbòlica de denúncia contra una altra dictadura, el despòtic règim birmà. Tot queda a casa… És a dir, i és l´enèssima vegada, per a preservar simbòlicament la decència dels drets humans, l´ONU ha tornat a ser inútil. Dies abans havia estat la seu d´una de les situacions més ignominioses de les moltes que també acumula. Havia cedit micròfons i protagonisme, al líder d´un règim teocràtic, totalitari, que va passejar-se per l´Assemblea General mostrant el seu rosari d´improperis contra homosexuals, jueus, dones i principis bàsics de la llibertat. Novament, amb la presència sonora, estrafolària, vergonyant d´Ahmadineyad, l´ONU servia per a blanquejar una dictadura, per a donar-li carta d´igualtat amb la resta de països, i per cedir-li un altaveu privilegiat on escupir la bil.lis.

Res del que va passar és nou, i des que un dia va permetre que un líder autoritari i violent entrés amb una pistola a l´hemicicle i fes el seu discurs, un tal Arafat, la porta es va obrir per a tota mena de dictadors, ximples i provocadors: les pistoles es legitimaven, i els violents que cometien tota mena d´atemptats, rebien carta de naturalesa. Hi hauria qui diria que Arafat era el líder d´un poble en lluita, i que l´ONU cumplia amb el seu deure d´escoltar-lo. Tal vegada, però no recordo cap altre líder de cap país en lluita a la seu, i tampoc no recordo ni una sola ressolució en contra de l´ús d´adolescents palestins en atemptats, o del terrorisme indiscriminat que s´usa contra Israel. Doble vara de medir? Més aviat, solidaritat perversa. Si parlem de les comissions, la vergonya arriba a categoria de programa d´humor. Líbia bo i presidint drets humans, Síria decidint a la comissió de lluita contra el terrorisme (comissió que no ha servit per a una punyetera…, ni tan sols per a condenar l´atemptat d´Amia a Buenos Aires, on s´ha demostrat la implicació d´Iran), cap ressolució contra l´esclavatge de la dona als països islàmics, inoperàcia davant del drama del Sudan…
L´ONU és, avui, un vell dinosaure que manté estranyament una patina de prestigi, atiat permanentment per una progressia dogmàtica que ha oblidat el sentit crític al calaix dels records, i que usa l´ONU per donar-li al clatell d´Estats Units o d´Israel. Per a res més serveix l´ONU avui. No serveix per a lluitar contra cap dictadura. Però és molt útil per a desprestigiar dues les democràcies més sòlides del món. Ara és Birmània qui pateix la seva inoperància, i així, la seva tragèdia, es mostra encara més abandonada. Trist paper el d´una organització que va néixer per a preservar la llibertat al món, i ha esdevingut l´aliada de les tiranies.