dijous, 30 d’agost del 2007

Les bones intencions no són suficients

Fà un parell de setmanes, al diari israelià "Yediot Aharonot", l´ex embaixador d´Israel a Espanya i ex ministre d´assumptes exteriors israelià, Shlomo Ben Ami, va analitzar les perspectives de futur que s´obren amb la convocatòria d´una cimera internacional de pau, patrocinada pel govern dels Estats Units, per a posar fi al conflicte israelo - palestí.
Shlomo Ben Ami, en la seva magistral exposició, critica determinats aspectes de la política de la aministració Bush i avisa del error de marginar a païssos com Siria o Arabia Saudita en les converses de pau. Us deixo amb la traducció al català d´aquest interessant article. Si voleu llegir-lo en castellà, cliqueu aquí.

Les bones intencions no són suficients.

Per Shlomo Ben Ami. Font: Yediot Aharonot (14 – 08 – 07).

La important reunió del que es coneix com a l´ “eix del mal” de l´Orient Mitjà (Iran, Siria, Hezbollah i Hamas) que es va duur a terme inmediatament després de que el president Bush anunciès la organització d´una conferència internacional per a l´avanç de les negociacions de pau israelo – palestines, posa novament al descobert la conjunció dels problemes a la regió.

Als Estats Units desde sempre es va saber, però es va actuar durant anys d´acord amb un ordre errat de prioritats. No es va acabar d´interioritzar el fet de que si existeix un punt d´Arquimedes al problema de l´Orient Mitjà, es pot trobar en el tema dels palestins, a l´Irak o en la intenció de dominar democràticament als païssos árabs pero no en la lluita contra el terrorisme. Sols després de sis anys d´encaparronament, Bush va confessar que “Irak no és l´únic eix central a l´Orient Mitjà”.
La iniciativa del mandatari nord-americà constitueix el darrer esforç per a salvar la posició dels EEUU a la regió, la qual es veu a si mateixa guardant-se les esquenes en tots els fronts. Irònicament, la conferència internacional és, tanmateix, una declaració de guerra al Hamas, que va triomfar en les eleccions democràtiques del gener del any passat, i és un gest per a fumar la pipa de la pau amb Fatah.

Tanmateix, a la iniciativa del president Bush no li manca valor. Reconeix el fracàs del “Mapa de Ruta” i la necessitat de saltar-se les etapes intermitges per a passar directament a organitzar un acord definitiu.

Bush es va apropar el màxim possible al plà de pau del president Clinton, al declarar que “els límits del passat, la realitat del present i els “canvis pactats” definiran la solució”. Tant ell, com la seva secretaria d´estat, Condoleeza Rice, van advertir a Israel amb una ironia asombrosa de que el futur no es sosté en “la continuïtat de la conquesta de Cisjordania”.

D´altra banda, l´estratègia americana peca d´inestabilitat en diversos punts. Les invitacions a la Conferència Internacioal no inclouen participants radicals – Siria, Hamas – e incentiva a aquests a continuar amb el seu rol d´ aixafa – guitarres. És pura fantasia pensar que és posible arribar a la firma d´un tractat de pau sense la participació d´aquests actors. Mentres Siria i Hamas siguin exclosos del tractat de pau, serà l´Iran qui dicti el seu camí. A més a més, en el moment en que EEUU va marcar el reconeixement a l´estat d´Israel com a tarja de invitació a la conferència, va determinar una barrera que evita la participació saudita.
Al insinuar que la iniciativa de pau saudita no formarà part de l´agenda i tenint en compte que el Hamas no està pas convidat, és díficil que els patrocinadors pretenguin que aquests donin suport a una iniciativa de pau. Sense la participació saudita, la cimera de Bush esdevindrà tan sols en una vetllada privada d´Israel amb els palestins de Fatah, apadrinats – amb cara de pomes agres – per Egipte i Jordania.

Bush va encertar quan va llançar una crida als païssos àrabs amics a que donguin suport a un acord de pau entre Israel i els palestins, pero quan de temps està disposat a pressionar, quan justament ell mateix necessita el suport dels pressionats en la seva lluita contra el terrorisme i per a frenar l´Iran?.

La seva crida a Egipte i Jordania per a facilitar la participació dels palestins, potser és valida, però vist el vist tindrá una seria oposició, donat que els amics “moderats” dels EEUU veuen en el procés de pau una llarga sèrie de renúncies per part d´Israel, i no una benevolent acció israeliana amb la fi de mobilitzar-los per a treure les castanyes del foc a la regió; encara més mentres l´estat jueu es negui a reconèixer obertament el plà de pau àrab.

La actual iniciativa dels EEUU pot semblar llògica però de base no és real. El seu objectiu ingenu – examinar novament l´avançament cap a la creació d´institucions governamentals palestines, la recerca de camins per a donar suport a reformes adicionals i secundar els esforços realitzats per ambues parts – s´adapta molt bé a la concepció israeliana però les milicies palestines han demostrat de manera insistent que no estan disposades a abandonar la lluita armada abans de que puguin veure l´establiment d´un estat palestí sobre les fronteres del 67 i amb Jerusalem Oriental com a capital.

La iniciativa de Bush és doncs una trampa estratègica bàsica, fonamentada en col.locar una cunya entre els moderats de Mahmud Abbas i els extremistes de Hamas. Però per a afavorir el triomf d´Abbas es necessita alguna cosa més que intencions reformistes o la planificació d´estructures governamentals. Nomès un acord de pau global, que respongui a les ambicions essèncials del nacionalisme palestí, li brindarà la legitimitat necessaria per a enfrontar-se als radicals.

dimecres, 29 d’agost del 2007

Un perill per al món sencer.

El passat 22 d´Agost, al diari israelià "Ha´aretz", va ser publicat un interessant article on el periodista Reuven Pedatzur ens parla del perill de que hi hagi una cursa armamentística i de l´energia atòmica a l´Orient Mitjà sota la influència del programa nuclear iranià. Us deixo amb la traducció al català d´aquest article de obligatòria lectura. Si voleu llegir-lo en anglès, cliqueu aquí.

Un Perill per al món sencer.

Reuven Pedatzur. Font: Ha´aretz (22 - 08 - 07).

El renovat interès en el desenvolupament de programes nuclears dels païssos del orient mitjà procedeix de l´interès del Iran per a adquirir armes nuclears. Una arma nuclear iraniana pot donar com a resultat un accelerat esforç per a aconseguir armament nuclear en molts altres païssos de la regió.

El candidat més probable per a encetar aquesta cursa nuclear es Turquía. Ankara considera que un Iran nuclear pot ser un rival perillós que podría aprofitar el seu arsenal per a reclamar un paper hegemònic a la regió a costa de les aspiracions turques.

Egipte, Arabia Saudita, els Emirats Àrabs Units, Algèria, el Marroc i posiblement també Jordania es podrien unir a la lluita per a aconseguir armes nuclears. Tots ells han declarat recentment que volen aconseguir armes atòmiques amb objectius pacífics.
Per descomptat, ningú pensa que païssos que controlen enormes quantitats de reserves petrolíferes hagin entès de manera repentina que l´energía atòmica – que és coneguda desde si fà no fà sis dècades – pot resoldre les seves necesitats energètiqu
es.

El problema és que el Tractat de No Proliferació d´Energía Nuclear (NPT, segons les seves sigles en anglès), del qual molts d´aquests païssos en són membres, permet molts dels passos necessaris per a obtenir armament nuclear amb l´excusa de desenvolupar un programa d´energía atòmica per a ús civil. Per exemple, seguint les normes del NPT és possible duur a terme un programa d´enriquiment d´urani, que és un component bàsic per a l´elaboració d´armament nuclear.
Un major avanç de l´Iran en el seu programa nuclear implica que més païssos de la regió debateixin sobre els seus propis plans nuclears. A inicis del 2004, fonts oficials saudites van anúnciar que consideraven la possibilitat de comprar, o d´arrendar, armes nuclears a la Xina o al Paquistan. Abans, Egipte havia anunciat que estaba construïnt una gran instal.lació nuclear per a la desalinització de l´aigua i van afirmar que havien rebut la “tecnologia sensible” de Libia.

Siria també va declarar que intentava enriquir urani i Algèria està construïnt un segon reactor nuclear (per a fins destinats a la investigació), i també va signar al Gener del 2006 un tractat de cooperació nuclear amb Rússia.

A finals del 2006, l´Arabia Saudita i cinc membres del consell de cooperació del golf pèrsic van acordar l´assignació d´un comitè d´experts per a explorar les possibilitats del ús de l´energia nuclear amb fins pacífics.

Inclús el rei de Jordania, Abdallah, al Gener passat, va declarar que la situació nuclear del Orient Mitjà ha canviat, i al Juliol va negociar amb el primer ministre canadenc la compra d´un reactor nuclear.

El missatge que Israel pot donar als païssos europeus que es mostren reticents alhora de sancionar a l´ Iran és que la proliferació nuclear a l´Orient Mitjà no nomès és perillosa per a Israel, sinó també per al món sencer.