dilluns, 22 de febrer de 2010

Totes les mares deurien sacrificar als seus fills per Palestina.



Recentment, les notícies de la TV oficial de l´ANP del president "moderat" Mahmoud Abbas (Abu Mazen) recollien aquestes terribles imatges d´una mare palestina exaltant el martiri del seu fill i exaltant a totes les mares palestines a que eduquin als seus fills en l´objectiu del martiri. Desgraciadament, com ja he dit en altres ocasions, mentres les autoritats palestines no eduquin a la seva societat en altres valors, com el respecte als veïns, la pau, la sacralitat de la vida humana (tant la pròpia com la de l´altre), la pau seguirà estant molt llunyana. El més trist és que desde Europa no es denuncia aquest tipus d´adoctrinament, que ja fà anys que està podrint a la societat palestina i també al procés de pau amb Israel.

 

diumenge, 21 de febrer de 2010

Rellegint al professor Joan B. Culla: l´esquerra i Israel.

La pasada setmana vaig rellegir el llibre La tierra más disputada. El Sionismo, Israel y el conflicto de Palestina, del professor d´Història Contemporània a la Universitat Autonoma de Barcelona, Joan B. Culla, on cita de passada al filòsof francès Alain Finkielkraut per a explicar la postura antisionista i cada cop més obertament anti-jueva que tenen moltes corrents de l´esquerra occidental:

Darrera conseqüència, i no la menys important, de la fulgurant guerra de 1967 és el canvi, el tomb de l´imatge internacional d´Israel. Tal i com ha escrit el filòsof francès Alain Finkielkraut, "entre l´esquerra europea i l´estat d´Israel, l´idili va durar vint anys. Els socialistes tenien dues raons per a estimar a l´estat jueu: el genocidi i el kibbutz. (...) A tota Europa, el petit estat va ser, a títol d´experiment social i d´expiació moral, la mascota de l´esquerra no comunista". Però aquell idili començà a entrar en crisis a partir de Juny de 1967, per una banda, el reducte de supervivents d´Auschwitz i pioners col.lectivistes asediats en mig d´unes masses àrabs fanàtiques i endarrerides es transforma, de sobte, en la superpotència militar de la regió, en una màquina bèl.lica conqueridora que ocupa territoris i somet a poblacions foranes; Per altra, la "nova esquerra" occidental que eclosiona justament entre 1965 i 1968, el nou progressisme intelectual i estudiantil que es forja entre les manifestacions contra la guerra del Vietnam i les barricades de Maig al Barri Latino, descobreix en el Tercer Món el darrer motor de la història i canonitza a les masses afroasiàtiques com les portadores de la torxa de la utopía, la avantguarda de la lluita antiimperialista. Així, Israel deixa de ser el David admirable en la seva fragilitat per a esdevindre un Goliat arrogant i agressiu; i el Goliat àrab, amb la seva enorme superioritat territorial, demogràfica, numèrica, s´eclipsa en favor del nou David palestí, el refugiat-combatent, alhora valerós, desvalit i disposat al sacrifici. Desde llavors, i de la confluència entre el tercermundisme i el comunisme clàssic, neixen a Occident una mitología, una simbología i una iconografía noves: al costat dels heroics combatants del Vietcong que, sabiament dirigits per Ho Chi Min i el general Giap, desafien a l´imperialisme nordamericà en les jungles d´Indoxina, emergeixen els fedayins palestins i Yassir Arafat, el seu lider, en lluita desigual contra Israel, la garita de Washington a l´Orient Mitjà; Al costat del inevitable poster del Che Guevara, el Kefieh, - el mocador del cap palestí - passa a ser una peça bàsica de la panoplia sentimental dels joves europeus d´esquerra (1).

Aquesta versió canònica del conflicte àrabo-israelià, que recull molts dels dogmes soviètics sobre el conflicte, s´ha consolidat com la vulgata políticament correcta del conflicte en molts estats de l´Europa Occidental i per suposat a l´estat espanyol. De fet, aquesta versió, romàntica i acrítica amb el terrorisme palestí, unida a un oportunisme barat i a les ganes de provocar per a fer quartos, són les que ens permeten entendre la presència de les obres del "artista" català, Eugenio Merino, a la fira (vinguda a menys) d´Art contemporani Arco a Madrid, on ridiculitza un dels simbols més sagrats del Judaísme i presenta a la societat israeliana com una societat bel.licista i agressiva. Aquest és l´art progre políticament correcte i jo em pregunto: hagués tingut  aquest "artista" pebrots de presentar a Mahoma amb un Kalashnikov en una mà i l´Alcorà en l´altra per exemple? Ja coneixeu la resposta, no fà falta que us la digui. Tanmateix, és patètic veure que contra Israel tot s´hi val: fins i tot l´art contemporani.

(1) CULLA, B. Joan: La Tierra más disputada. El Sionismo, Israel y el conflicto de Palestina, Madrid, Alianza Editorial, 2005, pp. 255-256. (La traducció al català del texte citat per gentilesa del autor del blog).

dilluns, 15 de febrer de 2010

Herois de motxilla (Pilar Rahola)

El passat Diumenge, l´excèrcit israelià va detenir a una jove manifestant catalana, Ariadna Jové, a la ciutat palestina de Ramallah juntament amb una altra companya seva, l´australiana Bridgette Chapel, totes dues membres de l´organització anti-israeliana "International Solidarity Movement" (ISM), una suposada Ong de solidaritat internacionalista amb el poble palestí que tant agrada a certes corrents d´esquerra post Maig del 68 però que, segons informa avui La Vanguardia, ha estat denunciada com una organització violenta per l´embaixador d´Israel a Espanya, el sr. Raphael Schultz.

Tornant als fets, Ariadna Jové va ser detinguda per haver incomplit la llei: tenia el visat caducat i no disposava del permís de les IDF per a estar a territoris palestins de Cisjordània sota l´administració de l´ANP. A més a més, s´està investigant si va participar en accions o manifestacions violentes contra l´excèrcit israelià. Després de pagar una fiança, el govern israelià la va posar en llibertat però ha de continuar a Israel fins que es celebri el judici. 

Obviament, la detenció de la manifestant pro-terrorista ha aixecat una gran expectació als mitjans de comunicació tant catalans com de la resta de l´estat espanyol però personalment trobo molt encertat el següent article de Pilar Rahola, titulat "Herois de Motxilla" i publicat el passat dia 10 de Febrer a La Vanguardia. Què voleu que us digui? Pilar Rahola encerta plenament quan denúncia la hipocresia i el doble raser d´aquestes ong´s o grups de solidaritat internacional amb el poble palestí. Si el que realment importa és el benestar del poble palestí perquè no van a Gaza a denúnciar els abusos i les violacions dels drets humans que comet el Hamas? Com és que durant tot el temps que va passar a Ramallah l´"activista" Ariadna Jové no va denúnciar la corrupció (escàndols sexuals inclosos) de molts dirigents de l´ANP? Doncs molt fàcil. Perque no importen ni els drets humans ni el poble palestí, utilitzats només com un pretext per a deslegitimar a Israel i criminalitzar al seu govern i a les seves institucions seguint així fil per randa les idees antisionistes i antinordamericanes que han esdevingut veritables dogmes de fe per a moltes ong´s, organitzacions "pacifistes" i plataformes "de solidaritat amb el poble palestí, sorgides de l´esquerra post Maig del 1968 i influenciades per un tercermundisme new age que converteix en antiimperialista i forçosament progressista a qualsevol moviment sorgit a l´Àfrica, Àsia o al Orient Mitjà sense parar-se a mirar la seva ideología o els seus  plantejaments socials. Això en part ajuda a comprendre el fet de que molts militants d´aquestes corrents d´esquerra donin suport al Hamas i al Hezbollah o actituds com la de la jove Ariadna Jové, donant un suport tàcit al terrorisme palestí en els seus escrits a la web antisistema Rebelión.org, de la que és colaboradora.

Val la pena llegir l´article de Pilar Rahola. Pròximament penso dedicar un escrit a aquestes corrents d´esquerra que avui només he citat. A veure si puc disposar de més temps que aquests darrers dies.

dimecres, 3 de febrer de 2010

Hamas recluta a estudiants palestins per a espionatge i actes de terrorisme contra territori israelià

Segons informa Aurora Digital, la organització terrorista islamista Hamas va contractar a dos estudiants palestins i residents a Jerusalem Est, posiblement mentres estudiaven a Jordània, per a recopilar informació sobre posibles objectius d´un atac terrorista en territori israelià. De nou, aquesta notícia "políticament incorrecta" és omesa als mitjans de comunicació catalans i de la resta de l´estat espanyol...
Bé, als mitjans europeus tampoc podreu veure imatges com aquestes. Mireu, mireu, quin festigós adoctrinament en l´odi que reben els nanos palestins dels seus dirigents, en aquest cas de l´ANP del "moderat", Mahmoud Abbas.


I no us penseu que el Hamas es queda enrera, no. Mireu quins són els programes de la programació infantil del canal del Hamas, Al-Aqsa Tv. Mireu com enlloc de educar als seus fills en el respecte i en la sacralitat de la vida humana, els eduquen en l´odi, en l´antisemitisme més visceral i en el sacrifici de la pròpia vida per a les seves finalitats terroristes. Aquest tipus d´educació és una vergonya, especialment per l´abús d´unes pobres criatures, per la instrumentalització per als seus fins terroristes d´uns pobres nens. Això és una tragedia comprable a la dels nens soldats a l´Àfrica però els mitjans europeus callen.





Per a finalitzar, us explicaré una anécdota. Aquests darrers dies he llegit el llibre, Los niños de Hitler. Una generación manipulada, del historiador Guido Knopp, on s´analitzava com el règim nazi va instrumentalitzar en el seu benefici i va adoctrinar a tota una generació de joves i adolescents alemanys en les seves idees totalitaries, racistes i antisemites. Molts cops, llegint els comentaris de les persones entrevistades, persones que en la seva juventud havien format part del Jungvolk, de les Joventuts Hitlerianes o de la Lliga de Noies Alemanyes (BDM en les seves sigles en alemany), no he pogut pensar en que l´educació totalitaria que estan reben els nanos palestins és semblant en molts aspectes a la que van rebre els joves alemanys dels anys 30-40, especialment en temes com el racisme, la judeofobia, el sacrifici de la vida pròpia en benefici d´una causa superior: la patria alemanya per als joves alemanys o la Shahada per als nens i adolescents palestins. Creieu-me, aquest tipus d´educació és una vergonya i els mitjans europeus callen i callen.

dimarts, 2 de febrer de 2010

La nova postura europea envers Israel: demonització i deslegitimització.

Amics lectors, em permetreu que avui dediqui una entrada a una sèrie de reflexions personals que considero interessants. Estic preocupat per la postura políticament correcta a Europa sobre el conflicte israelo-palestí. Si, em podreu dir que aquesta visió sesgada ja fà anys i panys que s´ha consolidat però de totes maneres no puc deixar de pensar-hi de tant en tant. Gairebé diariament, al llegir la premsa o veure les notícies, m´en adono d´un doble raser terrible en molts mitjans de comunicació alhora de parlar del Pròxim Orient i del conflicte israelo-palestí.  Un bon exemple d´això és el doble estandart dels mitjans al parlar del fenòmen del terrorisme. Mentres que els membres d´E.T.A. són terroristes (obviament), els de Hamas o el Jihad Islàmic palestí són considerats com a "activistes", "milicians" o qualsevol altre comodí que us passi pel cap per a evitar mencionar la paraula tabú, la de terrorista.
També observo com existeix un doble estandart amb el tractament que reben els governs israelians i els dirigents palestins de l´ANP o el Hamas a Gaza. Mentres que els mitjans de comunicació europeus són terriblements crítics amb el govern israelià faci el que faci existeix un acriticisme brutal amb els dirigents palestins. En efecte, mentres que dia si i dia també podem llegir crítiques demoledores i en molts casos malintencionades al govern de Bibi Netanyahu (com per exemple tergiversar les declaracions de ministres com Avigdor Lieberman per a acusar al govern de racista i ultradretà) no passa el mateix amb els dirigents palestins, que tenen inmunitat en aquest sentit als nostres mitjans. Mai he pogut llegir o veure una critica als dirigents palestins pel incitament en l´odi anti jueu i anti israelià que trasmeten a la seva societat, ja sigui en els mitjans de comunicació, en les celebracions de festes tant civils com religioses o en els llibres de textes escolars. Un incitament  i adoctrinament digne dels règims totalitaris, digne dels règims feixistes i dels comunistes, que a Europa seria considerat com a intolerable però que al ser promogut per les autoritats palestines passa a ser un "odi políticament correcte" i exempte de posibles crítiques.
Una altra tàctica dels mitjans de comunicació europeus és donar per bona qualsevol propaganda pro palestina sense ni tan sols fer cap tipus de comprovació. Així, en els darrers mesos, s´han publicat en la premsa europea refregits de libels de sang medievals dignes de ser publicats a la premsa nazi dels anys 30-40, com per exemple el publicat per el diari suec Aftonbladet ara fà uns mesos o el mes recent de l´extracció d´òrgans de víctimes del seisme a Haiti, donant total credibilitat a les dades d´una web islamista dels EEUU. I això no és nou. Desde els inicis de la "segona intifada palestina" (Septembre del 2000), la premsa i els mitjans de comunicació europeus han optat per seguir aquesta línea de publicar qualsevol informació que vingui de fonts palestines sense ni tan sols contrarrestar-la. Serveixen els exemples conegudíssims de la mediàtica mort del nen palestí Muhammad Al-Durrah (posiblement víctima de bales disparades pels palestins en un foc creuat amb els soldats israelians al encreuament de Netzarim a Gaza), les rucades que es van arribar a publicar durant l´operació antiterrorista "Defensive Shield" contra la infrastructura terrorista a Jenín o les mentides que es van publicar i les veritats que es van ometre durant la darrera operació antiterrorista "Plom fós" per a aturar el llençament de missils Al-Qassam desde la franja de Gaza per part del Hamas i d´altres organitzacions terroristes palestines contra les ciutats i kibbutzim del sud d´Israel.
Aquesta postura dels mitjans de comunicació europeus és molt greu perquè crec que la seva funció és informar el més objectivament posible i no dedicar-se a reproduir propaganda. A més a més, amb el seu enfoc  irresponsable i partidista estan ajudant a legitimar socialment les postures antisionistes, de deslegimització de l´estat d´Israel i de retruc les postures antisemites, que ara han trobat una nova disfressa en la suposada defensa de l´autodeterminació del pble palestí i dels drets humans. En efecte, l´objectiu dels antisionistes , tant fot que parlem de gent d´extrema dreta, extrema esquerra o islamistes, és aconseguir demonitzar a l´estat d´Israel entre la nostra societat, aiïllar-lo internacionalment en tots els àmbits (polític, cultural, acàdemic, econòmic...) i facilitar així la seva eliminació, és a dir, la eliminació de la presència jueva a l´Orient Mitjà, tal i com volen sinistres personatges com Mahmoud Ahmadineiad, el govern sirià de B. Al-Assad o els seus satèl.lits de Hamas a Gaza i Hezbollah al Liban. Per a assolir el seu objectiu empren les següents tàctiques:

1- Banalització - negació del antisemitisme a Europa i de la Shoah: difereix segons els seus patocinadors. Desde l´Islamisme i l´extrema dreta és tendeix a una negació simplista mentres que desde l´extrema esquerra no és sol negar però si és banalitza o es treu ferro a la política racista i antisemita del règim nazi dient que als camps també van morir disidents, homosexuals, comunistes, deficients físics o psiquics, etc. Certament, no només jueus van morir als camps nazis però utilitzar aquesta argumentació per a negar o treure ferro al antisemitisme patòlogic del règim nazi és vergonyós i més que ho faci gent que suposadament és favorable al antirracisme i a la defensa dels drets humans com afirmen molts col.lectius i plataformes d´esquerra.
Un altre ús freqüent i malintencionat de la Shoah és el d´afirmar que Israel s´en aprofita ja sigui per a "extorsionar" als païssos europeus colaboradors del règim nazi o per a justificar la seva política suposadament criminal amb els palestins. Un exemple d´aquest segon cas ens l´ofereix aquest article publicat la passada setmana al País. 

2- Criminalització de l´estat d´Israel presentant-lo com un estat "nazi", "feixista" o "d´apartheid" envers els palestins:  fruit d´aquesta criminalització, els antisionistes més extrems no dubten en inventar-se un suposat genocidi del poble palestí a mans dels nous "nazis" israelians. És a dir, mentres neguen o banalitzen la Shoah i l´antisemitisme existent a Europa desde fà més de dos mil anys, no dubten en tirar merda sobre el poble jueu i sobre Israel acusant-los de ser uns nazis i uns genocides. Així, amb aquesta maniobra el cercle de l´odi és va tancant. I no us penseu que aquesta és una postura de grups extremistes. La falsa equiparació de Sionisme amb racisme és cada cop més usual a la europa comunitària i és fins i tot utilitzada de manera irresponsable per polítics, com recentment ho ha fet el batlle de la ciutat sueca de Malmö.

Féu l´equació i veureu com tot cuadra: si la Shoah no va ser per a tant i a Europa no hi hà antisemitisme (tret de quatre gats neonazis...) només crítica legítima als abusos i crims israelians, llavors nosaltres no som antisemites ni racistes per negar el dret d´autodeterminació al poble jueu i per defensar la desaparició del poble jueu a l´Orient Mitjà, som defensors de la llibertat, de la solidaritat entre els pobles i dels drets humans. Per a finalitzar, només afegiré que entenc perfectament que per motius ideòlogics molt diversos  (antimperialisme, dogmatisme d´extrema esquerra o d´extrema dreta, odi als valors de la democracia occidental, etc) els antisionistes difonguin aquesta propaganda. Ara bé, el que ja ni veig bé ni acabo d´entrendre totalment és que mitjans de comunicació seriosos, polítics, intelectuals o acadèmics entrin en aquest joc i esdevinguin "rucs útils" del terrorisme islàmico-palestí i dels aliats que els recolzen.  
Font de la Foto: Libertad Digital.

dilluns, 1 de febrer de 2010

Demagogia antisemita

He vist la foto al blog Cat-Israel.org i encara em costa de creure. Grups de manifestants que defensen una suposada persecució de la llengua castellana a Catalunya porten pancartes on ells mateixos es comparen amb els jueus perseguits a Europa pel règim nazi. Com és pot ser tan cinic i tan poca vergonya? No saben el que significava haver de duur aquest Maguen David groc cosit a la roba? doncs volia dir una condemna a mort segura als camps d´extermini nazis o en afusellaments massius de milers de persones en terres d´Ucraïna, Bielorrussia, les repúbliques Bàltiques o Russia un cop els nazis van iniciar l´operació barbarroja a l´estiu de l´any 1941, és a dir la invasió de l´Unió Soviètica. Tanmateix, fent gala d´un cinisme indescriptible i d´una demagogia barata a més no poder, aquests manifestants s´imaginen a si mateixos com si fossin jueus perseguits pels nazis. Mare meva, tot val per a dir que ERC són nazis o que el govern tripartit és un govern "nazi". Ja n´hi hà prou home de demagogia, una demagogia barata que ja en moltes ocasions han utilitzat tertulians de programes de la COPE o de mitjans similars. Aquest tipus de demagogia barata em fà pensar que  és necessari un major coneixement i educació sobre l´Holocaust i sobre el que la política racial nazi va significar.