dijous, 31 de desembre de 2009

En una web australiana d´estudiants de secundària criden a matar jueus

Segons informa Aurora Digital, en una web molt coneguda d´estudiants de secundària australians han estat publicats en els seus arxius missatges obertament judeòfobics i racistes amb textes com "farem d´ells (dels jueus) un nou holocaust". Inclús, en un altre missatges s´assenyalava l´ubicació de les principals sinagogues de Sidney o s´explicava el procediment per a fabricar bombes incendiaries.

Molts dels visitants de la mencionada web han afirmat que els missatges antisemites sols eren una broma però jueus australians membres del consell jueu de Nova Gàles del Sud no han dubtan en calificar els missatges d´obertament antisemites.

Si tenim en compte que hi havia "penjades" fotos de banderes d´Israel cremant o de banderes on es calificava a Israel d´"estat nazi" o d´"estat feixista", podrem observar que de nou l´antisionisme serveix de coartada per a difondre impunement contingut de caràcter obertament antisemita. De nou, l´antisionisme esdevé una disfressa políticament correcta del antisemitisme de sempre.


PD - L´autor del blog desitja als seus lectors un molt feliç any nou 2010!!


Font: Aurora Digital.

dimecres, 30 de desembre de 2009

Israelofòbia i judeofòbia en una caricatura publicada al diari Avui


Com podeu veure la vinyeta és patètica. En primer lloc, per la desinformació del caricaturista, qui culpa al govern israelià de no deixar entrar als "activistes" de la caravana de la "solidaritat amb el poble palestí" a Gaza. Si el dibuixant s´hagués molestat a llegir la premsa aquests darrers dies s´en hauría adonat de que qui realment els ha prohibit l´entrada ha estat el govern egipci. Tanmateix, el fet de llegir els diaris és una feina feixuga i et treu temps que pots dedicar a altres activitats, com per exemple culpar al govern israelià sense cap tipus de vergonya ni d´informació.
En segon lloc, la caricatura és festigosa perque compara els israelians amb els nazis i per tant és una clara banalització de la Shoah. Desgraciadament, aquest tipus de comparació s´està tornant bastant habitual a la premsa espanyola i catalana. Només cal recordar en aquest sentit algunes caricatures aparegudes a diversos mitjans en els darrers anys. Per tant, davant de la gravetat d´aquesta calumnia, perque afortunadament no n´hi cap de genocidi palestí ni cap política israeliana comparable a la dels nazis, vull fer una crida als periodistes i als caricaturistes a que siguin molt més seriosos i precisos amb el seu treball i és dediquin realment a informar enlloc de dedicar-se a fer propaganda acriticament pro-palestina i anti-israeliana.
Per últim, vull recomanar la lectura d´aquest magnific i esclaridor texte publicat al blog Cat-israel.org. De veritat que val la pena llegir-lo detingudament, lletra per lletra, perque diu cuatre veritats molt ben dites.

Israel, estat jueu.

Molt bon article del embaixador d´Israel a Espanya, el sr. Raphael Schultz, explicant el concepte d´estat jueu i la importància de que Israel sigui un estat jueu, especialment ara que torna a ressorgir amb força la idea d´un únic estat binacional com a solució al conflicte israelo-palestí.
Per part meva, només afegir un aclariment: la idea del estat binacional amaga una intenció sinistra: la desaparició d´Israel i la creació d´un estat àrab-palestí a tota la Palestina del mandat britànic posterior a 1922. Aquesta idea pot semblar molt bonica en el camp de les idees però és irrealitzable a la pràctica perque, després de gairebé un segle de conflicte, s´ha de ser molt idealista per a pensar que tots dos pobles, els jueus israelians i els àrabs palestins, viuran en germanor en únic estat bi-nacional en un breu espai de temps. Possiblement, la creació d´aquest estat provocaría nous enfrontaments intercomunitaris i nous alderulls com els dels anys 20-30 quan Palestina estava sota l´ administració britànica. A més a més, s´ha de ser realment ingenu per a pensar que els israelians voldran perdre la seva sobirania, el seu dret a l´autodeterminació i esdevenir una minoría en un futur estat palestí, especialment perque els àrabs palestins en cap moment han abandonat la idea de llençar els jueus al mar. Per tant, cal dir-ho ben alt i ben clar: defensar la idea d´un estat binacional, deixant de banda la retòrica ben intencionada, és defensar una Palestina judenrrein i la desaparició del poble jueu del Orient Mitjà
Font: Público.es

dilluns, 28 de desembre de 2009

Novament judeofòbia de la més rancia als comentaris del diari Público

Pensareu que m´he tornat masoca postejant sempre sobre el mateix tema, però creieu-me val la pena, val la pena denunciar el doble raser dels mitjans de comunicació espanyols i catalans en els temes referents a l´Orient Mitjà i especialment al conflicte israelo-palestí.

Per una banda, cal mencionar l´enfoc tendenciós i acriticament pro palestí de les notícies reproduïdes en molts mitjans de comunicació. Però, en el cas de la premsa amb edició digital, no podem oblidar els comentaris que hi deixen els lectors, uns comentaris majorment anti-israelians i cada cop més clarament judeofòbics. Serveixi d´exemple aquest comentari deixat per un tal "ciudadano de a pie" a la següent notícia del diari Público:


"Esas resoluciones o informes quedarán en "el saco del olvido" de la Comunidad Internacional, porqué?. Pués sencillamente porque vivimos los tiempos "del mercadeo" y entonces en ese sentido tienen "mucho poder los Judios, y más los Judios Norteamericanos" y por eso les dejaron armarse nuclearmente, y por eso no respetan las resoluciones de ONU/OTAN, y por eso construyen un muro " parecido al de Berlin" en Jerusalén Este, y por eso llevan tiempo, y continuan, masacrando a los Palestinos, y por eso se está extendiendo el terrorismo Islámico por todo el mundo. Pero eso se podria cambiar, solo sacar las tropas de Irak y de Afganistan, y llevarlas a los territorios ocupados por los Judios, y entonces haber si tienen c...s los Judios a atacar a las tropas de la Comunidad Internacional !! Porque ellos son "el ojo del huracan" y la "madre de todo el conflicto de terrorismo en otros Paises Islámicos". ".


Com podeu observar, el comentari recull alguns tòpics de la judeofòbia clàssica cristiana de caire econòmic (relacionant el poble jueu amb el "mercadeo"), altres políticament correctes desde l´esquerra (relacionar el mur de Berlín amb el vallat defensiu a Judea i Samaria) i torna a treure el tòpic de la conspiració jueva universal al afirmar que "tienen mucho poder los judíos y más los judíos norteamericanos". Segons el tal "ciudadano de a pie", gràcies a aquest gran poder, el govern nordamericà va permetre als jueus (fixeu-vos que no diu ni sionistes ni israelians, sinó que parla directament de jueus) armar-se nuclearment i incomplir les resolucions internacionals. A més a més, aquest aprenent de Henry Ford no dubta a culpar als jueus de la existència del terrorisme islàmic, relacionant-lo amb el conflicte israelo-palestí. Ho esteu llegint bé. Enlloc de llegir i conèixer que l´Islamisme neix com una reacció a les idees de la modernitat defensades pel moviment Al Nahda, defensor d´una lectura aperturista de les fonts de la tradició islàmica i de adaptar l´Islam als valors de la modernitat però sense perdre les seves essències, el tal "ciudadano de a pie" culpa com sempre als jueus. Doncs bé, aquest vergonyós i abjecte comentari, judeòfobic l´agafis per on l´agafis, ha estat tranquilament publicat pels moderadors i sense que cap lector hagi alçat la seva veu per a denunciar-ho. Tot plegat ja comença a fer fàstic.

dissabte, 26 de desembre de 2009

exemple de desinformació "políticament correcta": de nou El País...


Com ve sent habitual, el diari El País, el mitjà de referència del centre-esquerra espanyol, torna a oferir notícies totalment tergiversades del conflicte israelo-palestí. En aquest cas sobre la darrera operació antiterrorista realitzada per l´excèrcit israelià tant a Gaza com a Judea i Samaria (Cisjordània). La notícia original és de l´agència EFE però la reprodueix El País. Anem per parts i analitzem els titulars i el contingut de la informació:

Comencem pels titulars: "El ejército israelí mata a tres palestinos en Cisjordania y tres en Gaza". Aquest titular no és innocent perque dóna la idea al lector que les víctimes israelianes han estat innocents civils enlloc de membres de les diverses organitzacions palestines implicats en actes de terrorisme, com per exemple l´assassinat del rav. Meir Hai Absalon el passat Dijous a la nit mentres viatjava a les proximitats de Shavei Shomron (Cisjordània).

Latergiversació dels fets segueix en el primer pàrraf de la informació. Vegem-ho:

"Seis palestinos han muerto hoy por fuego israelí en diferentes sucesos ocurridos en Cisjordania y Gaza tras meses de relativa calma en la zona y en vísperas de que mañana se cumpla el primer aniversario de la masiva ofensiva militar en la franja."


En efecte, el periodista vol donar la impressió de que aquesta operació antiterrorista ha trencat una situació de pau i estabilitat als territoris en disputa de Judea i Samaria que hauría durat alguns mesos. Obviament, el periodista ignora la violència diaria i continuada que han de patir els habitants i els soldats israelians presents en aquests territoris en disputa, com per exemple tirotejos mentres civils israelians circulen per les carreteres o intents d´apunyalament dels policies presents als check point. A més a més, també s´ignora el llençament de missils Al-Qassam desde la franja de Gaza contra els kibbutzim i ciutats del sud d´Israel. Certament, gràcies a la operació antiterrorista "plom fós" contra el Hamas dels passats mesos de Desembre i Gener, aquests llançaments han disminuït molt però no s´han pogut deturar totalment.

Tanmateix, l´enfoc falaç i la distorsió continuen:

"La Autoridad Nacional Palestina (ANP) ha condenado las agresiones israelíes a través del portavoz presidente palestino, Mahmud Abás, Nabil Abú Rudaina, quien ha asegurado que la muerte de esas seis personas, es una muestra de que la "ocupación ha decidido destruir la seguridad y estabilidad del pueblo palestino".


Aquí es dóna per valida la versió oficial de l´ANP i dels seus dirigents, uns dirigents que planifiquen i alenten el terrorisme enlloc d´assegurar un futur millor per als seus ciutadans amb les generoses donacions econòmiques que reben tant del món àrab, com dels EEUU o de la UE. A més a més, es torna a presentar l´acció antiterrorista com si es tractés d´un atac enlloc del que realment ha estat: la resposta a un acte de terrorisme per part de les Brigades dels Màrtirs d´Alqsa que va costar la vida a un innocent civil israelià, el rav. Meir Hai Absalón Z"L. També caldría afegir que la mencionada organització terrorista que va reivindicar aquest crim depèn totalment de Fatah, el partit del "moderat" president de l´ANP, Mahmoud Abbas.

Després de presentar la versió oficial dels dirigents palestins, el periodista passa a parlar dels fets de Gaza, presentant als terroristes morts com a "tres civiles" (recollint així la versió oficial de Hamas dels fets que parlava de tres civils que estaven recollint xatarra en una zona industrial aprop de la frontera amb Israel). Tanmateix, segons fonts de l´excèrcit israelià, aquests suposats civils eren en realitat terroristes que provaven de infiltrar-se i penetrar en territori israelià. Aquesta versió oficial, també cal assenyalar-ho es recollida a la notícia.

Seguidament, el periodista torna a mencionar els fets ocorreguts a Judea i Samaria però distorsionant-los. Primer torna a insinuar que els palestins morts eren civils:

"En otro suceso ocurrido a primeras horas del día, tropas israelíes efectuaron una incursión en la ciudad cisjordana de Naplusa, donde dieron muerte a tres palestinos".


Però seguidament menciona que segons fonts del excèrcit israelià es tractava de tres membres de les Brigades dels Màrtirs d´Alqsa, citant-ne els seus noms:

"Fuentes castrenses israelíes identificaron a los tres como milicianos vinculados a las Brigadas de los Mártires de Al Aksa, brazo armado del partido del presidente Abás. Se trata de Raed al Sarkaji, Ghasan Abu Sharej y Anan Soboh, todos rondando los 40 años, muertos en tres viviendas diferentes en el casco antiguo de la ciudad de Naplusa."


De totes maneres, el mal ja està fet perquè l´enfoc és que els palestins eren realment civils i que l´excèrcit israelià afirma que es tractava de terroristes de la mencionada organització per a sortir del pas. Els darrers pàrrafs tornen a recollir la versió oficial de fonts palestines i es relaciona aquesta "nova espiral de violència" amb l´operació antiterrorista "plom fós" del mes de Desembre-Gener passats, donant com a vàlides les xifres de morts presentades pel Hamas i totalment manipulades i inflades perquè més de tres cents terroristes de la seva organització van ser presentats com a innocents civils morts en els enfrontaments. Ho podeu veure al genial blog en llengua anglesa "Elder of Ziyon".

Així és, amics lectors, com es tergiversen els fets i es presenta una informació totalment parcial i manipulada a la opinió pública.

Fonts: Aurora Digital. i El Pais.

divendres, 25 de desembre de 2009

Desinformació, tergiversació i judeofòbia al diari Público


Segons el periodista Eugenio García Gascón (el primer per l´esquerra a la foto), el Gran Rabinat d´Israel vol prohibir les ornamentacions nadalenques en els llocs públics del país, especialment en restaurants i hotels. Tanmateix, el propi panfletista afirma a la notícia que és tracta d´una recomanació sota la penalització de poder perdre el certificat de Kashrut del local. Per tant, no es tracta d´una prohibició sinó d´una recomanació.

Més enllà de la notícia en sí, queda clar que l´objectiu del article és presentar a Israel i al seu govern com un govern controlat per fonamentalistes religiosos pitjor inclús que "Gazastán" sota control del Hamas, on, segons García Gascón, els islamistes si permeten l´ostentació de símbols nadalencs.

Tanmateix, el pitjor no és ni la notícia, ni el to sensacionalista e israelofòbic que li dóna Eugenio García Gascón. Mireu el comentari més valorat, escrit per un tal Sergio:

"Las similitudes entre el ideario Nazi y el Sionista es cada vez más evidente. Un agnóstico".

A la premsa espanyola no passa res si el comentari més valorat d´una notícia és un comentari banalitzador de la Shoah i totalment judeofòbic. Clar que possiblement la culpa no sigui totalment del seu autor, el tal Sergio, sinó de molts anys d´informació falaç, sensacionalista, totalment maniquea (palestins sempre bons e Israel sempre dolents) i cada cop més clarament israelofòbica. Amb el populisme i la demagogia anti-israeliana, emprat per molts mitjans de comunicació a Catalunya i a l´estat espanyol, com per exemple El País o Público, s´està donant ales a una judeofòbia, una judeofòbia que ara s´excusa i es justifica amb el conflicte israelo-palestí, amb l´antisionisme (les critiques raonades al govern israelià són necessaries i no tenen perque ser judeofòbiques) i amb la suposada simpatía pel poble palestí.



L´autor del blog desitja als seus lectors un Bon Nadal i unes molt bones festes!.


dimarts, 22 de desembre de 2009

Terroristes palestins van disparar contra funcionaris egipcis el passat dissabte

Es veu que aquestes accions terroristes, inclús hi va haver tirotejos amb soldats egipcis, tenien com a finalitat protestar per la construcció del mur subterrani al pas fronterer de Rafah. De fet, durant la setmana pasada diversos liders de Hamas van criticar la construcció del mur egipci, utilitzant les mateixes excuses que utilitzen per a criminalitzar a Israel, és a dir les del suposat bloqueig a la franja de Gaza. Aquesta mala maror entre els islamites de Hamas i el govern egipci no és gens sorprenent, especialment si tenim present que el Hamas neix com una facció dels germans musulmans a Gaza i que el contacte entre els islamistes palestins i egipcis, els principals oponents al govern presidencialista de Hosni Mubarak, són molt fecundes. A més a més, darrerament les relacions entre Hamas i el govern egipci s´han deteriorat encara més per la negativa del Hamas de firmar un acord de negociació amb Al-Fatah amb els egipcis com a intermediaris.
Font: Guysen International News i El Mundo.

dimecres, 16 de desembre de 2009

Hamas amenaça amb continuar el seu Jihad contra Israel ... i la justícia britànica perd el nord...

Mentres l´organtizació terrorista Hamas va celebrar el seu vigèsim segon aniversari amenaçant a Israel amb continuar el seu Jihad (guerra santa) fins a aconseguir l´"alliberament de tota Palestina", un tribunal britànic va llençar una ordre d´arrest contra Tzipi Livni, la ex ministra d´afers exteriors israeliana durant l´operació antiterrorista "Plom fós" contra el Hamas a la Franja de Gaza.
Què els grups pseudopacifistes, pseudo pro drets humans i altres plataformes pro palestines aprofiten les eines que els ofereix la democràcia per a justificar el terrorisme islamista és un fet, al igual que el cinisme descarat dels polítics europeus. Tanmateix, si aquestes plataformes i personatges estessin tan interessats en la defensa dels drets humans i dels palestins haurien de denunciar al Hamas per tortures com per exemple les que podeu veure als següents vídeos:









Queda doncs prou clar: els drets humans i el poble palestí són només les excuses per a manifestar-se o mobilitzar-se contra Israel, l´únic estat jueu i democràtic que hi hà al món. La judeofòbia és clara.

dimarts, 15 de desembre de 2009

Antisemitisme en el partit Osasuna - Reial Mallorca: "Judío cabrón"


El porter israelià del Reial Mallorca, Dudu Aouaté, va haver d´escoltar almenys en cinc ocasions l´insult de "judío cabrón" cada cop que tocava la pilota per part dels seguidors locals, els del Osasuna de Pamplona.

Aquests abjectes insults van ser recollits en l´acta del partit pel arbitre català, Álvarez Izquierdo, qui va avisar al delegat de camp, el sr. Francisco Ibáñez, qui inmediatament va indicar per megafonía als seguidors que deposessin la seva actitud.

No puc afirmar-ho amb seguretat però estic segur que els hooligans que van insultar a Dudu Aouate eren els "Indar Gorri", molt vinculats a l´esquerra abertzale i altres grups ultres d´ideología similar com per exemple els Herri Norte del Athletic de Bilbao. No cal oblidar tota la parafernalia pro palestina d´aquests grups vinculats a la kale borroka i a l´esquerra abertzale. Per altra banda, la frase "judío cabrón" es la tongada d´una coneguda cançó judeofòbica, que porta per títol "Nos vimos en Berlín", del grup de Hardcore, Soziedad Alkoholika, vinculat a l´esquerra abertzale i als entorns pro etarres per alguns mitjans de comunicació fà alguns anys. De nou i com ve sent habitual, el conflicte israelo-palestí serveix de coartada per a que grups antisemites d´extrema esquerra vomitin el seu odi contra el poble jueu en qualsevol esdeveniment, en aquesta ocasió en un partit de fútbol de la lliga de primera divisió.


Font: Marca.

divendres, 11 de desembre de 2009

Jag Jànuca Sameaj


L´autor del blog desitja als seus lectors unes molt bones festes de Jànuca. Jag Sameaj!

dijous, 10 de desembre de 2009

Es veu que aquest no és pas un mur del Apartheid, sinó un mur altament solidari i desitjable...

Segons informa el diari Ha´aretz, ahir el govern egipci va iniciar la construcció d´un mur subterrani per a evitar el tràfic d´armes, d´explosius i de tot tipus de productes pels tunels clandestins que comuniquen la frontera gazano-egipcia al pas de Rafah. Segons fonts egipcies consultades pel Ha´aretz, el mur d´acer tindrà una llargària de 10 kilómetres i una alçada d´uns treinta metres i serà impossible de destruir-lo o de fondre´l.
Doncs bé, pels pacifistes new age europeus aquest és un mur "solidari i altament desitjable", no és pas un mur "del apartheid i criticable" com el vallat israelià a Cisjordània. En fi... el doble raser dels grups pseudo-pacifistes i dels pro palestins amb kufiah al coll, samarreta del Che i VISA a la cartera és prou clar: les seves critiques només van dirigides contra Israel i els Estats Units, quan els "culpables" són governs àrabs o islàmics doncs es fan els suecs i aquí no passa res...
Apunt: a més a més d´evitar el contrabandeig d´armes o de qualsevol altre tipus de producte, el govern egipci també ha construït el mur per a evitar el contacte dels germans musulmans egipcis amb els terroristes del Hamas. No cal oblidar que els segons van nèixer com una branca de la germandat musulmana egipcia a la Franja de Gaza. De fet, el fonamentalisme islàmic no només és una amenaça seriosa per al govern israelià, sinó també per a tots els governs àrabs de la regió aliats dels EEUU, com per exemple la monarquia jordana o el govern presidencialista egipci encapçalat per Hosni Mubarak.

Armament enlloc d´aliment per als seus fills

Segons informa la web oficial del Fatah en llengua àrab (www.fateh.org), terroristes establerts a Gaza de les Brigades dels màrtirs d´Al-Aqsa, vinculades al "moderat" partit de Mahmoud Abbas, estan rearmant-se per a "respondre a una futura agressió israeliana a la Franja" mitjançant la compra d´armes (enlloc de comprar aliments per als seus fills) o la venta de les joies de les seves esposes. Cal recordar que els terroristes de Hamas van confiscar totes les armes dels seus rivals polítics després de pendre el poder per la força al Juny del 2007.
Aquesta és la realitat: mentres la diplomacia europea perd el seu temps en debats estèrils sobre la capitalitat de Jerusalem, els terroristes palestins continuen el seu rearmament i fan plans per a iniciar una nova "intifada" contra Israel... De fet, aquesta és la biga en el seu ull que la diplomacia de la UE no vol veure: la firma dels acords de pau, de la creació d´un estat palestí i de la doble capitalitat de Jerusalem no es pot aconseguir només pressionant a una de les parts, al govern israelià de Bibi Netanyahu. Si la diplomacia europea no pressiona als liders palestins de l´ANP -perque acompleixin amb la seva part: la lluita contra el terrorisme, la fi de la incitació a l´odi contra els jueus als seus mitjans de comunicació, el millorament econòmic i la fi de la corrupció, etc, no hi haurà res a fer i qualsevol paper de mitjancer que vulgui jugar serà completament irrisori per moltes iniciatives oportunistes sobre la doble capitalitat de Jerusalem que es treguin de la xistera.

dilluns, 7 de desembre de 2009

Odi en estat pur: jove terrorista intenta apunyalar a un



Les imatges del vídeo corresponen a uns fets que van tenir lloc el passat 25 d´Octubre al pas fronterer de Kalandia (Cisjordània). La jove terrorista, que suposadament havia demanat rebre tractament mèdic a Israel, fou enviada pel Hamas. El policia apunyalat va rebre tractament mèdic i afortunadament no es va patir per la seva vida. Les imatges van ser filmades per les cameres de seguretat del mencionat control. Desgraciadament, aquestes imatges mai seran mostrades a l´opinió pública pels mitjans de comunicacions europeus. Tanmateix, aquest tipus de filmacions són imprescindibles per a conèixer la realitat diària als territoris palestins i la violència que han de soportar diàriament la població israeliana que hi viu o hi treballa. Amb el visionat d´aquestes imatges és pot entendre el principal objectiu del vallat defensiu i dels Check Point: protegir els civils israelians i evitar que els terroristes de diverses organitzacions palestines els pugin apunyalar impunement o duur a terme salvatges atemptats terroristes amb homes bombes a ciutats o kibbutzim d´Israel. Què us penseu que hagués passat si aquesta xica hagués penetrat en un hospital israelià per a rebre tractament mèdic? a quantes persones es podria haver carregat? Tanmateix, cal afegir que aquest odi contra els israelians i contra els jueus és una estrategia política de l´ANP, que el difòn en tots els aspectes de la vida dels seus ciutadans: als mitjans de comunicació, a les festivitats, a l´escola... I tot això passa amb el vist -i-plau o amb la mirada hipòcrita de la diplomàcia de l´UE, massa preocupada en debatre el posible reconeixement de Jerusalem est com a capital del futur estat palestí quan encara no volen reconèixer la Jerusalem Occidental com a capital de l´estat d´Israel.
Font: Guysen International News.

diumenge, 6 de desembre de 2009

Una nova rucada de l´"Aliança de civilitzacions": l´any vinent a Al-Quds"


El passat Dimecres, diputats de gairebé totes les formacions polítiques representades al congrés, van reunir-se a la mencionada camera en un aplec del intergrup parlamentari per Palestina i van acabar la reunió desitjant que l´any vinent pugui celebrar-se a Al-Quds, la "capital de Palestina". No cal mencionar que, en aquest acte, van participar parlamentaris de totes les formacions polítiques, com per exemple el PSC-PSOE, IU- IC verds, PP, CIU, PNV, BNG,...

De fet, no em resulta sorprenent. Aquest tipus de demagogía és molt afí a la idea d´"Aliança de Civilitzacions" defensada pel govern d´en José Luís Rodríguez Zapatero. Ara bé, una sugerència pels super seguidors més "hooligans" de la causa palestina: ara que s´apropien i palestinitzen una de les sentències més conegudes del Séder Pesaj, els hi aconsello que no es conformin només amb això: aprofitant que s´apropa la festa de Janukà, poden dir que els macabeus eren els palestins de l´OLP i els soldats d´Antioc IV Epífanes eren els malvats i pèrfids sionistes... Segur que en els blogs i les webs de la xarxa d´enllaç amb Palestina ho publiquen tot seguit i es queden tan panxos...

Per altra banda, em sap molt de greu del que diré a continuació: cada cop penso que ideals tan nobles com pau, solidaritat, autodeterminació dels pobles,... són utilitzats per a justificar el terrorisme palestí per part d´uns polítics europeus excesivament dogmàtics desde el punt de vista ideòlogic o bé excesivament hipòcrites, com per exemple els polítics de determinats partits que afirmen ser amics d´Israel i després participen en aquesta mena d´actes sense cap tipus de vergonya. La classe política europea, amb el seu enfoc tan acríticament pro palestí, és més aviat part del problema que no pas de la solució del conflicte israelo-palestí.


dimecres, 2 de desembre de 2009

Suècia, Jerusalem i un anàlisi de la postura de la diplomacia europea


Ahir vaig poder llegir a l´edició digital del Jerusalem Post que, aprofitant el seu torn a la presidència europea, el govern suec vol incloure una resolució en el marc de la UE que reconegui Jerusalem Est com la futura capital de l´estat palestí en construcció. En principi, aquesta iniciativa tindría la finalitat de potenciar el paper de la UE com a intermediària en el procés de pau israelo-palestí. Tanmateix, el ministeri d´afers exteriors israelià va emetre ahir un comunicat, que serà publicat pròximament, on indica que aquesta resolució pot ser més perjudicial que beneficiosa en aquest important rol que la UE vol jugar al pròxim orient.

Segons va informar recentment el diari israelià Ha´aretz, els parlamentaris suecs estan pressionant perque la seva resolució de la partició de Jerusalem sigui debatuda durant la propera trobada mensual dels ministres europeus que tindrà lloc a Brusel.les.

En declaracions d´un diplomàtic israelià, des del punt del seu govern es desesperant que aquesta crida per a reconèixer a Jerusalem Est com a capital del futur estat palestí no va acompanyada d´un reconeixement de la Jerusalem occidental com a capital de l´estat d´Israel. A més a més, va afegir que aquest tipus d´iniciatives europees trenquen l´equilibri que es suposa que ha de tenir un intermediari i perjudiquen més que beneficien al procés de pau i a una solució dialogada i basada en els dos estats. Segons el mencionat funcionari, Europa hauria de pressionar als dirigents palestins perque s´asseguin a la taula de negociacions però amb aquest tipus d´iniciatives s´aconsegueix justament el contrari.


Reflexió personal: és cert el que afirma el diplomàtic israelià. Aquesta iniciativa sueca, promoguda pel seu ministre d´afers exteriors, Carl Blidt, cal enmarcar-la en el context de les pressions dels liders de l´ANP per a aconseguir imposar la seva agenda - la paralització de la construcció dels assentaments a Judea i Samaria (Cisjordània) - com a pas previ per a participar en les negociacions de pau amb el govern Netanyahu. Com ve sent habitual a les darreres dècades, la diplomacia europea ha assumit com a propi i de manera acrítica el discurs palestí i vet aquí les mencionades pressions dels parlamentaris suecs perque els ministres de la UE acceptin la seva resolució sobre la partició de Jerusalem.

Caldria emperò preguntar-se el per què d´aquesta postura acríticament pro palestina i gens objectiva. Doncs bé, des del meu punt de vista, desde mitjans dels anys setanta, la diplomacia dels païssos que integraven l´antiga C.E.E. van decidir adoptar una postura totalment pro-àrab en l´escena internacional, bàsicament per dos grans factors:


1 - Evitar que la lliga àrab i la OPEP utilitzessin el petroli com a arma estratègica contra els païssos de l´Europa Occidental. En aquest sentit, cal recordar que aquesta postura va ser adoptada pels païssos àrabs e islàmics després de la guerra de Iom Kippur i el seu resultat va ser la terrible crisi econòmica que va afectar a l´Europa Occidental durant bona part de la dècada dels setanta degut a l´encariment del preu del petroli i a la dependència que l´economía europea tenia i té de les importacions a bon preu d´aquesta font energètica.

2- Evitar el terrorisme islàmico-palestí en territori de l´Europa Occidental. Desde finals dels anys 60 i durant la major part de la dècada següent, amb el suport de grups terroristes d´extrema esquerra europeus (Bader Meinhoff, Brigate Rosse...) i d´altres païssos del món, com per exemple l´Excèrcit Roig japonès, les organitzacions terroristes palestines, vinculades o no a la OLP, van duur tota una campanya de terror contra interessos israelians i jueus a bona part del món i obviament a Europa Occidental. Eren habituals els segrests d´avions i el seu desviament cap a les seves bases de Jordània, Liban o altres indrets del món àrab amb la finalitat de demanar al govern israelià l´alliberament de terroristes empresonats a Israel a canvi dels hostatges que mantenien retinguts. Però, obviament, el millor exemple de l´onada terrorista d´aquells anys va ser el segrest i assassinat de dotze atletes israelians durant els jocs olimpics de Munic de l´any 1972. La diplomacia europea estava molt preocupada per aquests actes de terrorisme al sòl dels seus païssos i aquest també va ser un factor de pes per a que la diplomacia de la CEE decidís finalment adoptar aquesta postura pro-àrab i acriticament pro palestina.

També caldria veure altres factors com els ideològics, ja que bona part dels partits socialdemòcrates europeus en aquell moment van donar validesa a la propaganda soviètica sobre el conflicte israelo-palestí (els partits comunistes ja ho havien fet abans), o els socio-demògrafics, doncs la població àrabo-musulmana a Europa no ha parat d´augmentar i avui dia són una de les principals minories en molts païssos de la UE, com per exemple a França.

Doncs bé, tenint en compte aquests factors, no ens ha de sorprendre que Iassir Arafat, el lider de l´OLP, fós rebut com un cap d´estat a Europa per presidents com l´austriac Bruno Kreisky o el francès François Mitterrand ja desde finals dels anys setanta e inicis del vuitanta. Tampoc ha de ser motiu de sorpresa el fet de que la diplomacia de l´antiga C.E.E. presionès a Menahem Beguin o a Yitzjak Shamir perque iniciessin negociacions amb l´OLP quan aquesta no reconeixía ni sobre el paper el dret de l´estat d´Israel a existir i a la Carta Nacional Palestina defensava la seva destrucció. I obviament tampoc no ens sorprenen les postures acriticament pro palestines que els polítics europeus han adoptat en els darrers anys, ni la generosa financiació amb milions de dòlars i euros a l´ANP, ni la criminalització del govern Sharon a bona part dels mitjans de comunicació europeus en el contexte de la segona intifada palestina. Ara bé, els polítics europeus han de saber que amb aquestes postures tant poc neutrals és molt difícil que puguin jugar un paper de pes com a intermediaris en el conflicte israelo-palestí.

PD - No vull acabar aquest escrit sense recomanar la lectura d´aquest magnífic texte sobre l´afer Jerusalem del blog Cat-Israel.org.


dilluns, 30 de novembre de 2009

Ahmadineiad finançarà pel.licules on es nega la Shoah

El comediant francès Diuedonné Mbala, conegut per les seves declaracions negacionistes de la Shoah, ha afirmat que el president del govern iranià Mahmoud Ahmadineiad finançarà un programa amb l´objectiu de fomentar pel.licules on es negui la Shoah.
Cal recordar que en Mahmoud Ahmadineiad ja ha patrocinat activitats similars com un concurs de caricatures o un seminari negacionista del Holocaust al desembre del 2006, on van participar coneguts negacionistes com David Irving o Roger Garaudy a més de racistes i neonazis de tota calanya com per exemple el lider del KKK nordamericà David Duke.
Font: El Reloj.

dijous, 26 de novembre de 2009

El govern israelià va aprobar anit la congelació de la construcció en els assentaments a Cisjordània

Ahir a la nit, el govern d´en Bibi Netanyahu va aprobar la congelació de la construcció en els assentaments a Cisjordània durant els pròxims deu mesos per a promoure les negociacions amb els palestins.Tanmateix, Netanyahu va afirmar que aquesta mesura no afecta a la capital de l´estat d´Israel, Jerusalem, ni a les construccions que anteriorment ja s´havien aprobat.

La reacció palestina no s´ha fet esperar i Saeb Erekat ha afirmat que no és suficient i que és inaceptable la continuació de la "colonització" israeliana a Jerusalem.



Com ve sent habitual en els darrers anys, qualsevol gest israelià per a reactivar les negociacions de pau és vist com a insuficient pels liders de l´ANP. De fet, fins ara, l´administració Obama ha estat molt més exigent amb Netanyahu que amb Abbas, a qui no se li ha demanat cap tipus de concessió per a reactivar el procés de pau, ni tan sols que elimini les aberrants mostres de judeofòbia dels mitjans de comunicació palestins sota el seu control. Però Potser valdría la pena que els assesors d´Obama recordessin que van ser les postures maximalistes d´Arafat i dels negociadors palestins - i no pas les israelianes - les que van frustrar la signatura dels acords de pau a les cimeres de Camp David i Taba al any 2000.


Font: El Reloj.

dimecres, 25 de novembre de 2009

Por qué Israel gana la batalla: un nou article d´opinió carregadet de judeofòbia del sr. Bastenier

Cada cop que llegeixo el diari El País m´enduc una sopresa, normalment desagrable. Quan no són els reports totalment tergiversats i acríticament propalestins del corresponsal estrella, Juan Miguel Múñoz, la sopresa ve amb els articles d´opinió, com el que ha publicat avui el sr. M. Á Bastenier. Doncs bé, parlant clar, català i en poques paraules, aquest sinistre personatge indica que l´estat d´Israel extreu una rentabilitat política en el conflicte amb els palestins de la memòria de la Shoah. Aquesta argumentació és festigosa. Quan un poble ha patit una tragedia tan gran com va ser l´intent d´extermini industrialitzat del poble jueu a Europa, és molt llògic que els supervivents i els descendents de les víctimes recordin aquells esdeveniments, els conmemorin i mantingui el seu llegat també com a ensenyança per a les futures generacions. Un poble sense memòria històrica és un poble fallit, al menys aquesta és la meva opinió. Ara bé, utilitzar la memòria de la Shoah com a arma estratègica per a criticar o desligitimar a l´estat d´Israel és terrible i una mostra de degradació moral com per exemple ho van ser en el seu moment les paraules de José Saramago de que "Ramallah era Auschwitz" o la menció del inexistent "genocidi palestí" tan en boga entre els col.lectius antisionistes. Doncs bé, el sr. Bastenier ignora que ell mateix està fent justament allò que crítica dels governs israelians: utilitzar la memòria de la Shoah per a treure rentabilitat política, afavorir les idees antisionistes i donar més metxa a aquesta nova religió que per a alguns ha esdevingut la causa palestina.

dilluns, 23 de novembre de 2009

Organització palestina financia el segrest de soldats israelians amb 1.4 milions de dòlars.


Sobre el paper es tracta d´una organització palestina que treballa per a l´alliberament de terroristes palestins empresonats a Israel. Tanmateix, segons informa el diari israelià Ma´ariv, com a resposta al oferiment de l´organització israeliana "le Jofesh Nolad" de pagar 10 milions de dòlars per a aconseguir pistes que permetin a l´alliberament dels soldats israelians desapareguts o segrestats, aquesta organització palestina ha decidit fer el seu "donatiu" particular per a aconseguir segrestar més soldats israelians. Tampoc es pot oblidar que aquesta "oferta" s´ha dut a terme en uns moments on es veu pròxim l´alliberament del soldat Gilad Shalit, en mans dels terroristes del Hamas desde Juny del 2006.


Font: El Reloj.


Reflexió personal: mireu la diferència. Mentres que les organitzacions israelianes es preocupen dels seus soldats desapareguts o segrestats pels terroristes, les palestines ho fan per a capturar més soldats israelians. Donen més importància a capturar a enemics que a preocupar-se pels membres del seu propi poble i això també ho fan els liders polítics palestins, més interessats en la "causa" que en el benestar i el benefici dels seus conciutadans. Com va dir Golda Meir: "la pau no arribarà fins que els àrabs estimin més als seus fills del que ens odien a nosaltres".

diumenge, 22 de novembre de 2009

Exemple de periodisme falaç: l´enfoc del País a les notícies del conflicte israelo-palestí


El diari El País, el mitjà de premsa més influent en el centre-esquerra català i espanyol, publica avui la següent notícia sobre el conflicte israelo-palestí, mostrant-nos un bon exemple del periodisme falaç, tergiversador i acríticament pro palestí que impera a l´estat espanyol i a la majoria de païssos d´Europa Occidental. En primer lloc, cal fixar-se amb el títular: "Diez heridos por bombardeos israelíes sobre Gaza". A més a més, com a subtítol a la capçalera de la notícia es pot llegir: "la ofensiva se produjo horas después de que Hamas anunciase que los milicianos no lanzarían más coetes sobre el territorio hebreo".


Dues aclaracións: la finalitat de l´ofensiva era la destrucció de fàbriques clandestines d´armament i la destrucció de tunels situats al pas fronterer de Rafah que són utilitzats pels terroristes del Hamas per a introduir armes de contraband a la franja de Gaza vía Egipte. Ho podeu llegir aquí. A més a més, aquesta ofensiva es va produir com a resposta al llançament d´un missil Al-Qassam que va impactar ahir al matí a les proximitats de la ciutat d´Sderot, al sud d´Israel. Tanmateix, aquestes dades claus per a contextualitzar la notícia no apareixen als titulars, centrats amb els ferits palestins, per a donar la idea als lectors de que es va tractar d´un atac ofensiu enllloc de la resposta a una anterior acció terrorista desde la franja.


El fet que com a subtítol s´indiqui que l´ofensiva es va produir hores després que el Hamas anunciés una nova "Hudna" (treva) no és innocent. Reforça la idea de que els israelians són els agressors i que els mencionats bombardejos van ser una acció ofensiva enlloc d´una resposta a un anterior atac terrorista contra sól israelià.


M´he detingut en l´anàlisi dels titolars perque aquests són molt importants. En primer lloc, cal tenir present que l´enfoc que el titular dóna a la notícia en molts casos influeix en la visió del lector sobre els esdeveniments narrats i és per això que en molts casos es busquen titulars rimbombants. Per altra banda, hi ha lectors que només són consumidors de titulars i per això aquests tenen molta importància perque determinen les conclussions que el lector extreu de la notícia.


Al primer pàrraf de la notícia parla de que "diez ciudadanos palestinos han resultado heridos". El fet d´emprar la paraula ciutadans tampoc és innocent. El lector conclourà que tots els ferits són innocents civils que desafortunadament es trobaven al lloc menys indicat en el moment menys indicat. De nou, l´objectiu d´aquest enfoc es presentar a Israel com l´agressor. A més a més, si tenim en compte que es van bombardejar tunels de contraband d´armes i fàbriques clandestines, la meva pregunta és: què fan innocents civils en llocs com aquestos? Molt en temo que la majoria de ferits són en realitat terroristes del Hamas o d´altres organitzacions palestines.


El fet de que l´ofensiva antiterrorista israeliana és una resposta a un acte terrorista contra territori israelià ocupa un lloc secundari en el texte: és mencionat en l´avantpenultim pàrraf de la notícia i ràpidament s´afegeix que no va causar danys amb la finalitat de donar la idea de que són "coets artesanals" e "inofensius", quasi com els petards que es tiren durant la revetlla de Sant Joan... La finalitat segueix sent la mateixa: distorsionar els fets i presentar als israelians com els agressors, uns agressors que a més a més fan un ús desproporcionat de la força (bombardejos amb F-16 vs innocents pertardets cassolans...). El que la notícia calla és que mentres l´excèrcit israelià posa tots els mitjans per a causar el mínim dany possible als civils palestins, el Hamas fà tot el contrari i busca llençar els seus missils contra zones poblades, escoles o cases particulars amb la finalitat de crear un clima de por i ansietat als ciutadans d´Sderot i dels kibbutzim del Neguev.


Aquest ha estat un simple anàlisi fet per un aficionat (jo no he estudiat periodisme) però crec que ha quedat prou clara la postura falç, tergiversadora i acríticament pro palestina d´un dels grans diaris de tirada estatal, El País, en el seu enfoc de les notícies sobre el conflicte israelo-palestí.

divendres, 20 de novembre de 2009

Juan Miguel Muñoz "ressuscita" els libels de sang medievals: "Cuando matar bebés es legítimo"...


El corresponsal del País a Jerusalem, Juan Miguel Muñoz, va ressuscitar ahir els vells libels de sang medievals i va tornar a mentir descaradament, presentant a l´ANP e inclús al Hamas com uns governs moderats, pragmàtics mentres que el govern israelià es presentat com un govern intransigent i que dóna suport als sectors més fanàtics i radicalitzats de la societat israeliana, uns sectors molt minoritaris i totalment bandejats per la major part dels seus conciutadans. Tanmateix, amb la lectura de la "notícia" de Muñoz sembla que sigui al revés. Que els extremistes siguin la gran majoria i només una petita minoria els que s´atreveixen a alçar la veu per a criticar-los. De nou, els editors del diari El País segueixen amb la seva línea intoxicació informativa, d´una postura acríticament pro palestina i d´una vergonyosa demonització de l´estat d´Israel. Però afortunadament la veritat sempre surt a la llum. Com a botó un exemple. Diu Juan Miguel Muñoz:


"La Autoridad Palestina se puso manos a la obra hace pocos años y ha recibido el aplauso del Gobierno de Estados Unidos por sus esfuerzos en los colegios. Hoy día, funcionarios del Ejecutivo palestino reciben con 24 horas de antelación los sermones que los imanes pronunciarán los viernes, y los templos se cierran una vez acabada la oración".


Doncs vegeu alguns exemples de l´antisemitisme imperant en programes infantils de la televisió palestina en la conmemoració per el cinquè aniversari de la mort de Yassir Arafat.

dimecres, 18 de novembre de 2009

La comunitat internacional exigeix paciència infinita a Israel

Fà un parell de setmanes la marina israeliana va interceptar un vaixell carregat d´armes de procedència iraniana amb destinació cap a Siria o Liban. Encara que ambdues parts ho han negat, posiblement aquestes armes anessin dirigides cap a l´organització terrorista xi´ita libanesa, Hezbollah, el braç del règim de Teherán al Liban desde la seva creació a inicis dels anys vuitanta del segle passat. El fet que el govern fonamentalista islàmic de l´Iran continui armant als terroristes de Hamas i Hezbollah és una prova clara de que el contingent de soldats de la FINUL no està acomplint amb èxit la seva missió al Liban. Justament, de la incapacitat de l´ONU per a evitar aquest rearmament, del problema que aquest fet representa per a Israel i per a totes les nacions del mon occidental en general, del bonisme del govern Obama, que creu poder arribar acords diplomàtics i negociar l´innegociable amb governs que no es volen avindre a raons, i del doble raser de la comunitat internacional, que exigeix paciència infinita a Israel i la culpabiltza de comentre crims de guerra amb informació clarament tendenciosa mentres es creua de braços amb el rearmament d´aquestes organitzacions terroristes o amb la recerca d´armament nuclear per part de l´Iran, ens parla Bernardo Ptasevich en aquest molt bon article.
Font: Aurora Digital.

dilluns, 16 de novembre de 2009

La oreja de Van Gogh sionistes!!!


Recentment el conegut grup de pop rock basc "La Oreja de Van Gogh" va realitzar una gira per Israel de deu dies de duració amb actuacions a ciutats com Tel Aviv o Lod. Doncs bé, aquesta inofensiva gira, ha provocat la indignació dels "superprogres" i "antiimperialistes" de Rebelion.org, que acusen als membres de la banda de ser complices de l´ocupació israeliana a Palestina, d´ignorar el patiment del poble palestí i bla, bla, bla...

Reflexió personal a mode de conclussió: aquests "superguais" i "superprogres" d´extrema esquerra no dubten a fer el joc a tots els extremistes palestins haguts i per haver, i no contents amb això, amb el pretext de solidaritat envers el poble palestí i de l´antisionisme, no dubten a demanar el boicot contra les institucions israelianes o contra els productes israelians. Ara bé, d´entrada et diuen: el boicot està justificat per les polítiques dels governs israelians envers el poble palestí i bla, bla, bla. Fals! el boicot pretèn aïllar econòmicament, culturalment, diplomàticament, es a dir, a tots els nivells, a Israel independentment de quin partit governi i de quina sigui la seva política. La cançoneta del boicot ja la vam escoltar durant el govern laborista de Barak (1999-2001), el govern "likudnik" de Sharon (2001-2006), el govern kadima d´Ehud Olmert i ara amb Netanyahu. Durant aquests deu darrers anys, els governs israelians han fet generoses ofertes als liders palestins per a concloure el conflicte amb la creació d´un estat palestí a la Franja de Gaza i a més del 90% de Cisjordània, especialment a les cimeres de pau de Camp David (Juliol del 2000), Taba (Desembre del 2000 - Gener del 2001), la desconexió de Gaza (Agost del 2005) i a la darrera cimera d´Annapolis (Novembre del 2007). La resposta palestina ha estat sempre la mateixa: no!, acompanyada d´un increment de la violència terrorista (com per exemple amb l´inici de la guerra d´Al-Aqsa o amb el llençament massiu de missils Al-Qassam contra els kibbutzim i les ciutats del sud d´Israel). Tanmateix, tot això no compta per als "supermegaantiimperialistes" i "pseudopacifistes" que continuen com a lloros demanant el boicot contra Israel i desligimant a thothom qui no segueix els seus dogmes i les seves crides al boicot com ara li ha passat a la Oreja de Van Gogh.



Als membres del mencionat grup donostierra els hi vull dir: Kolhakavod!

diumenge, 15 de novembre de 2009

antisemitisme a Brasil: Shimon Hitler

Manifestants pro palestins van intentar aixafar un dels actes en els que va participar Shimon Peres, el president de l´estat d´Israel, durant la seva visita oficial al Brasil. Desgraciadament, com ve sent habitual en aquesta mena d´actes antisionistes, els manifestants van comparar l´estat d´Israel amb l´alemanya nazi i a Peres amb Hitler (recordeu que aquest tipus de comparació va ser molt habitual també durant el govern d´Ariel Sharon, especialment en el contexte de l´operació antiterrorista "Defensive Shield" a Jenin al mes d´Abril del 2002). Alguns manifestants, a més a més, van amenaçar de manifestar-se en tots els events on participés el president d´un país que "ocupa un altre i mata a nens inocents".

dijous, 12 de novembre de 2009

Mai hem reconegut a Israel i mai ho farem

Aquestes declaracions tan "moderades" van ser realitzades per Azzam Al-Ahmad, un dels membres del comité central de Fatah, el partit d´en Mahmoud Abbas, el president de l´ANP, al diari semioficial palestí "Al Hayat Al Jadida" el passat dia 10 de Novembre. Desgraciadament, una prova més de que el principal problema per a assolir la pau al conflicte israelo-palestí no són les delimitacions frontereres del estat palestí en construcció, sinó que és la negativa del món àrab-islàmic i del lideratge palestí (dóna igual que parlem de Hamas com de l´ANP d´Abbas) a reconèixer el dret d´Israel a existir i el dret a l´autodeterminació del poble jueu en un territori considerat com a "Dar Al-Islam" (literal: "la casa del Islam" però es refereix a terra considerada com a Islàmica) i per tant innegociable des del seu punt de vista.
Font: MEMRI Blog.

dimecres, 11 de novembre de 2009

Neix el primer partit islamista a Espanya: "Partido Renacimiento y Unión de España"

Al magnífic blog Cat-Israel.org hi dediquen un exhaustiu anàlisi (recomano la seva lectura). Per la meva part, només afegir que no m´estranya gens que aquest partit s´hagi fundat en una ciutat com Granada, amb una comunitat islàmica molt activa i en expansió. De fet, desde fà alguns mesos, la comunitat islàmica de Granada edita una revista amb el títol d´"Islam Hoy", on són una constant els articles de crítica al mòdel capitalista occidental i la defensa d´una economía islàmica com a alternativa a aquest i a la actual crisi econòmica. A més a més, les referències al imperialisme nordamericà, i un suposat to progressista també són evidents a la majoria d´articles. L´objectiu està clar: atreure cap a l´islamisme a persones d´esquerra desencisades amb els plantejaments de l´esquerra actual i desitjoses d´una nova alternativa que, amb un to bastant messiànic, li ofereixi noves solucions radicals als problemes actuals.
PD - Un tema interessant seria analitzar la corrent de simpatía existent entre certes corrents d´extrema esquerra i l´Islamisme, entès com "la última gran alternativa d´oposició als valors de la democràcia occidental i del sistema capitalista". Tot i sortir-me del tema que em proposo tractar en aquest blog, prometo dedicar-hi un escrit.

diumenge, 8 de novembre de 2009

Desinformació al País (com sempre)

El passat divendres, El corresponsal del País a Jerusalem, Juan Miguel Múñoz, va escriure un veritable panegíric del president de l´ANP, Mahmoud Abbas, per a informar als lectors sobre la decissió del mandatari palestí de no presentar-se a la reelecció en les pròximes eleccions del dia 24 de Gener. El seu article presenta a un Mahmoud Abbas pragmàtic, moderat, desitjós de la pau i la negociació amb els governs israelians, però impotent per no poder aconseguir el seu anhelat objectiu ni poder frenar l´expoli de terres palestines per al projecte "colonitzador" dels "pèrfids" i "malvats" governs israelians a Cisjordania. Desgraciadament, aquesta imatge tan positiva d´en Mahmoud Abbas que ens ofereix en Juan Miguel Múñoz no s´ajusta a la realitat i només existeix a la imaginació del mencionat periodista. Per començar, recentment, Mahmoud Abbas va reconèixer en llengua àrab que no reconeix ni reconeixerà mai el dret de l´estat d´Israel a existir. Ho podeu llegir en aquest informe d´Itamar Marcus per a Palestinian Media Watch. A més a més, en aquest video podeu veure al "pragmàtic" i "moderat" president de l´ANP lloant a terroristes palestins que van cometre o dirigir brutals atemptats terroristes contra inocents civils israelians. Obviament, amb aquest tipus d´emissions als canals de TV, el lideratge palestí rehabilita als terroristes i els presenta com a herois i mòdels dignes de ser imitats davant la seva societat. El popi Mahmoud Abbas va reconèixer al Febrer del 2005 que ell mateix va enviar a terroristes per a matar a israelians.







Mahmoud Abbas tampoc ha volgut acabar amb la judeofòbia i la israelofòbia existent als mitjans de comunicació que depenen de l´ANP. Al contrari, la incitació al odi contra els jueus i contra els israelians segueix plenament vigent en els mitjans de comunicació palestins, on inclús s´utilitzen vells clitxés de la judeofòbia europea com els protòcols dels savis de Sió o els suposats crims rituals dels que els jueus eren acusats a l´europa medieval i del Antic Règim. A més a més, en els mitjans de comunicació palestins no existeix Israel ni hi ha cap referència a Israel, només al futur estat de Palestina, que ocupa tot el territori de la Palestina del Mandat britànic a partir del 1922 (Abans d´aquesta data, en el territori del mandat britànic sobre Palestina també estava inclós el territori del actual regne de Jordania).
Juan Miguel Múñoz, en el seu panflet afirmava que en Mahmoud Abbas sempre ha volgut utilitzar la negociació amb els governs israelians amb la finalitat de concloure el conflicte però aquestes bones intencions no concorden amb manifestacions reals del president de l´ANP, on per exemple afirmava que es va negar a firmar els acords de Camp David al mes de Juliol de l´any 2000, on el govern Barak es va mostrar favorable a la creació d´un estat palestí en un 93% de Cisjordania i a la totalitat de la franja de Gaza. Vejam... d´entrada, en Mahmoud Abbas no em sembla precisament pragmàtic...
I així podríem seguir destripant altres aspectes de la personalitat "pragmàtica" i "moderada" d´en Mahmoud Abbas, però amb uns quants exemples considero que ja és suficient. Desgraciadament, si per als periodistes espanyols, com per exemple Juan Miguel Múñoz, Mahmoud Abbas és un polític negociador, pragmàtic i moderat, la informació deixa de ser tal per a esdevindre propaganda, propaganda anti-israeliana amb la facilitat d´oferir una vulgata fàcil del conflicte: els àrabs palestins són molt bons i utilitzen la violència perque els israelians no els hi deixen cap més opció: si inclús els seus liders més moderats no aconsegueixen res de bó de les negociacions... I amb aquesta tendenciositat informativa, anem demonitzant a l´estat d´Israel, justificant les postures antisionistes, que de retruc van acompanyades de molts actes antisemites com hem pogut comprovar als darrers anys, especialment desde la guerra d´Al Aqsa o Segona Intifada Palestina. Però, clar, això als ideòlegs de l´odi i als periodistes políticament correctes tan els hi fà...

divendres, 6 de novembre de 2009

La darrera dècada

Avi Sharit, periodista i analista polític del diari israelià Ha´aretz, defensa que totes les opcions dutes a terme pel govern israelià durant les darreres dècades per a gestionar els territoris de Judea i Samaria han fracassat. Segons el seu parer, els governs de Levi Eshkol, Golda Meir i Yitzjak Rabin van decidir no fer res: creien que els territoris eren un as a la maniga que calia conservar per a assolir la pau amb els palestins i el món àrab. Posteriorment, durant la segona dècada, amb l´arribada al poder del Likud de Menahem Beguin i Ariel Sharon, el nou govern va apostar per una política favorable a la creació d´assentaments per a fer de la conquesta dels territoris un fet irreversible, especialment després de la cessió del Sinaí al govern egipci. El peatge a pagar va ser car: volent aixafar a qualsevol preu la soberania palestina, l´únic que van aconseguir va ser desvirtuar la sobirania jueva.
Durant la tercera dècada, el govern laborista de Rabin i Shimon Peres va optar per la pau a canvi d´una retirada progressiva dels territoris en benefici dels palestins mitjançant els acords d´Oslo, que van conduir finalment a un carreró sense sortida. Per què? doncs perque tots dos liders van confiar en que Yassir Arafat fós un veritable partner per a la pau i que aquesta estava només a un pas.
Durant la quarta dècada, després del fracàs dels acords de Camp David i de que el lideratge palestí iniciés la segona intifada (o guerra d´Al-Aksa), els israelians van comprendre que Israel havia de sortir amb precacució dels territoris (per a conservar un estat jueu i demòcratic) encara que això no signifiqui la fi del conflicte. Sharon i Olmert van decidir optar per l´unilateralisme. Però després que aquesta idea fós portada a la pràctica amb la desconexió de Gaza va quedar clar que no existeixen solucions màgiques.
L´arribada del Hamas al poder, el continu llançament de missils Qassam, la operació "plom fós" i l´informe Goldstone ens van ensenyar que és el que passa quan Israel es vol retirar de manera unilateral: l´extremisme palestí s´intensifica, la violència resurgeix i quan Israel prova de defensar-se dels atacs rebuts és assenyalada com a culpable. En opinió del autor, una nova retirada unilateral israeliana no donaría més legitimitat sinó que la socavaría. Cendres queden
Per a Sharit, la cinquena dècada serà la definitiva i la solució que proposa és una retirada limitada dels territoris a canvi del reconeixement internacional del dret israelià a defensar-se de les agressions dels seus enemics. En la seva opinió, aquesta retirada hauría d´anar condicionada a que Egipte, Jordania, Arabia Saudita i els païssos àrabs del golf assumeixin el control dels territoris evacuats i del seu desenvolupament.
L´articulista conclou que Bibi Netanyahu i Ehud Barak s´han de moure i han de demostrar que no estan a les seves oficines amb la finalitat de gaudir amb el plaer del poder, sino per a culminar quatre dècades de frivolitats amb una dècada d´esperança.
Font: Argentinos amigos de Shalom Ajshav (Pau Ara).

dimecres, 4 de novembre de 2009

Els jueus no tenen cap legitimitat històrica sobre Jerusalem



Ara les coses comencen a estar més clares. L´ANP segueix amb la seva tàctica de reescriure la història de l´Orient Mitjà i de la terra d´Israel amb la finalitat de adoctrinar a la seva població en la idea de que l´estat d´Israel és un estat il.legítim creat per gent estranya emigrada d´Europa o d´altres contrades desde fà unes poques dècades. Parlant clar, el lideratge palestí segueix amb la seva tàctica de reconèixer a Israel només de boqueta i en anglés per a rebre generoses subvencions però en àrab segueixen parlant clar i negant el dret de la soberania jueva en una part de la terra d´Israel. Afortunadament, les troballes arqueológiques posen a cadascú on toca i mentres que cada cop es troben més mostres de la presència jueva desde antic, desde fà més de tres mil anys, la presència àrab no es inferior a les primeres dècades del segle VII, especialment la dels 30-40, quan els territoris de les antigues provincies romano-bizantines de Siria, Palestina i Egipte van caure en mans dels excèrcits islàmics del califa Umar.

Ara s´entèn molt millor la violència i els aldarulls provocats pel Wafqt islàmic i pels liders de l´ANP a Jerusalem desde la jornada prèvia de Yom Kippur. Les seves finalitats, desde el meu punt de vista són:

1 - desviar la atenció dels problemes interns: especialment les crítiques rebudes per Abu Mazen per la seva ambigüitat davant l´informe Goldstone i per no haver conseguit un nou acord de reconciliació amb el Hamas.

2- mostrar la indignació dels liders palestins per no haver aconseguit imposar la seva agenda al govern Netanyahu (aturada dels assentaments) a canvi de res, només com a punt de partida per a les negociacions. Al no aconseguir els seus objectius - contant inclús amb el suport de l´administració Obama - els liders palestins han decidit acusar als israelians de voler judaitzar Jerusalem i destruir la mesquita d´Al-Aqsa per a promoure aldarulls. Aquesta mateixa política ja la va seguir Yasser Arafat després del fracàs de les converses de pau a Camp David al Juliol del 2000. Al no voler acceptar l´oferta generosa d´Ehud Barak, Arafat va decidir apostar per la violència i engegar la guerra d´Al-Aqsa amb l´excusa de que els jueus volien judaitzar Jerusalem i aprofitant com a pretexte una visita pactada d´en Ariel Sharon, en aquells moments el lider del Likud, al mur de les lamentacions i a la Muntanya del Temple al mes de Septembre del 2000.

3- Adoctrinar a la seva societat en la idea de que el poble jueu no té vincles amb la terra i que per tant Israel és un estat ilegitim que ha de ser combatut amb la força.

Desgraciadament, la premsa catalana i espanyola no mostraran mai aquesta altra cara del conflicte. Ells ja han decidit per una acomodaticia neutralitat pro palestina.

Font: Palwatch.org

Bonisme de Ban Ki Mon i de la ONU


El secretari general de l´ONU, Ban Ki Mon, va exigir que el govern israelià aturés les "provocacions" als barris de la Jerusalem Oriental.

La portaveu de l´organisme, Michele Montás, va transmetre la "consternació" de Ban per les accions del govern israelià, especialment per la demolició de vivendes palestines (la majoria construïdes il.legalment, sense reunir els permisos adients, amb la finalitat de crear uns fets consumats irreversibles sobre el terreny que influeixin en el procès negociador) o la reubicació de "colons" jueus als barris palestins (barris que s´anomenen palestins perque van ser ocupats per la legió àrab de Jordania l´any 1948 i aquesta ocupació va significar la expulsió de moltes families jueves que portaven segles vivint a la ciutat vella, especialment al barri jueu).

Aquestes accions, en opinió de Montás, "aviven les tensions, causen més sofriment i minen cada cop més la confiança" (El que Montás ignora o no vol dir és que el principal problema continua sent la negativa del món àrab - islàmic i dels liders palestins a acceptar el dret d´Israel a existir a l´Orient Mitjà, un territori que ells consideren "Dar Al-Islam" es a dir, territori islàmic on no hi pot haver cap tipus de sobirania nacional jueva).

La portaveu també va indicar que Ban reitera la seva demanda al govern israelià per a que aturi les activitats als assentaments, incloses les relatives al seu creixement natural, així com a desmuntar les construccions dels "colons" i reobrir les institucions palestines a Jerusalem Est (pefecte: la ONU li diu al govern Netanyahu que accepti totes les demandes de l´agenda de l´ANP com a punt de partida pel procés negociador, sense obtindre res a canvi. M´encanta la neutralitat del ONU... per què els seus dirigents mai exigeixen als palestins que eliminin els continguts antisemites dels seus mitjans de comunicació o dels seus llibres de texte per a escolars? exigir només a una part i mostrar un total bonisme i acriticisme amb l´altra no és pas un bon exemple de neutralitat...).

Mentres la portaveu de Ban Ki Mon realitzava aquestes declaracions bonistes i trasmetía la preocupació del seu cap a l´opinió pública per les "provocacions israelianes", nous enfrontaments es van produir ahir a Jerusalem, especialment al barri de Sheij Jarrah degut a les reclamacions que van presentar ciutadans jueus i àrabs palestins per la possessió de 28 vivendes pròximes a la tomba del rab. Shimón Hatzadik. La disputa de la possesió d´aquestes llars, actualment habitades per palestins, ja fà dècades que estan als tribunals i el conflicte neix després de la reunificació de la ciutat a l´any 1967, quan families israelianes van presentar uns documents demostrant que aquestes llars eren seves abans de la creació de l´estat d´Israel i de que els seus familiars fossin expulsats del barri per la Legió àrab jordana en el contexte de la guerra d´independència (1947-1949). Tanmateix, els veïns palestins, amb el suport del govern jordà, van defensar que les mencionades propietats en disputa eren seves.

Per altra banda, el que realment hauría de preocupar a l´ONU són els informes del Tzahal que indiquen la possessió de missils per part del Hamas que poden arribar fins a Tel Aviv. Ara bé, que Tel Aviv pugui ser bombardejada pel islamistes no sembla ser una gran preocupació pels dirigents de l´ONU...


Font: Aurora digital.

dilluns, 2 de novembre de 2009

El per què Barak passa d´Espanya

El periodista Jorge Marirrodriga ens explica que el bonisme en la política internacional del govern Zp s´està extenent a altres àmbits de l´administració pública, com per exemple l´excèrcit. En efecte, el passat Dimarts es va inagurar a Madrid un seminari sobre forces armades i comunicació, presidit per la ministra de defensa, Carme Chacón. En una de les taules rodones, un militar espanyol, que aspira al generalat i que va participar en tasques d´intel.ligència amb els soldats de la FINUL al Liban, va posar en dubte que el Hezbollah fós una organització terrorista i va elogiar la seva "política social", afirmant que era una peça clau en el manteniment de la seguretat a la zona. A més a més, i per acabar-ho d´arrodonir, al debat es va criticar durament a l´excèrcit israelià pel fet de violar l´espai aeri on opera el Hezbollah al sud del Liban (existeix una grabació on es recullen totes les afirmacions realitzades).


En opinió del mencionat periodista, el passat Dijous l´informe sobre el seminari va ser analitzat pel contingent espanyol de la FINUL i quan aquestes notícies van arribar a Jerusalem, el govern israelià va decidir cancelar la visita del ministre de defensa, Ehud Barak, a Espanya. Certament, existeix un compromís inesperat a Washington però es podia haver optat per l´aplaçament de la visita a Espanya, no per la seva cancelació.


Aclariments: fixeu-vos fins on arriba el bonisme i la confusió mental del militar espanyol que va alabar la "política social" del Hezbollah. Aquest personatge va confondre polítiques progressistes amb adoctrinament i control social. M´explico: les diverses organitzacions islamistes creen una àmplia xarxa d´escoles, dispensaris mèdics i ofereixen tota una serie de serveis als ciutadans que tenen sota el seu control. Tanmateix, aquesta tasca no es fà desde plantejaments progressistes de justícia social o de lluita contra les desigualtats, sinó des del punt de vista del adoctrinament (a les escoles) i del clientelisme (molta gent, per a poder beneficiar-se dels serveis, s´afilia a la organització). Doncs, mireu on arriba l´estupidesa - em dol dir-ho amb aquestes paraules - de determinats militars espanyols capaços de barrejar cols amb naps i confondre conceptes tan fonamentals. De fet, l´Islamisme mai ha estat una corrent progressista. El seu equivalent occidental serien els grups anti-liberals i defensors del Antic Règim que van sorgir durant el segle XIX per oposició a l´extensió del liberalisme polític i de les seves idees de igualtat de tots els ciutadans per tots els estats europeus.



Font: Sobre Israel opinamos todos.

divendres, 30 d’octubre de 2009

El Hamas són uns corruptes i uns heretges

Aquestes demoledores paraules van ser expresades per Bassem Eid, el director del Grup Palestí de Defensa dels Drets Humans (PHRMG segons les seves sigles en anglès). En una entrevista a Jana Beris, Eid també va parlar del lucratiu negoci pel Hamas del contraband d´armes i productes pels tunels que comuniquen la franja de Gaza amb Egipte pel pas fronterer de Rafah, de la corrupció existent entre els membres de l´organització terrorista islamista i de les tortures i violacions dels drets humans que tenen lloc a les presons que estan sota el seu control, especialment amb els opositors de Fatah. Tanmateix, Eid no va estalviar crítiques al govern de Mahmoud Abbas a Cisjordania, al que també va acusar de corrupció i de torturar als seus opositors.

dijous, 29 d’octubre de 2009

Mahmoud Abbas alerta sobre la "colonització" jueva a Jerusalem a Rabat

El president de l´ANP, Mahmoud Abbas, va aprofitar l´acte d´apertura del foro internacional sobre "Al-Quds" que es celebra a Rabat, la capital del Marroc, per a alertar a la comunitat internacional sobre la situació explosiva que es viu a Jerusalem degut a "la colonització israeliana dels territoris palestins i les agressions a la ciutat".



Aquest foro, que té com a objectius protegir el caràcter àrab e islàmic de la ciutat, va ser l´escenari ideal escollit per Mahmoud Abbas per a continuar amb la campanya de mentides i difamació sobre un suposat complot israelià per a destruir la mesquita d´Al-Aqsa, reconstruir el Temple i judaïtzar Jerusalem. Aquesta cançó ja la hem sentit altres cops, l´any 1929, el muftí de Jerusalem Hadj Amin Al-Husseini, va engegar una campanya semblant de difamació i va exhortar als àrabs a protegir Al-Quds i l´explanada de les mesquites. El resultat de les prèdiques incendiaries del muftí va ser una revolta àrab i els progroms comesos a les ciutats d´hebron o Safed, on van ser brutalment assassinats 67 jueus a hebron i entre 18 - 20 a Safed. També, més recentment, a l´any 1996, aprofitant la opertura del tunel dels asmoneus, Yassir Arafat va acusar al primer govern presidit per Netanyahu de voler ensorrar la mesquita d´Al-Aqsa i va promoure incidents violents a Jerusalem durant els dies següents, encara que ja abans havia donat el seu vist i plau a la apertura del mencionat tunel.

Aquests són només uns exemples. El tema és que els liders palestins utilitzen desde antic la teoría conspirativa de que els jueus o el govern israelià de torn volen destuir la mesquita d´Al-Aqsa i apoderar-se dels llocs sants del Islam a Jerusalem per a movilitzar el seu poble i provocar aldarulls i, mitjançant l´us de la violència i el terrorisme, aconseguir rèdits en l´escena diplomàtica. Amb aquests nous incidents, possiblement Mahmoud Abbas està desviant l´atenció dels problemes interns palestins (com el fracàs de les negociacions amb Hamas) i està demostrant la seva protesta per no haver aconseguit imposar la seva agenda (la congelació de la construcció als asentaments jueus als territoris en disputa) al govern Netanyahu de manera unilateral, a canvi de res, només com a punt de partida per a reemprendre les negociacions de pau, que estan paralitzades desde fà més d´un any.


Font: Aurora Digital.