diumenge, 11 de juliol de 2010

La mesquita de Reus dominada per salafistes. Catalunya és més que un lloc de pas per al Jihad internacional

Preocupants dades aportades pel Diari de Tarragona sobre l´auge del Salafisme a la provincia de Tarragona i per extensió a tot el territori català. Desgraciadament, això demostra que els debats de la burka i el Niqab no són pures cortines de fum per a desviar l´atenció dels ciutadans. Sinó plantem cara al fonamentalisme islàmic desde bon principi i ens deixem enduur per postures bonistes, el radicalisme i el jihadisme arrelarà amb força al nostre país. Certament, cal evitar caure en postures xenòfobes però això no vol pas dir que haguem d´acceptar un bonisme tipus "Alianza de Civilizaciones", on, amb l´excusa d´un multiculturalisme bonista i acrític, ens posem una venda als ulls i evitem de tractar la problemàtica que representa l´auge del salafisme i dels grups extremistes islàmics al nostre país.

 

dilluns, 5 de juliol de 2010

Antisemitisme a Facebook: resorgeix en varies ocasions el grup "Kill a Jew".

Les xarxes socials, com Facebook, Twitter o altres similars, són una nova eina per a difondre missatges d´odi contra l´estat d´Israel i contra el poble jueu. Segons recull el Jerusalem Post, ahir Diumenge, David Cookson, un ciutadà nordamericà, va crear un nou grup a Facebook, on convidaba a altres usuaris de la xarxa social a matar a un jueu com al principal esdeveniment del dia. Aquest nou grup, que ja havia estat eliminat en varies ocasions en els darrers dies, tenia com a emblema una esvàstica i en pocs minuts els seus usuaris van escriure tot un plegat de terribles missatges d´incitació al assassinat de jueus com per exemple "I can´t wait to rape the dead baby jews". També van "penjar" cites del führer nazi Adolf Hitler i fotografies de cossos apilats de víctimes de la Shoah. Tanmateix, en unes poques hores, molts usuaris israelians de la xarxa van expressar la seva indignació pel contingut del mencionat grup. o ridiculitzant a Cookson i als seus seguidors. En opinió del fundador de les JIDF (Forces de Defensa d´Israel a Internet), David Appletree, les incitacions de l´odi anti-jueu són bastant habituals a Facebook i no s´està fent prou per a aturar-les.

dilluns, 21 de juny de 2010

El govern turc admet que va assassinar a 120 rebels kurds el mes passat en territori iraquià

Segons informa el diari israelià Arutz Sheva, el govern turc va reconèixer el passat divendres que els seus soldats van assassinar a 120 rebels kurds, posiblement membres del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), en una incursió feta en territori del kurdistan iraquià, al nord del país.

Per tant, el govern turc, un govern que històricament ha estat incapaç de respectar els drets de les minoríes ètnico-religioses existents al seu territori, que va cometre un brutal genocidi amb el poble armeni entre els anys 1915 i 1923, que va expulsar de les seves llars a moltíssims grecs que feia segles que vivien a la costa jònica o a Constantinopla (l´equip grec del AEK d´Atenes vol dir literalment en grec "Unió Atlètica de Constantinopla i va ser un club fundat per emigrants d´aquella ciutat després d´instal.lar-se a Atenes),  que va envaïr de manera brutal la illa de Xipre al Juliol de 1974, que ha negat la existència del poble kurd (anomenant-los "turcs de les muntanyes") i que només va fer unes mínimes concessions per tal d´afavorir la seva entrada a la UE fà uns pocs anys, ara es vol presentar com a gran defensor dels drets humans i vol donar lliçons de moral al govern israelià

Queda clar doncs que al govern turc els drets humans no li importen res, ni ells pensen respectar-los (al igual que tampoc respecten la sobirania territorial de l´Irak). I queda també clar que l´afer de la "flotilla de la Llibertat" només va ser una maniobra política del govern turc per a congelar al màxim les seves relacions amb l´estat d´Israel, unes relacions que han esdevingut incòmodes per al govern d´Ankara després del gir islamista del govern Erdogan i de la seva nova aliança estratègica amb l´eix Damasc-Teheran.

dijous, 17 de juny de 2010

Creuant una perillosa línea vermella

Ho acabo de llegir al blog Sobre Israel opinamos todos i encara estic al.lucinant. Ahir, en una sessió del parlament europeu, Antonio Masip, representant del PSOE va intervindre amb les següents paraules:

Israel ha asesinado a unos héroes de la solidaridad humanitaria, de la generosidad y del altruismo. Animo al gobierno palestino a que realice la declaración unilateral de independencia dentro de las fronteras de 1967. Hay mucho todavía que investigar, Sra. Ludford, porque hay mucho que juzgar, y condenar, aún más allá de la resolución que vamos a votar mañana. Antes o después, tendríamos que alentar la creación de un tribunal moral, de prestigio, frente al estado violento y agresivo de Israel, que da pasos contrarios a la paz. Un tribunal quizá del tipo que en su día fue el tribunal Russell de crímenes de guerra.

Doncs no senyor. S´equivoca el sr. Antonio Masip (a la foto abraçant a Zp). Els components del Mavy Màrmara no eren pacifistes moguts per motius humanitàris sino jihadistes turcs i d´altres païssos del món àrab-islàmic amb la finalitat de obrir una nova vía marítima per al rearmament del Hamas. Van fracassar amb el seu objectiu però la seva maniobra ha esdevingut un èxit mediàtic i això ha estat així per tota la tergiversació del asumpte de la "flotilla de la Libertad" que em pogut observar en la premsa europea a les darreres setmanes. De fet, les declaracions del sr. A. Masip en són un exemple perque es limiten a plasmar la versió oficial que ens han venut els mitjans de comunicació, on suposats humanitaris pacifistes van ser abordats i assassinats per l´excèrcit israelià en una nova acció d´"ús desproporcionat de la força".  Però no. Ni eren pacifistes, ni tenien fins humanitaris, ni ens trobem davant d´una acció amb un clar "ús desmesurat de la força". S´havia d´evitar que els jihadistes arribessin a Gaza i es va aconseguir. Lamentablement, es van perdre vides humanes però la violència dels jihadistes turcs al atacar els soldats que van interceptar el vaixell està fora de tot dubte. Els soldats, veient que la seva vida corría perill, van obrir foc contra els seus agressors per a evitar correr la mateixa sort que un parell de reservistes que foren brutalment linxats i gairebe trossejats pels carrers de Ramallah al Octubre del 2000.
Per altra banda, els mitjans menteixen amb el tema del embargament a Gaza i secunden totalment la propaganda del Hamas sobre una crisi humanitària a la Franja. El Hamas vol acabar amb l´embargament per a tenir una nova vía marítima de reaprovisionament de les armes iranianes enviades vía Siria. Recordeu el cas del vaixell Karin-A al any 2002, quan la marina israeliana va interceptar un vaixell amb un carregament d´armes adquirit per l´ANP i pagat amb subvencions europees (que sobre el paper s´havien d´haver destinat a construir vivendes de protecció oficial). Per tant, no és una qüestió humanitària sinó d´evitar el rearmament del excèrcit d´un govern que no reconeix el dret a existir del seu veí i que durant els darrers anys, especialment a partir de la retirada israeliana de la Franja a l´agost del 2005, ha bombardejat el sud del Neguev amb milers de missils Qassam dirigits contra població civil.

De fet, parlant clar, hem de dir que Israel ha d´afrontar un terrorisme brutal i les amenaces contra la seva mera existència segueixen vigents a dia d´avui. Per si algú en dubta, només cal recordar que el dictador Mahmoud Ahmadineiad ha amenaçat amb borrar a Israel del mapa en moltes ocasions en els darrers anys. El seu govern ha patrocinat conferències amb el pompós títol de: "the world without Zionism" o ha negat reiteradament la Shoah, patrocinant també cicles de conferències negacionistes o concursos de caricatures de la mateixa temàtica, és a dir, negació del Holocaust i promoció d´un inexistent "genocidi del poble àrab-palestí". A més a més, la República Islàmica d´Iran està rearmant als seus satèl.lits regionals (Hamas, Hezbollah) amb armes cada cop més destructives per a utilitzar-les en un futur conflicte contra l´estat d´Israel. Davant d´aquesta terrible amenaça, el govern israelià no pot adoptar una postura bonista i complaent - com agradaría als governs i a la opinió pública europea - perque la vida dels seus civils està en joc i cap govern pot permetre´s jugar amb la vida dels seus ciutadans.
 
Europa té unes necessitats estratègiques, energètiques i la seva mera existència no està amenaçada i per això la seva diplomacia pot duur a terme aquesta política apaciguadora amb els règims que no volen la pau amb Israel i no volen la seva retirada dels territoris en disputa sino el que volen és la seva destrucció, ja sigui per vía violenta (Hezbollah, Hamas, Iran) o per la seva substitució en favor d´un suposat e idealitzat estat binacional. (moltes veus dins de la ANP i dels pseudo-pacifistes europeus). Entenem doncs la postura de la opinió pública i de la classe política europea, però també entenem que el govern israelià ha de fer tot el possible per a salvaguardar la vida dels seus ciutadans,  com per exemple el bloqueig marítim a Gaza per a evitar el rearmament del Hamas, encara que les seves decissions no agradin a Europa.
Per a finalitzar, un últim apunt. el fet de que els fets es tergiversin, que jihadistes siguin presentats com a pacifistes i que és demonitzi a l´únic estat demòcratic de la regió, és preocupant perque amb aquesta postura irresponsable - i més si ve d´un polític europeu com és el cas - s´està atiant la Israelofòbia i de retruc la judeofòbia, les agressions patides per ponents israelians a Madrid la pasada setmana o l´èxit dels boicots contra Israel - ja sigui amb pressió o sense dels lobbys anti-israelians - en són una bona mostra.

dimarts, 15 de juny de 2010

Les conseqüències del bonisme: noves flotilles i posibilitats d´una nova intifada.

Ja desde fà temps venim avisant que el bonisme acríticament pro palestí dels mitjans de comunicació (com per exemple  amb la seva cobertura del tema de la flotilla o amb la publicació de tendenciosos articles d´opinió, com el del batlle de Madrid, Alberto Ruíz Gallardón, publicat ahir al País) i de la diplomacia europea més aviat són un destorb que una ajuda per a incentivar el procés de pau entre israelians i palestins. De fet, com a conseqüència de l´èxit mediàtic de la flotilla jihadista turca ara el govern iranià ha decidit enviar dues noves flotilles humanitàries cap a Gaza: la primera va salpar anit i la segona ho farà el pròxim divendres. Segons fonts iranianes, les flotilles porten aliments, ciment (per a la reconstrucció dels camps militars del Hamas a Gaza) i joguines. Tanmateix, al igual que va passar amb la "flotilla de la Llibertat", els seus objectius no són humanitaris sinó polítics: obrir una vía marítima d´aprovisionament i de rearmament per al Hamas i aconseguir la demonització d´Israel en l´esfera internacional, presentant als soldats israelians com els agressors d´una colla de pacifistes desarmats en missió humanitària. Però el bonisme de la diplomacia europea i nordamericana, implacables amb Netanyahu i totalment acrítics amb el terrorisme o les incitacions a l´odi per part de les autoritats palestines, també han envalentonat al govern "moderat" de Salam Fayyad i de Mahmoud Abbas, que no dubten a utilitzar el logo de la UE en els seus mitjans de comunicació per a proclamar als quatre vents que Haifa (ciutat del nord d´Israel) és una ciutat costanera palestina en el context d´un concurs televisiu. A continuació el vídeo:



A més a més, en mitjans pro terroristes ja es parlava desde feia temps que l´ANP estava planejant una nova intifada si fracassen les negociacions de pau o una mena de "marxa verda" cap als territoris israelians situats dins de la línea verda i vet aquí que el passat Dilluns al matí fou assassinat un policia israelià a la localitat d´hebron (Judea i Samaria), quan el seu vehicle va ser tirotejat per terroristes d´una organització desconeguda fins al moment, els "Màrtirs de la Flotilla de la Llibertat", que ahir van reivindicar l´atac terrorista.

En conclussió: la postura bonista de la diplomacia europea - escenificada per presidents com  el del govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero - no són un suport a les negociacions de pau, sinó que més aviat serveixen per a donar més força als radicals i fer creure als liders palestins que amb l´ús de la força es poden obtenir més resultats que amb les negociacions amb el veí.  

dijous, 10 de juny de 2010

Erdogan coneixía que entre els activistes de la "flotilla de la Llibertat" hi havia violents islamistes

Segons informa el diari israelià de centre-esquerra, Ha´aretz, el president del govern turc, Recep Tayyip Erdogan, coneixià d´avatnmà que entre els activistes del Mavi Màrmara hi havia violents extremistes islàmics que buscaven un enfrontament violent amb els soldats israelians.

Les dades d´ un informe publicat aquesta setmana pel Centre  d´informació i d´intel.ligència sobre el Terrorisme (MALAM, segons el seu acrònim en hebreu), indiquen que els extremistes violents del Mavi Màrmara que van atacar als soldats israelians amb pals, ganivets o barres de ferro tenien el suport oficial del govern turc. Segons recull el mencionat informe,  mentres que la majoria dels activistes dels cinc-cents activistes del Mavi Màrmara eren pacifistes i havien pujat a bord al port d´Antalya després de passar els controls de seguretat, hi havia també uns 40 membres de l´ong islamista IHH que havien pujat a bord prèviament al port d´Istambul i que es van mantenir aïllats de la resta del passatge durant tot el viatge. Aquest nucli dur d´extremistes va pujar al vaixell sense passar cap tipus de control de seguretat i anaven equipats amb equips de comunicació, armilles antibales amb banderes turques bordades i màscares de gas.

Segons les dades publicades al informe, els jihadistes del IHH van irrompre a la coberta superior del vaixell i van fer fora als altres activistes. Segons sembla, els extremistes estaven perfectament coordinats amb una clara jerarquía interna, sota la direcció d´activistes mencionats com a comandants.

Bülent Yilderim, el cap de la organització IHH, la ong islamista que va planificar el viatge, estava en aquells moments a bord del Mavi Màrmara i dues hores abans que la "flotilla" fós interceptada per la marina israeliana va informar als seus correligionaris de que el seu principal objectiu era aturar als soldats israelians per qualsevol mitjà i llençar-los al mar.

Però com que havia estat prohibida la presència d´armes al vaixell, els membres d´IHH van utilitzar armes improvisades com barres de ferro, ganivets provinents de les sis cafeteries del vaixell o qualsevol tipus d´eina present a la nau que pogués ser utilitzada com a arma en l´enfrontament amb els soldats israelians.

Després d´aprovisionar-se de les armes i de prendre el control del vaixell, els islamistes van ordenar als altres passatgers que es dirigissin cap a les bodegues de la nau i esperessin allà. Només els periodistes i el personal de seguretat va ser autoritzat per a pujar a coberta. 

Les imatges dels videos semblen donar credibilitat als testimonis dels passatgers que afirmen que ells no van presenciar cap violència perque tenien denegat el seu accés a coberta quan es van iniciar els enfrontaments. Aquesta versió corrobora el testimoni dels soldats  de la marina israeliana que afirmen haver-se enfrontat amb un contingent d´uns 50 violents que van utilitzar tots els objectes disponibles com a armes per a atacar-los. De fet, vuit dels nou morts han estat identificats com a membres de l´organització islamista IHH.

Els arxius trobats als ordinadors portàtils dels islamistes d´IHH ens mostren uns grans lligams entre el seu col.lectiu i el primer ministre turc R. T. Erdogan. De fet, alguns dels islamistes entrevistats van afirmar que el propi Erdogan va participar personalment en els preparatius de la flotilla. També van assenyalar que sabien d´avantmà que les seves posibilitats d´arribar a Gaza eren escasses, però el seu objectiu final era polític: "mostrar la veritable cara d´Israel al món".

Un periodista turc de l´organització islamista IHH va afirmar als membres de les forces de seguretat israeliana durant la investigació conjunta dels fets que "els turcs us van preparar una trampa i hi vau caure directament". També va afirmar que aquesta flotilla és la primera i que després en vindran moltes altres.

Nota del autor del blog: ara tot està més clar. Ni activistes, ni pacifistes. L´afer de la "flotilla de la Llibertat" només ha estat una maniobra del govern turc per a congelar al màxim les seves relacions amb el govern israelià, unes relacions que havien esdevingut incòmodes des del viratge islamista iniciat per govern d´Erdogan desde la seva arribada al poder al 2003. De fet, mentres les relacions israelo-turques s´han anat refredant en els darrers anys (especialment amb el pretexte de la "massacre a Gaza" provocada per l´operació antiterrorista "Plom Fós"), els vincles del govern d´Ankara amb l´eix sirio-iranià s´han enfortit. Una bona mostra és el recent acord nuclear entre Iran, Turquia i Brasil. En conclussió, ni flotilla humanitària ni res de res, sinó una burda maniobra del govern turc per a congelar al màxim (fins gairebé la ruptura total) les seves relacions amb el govern israelià, una aliança iniciada als anys 50 davant l´animositat que el nacionalisme àrab sentía envers els governs de Jerusalem i el seu aliat laïc i pro occidental d´Ankara. De fet, aquesta aliança estratègica ha de ser contextualitzada en el marc de l´hàbil política dissenyada pel primer ministre David Ben Gurion, coneguda com l´"Aliança amb la perifèria" per a trencar el bloqueig a que els païssos àrabs veïns havien sotmés al nou estat.

dimecres, 9 de juny de 2010

Preocupant onada de judeofòbia "políticament correcta".

Ahir, manifestants "pacifistes" pro palestins van intentar aixafar la celebració de la Primera Trobada hispano-israeliana sobre enèrgies renovables a Madrid, on participaven empresaris israelians, i en els lamentables alderulls, tot i la protecció policial, van arribar a agredir a un ciutadà israelià, Eytan Levi, que havia de participar en la trobada com a ponent. L´acte estava patrocinat per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i precisament van ser colectius d´estudiants d´aquesta universitat els qui van promocionar el boicot dins d´una campanya internacional de boicot  econòmic, cultural, acadèmic, esportiu... a Israel.  Dol veure com la Universitat, centre important de manifestacions contra el franquisme, per la democràcia i les llibertats, ha esdevingut ara un centre de totalitarisme, on colectius violents intenten silenciar a thothom qui no els agrada o que no pensa com ells.

Avui, els organitzadors de la desfilada de l´Orgull Gay a Madrid han retirat la invitació concedida al Ajuntament de Tel Aviv, que havia solicitat el permís per a patrocinar una carrossa a la desfilada. El pretexte per al boicot als gays israelians ha estat que l´Ajuntament de la ciutat mediterrània no havia condemnat l´operació antiterrorista per a interceptar a la "flota de la Llibertat". Sembla mentida com els gays espanyols, un colectiu discriminat desde antic, al qual sel´s aplicava la "Ley de Vagos y maleantes" en época franquista, ara juguin el rol de discriminadors amb els seus colegues israelians amb el pretexte bonista i políticament correcte de que l´Ajuntament de Tel Aviv no ha condemnat la operació antiterrorista contra els jihadistes de la flotilla i els seus rucs útils d´extrema esquerra occidental i pseudo-pacifistes. Però, clar, parlem de l´Espanya del bonisme pijo-progre, de l´Espanya de l´"Alianza de Civilizaciones" i de l´Espanya acríticament pro palestina i anti-israelina (cada cop pesa més la israelofòbia que el sentiment de solidaritat real amb els palestins). Doncs bé, tot i no ser políticament correcte, cal denunciar que en els darrers anys estem vivint una onada de judeofòbia i d´Israelofòbia que posa la pell de gallina - al menys al servidor que escriu - i el pitjor de tot és que es tracta d´una judeofòbia políticament correcta perque s´excusa en forma de critica política al govern israelià de torn. En efecte, no cal ser gaire llest per a adonarse´n de que en realitat no són pas critiques objectives i constructives, sinó una demonització i deslegitimització d´aquest estat i per extensió de tot el poble jueu. La situació realment comença a ser preocupant. Abans s´odiava als jueus, ara "nomès" s´odia als israelians. De fet, l´odi és el mateix nomès canvien les formes.
 

dimarts, 8 de juny de 2010

periodista danès desenmascara la veritat sobre Gaza: el problema no és la falta d´aliments sinó la manca de feina

La pasada setmana, el periodista danès Steffen Jensen va visitar la Franja de Gaza i d´una manera molt més honesta i menys sectària que seus companys catalans i espanyols, va desmentir al seu blog personal que a la Franja existís una greu crisi humanitària provocada pel bloqueig israelià- com dia si i dia també s´insisteix a la nostra premsa -. A més a més, va afirmar que el problema no és tant la manca d´aliments com la manca de feina, que caldría revitalitzar l´economía palestina i que per a fer-ho és imprescindible la colaboració amb el govern israelià. Per tant, la UE hauría de pressionar al Hamas per a encaminar-lo a una moderació o aïllar-lo internacionalment enlloc de defensar la necessitat de negociar amb aquesta organització terrorista - reconeguda com a tal per la pròpia UE- com alguns europarlamentaris han i estant fent. A continuació, us deixo amb la traducció al anglès del article.

THE SITUATION IN GAZA:
THE PROBLEM IS MORE A SHORTAGE OF WORKS THAN A SHORTAGE OF FOOD.


Judging from the media, the situation in Gaza is desperate, everything is about to collapse, and the community is on the brink or at the level of a third world country.


Israel ’s closure of the border to the Gaza Strip has continued for three years, ever since the Palestinian coalition government collapsed, and Hamas, during the subsequent civil war, sent Fatah packing. The Palestinian society ' s immediate downfall has been prophesied numerous times in the media. People have nothing to eat, we sometimes know. The UN must from time to time to stop food distribution, either because their stocks are running low, or because they cannot get diesel for their trucks, and therefore cannot carry food in. And so on.

Yesterday I drove into the Gaza Strip. I don ' t do this as often as before, when it involved a quick entry by car in the morning and a quick exit by late afternoon. No it is such a slow procedure, that when I finally get down here, I end up staying for almost a week. The Israelis often also close the Gaza Strip to all foreign journalists, so that no one can get in or out (once in) for several days or weeks. That’s why there can be a long period between my visits.

This time, I had expected to see real suffering, because with all the fuss in recent days about bringing tons of humanitarian relief in - so much that people actually sacrificed their lives for it - there certainly had to really be a deep, desperate situation in the Gaza Strip. No food. Long lines in front of UN food stocks. Hungry children with food bowls.
But this was not the picture that greeted me.

When I drove through Gaza city yesterday morning, I was immediately surprised that there are almost as many traffic jams as there always have been. Isn’t there a shortage of fuel? Apparently not. No one is saving it. Gasoline is not even rationed.

Many shops were closed yesterday; Hamas has declared a general strike in protest against Israel ' s brutal and deadly attack on the Turkish flotilla with pro-Palestinian activists on board. It was thus difficult to estimate how many products were on the shelves. Therefore I went over to the Shati refugee camp, also known as Beach Camp. Here is one of Gaza ' s many vegetable markets that sell much more than just fruits and vegetables.

I will not say whether in better times there was a larger product range than yesterday, but there was certainly no shortage of vegetables, fruits or any other ordinary, basic foods. Tomatoes, cucumbers, corn, watermelons, potatoes - mountains of these items in the many stalls.

I must admit I was a little surprised. Because when I call down here to my Palestinian friends, they tell me about all the problems and deficiencies, so I expected that the crisis would be little more obvious.

And the first woman we interviewed in the market confirms this strange, contradictory, negative mindset:

"We have nothing," she said. We need everything! Food, drinks ... everything! "

It didn’t disturb her in the least that she stood between the mountains of vegetables, fruit, eggs, poultry and fish, while she spun this doomsday scenario.

Another woman, Ifka Abu Nahal, who originally comes from a rural district, is more in contact with reality. She says that the crucial problem is the overconsumption of water, which is leading to the sinking of the groundwater table. This means that the saltwater of the Mediterranean is forced in, thus polluting the groundwater, which is already too saline. This makes it unpleasant to drink, and will eventually destroy the agricultural soil.

She also says that the poor economy is the greatest problem.

“There is a great deal of unemployment. There’s no work to be got in the Gaza Strip. This means that many people do not have on income, but are instead forced to live on handouts from their relatives. So they can’t afford to buy the goods that are actually available. They can stand there and look at the meat, but are not able to buy it, “she explains.

One thing that will really surprise many people is that only the vegetables here are grown in the Gaza Strip. With the exception of watermelons, all the fruit comes from nowhere else but from . . . Israel !

al-Assad Yazgy owns a fruit and vegetable outlet here in the market. All his fruit is imported from Israel .

"Not all fruit and all vegetables come from Israel . Ours do. They come from Israel . But in the Gaza Strip there is not very much fruit cultivated - mostly tomatoes, potatoes and vegetables. So here with me are the vegetables and watermelons from Gaza . All the fruit comes across the border from Israel ," he explains, but also says that there can be long periods when the border is closed, during which, therefore, fruit does not come in.
Another supply route is the smuggling tunnels down in the southern part of the Gaza Strip, under the border to Egypt . A very large part of the goods in the retail establishments here in Gaza come from Egypt and are smuggled in.

On the way out of the Shati camp we stop at a small grocery store. Not any fancy, expensive business. Just a small, humble local store. The proprietor Sun Mohammed Abu Nada says they would not be able to do business if it were not for contraband goods from Egypt .

He takes us on a brief tour of the shelves and shows everything that comes from Egypt . It turns out to be much more than half of the goods: 75-80 per cent, I would estimate. Several other products - including long-life UHT milk - come from Israel , but are also smuggled through tunnels from Egypt.

This detour via the Sinai desert and the smugglers’ tunnels naturally does not make the goods any cheaper, a fact which does not escape the notice of Muhammed Abu Nada.

The products are more expensive, he says. Many people cannot afford to buy them, or only to buy certain things sometimes. But all the while even such a small, poor-looking grocery store on the outskirts of a refugee camp still has so many relatively expensive smuggled goods on the shelves, it shows, nevertheless, that at least many of the customers must be able to afford to buy them. Otherwise, the merchant of course could not even afford to invest in unsold inventory.

I have not written this story to maintain that there are no problems in the Gaza Strip, because that would be untrue. There are problems. Many problems indeed. But it is not lack of food that primarily concerns people down here. The biggest problem is the lack of jobs and a sustainable domestic economy.

There is a shortage of construction materials, cement, and everything in the construction and public works area. However, this shortage has given rise to a whole new industry. Poor Palestinians dig through the many lots and ruins of houses and factory buildings destroyed in the war. Here they find all sorts of things that can be reused. Even many of the stones and much of the concrete can be used.

But there is a shortage of real work and actual Palestinian development, which their brothers on the West Bank are currently experiencing with help from the West, and which could do much to improve the situation in the Gaza Strip. And this economic development must come from within. There will never again be a situation where almost 150,000 workers from the Gaza Strip can travel into Israel every day, and bring money back to help the local economy (something that Israel was actually once criticized for). That was stopped by the wave of terrorism and suicide bombers in the 1990s and the beginning of the decade after 2000.

But in order to start this kind of economic development with the help of the West, Israeli cooperation is needed. And that means that the Hamas government must soften its total and inflexible rejection of negotiations with Israel , not to mention recognition of that country’s right to exist. There is a perception, even though there is still a very long way to go, that among certain circles in Hamas, there are tendencies to show greater flexibility.

In order to cultivate this tendency among the Islamists, it is probably also necessary for us in the West to soften our total rejection of the idea of having contacts with Hamas. Even though our own Danish diplomats in the region, like other EU diplomats, do not want to have contacts with Hamas, a dialog is necessary.

If no calming of the situation whatsoever starts, there is a risk that the even more militant and fanatic jihadist groups, which already are growing in the Gaza Strip, will begin to pressure Hamas from the side, and force that organization to eliminate any possibilities for political compromises, and instead protect its Islamist credentials.


Update 8:00 p.m. ( Gaza time)

The Israeli army announced here this evening, that it has loaded the emergency assistance to Gaza from the six Turkish activist ships onto 20 trucks, in order to drive it into the Gaza Strip. The cargo consists, among other things, of “various types of medicine (past their expiration date), clothing, carpets, hospital equipment and toys.”

Apparently, the Israelis have not been willing to accept that building and construction materials, including cement which was also on board, be sent along.

However, the Israelis can save themselves the trouble. Hamas has announced that they will not accept any emergency assistance from the ships, and have blocked Israel ’s attempt to deliver the emergency help.

dilluns, 7 de juny de 2010

Reuters truca les fotos per a demonitzar a Israel.

Jihadistes de l´ong turca IHH van fer fotos dels soldats israelians agredits durant l´operació antiterrorista contra la "flotilla de la pau" del passat Dilluns a la matinada. Les fotos han sortit publicades a la premsa turca, al diari oficialista "Hurriyet", i també les ha publicat recentment Associated Press (AP). Tanmateix, la Agència de prensa Reuters, seguint amb aquesta tendència políticament correcta de demonitzar a Israel no ha dubtat en manipular una de les fotos per a esborrar un ganivet de les mans d´uns dels "pacifistes" turcs. Observem en primer lloc la foto del diari turc "Hurriyet":


Observem a continuació la foto publicada per Reuters i veurem seguidament que el ganivet per  art de màgia ha desaparegut, tatxan!!:

diumenge, 6 de juny de 2010

L´objectiu dels "pacifistes" espanyols de la "flotilla de la pau": aconseguir l´inici de la fi d´Israel.

 


Ahir a la tarda, en plena manifestació pro-Hamas y pro-Jihad als carrers de Barcelona, els "pacifistes", la catalana Laura Arau i el madrileny Manuel Tapial, van afirmar sense embuts el seu objectiu i el seu concepte de pau per al conflicte israelo-palestí:

 
"el moviment social que s´ha generat a nivell internacional després d´aquest atac suposa el començament d´una lluita pacifica per a aconseguir el principi de la fi d´Israel".

 
tant, cal exigir que els mitjans de comunicació espanyols i catalans deixin de mentir com fins ara ho estan fent. No són pas pacifistes, no volen un futur millor per al poble àrab-palestí, ni volen un futur de pau i de convivència entre israelians i palestins a la regió, el que volen és la destrucció d´Israel, sense importar-los la mort de milions de israelians - entre ells amics i amigues meves - o la seva neteja ètnica, i que sobre les seves cendres sorgeixi un estat islàmico-palestí. Tant fot que els islamistes tinguin unes idees totalment oposades a les idees d´esquerra; tant fà que milers de palestins hagin estat víctimes dels mètodes bàrbars del Hamas; per a aquests "pacifistes", amiguets i còmplices del Jihadistes, l´únic important i el seu objectiu de fons és aconseguir la fi d´Israel, l´aniquilació del estat d´Israel. I menteixen, diuen que volen una "fi pacífica", donant a entendre que desitgen un estat binacional i bla, bla, bla... Fals. Aquesta solució és només propaganda del nacionalisme palestí i de la Lliga Àrab per a aconseguir el suport dels ciutadans europeus per als seus plans genocides. Aquesta propaganda va ser inventada per la Lliga Àrab i per la OLP a finals dels anys seixanta, després de la Guerra dels Sis Dies, quan van veure que necessitaven vendre a Europa un misatge políticament correcte que enmascarés les seves intencions reals. En efecte, quan van veure que a Europa no tenía suport el discurs de "llençar als jueus al mar", una idea que havien repetit fins a cansar-se fins al 5 de Juny del 1967, van decidir canviar el seu discurs i comparar a Israel amb la sudàfrica del Apartheid i dir que ells lluitaven per a crear un estat laïc, democràtic i per a tots els ciutadans. Aquesta idea ja és pot trobar a la Carta Nacional Palestina de 1968, que es pot considerar com la constitució oficial de l´OLP fins als anys 90, fins als inicis del procés de pau d´Oslo.  

En un contexte de Guerra Freda, on l´URSS donava suport als règims àrabs enemics d´Israel i donava també suport logístic al terrorisme palestí, els dirigents de Moscou van vendre aquesta versió del conflicte i l´esquerra occidental, especialment a partir de Maig del 1968, la va acceptar de manera acrítica fins a l´actualitat. De fet, fà més de vint anys que ha caigut el mur de Berlín i fà gairebé dues dècades que va caure l´URSS però la seva propaganda, una propaganda que només tenía la finalitat de justificar el seu suport al egipte Nasserita o a la Siria Baazista, segueix ben vigent entre molts colectius d´extrema esquerra i socialdemòcrata. Uns colectius, que amb els pretextes de la solidaritat internacional, el pacifisme o el respecte als drets humans, no dubten per pur odi i pur dogmatisme ideòlogic a fer-li el joc al jihadisme internacional, com per exemple hem pogut observar en els darrers dies, demanant fins i tot la desaparició de l´estat d´Israel. A més a més, desgraciadament, estan fent la seva tasca hipersubvencionats tant pels governs autonòmics com pel govern central per obra i gràcia del projecte zapaterià de l´"Alianza de Civilizaciones". No m´ho invento. En aquest link podreu veure les generoses subvencions concedides el passat any pel govern Zp a tot un plegat d´ong´s que tenen com a tasca la demonització de l´estat d´Israel en l´esfera internacional. 
 
Cal tenir les idees clares i denunciar-ho amb totes les nostres forces: no són pacifistes, no volen un futur de pau i prosperitat per a israelians i palestins, la majoría d´aquestes ong´s i d´aquests pseudo pacifistes només volen la desaparició d´Israel i estan jugant el rol de rucs útils del terror islàmico-palestí i del terror jihadista internacional per molt que els mitjans de comunicació catalans i espanyols ens intentin fer veure el contrari amb grans dosis de cinisme.
 

divendres, 4 de juny de 2010

Antisemitisme bolivarià: Maleït Israel, estat assasí.

El president veneçolà, Hugo Chávez, aliat estratègic del règim teocràtic i fonamentalista xi´ita de Teheran, va tornat a insultar a l´estat d´Israel el passat Dimecres, acusant-lo de genocida o d´assasí. De fet, el mencionat mandatari, guiat pel seu irrefrenable antisemitisme, ha arribat a maleïr-lo públicament entre els aplaudiments dels seus partidaris. De fet, les imatges m´han recordat una mica a la dels meetings feixistes, on el dictador parlava i els seus feligresos aplaudien freneticament. Doncs bé, així de baix arriben a caure persones que suposadament es diuen d´esquerres i que - sempre en teoria i sobre el paper - diuen defensar valors com la igualtat, la solidaritat internacional o els drets humans. Mireu el video i treieu les vostres pròpies conclussions. Queda pendent parlar del eix Teheran - Caracas i com el govern veneçolà afavoreix la implantació dels grups jihadistes al seu país per a traficar amb armes o blanquejar diners. De fet, aquesta aliança estratègica pot provocar un veritable daltabaix a tota la regió.

dimecres, 2 de juny de 2010

caricatures anti-israelianes i judeofòbiques al País.

La pasada setmana, després de la publicació del molt bon article d´en Ben Dror Iemení sobre la Nakba Palestina, ja vaig avisar que la publicació d´aquest article només era una quartada per a publicar tot tipus d´articles tergiversats o caricatures amb un marcat caràcter anti-israelià, amparant-se amb el pretext de la pluralitat informativa. Doncs bé, avui el País ha tornat a traspassar la línea habitual dels seus articles anti-israelians per a penetrar en el camp del pur antisemitisme amb la publicació de la següent caricatura d´"El Roto", on compara el "bloqueig de Gaza" el darrer incident de la "flotilla de la pau" i la construcció del vallat defensiu amb la Shoah. Desde el nostre húmil blog volem manifestar la nostra profunda indignació per aquesta desafortundada comparació i pel menyspreu que significa per als sis milions de jueus assassinats pels nazis com axí també per a totes les víctimes del mencionat règim alemany i de la seva brutal política racial. Ja en altres ocasions hem comentat que en aquest estat, pel fet de no haver patit el nazisme de manera directa, existeix un gran desconeixement sobre la Shoah i sobre el significat real del nazisme. La publicació de caricatures com aquesta n´és la millor mostra.

Els "pacifistes" de la floteta de la pau eren aspirants al martiri sino arribaven a Gaza

Mentres els mitjans de comunicació catalans i espanyols fan el ridicul afirmant que els soldats israelians van masacrar o van fer un ús desmedit de la força contra pacífics activistes que només pretenien portar ajuda humanitària a Gaza, els  islamistes d´arreu del món es deuen estar felicitant de l´èxit de la seva propaganda i deuen al.lucinar amb el bonisme dels mitjans de comunicació europeus i també dels seus polítics, incloent també als diputats del parlament català. De fet, ja desde el mateix instant que la flota jihadista va salpar, els seus col.legues de la Jihad ja van deixar clares les seves intencions d´atacar violentament als soldats (fins al martiri si cal) si aquests intenten impedir que la "flota de la pau" arribi a les costes de Gaza. Ho podeu veure en aquest video del passat divendres de la televisió pública del Hamas, Al-Aqsa TV.


Però si aquest testimoni no és prou convincent, escolteu els càntics de "mort als jueus" que cantaven molts dels islamistes turcs i d´altres païssos del món àrab-islàmic el passat Divendres quan la flota va salpar de terres turques. Les imatges són de la mediàtica cadena televisiva en llengua àrab, Al-Jazeera:



Per últim, cal recordar que el govern islamista de Recep Tayyip Erdogan va donar suport i cobertura logística als jihadistes d´arreu del món àrab (egipcis o jordans dels germans musulmans, iemenites, sirians, saudís, palestins del Hamas, libanesos del Hezbollah i fins i tot palestins amb pasaport israelià o àrabs israelians) i als seus socis pseudo-pacifistes europeus i occidentals. I cal recordar-ho bé perque aquest govern radical i extremista, partidari d´un Iran nuclear, és un dels principals socis del projecte estrella de la política internacional del govern Zp, la ingènua i bonista "Alianza de Civilizaciones", un projecte absurd, que a més a més de suposar una important despesa de l´erari públic només serveix per a donar legitimitat al terror i al jihadisme palestí com internacional amb l´excusa d´un enteniment de civilitzacions i d´entesa entre els pobles. 

dimarts, 1 de juny de 2010

Enfrontaments al mar: crònica dels esdeveniments.

Davant de tot el maremàgnum de notícies tergiversades que ens ofereixen els nostres mitjans de comunicació - i que culpen a Israel del desencadenament de la violència de manera acrítica - el prestigiós periodista israelià, Ron Ben Yshai, que va presenciar de manera directa els enfrontaments, va oferir ahir a la web de noticies Ynet la seva crònica dels esdeveniments. Afortunadament, Aurora Digital, ens ofereix la traducció al castellà en aquest article. De la seva lectura es dedueix el que ja vam afirmar ahir, que els pacifistes tenien perfectament planejat l´atac si els soldats israelians intentaven detenir l´arribada dels vaixells a Gaza. En el següent video del Canal 2 de la Televisió Israeliana podreu veure unes imatges que mai us ensenyaran als mitjans catalans, espanyols i europeus: el llinxament d´un soldat de les IDF per un pacifista.

els videos que no menteixen: els islamistes i militants d´extrema esquerra del Navi Marmara van agredir als soldats israelians i es van negar a descarregar l´ajuda humanitària al port d´Ashdod



prou manipulació: falsos pacifistes i un muntatge en suport del Hamas

Aquesta matinada, la floteta d´activistes pro-Hamas que volia posar fi al "bloqueig israelià sobre Gaza" ha estat interceptada pels guardacostes israelians i davant l´actitud violenta dels suposats pacifistes, els soldats han hagut de respondre per a detenir-los i evitar ser llinxats amb el tràgic desenllaç de un nombre desconegut de víctimes mortals i de ferits de diversa consideració. Segons sembla, els activistes ja tenien perfectament planejat respondre amb violència contra els soldats israelians si eren detinguts i aquesta va ser la seva resposta. En aquest link podreu veure algunes de les armes trobades al vaixell Mavi Marmara pels soldats israelians.


Si, a més a més, tenim present que una de les Ong´s que  patrocinava la floteta, la ong turca IHH, té importants vincles amb organitzacions jihadistes, es comença a veure clar que en realitat els objectius dels activistes no eren de caire humanitari sino més aviat polítics: afavorir la propaganda del Hamas, introduir armament de manera il.legal a la Franja i demonitzar al govern israelià per a deteriorar internacionalment la seva imatge i de retruc la del seu país.

Però per si algú encara dubta i pensa que els "activistes" tenien objectius humanitaris, cal tenir present que els guardacostes israelians van oferir la posibilitat de descarregar el material humanitari al port israelià d´Ashdod i desde allá, amb la supervisió dels "pacifistes" de la floteta, enviar-lo a la Franja de Gaza. Tanmateix la resposta dels "pacifistes" jihadistes va ser negativa. En aquest link podreu veure en video i transcrita la mencionada conversa radiofònica amb la resposta final dels jihadistes disfressats de pacifistes. A més a més, la seva interpretació dels drets humans és totalment selectiva perque segons el seu parer, Gilad Shalit, el soldat israelià segrestat en territori israelià pels terroristes de Hamas i dels "comitès de resistència populars" no es mereix cap tipus de consideració i els pacifistes van rebutjar entregar al govern de Hamas a Gaza una carta escrita pel pare del soldat, Noam Shalit. Ho podeu llegir al Ha´aretz.


Però els jihadistes pro Hamas no han actual sols, ho han fet amb la colaboració inestimable dels rucs útils, és a dir de molts activistes (com per exemple en Manuel Tapial,  la Laura Arau o en David Segarra), colectius i ong´s vinculades amb ideològies d´extrema esquerra que donen cobertura i suport mediàtic als grups terroristes-jihadistes amb l´excusa de la defensa dels drets humans, de la solidaritat internacional i de la lluita contra el imperialisme.  De fet, en Manuel Tapial ja va sortir ara fà un any i mig en defensa del Hamas i va justificar la versió oficial de la mencionada organització terrorista - reconeguda com a tal per la UE, ho recordem per si les mosques...- en textes com per exemple aquest. Quins drets humans i quin pacifisme podem esperar d´uns individus i d´unes ong´s que donen suport a una organització que ha jurat destruir a l´estat d´Israel en la seva carta fundacional, que ha pres el poder per la força a Gaza, que ha exterminat a centenars de dissidents en els darrers anys i que promou un antisemitisme digne del dels nazis als seus mitjans de comunicació?

Però, com ve sent habitual, la prensa catalana i de la resta de l´estat espanyol ens ofereix una informació totalment acrítica, donant com a fets comprovats la propaganda palestina i pro Hamas en aquest cas. Però, entre tots els enfocs tendenciosos dels nostres mitjans destaca especialment el que ens ofereix el diari més panfletari i demagògic afí al PSC-PSOE, público, no dubta a titular en la seva edició digital que "Israel asesina a una decena de personas que llevaba ayuda humanitaria a Gaza". Si pensem que un bon nombre de lectors són consumidors de titulars (i no solen llegir el texte de les notícies o només ho fan de pasada), veurem que la finalitat demonitzadora d´Israel és clara ja que en cap moment es menciona que els activistes anaven armats i tenien perfectament planejat oferir una actitud violenta si els soldats israelians interceptaven el seu vaixell.

Ara ja tot quadra: islamistes i rucs útils de l´esquerra de diversos païssos del món, amb el suport tàcit del govern turc i amb  excuses com els drets humans o la solidaritat internacional, decideixen fer un creuer revolucionari a Gaza per a enfrontar-se amb els soldats israelians sabent que l´èxit està assegurat: si aconsegueixen "trencar el bloquig" portaran armes al Hamas i crearan un precedent perillós, però si fracassen i acaven detinguts aprofitaran la situació per a fer propaganda política anti-israeliana en els mitjans de comunicació dels seus països d´origen. Desgraciadament, l´acte de propaganda política anti-israeliana ha tingut un preu molt alt: ferits de diversa consideració i un número de víctimes mortals que podria rondar la desena, unes morts doloroses i que lamentem profundament. I com sempre, la premsa catalana, espanyola i europea en general, juguen a atiar l´odi antiisraelià amb les seves cròniques, on la propaganda palestina es converteix en fets consumats. 
   
 


divendres, 28 de maig de 2010

El dia de la "Nakba" i l´engany

Sorprenentment, avui el diari el País ha publicat un molt bon article del analista Ben Dror Iemení sobre la mitificació de la "Nakba" o catàstrofe palestina. De fet, al País només s´ha publicat un curt resum del mencionat article que ja havia estat publicat el passat 15 de Maig al diari israelià Ma´ariv.

Com bé indica en Ben Dror Iemení, la Nakba o derrota dels palestins va ser el resultat d´un conflicte que ells mateixos van provocar, amb el suport de la Lliga Àrab i amb l´encoratjament dels britànics, al no voler acceptar la partició de la Palestina del mandat posterior a 1923 en dos estats, un per al poble àrab palestí i un altre per al poble jueu, aprovada en la ressolució 181 de les Nacions Unides al mes de Novembre de 1947. Per tant, és una conseqüència directa de no haver volgut acceptar la partició i la possibilitat de tenir un estat propi. En aquells moments, ni el muftí Hadj Amin Al-Husseini ni els altres liders palestins van contemplar seriosament aquesta opció ja que al seu subconscient només tenien la idea de tot o res i de fotre als jueus al mar tal i com la seva propaganda va estar repetint durant molts mesos.

Per altra banda - i seguint les reflexions d´en Ben Dror Iemení - també cal tenir present que en el context de la guerra d´independència israeliana els moviments de població van ser en ambdues direccions: els habitants dels kibbutzim del bloc Gush Etzion van haver de ser evacuats per a evitar correr la tràgica sort dels seus companys del kibbutz de Kfar Etzion, massacrats pels homes del muftí després d´haver-se rendit a la Legió Àrab jordana, i un altre exemple significatiu el tenim amb els habitants del barri jueu a Jerusalem Est, que van ser expulsats per les tropes d´en sir. John Baggot, conegut com a Glubb Paxa, després que els seus homes ocupessin el barri. A més a més, la victoria final israeliana  del conflicte bèl.lic va provocar la venjança dels governs àrabs veïns que van expulsar durant els anys 50 i 60 a uns 800.000 jueus dels seus païssos després d´anys de persecució i d´expropiar-los tots els bens. I cal tenir present que aquests refugiats jueus que ningú reconeix no havien amenaçat als seus governs amb una guerra d´extermini com si havien fet els palestins amb els israelians.

Si pensem que els palestins juntament amb els seus al.liats de la Lliga Àrab van ser els instigadors del conflicte és ridicul pensar que aquests refugiats, utilitzats com a armes estratègiques pels païssos veïns per a continuar el conflicte bèl.lic amb Israel, han de tenir el dret de tornar a Israel. En tot cas, si poden tenir dret a assentar-se al territori del futur estat palestí però mai a Israel. Com bé afirma en Ben Dror Iemení, el fet de que els palestins reclamin aquest dret els fà uns privilegiats sobre milers de refugiats d´altres conflictes que mai han pogut ni podran excercir aquest dret. Citem alguns exemples: els refugiats de les guerres balcàniques de inicis o finals del segle XX, els refugiats grecs expulsats de la costa jonia després de la guerra greco-turca de 1919-1923, els pakistanesos expulsats de la india o viceversa durant la descolonització del subcontinent indi al 1946-47, els greco xipriotes expulsats de Famagusta i d´altres poblacions de l´illa ençà de l´invasió turca del Juliol de 1974,  o els mencionats jueus "mizrahim" expulsats dels païssos àrabs. Perquè aquests milers de refugiats no poden excercir un dret que els palestins si reivindiquen per a ells mateixos? En tot cas, el doble raser és clar i els palestins en tot cas s´han d´assentar en el seu futur estat.

Per a finalitzar només una petita reflexió: em dóna la sensació que la publicació d´aquest article només ha estat una cortina de fum per a publicar pròximament unes bones dosis d´articles amb un marcat caràcter anti-israelià amb el pretext de la pluralitat informativa. D´entrada, avui ja em tingut una bona mostra amb el següent article d´en Lluís Bassets al seu propi blog, on culpa del fracàs de la cimera euromediterrània de Barcelona a la presència d´en Avigdor Lieberman, el ministre d´afers exteriors israelià, enlloc de culpar al racisme dels dirigents àrabs, com per exemple en Hosni Mubarak, que s´han negat a venir a Barcelona per tal de no haver de seure amb el seu homònim israelià. De fet, una bona mostra de la postura "aperturista" del món àrab. Això sí, sempre hi hauran periodistes que justificaran l´injustificable com per exemple la judeofobia de molts dels dirigents del món àrab-islàmic.



 

dimarts, 25 de maig de 2010

El Hamas destrueix un campament infantil a Gaza. On són ara els pseudo-pacifistes de la Kefiah?


Segons van informar fonts de la mateixa Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins (UNWRA, segons les seves sigles en anglès), uns 40 homes armats - pressumiblement membres de les brigades Izzedin Al-Qassam, el braç militar de l´organització terrorista Hamas, van incendiar ahir un campament infantil de la mencionada organització a Gaza. De fet, els terroristes van tallar la carretera costanera de la franja i després d´agredir als guàrdies de seguretat van destruir i calar foc a tot el campament, que tenia prevista la seva inaguració el pròxim dia 22 de Juny.

Al finalitzar la seva "feina", els terroristes van entregar una carta amb amenaces dirigides contra el director d´operacions de l´UNRWA, el sr. John Ging. Seguint les tàctiques dignes de les noveles de Mario Puzzo, els matons del Hamas van posar quatre bales dins del sobre per a reforçar la seva amenaça i deixar ben clar que si han de disparar no els hi tremolaran els dits alhora de premer el gatell.
Encara que cap organització criminal o terrorista ha reivindicat l´atac, tot apunta al Hamas, organització que controla la Franja amb mà de ferro desde que va expulsar als seus rivals de Fatah al Juny del 2007. Segons sembla, aquest atac terrorista podría ser un avís després de que el "Departament de drets dels refugiats palestins" - controlat pel Hamas, of course- acusés a la UNRWA en un comunicat de "fer una invasió cultural dels nanos palestins mitjançant les idees de perdó i coexistència [amb els israelians] i l´oblit del seu passat". 

Tant l´amenaçat director d´operacions de l´UNRWA, John Ging, com el seu portaveu a Gaza, el sr. Adnan Abu Hasna, han condemnat l´atac i han anunciat que l´organització depenent de l´ONU pensa continuar amb la seva tasca per a donar als nens palestins el suport que necessiten. Adnan Abu Hasna finalment es preguntava com era possible que els terroristes tallessin les comunicacions de la carretera costanera de la Franja sense que la "policia" de Hamas intervingués.

Per a finalitzar unes quantes preguntes per a pensar:

1 - Com pot ser possible que havent milions de refugiats en tot els món, aquests s´hagin de conformar amb una única  agència depenent de les Nacions Unides, l´Alta Comissió per als Refugiats de l´ONU (ACHNUR), mentres que els refugiats palestins i només els palestins tenen una agència només per a ells?

2 - Com pot ser possible que conflictes molt violents al Àfrica Subsahariana o al continent asiàtic amb milers o milions de refugiats no disposin de tanta atenció mediàtica com els refugiats palestins? Doncs bé, la resposta és sencilla: perque aquests refugiats a mitja-llarg plaç han estat naturalitzats pels païssos que els han acollit i en molt bona mesura només els refugiats palestins són utilitzats com una arma estratègica contra Israel per part dels propis dirigents palestins com per part dels païssos àrabs veïns per a justificar el conflicte amb l´estat d´Israel.

3 - Després de fer el joc als islamistes del Hamas, ja que la gran majoria dels membres de la UNRWA a Gaza són palestins, aquesta organització tasta el xarop de pal que aplica el Hamas quan algú pren alguna iniciativa que no agrada als seus dirigents. Tanmateix, on són els pseudo-pacifistes de la keffiah al coll per a protestar per la destrucció d´aquestes instal.lacions de una agència vinculada a l´ONU? Com sempre, els palestins i el seu patiment només són una excusa, un pretext, per a canalitzar la seva fòbia anti-israeliana i parlant clar i català: antijueva.


 

divendres, 21 de maig de 2010

Jordi Roura: Israel és un estat àrab i es dirà Palestina.

En la meva darrera entrada parlava del bonisme del govern Zp amb el Marroc i avui cal seguir parlant de bonisme, però bonisme d´un altre tipus: el bonisme acríticament pro palestí i demonitzador d´Israel tant en boga entre l´esquerra occidental, un bonisme que obviament comparteixen com si un dogma de fe es tractés els membres del tripartit i els seus prepresentants als mitjans de comunicació, com per exemple en Jordi Roura, sots cap del departament de notícies internacionals a TV3 (la nostra, la de thothom?). Resulta que recentment aquest sinistre personatge, conegut com el Mujahidín de Barcelona entre altres alies similars, ha estat entrevistat pel diari El Punt i en les seves panfletàries declaracions ha arribat a justificar al Hamas i el seu llençament de missils sobre població civil israeliana, s´ha mostrat obertament partidari de la solució "políticament correcta" d´un estat binacional (a la pràctica irrealitzable després d´un segle de conflicte entre ambdues comunitats), ha demonitzat a Israel afirmant que a la llarga esdevindrà una mena de "sudàfrica del Apartheid" (això és el que precisament ell voldria...), ha indicat que a Israel li queden quatre telediaris  fins que el petroli deixi de ser el manà energètic mundial, ha arribat a justiificar el programa nuclear iranià i per acabar-ho d´adobar, amb tot el cinisme del món, ha afirmat que té amics israelians (això em sona no sé de que...) i ha acabat afirmant que Israel "és el meu segon país i me´l estimo molt". Clar, com Salvador Paniker que també s´estima als jueus diluits i barrejats, doncs el Jordi Roura s´estima als israelians no israelians com Michael Warchavsky o Ilan Pappé, que coincideixen plenament amb les seves opinions i plantejaments... De fet, hi hà amors que maten...

dimarts, 18 de maig de 2010

De què li servirà ara l´Aliança de Civilitzacions al govern de Zp??

Segons informa la prensa marroquina francòfona i El País, El primer ministre marroquí, M. Abbas El Fassi, mentres passava balanç de la seva gestió davant de la cambra de representants del seu país, va aprofitar l´ocasió per a fer una crida al govern espanyol de José Luís Rodríguez Zapatero per a iniciar un diàleg que posi fi a l´"ocupació espanyola" de Ceuta, Melilla i les illes veïnes (possiblement Perejil i les xafarines però també podria donar-se el cas que es tractés de les Illes Canàries, sempre reivindicades com a marroquines pel partit Istiqlal, el partit a partir del qual s´ha fonamentat el nacionalisme marroquí modern). En el mapa de la vostra dreta podeu veure el "Gran Marroc" reivindicat pel partit Istiqlal i la monarquía alauita després de la indepedència de l´excolonia francesa.

En realitat, aquestes reclamacions constants de la sobirania alauita sobre Ceuta, Melilla, les xafarines i fins i tot les Canàries no em soprenen en absolut. El que si em deixa bocabadat és que gairebé 40 anys després de la marxa verda els diferents governants espanyols no han après la lliçó i mostren un bonisme -interessat obviament- amb els governs de torn del nostre veí del sud que si sap aprofitar molt millor els moments de debilitat espanyola per a pressionar amb les seves reivindicacions sobre les dues ciutats autònomes. De fet, ara ja fà dos anys, el mateix primer ministre va comparar Ceuta i Melilla amb els "territoris ocupats" palestins i la pressió ha continuat amb la total passivitat (quan no complicitat) del govern espanyol, com es va poder veure ara fà uns mesos amb l´afer Aminatu Haidar o més recentment, fà un mes i mig, amb el cartellet dirigit als melillencs on parlava de la seva ciutat com una ciutat "ocupada" per Espanya. Aquesta postura tèbia i bonista del executiu presidit per en José Luís Rodríguez Zapatero, especialment clara durant el mes i poc que va durar l´afer Aminatu Haidar, (amb la desastrosa actuació d´en Miguel Àngel Moratinos i amb baixada de pantalons final inclosa, ja que el govern espanyol va reconèixer per primer cop obertament la sobirania marroquí sobre el territori) és una clara mostra de política contraproduent. Per què? Doncs perque aquesta política bonista i excessivament conciliadora sense rebre res a canvi només serveix per a que el govern de Rabat vegi al seu honònim espanyol com un govern feble, fàcilment pressionable i que claudica amb facilitat. Això fà que cada cop les seves reivindicacions siguin cada cop més atrevides, més descarades i amb la veu més alta. A més a més, saben jugar molt bé les seves cartes perque sempre aprofiten els moments de màxima debilitat del govern espanyol, com ara mateix després de les retallades en política social anunciades per Zp la pasada setmana. Conclussió: el govern espanyol pot fer el que vulgui amb les seves relacions internacionals i pot mostar-se com un govern dèbil i claudicable però els dirigents espanyols el que no poden pretendre és que el govern israelià pequi del mateix bonisme perquè el problema de fons no són els territoris en disputa a Cisjordània o si cal negociar o reconèixer el Hamas a Gaza, sino la negativa dels palestins i del món àrab-islàmic en general a reconèixer el dret d´Israel a existir en pau i seguretat. La amenaça nuclear iraniana n´és la millor prova i davant d´aquesta terrible amenaça, avalada amb el rearmament del Hezbollah al Liban i del Hamas a Gaza, no hi val cap tipus de bonisme. 

Aprofito la oportunitat per a desitjar als meus lectors Jag Shavuot Sameaj!!

Quan els bulldozers de Hamas destrossen les cases dels seus ciutadans a Gaza no hi hà cap tipus de protesta internacional

El periodista Jorge Marrirodriga torna a encertar plenament amb les seves reflexions sobre el conflicte israelo-palestí. Es veu que el passat Diumenge, el Hamas va enderrocar amb bulldozers les cases de molts habitants de Gaza amb la promesa de que necessitaven una reforma. Després d´arrasar les seves vivendes, els afectats per les "reformes" del Hamas només van rebre un paper on sel´s informava de que el govern, l´"autoritat" considera que aquelles vivendes eren il.legals. Doncs bé, cap diari català o espanyol ha publicat aquesta noticia que si ha estat recollida per diverses agències internacionals. Com sempre, la solidaritat amb el poble palestí és selectiva. Si el govern israelià enderroca construccions il.legals per no reunir els permisos adients a Cisjordània o Jerusalem Est tota la prensa catalana i espanyola clama al cel denunciant la política de "neteja étnica" del govern israelià, tanmateix si el Hamas considera que determinades vivendes són il.legals i les endarroca sense cap tipus de mirament per la llei i el respecte als drets humans dels seus propis ciutadans llavors no passa res i els periodistes i els grans mitjans de comunicació miren cap a una altra banda. Bonic panorama, oi?

dilluns, 17 de maig de 2010

vaja quin genocidi... La població palestina s´ha multiplicat per vuit desde l´any 1948.

En les darreres dècades un dels grans tòpics de la propaganda anti-israeliana ha estat la "nazificació" d´Israel i la equiparació de la Shoah al inexistent "genocidi palestí". De fet, en cada gran manifestació pseudo-pacifista i anti-israeliana, són usuals els eslogans on es compara a Israel amb els nazis o amb la sudàfrica de l´Apartheid i es demana la fi del suposat genocidi palestí. Tanmateix, deixant de banda la propaganda, cal fixar-se en el que diuen les dades i aquestes, al igual que el cotó, no enganyen: segons la agència palestina de notícies, Maan, l´Oficina Central Palestina d´Estadístiques ahir dissabte va publicar un informe per a conmemorar la "Nakba" (nom que els àrabs palestins donen a la primera guerra àrabo-israeliana, que ells mateixos van iniciar amb el suport de la Lliga àrab i el "laissez faire" dels britànics al no voler reconèixer la partició de Palestina en dos estats segons la ressolució 181 de les Nacions Unides del Novembre del 1947), on es reconeix que la població palestina s´ha multiplicat per vuit des del any 1948. Vet aquí el terrible genocidi palestí que tantes queixes provoca entre els pseudo-pacifistes, islamistes, comunistes, neocomunistes, ecosocialistes, neonazis o antiglobalitzadors. De fet,  aquests individus projecten sobre els israelians o els jueus el seu propi odi per així poder justificar-lo: si nosaltres som pacifistes i antirracistes és perque els israelians són racistes i bel.licistes. Així, enlloc de reconèixer els seus propis prejudicis, no dubten a culpar els israelians, els sionistes i fins i tot els jueus de racisme, convertint en victimaris a les víctimes del seu racisme. Sort que les dades - dades de la mateixa oficina central palestina d´estadística - ens permeten rebatre mites i deixen a cadascú on li pertoca.


manifestants clamant contra un genocidi inexistent i projectant sobre els israelians i sobre el poble jueu el seu propi racisme.

Font: Guysen International News. 

dimarts, 11 de maig de 2010

brutal crim antisemita: jove de 25 anys assasinat i mutilat a Kiev

El cadàver del jove Arieh Leib Misenzon, de vint-i-cinc anys d´edat i que portava desaparegut tres setmanes ha estat localitzat en un barri de la ciutat de Kiev (Ucraïna), on el jove havia desaparegut ara fà tres setmanes, des del passat Dimarts 20 d´Abril. Segons les dades de la policia ucraïnesa, el jove podría haver estat segrestat, mort i el seu cos mutilat poc temps després pels seus atacants. 

Integrants de Jabad han indicat que el jove portava desaparegut des del passat 20 d´Abril, data que coincideix amb l´aniversari del genocida nazi Adolf Hitler. Tant la policia com Ya´acov Zilberman, un dels membres més destacats de la comunitat jueva de Kiev, coincideixen en que Arieh va ser raptat i assassinat pels seus botxins només pel fet de ser jueu i per tant el crim té un clar caràcter antisemita. 

Segons va afegir Zilberman, molts joves jueus són agredits al metro de Kiev per grups de caps rapats neonazis que actuen amb una total impunitat.

diumenge, 9 de maig de 2010

Reportatge a TV2: Hamas és un exemple de democracia.

El passat Dimecres, en el programa "Para todos la 2", presentat per Montse Tejera, es va oferir una nova mostra del populisme anti-israelià d´esquerra que tant agrada als polítics del PSC-PSOE, IU-IC verds i d´ERC. De fet, la tergiversació és va iniciar mitjançant la retransmissió d´un "reportatge" sobre Gaza on es va ocultar dades, es va justificar al Hamas i es va criminalitzar a Israel, culpant-la de tots els mals haguts i per haver a la Franja. Fins i tot es van arribar a dir bestiesses com que "Israel va bombardejar indiscriminadament la franja de Gaza per l´explosió de dos coets de curt alcanç". També es va ometre el carácter islamista i terrorista del Hamas, mencionant-lo sempre com si es tractés d´un simple partit polític, i es va afirmar que el càstig del embargament a Gaza era pel fet de que la Franja no tingués colons israelians. Però el moment estelar de la nit va arribar amb l´entrevista al plató del cantant hispano-palestí, Nabil Mansour, membre de l´organització "Free Gaza", qui va arribar a afirmar que el Hamas és un exemple de democracia amb la total complicitat i feeling de la presentadora. Tot dit, Israel és un estat del "apartheid" i el Hamas és un exemple de democracia. Un nou exemple del populisme anti-israelià políticament correcte a l´Espanya de l´"Aliança de Civilitzacions". Tot quadra però valdría la pena recordar que aquesta propaganda panfletària anti-israeliana és paga amb els quartos del nostres impostos. Caldría preguntar al govern si no té millors maneres de gastar els nostres diners.

dijous, 6 de maig de 2010

el tripartit contrari a potenciar el turisme israelià a Catalunya.

Aprofitant l`èxit que ha tingut als darrers anys el turisme israelià al parc natural d´Aigüestortes i a l´estany de Sant Maurici (a la comarca del Pallars Sobirà), el batlle de Sort i diputat de CIU, Agustí López, va presentar al parlament una proposta de ressolució en la que insta al govern a que estudiï un programa d´actuacions amb la finalitat de promoure el mencionat parc natural a Israel. De fet, segons les dades presentades pel sr. López, els turistes israelians són el segon col.lectiu més nombrós que va visitar aquesta zona protegida a l´any passat amb un 24% del total i es pensa que enguany la xifra de turistes d´aquesta nacionalitat pot superar fins i tot la dels francesos, una previsió que es ben raonable si es tenen en consideració les estadístiques de visitants per nacionalitats en els darrers deu anys.

A més a més, segons va indicar l´alcalde, la important presència de turistes israelians en aquesta regió no està vinculada a cap campanya institucional pública o privada, com les realitzades per "Turisme de Catalunya", "Ara Lleida", el Consell Comarcal del Pallars Sobirà o pels ajuntaments de la comarca, sinó que el turisme israelià incrementa any rera any gràcies al coneixement que els turistes han tingut al seu propi país dels esquerps paisatges de muntanya que ofereix la comarca, ideals per a la pràctica d´esports d´aventura com l´Alpinisme.
El sr. Agustí López va defensar en comissió l´organització de cursos de formació en cultura israeliana, història de l´estat d´Israel, la seva gastronomía o religió però aquesta atractiva proposta ha estat rebutjada pel govern tripartit gràcies a la seva majoría parlamentaria.  

Arribats a aquest punt cal preguntar-se quin és el multiculturalisme que desitja el govern tripartit, un govern que ha fet del multiculturalisme una de les seves principals banderes. Imagino que el multiculturalisme del tripartit és el típic multiculturalisme basat en el tercermundisme folkloric , acrític i llacrimós que tan agrada als grans ideòlegs de progrés des del Maig del 1968 en endevant, un multiculturalisme farcit d´aquestes idees tercermundistes que sovint només han estat el pretext per a demonitzar a Occident - i també a Israel - i defensar qualsevol ideología que tingui la lluita contra Occident en els seus principals postulats, com va ser el Maoísme i la seva "revolució cultural" o els diversos grups islàmico-palestins que porten fent brutals atemptats terroristes a Israel i a tot el món desde mitjans dels anys seixanta i en ocasions amb la colaboració de grups terroristes occidentals d´extrema esquerra com les Bader Meinhoff o l´Excèrcit Roig Japonès. 

La política del tripartit expressada en una imatge.