dijous, 22 d’abril del 2010

Salvador Paniker: la publicació del teu panflet antisemita si que ha estat un error ja consumat

El diari El País, seguint la seva tònica d´Israelofòbia políticament correcta cada cop més obertament antisemita, ha publicat el següent article d´opinió d´en Salvador Paniker, un suposat filòsof, que, amb molt bones paraules, un multiculturalisme i un pacifisme new age políticament correcte, disfressa un missatge d´odi i criminalitzador de l´estat d´Israel, del poble jueu i de la seva mil.lenaria tradició cultural i religiosa. En el seu panflet (no vull ni puc anomenar-lo article) no dubta a fer servir algunes de les argumentacions més característiques de la vella judeofòbia d´arrel cristiana. Vejam, parla d´una divinitat venjativa i rencorosa ,  parla d´una idea de pacte i de poble escollit basada en una superioritat, que és totalment alïena a la interpretació jueva, on el concepte de "poble escollit" vol dir escollit pel  Creador per a transmetre els valors del monoteísme ètic de la Torah a totes les nacions, sense ser ni millor ni pitjor que ningú. En fi..., tots els tòpics que us pogueu imaginar de la judeofòbia clàssica però amb un llenguatge més modernitzat i new age, defugint del clàssic llenguatge ranci, clerical de sacristia i de parroquia.

Tanmateix, no content amb això, expressa una idea molt afí entre molts judeofòbics: la desaparició del poble jueu o la seva dissolució en la societat Occidental. El sr. Paniker, que insisteix en aquesta idea en varies ocasions al llarg del article, reprodueix un dels grans objectius de l´esglèsia cristiana medieval i no tan medieval: la desaparició del poble jueu per la seva assimilació i conversió al Cristianisme. Paniker, amb un llenguatge més progre i laïcista, substitueix la conversió al Cristianisme medieval per una "benèfica" dissolució en "la gran corriente secularizada de la civilización occidental". La idea és la mateixa però el llenguatge és simplement més políticament correcte i adaptat als temps moderns.

Una altra idea molt comú entre els antisemites i que jo mateix he pogut escoltar en varies ocasions és la següent (copio literal):  

"Algunos amamos tanto a los judíos que preferiríamos tenerlos entre nosotros, diseminados, diluidos, enriquecedores, fértiles, cruzados con los gentiles, en vez de tenerlos aislados en un Estadonación artificial que sólo ha generado desgracias desde su nacimiento. Porque nos reconocemos en los grandes -y pequeños- nombres de la diáspora."

Aquesta idea expressa perfectament perquè Paniker considera que la creació de l´estat d´Israel és un "error consumat": als judeofòbics els agradaven els jueus medievals perquè depenien sempre de la bona voluntad del monarca, del emperador, del califa o del Tzar de torn. En cas de incitació a l´odi i de pogroms, com per exemple els patits pels jueus franco-alemanys al 1096 o els sefaradim a 1391, les víctimes jueves estaven indefenses dels seus agressors i només quedava aixecar novament el cap després del terrabastall. Avui en dia, existeix Israel que vetlla tan pels jueus isralians com pels de la diàspora amb la seva denúncia de la judeofòbia a tot el món. Ara el poble jueu ja no està sol davant de les agressions antisemites i això els Paniker de torn no ho poden païr i per això reneguen d´Israel i per correcció política ho intenten disfressar amb un multiculturalisme new age que en el fons no es creuen ni ells.

Per altra banda, com que considera que la creació d´Israel és un "error consumat", no dubta a tergiversar el conflicte de manera maniquea: Israel els dolents (imperialistes, conspiradors, estat artificial, lobby sionista, etc) i els palestins com els bons i els pobrets, agredits per l´imperialisme i per Israel, representant així el paper del salvatge bó, que tant agrada als progres actuals. Doncs bé, aquest tipus de periodisme és el políticament correcte a Catalunya i a la resta de l´estat espanyol durant els darrers anys. El que Paniker, Juan Miguel Muñoz, Eugenio García Gascón, Hernán Zin i companyia ignoren és que el destí d´Israel a mitjà i llarg plaç serà el destí de tot Occident. Si Israel desapareix - tal i com molts d´aquests periodistes i articulistes voldrien - aquesta serà la mateixa sort que correrà la civilització Occidental. Per a adonarse´n només cal escoltar als liders de Hamas, Hezbollah, Al-Qaida i altres grups fonamentalistes islàmic en àrab. De fet, no hi hà pitjor cec que aquell que no vol veure...