divendres, 16 d’abril de 2010

El mosquit sionista està xuclant la sang dels àrabs, dels europeus i dels nordamericans.

La propaganda nazi, amb la finalitat de deshumanitzar al poble jueu com a pas previ per a facilitar els seus plans genocides, no va dubtar a comparar als jueus amb animals. Així, a diaris com Der Stürmer, els jueus eren caricaturitzats com a serps, aranyes, pops, etc. Doncs bé, en aquells moments (els anys inmediats i durant la II Guerra Mundial),  els liders de l´incipient nacionalisme àrab-palestí no amagaven les seves simpàties pro nazis i anti britàniques i molts d´ells, com per exemple Hadj Amin Al-Husseini o Fawzi el Kutub, van colaborar activament amb els nazis. Fruit d´aquesta corrent de simpatia, atiada pel seu antisemitisme comú, molta de la propaganda nazi va penetrar i va influenciar a molts liders, tant palestins com d´altres països del món àrab. De fet, avui dia, a moltes capitals del món àrab-islàmic, com per exemple El Caire, Damasc o Riad, es poden adquirir amb total tranquilitat panflets antisemites com els Protòcols dels Savis de Sió, El Jueu Internacional d´en Henry Ford o el Mein Kampf del propi Adolf Hitler. Doncs bé, una bona mostra de la influència de la propaganda nazi i de les seves tècniques demonitzadores en el actual món àrab ens la ofereix el periodista kuwaitià, Fakhri Hashem Al Sayed Rajab, qui va afirmar que els sionistes són mosquits xupopters que s´alimenten de la sang dels àrabs i dels contribuents europeus i nordamericans en un article publicat al diari Al-Qabas el passat dia 1 d´Abril. 

De fet, aquesta tàctica demonitzadora i copiada de la premsa nazi ja havia estat utilitzada per aquest periodista en altres ocasions. Per exemple, al mes de desembre de l´any passat, aquest sinistre panfletista va escriure un article en aquest mateix diari que portava per títol "l´escarbat sionista".
Però, tot i aquestes clares mostres de demonització antisemita, la diplomacia europea continua callant i no exigeix ni se li passa pel cap de fer-ho als governants àrabs que penalitzin les inicitacions a l´odi als mitjans de comunicació dels seus països. Clar, aquesta deu ser una de les concessions de l´anomenat Diàleg Euro-àrab... Però amb aquesta postura, el paper de mitjancer que la UE vol jugar queda totalment desprestigiat. 

Font: Memri Blog.