divendres, 30 d’abril de 2010

Resulta que a Gaza no fan falta aliments, sinó portàtils. En què quedem?

Recordareu que durant els darrers anys els mitjans de comunicació catalans, espanyols i europeus, donant una total credibilitat a la propaganda del Hamas, han afirmat gairebé dia si i dia també que la situació a la Franja era de catàstrofe humanitària degut al bloqueig israelià. Doncs bé, resulta que les condicions a Gaza no deuen ser tan desesperades quan la ONU ha iniciat la distribució de 200.000 ordinadors a les escoles de Gaza. Segons informa El País, els nanos palestins de Rafah han estat els primers a poder tenir un ordinador a les seves mans. La meva pregunta és: si la situació humanitària era realment tant desesparada a la Franja, com és què la ONU reparteix ordinadors (un producte que no és no pas de primera necessitat) a les escoles de la Franja? No sería el més llògic que davant d´una situació de crisis humanitària sense precedents - com s´ha arribat a dir en determinades ocasions - la ONU repartís productes com aliments, roba o mantes, que si són de primera necessitat. 

Cal dir-ho amb claretat i sense embuts. Gaza no és Montecarlo i realment la població passa per una situació díficil però mai el govern israelià a permés que la situació arribés a ser insostenible per a la població civil. El govern d´Israel proporciona gairebé el vuitanta per cent de l´enèrgia elèctrica de la Franja i sempre ha permès la entrada d´aliments, carburants i productes de primera necessitat pel pas de Kerem Shalom i això tot i rebre milers de missils disparats desde la Franja per diverses organitzacions terroristes - amb el vist-i-plau del Hamas - contra el territori israelià en els darrers anys. Certament, el pas de persones està molt més restringit que anys enrera, quan molts palestins tenien permisos de treball per a treballar a Israel, però l´onada d´atemptats terroristes suïcides van obligar al govern israelià a extremar les mesures de seguretat. De totes maneres, el govern israelià permet l´entrada de palestins malalts que necessiten rebre tractament mèdic en hospitals israelians.
Tanmateix, enlloc de fer periodisme d´investigació i de contrastar la informació, els periodistes es deixen enduur pel sectarisme i converteixen la propaganda palestina en notícia sense cap tipus d´esperit crític. Després, quan llegeixes notícies com la publicada avui pel País, t´agafen ganes de posar-te a riure per a no plorar.