dimecres, 4 de novembre de 2009

Els jueus no tenen cap legitimitat històrica sobre Jerusalem



Ara les coses comencen a estar més clares. L´ANP segueix amb la seva tàctica de reescriure la història de l´Orient Mitjà i de la terra d´Israel amb la finalitat de adoctrinar a la seva població en la idea de que l´estat d´Israel és un estat il.legítim creat per gent estranya emigrada d´Europa o d´altres contrades desde fà unes poques dècades. Parlant clar, el lideratge palestí segueix amb la seva tàctica de reconèixer a Israel només de boqueta i en anglés per a rebre generoses subvencions però en àrab segueixen parlant clar i negant el dret de la soberania jueva en una part de la terra d´Israel. Afortunadament, les troballes arqueológiques posen a cadascú on toca i mentres que cada cop es troben més mostres de la presència jueva desde antic, desde fà més de tres mil anys, la presència àrab no es inferior a les primeres dècades del segle VII, especialment la dels 30-40, quan els territoris de les antigues provincies romano-bizantines de Siria, Palestina i Egipte van caure en mans dels excèrcits islàmics del califa Umar.

Ara s´entèn molt millor la violència i els aldarulls provocats pel Wafqt islàmic i pels liders de l´ANP a Jerusalem desde la jornada prèvia de Yom Kippur. Les seves finalitats, desde el meu punt de vista són:

1 - desviar la atenció dels problemes interns: especialment les crítiques rebudes per Abu Mazen per la seva ambigüitat davant l´informe Goldstone i per no haver conseguit un nou acord de reconciliació amb el Hamas.

2- mostrar la indignació dels liders palestins per no haver aconseguit imposar la seva agenda al govern Netanyahu (aturada dels assentaments) a canvi de res, només com a punt de partida per a les negociacions. Al no aconseguir els seus objectius - contant inclús amb el suport de l´administració Obama - els liders palestins han decidit acusar als israelians de voler judaitzar Jerusalem i destruir la mesquita d´Al-Aqsa per a promoure aldarulls. Aquesta mateixa política ja la va seguir Yasser Arafat després del fracàs de les converses de pau a Camp David al Juliol del 2000. Al no voler acceptar l´oferta generosa d´Ehud Barak, Arafat va decidir apostar per la violència i engegar la guerra d´Al-Aqsa amb l´excusa de que els jueus volien judaitzar Jerusalem i aprofitant com a pretexte una visita pactada d´en Ariel Sharon, en aquells moments el lider del Likud, al mur de les lamentacions i a la Muntanya del Temple al mes de Septembre del 2000.

3- Adoctrinar a la seva societat en la idea de que el poble jueu no té vincles amb la terra i que per tant Israel és un estat ilegitim que ha de ser combatut amb la força.

Desgraciadament, la premsa catalana i espanyola no mostraran mai aquesta altra cara del conflicte. Ells ja han decidit per una acomodaticia neutralitat pro palestina.

Font: Palwatch.org