dimecres, 4 de novembre de 2009

Bonisme de Ban Ki Mon i de la ONU


El secretari general de l´ONU, Ban Ki Mon, va exigir que el govern israelià aturés les "provocacions" als barris de la Jerusalem Oriental.

La portaveu de l´organisme, Michele Montás, va transmetre la "consternació" de Ban per les accions del govern israelià, especialment per la demolició de vivendes palestines (la majoria construïdes il.legalment, sense reunir els permisos adients, amb la finalitat de crear uns fets consumats irreversibles sobre el terreny que influeixin en el procès negociador) o la reubicació de "colons" jueus als barris palestins (barris que s´anomenen palestins perque van ser ocupats per la legió àrab de Jordania l´any 1948 i aquesta ocupació va significar la expulsió de moltes families jueves que portaven segles vivint a la ciutat vella, especialment al barri jueu).

Aquestes accions, en opinió de Montás, "aviven les tensions, causen més sofriment i minen cada cop més la confiança" (El que Montás ignora o no vol dir és que el principal problema continua sent la negativa del món àrab - islàmic i dels liders palestins a acceptar el dret d´Israel a existir a l´Orient Mitjà, un territori que ells consideren "Dar Al-Islam" es a dir, territori islàmic on no hi pot haver cap tipus de sobirania nacional jueva).

La portaveu també va indicar que Ban reitera la seva demanda al govern israelià per a que aturi les activitats als assentaments, incloses les relatives al seu creixement natural, així com a desmuntar les construccions dels "colons" i reobrir les institucions palestines a Jerusalem Est (pefecte: la ONU li diu al govern Netanyahu que accepti totes les demandes de l´agenda de l´ANP com a punt de partida pel procés negociador, sense obtindre res a canvi. M´encanta la neutralitat del ONU... per què els seus dirigents mai exigeixen als palestins que eliminin els continguts antisemites dels seus mitjans de comunicació o dels seus llibres de texte per a escolars? exigir només a una part i mostrar un total bonisme i acriticisme amb l´altra no és pas un bon exemple de neutralitat...).

Mentres la portaveu de Ban Ki Mon realitzava aquestes declaracions bonistes i trasmetía la preocupació del seu cap a l´opinió pública per les "provocacions israelianes", nous enfrontaments es van produir ahir a Jerusalem, especialment al barri de Sheij Jarrah degut a les reclamacions que van presentar ciutadans jueus i àrabs palestins per la possessió de 28 vivendes pròximes a la tomba del rab. Shimón Hatzadik. La disputa de la possesió d´aquestes llars, actualment habitades per palestins, ja fà dècades que estan als tribunals i el conflicte neix després de la reunificació de la ciutat a l´any 1967, quan families israelianes van presentar uns documents demostrant que aquestes llars eren seves abans de la creació de l´estat d´Israel i de que els seus familiars fossin expulsats del barri per la Legió àrab jordana en el contexte de la guerra d´independència (1947-1949). Tanmateix, els veïns palestins, amb el suport del govern jordà, van defensar que les mencionades propietats en disputa eren seves.

Per altra banda, el que realment hauría de preocupar a l´ONU són els informes del Tzahal que indiquen la possessió de missils per part del Hamas que poden arribar fins a Tel Aviv. Ara bé, que Tel Aviv pugui ser bombardejada pel islamistes no sembla ser una gran preocupació pels dirigents de l´ONU...


Font: Aurora digital.

5 comentaris:

Musbayn ha dit...

No sé si sabies que mentre la legió àrab, segons tu, ocupava algunes cases de Jerusalem Est, l'haganà i companyia feien desaparèixer aldees palestines senceres durant la guerra del 48. Es podria arribar a un acord: que els palestins tornin aquestes quatre cases suposadament agafades als jueus i a canvi que Israel reconstrueixi els pobles palestins i retorni els barris de moltes ciutats "israelianes" robats als àrabs durant la neteixa ètnica de Palestina de finals dels cinquanta.

A que no compensa?

Jaume ha dit...

Benvolgut Musbayn:

La legió àrab jordana no només va pendre "cuatre cases" a Jerusalem est, sino que va intentar conquerir la ciutat nova i la va bombardejar cruelment amb artillera durant la primera fase de la guerra (fins la primera treva del mes de Juny de 1948). A més a més,també caldria recordar la massacre dels supervivents del kibbutz de kfar etzion, que va ser feta pels homes del mufti però la conquesta la va duur a terme la legió jordana.

Per altra banda, la Haganah va conquerir pobles àrabs certament però en molts casos va parlar amb les autoritats palestines perque la població àrab perque els seus pobladors no marxessin, com per exemple a Haifa o a Yafo. En altres ocasions, van ser els propis liders àrabs els que van exhortar a la població palestina a marxar xq podrien tornar quan els excèrcits àrabs del païssos veïns haguessin llençat els jueus al mar.
També, molts habitants van marxar per no trobar-se en una zona de guerra i si, certament, en els casos de Lydda y Ramle la Haganah va forçar els seus habitants a marxar igual que feren els jordans amb els habitants del barri jueu de Jerusalem est o amb els habitants del kibbutzim de Gush Etzion.

Per altra banda, els governs israelians ja han retornat la major part dels territoris que van ocupar a la guerra dels sis dies:

1- el desert del Sinaí a Egipte.
2- la franja de Gaza a l´ANP (avui dia segrestada per Hamas)
3- més del 60% de Cisjordania a l´ANP i et recordo que en Ehud Barak va oferir a Camp David i a Taba (2000) un estat palestí al 95% de Cisjordania i a tota la franja de Gaza. Arafat va respondre: no i posteriorment va engegar la guerra d´Al-Aksa o II intifada.

El principal problema Musbayn no és la ocupació, sino la negativa del món àrab a reconèixer el dret d´Israel a existir i el dret del poble jueu a la sobirania a Orient Mitjà. Salutacions!

Musbayn ha dit...

Benvolgut Jaume:

El mite de que els jueus van suplicar als àrabs que no marxessin, que tots podrien viure en pau i harmonia en un Estat encara que fos majoritàriament àrab, ja fa temps que va caducar.

Et recomano la lectura de l'obra d'Ilan Pappé, historiador israelià de la universitat de Haifa i avui dia exiliat al Regne Unit si no m'equivoco. En el seu llibre "La neteja ètnica de Palestina" veuràs perfectament documentat que els palestins de Haifa, com en gairebé tota Palestina, van ser expulsats a punta de fusell de la seva terra.

És un crim ocultat, però cada cop menys. Molt probablement ho negaràs, però la realitat va ser, és i serà com va dir el mateix Ben Gurion:

"Después de la formación de un gran ejército tras el establecimiento del estado, suprimiremos la partición y nos expandiremos por la totalidad de Palestina."

(Citado en The Birth of Israel, de Simha Flapan, 1987, pág. 22)

Dius que el principal problema és la negativa dels àrabs a reconèixer Israel. Bé, jo et responc amb una altra cita de Ben Gurion:

"Si yo fuera un líder árabe, nunca firmaría ningún acuerdo con Israel. Es cierto que Dios nos lo prometió, pero ¿como podría eso interesarles? Nuestro Dios no es el suyo. Ha habido antisemitismo, los nazis, Hitler, Auschwitz, ¿pero cuál fue su culpa? Ellos no ven más que una cosa: nosotros hemos venido y hemos robado su país. ¿Cómo podrían aceptar eso?"

David ben Gurion
(Citado por Nahum Goldmann en The Jewish Paradox, pág. 121)

Tens raó quan dius que el principal problema no és l'ocupació. El principal problema és que els sionistes us creieu en el dret de robar un país i a sobre penseu que el món us ha d'aplaudir.

Jaume ha dit...

Benvolgut Musbayn:

Aquest historiador, Ilan Pappe, va començar a escriure seguint la línea dels historiadors revisionistes israelians, com Benny Morris o Avi Shlaim, als anys 80 però desde fà una pila d´anys es dedica a falsejar la història i a difamar el seu propi estat.

Amb les teves propies paraules ho has deixat clar: repeteixes el mite de robar el pais i bla, bla, bla... Per tant, el problema continua sent el mateix: la negativa del món àrab-islàmic a acceptar la sobirania jueva en una terra on el poble jueu té vincles històrics, culturals i religiosos i que a més sempre ha estat habitada per comunitats jueves. Fins que no reconeixeu el dret del poble jueu a la sobirania en una part de la palestina del mandat britànic no hi haurà res a fer i la pau serà una quimera. Salutacions!

Musbayn ha dit...

Benvolgut Jaume:

Dius que a Palestina sempre va haver-hi jueus. Evidentment! Com n'hi han al Marroc o a l'Iran.

Però d'haver-hi jueus (que estan en el seu dret a habitar la terra de les seves famílies) a expulsar a punta de fusell els que no són jueus per tal de construir un Estat majoritàriament jueu, hi ha un pas... molt gran.

Si Ilan Pappé falseja la història és perquè us posa en evidència, no?

Per cert, l'altre mite de que els jueus tenen vincles històrics amb Palestina ja està desmentit, també per historiadors israelians. La majoria de jueus que han emigrat a Israel no tenen cap avantpassat a Palestina, ja que provenen de pobles asiàtics convertits al judaisme que mai van habitar l'erets.

Pots consultar-ho a l'entrevista que li fan a Shlomó Sand:

http://www.publico.es/internacional
/121692/el/pueblo/judio/invencion

Com que no dónes cap argument nou, dóno per fet que ja no en tens més.