dilluns, 12 d’octubre del 2009

Pensi de nou: Per què la incitació és semblant a un gran negoci

Interessants reflexions d´en Jonathan Rosenblum al diari Jerusalem Post sobre l´adoctrinament antijueu i antiisraelià existent a la societat palestina en tots els nivells i promogut per la ANP. Aquest adoctrinament vulnera totalment l´esperit dels acords de Pau signats entre els dirigents palestins i els governs israelians desde la signatura dels acords d´Oslo al 1993 i és el principal obstacle per a la signatura d´un acord de pau definitiu entre ambdues parts. Com encertadament indica J. Rosenblum:

Incitement and demonization are not just one more treaty violation. They reflect the failure of the Palestinians since the beginning of Oslo to create a constituency for peace with Israel, to educate the Palestinian population to the idea of living side-by-side with a Jewish state or to make clear that peace will also require concessions on the Palestinians' part.

That has never happened. Even worse, there has been no education to accept the existence of Israel in any borders or to renounce once and for all the dream of throwing all the Jews into the sea.


Fins que els liders palestins no transmetin a la seva societat uns valors de convivència amb el veí estat d´Israel i guardin per a sempre al bagul dels records el seu projecte d´adoctrinament en l´odi antijueu i antiisraelià la pau seguirà sent una quimera. Us recomano la lectura de tot l´article, val la pena.
Actualització: Com una imatge val més que mil paraules, proposo que els lectors vegin un video on és pot observar al "moderat" Mahmoud Abbas lloant a terroristes que compleixen condemnes en presons israelianes per la seva implicació en actes de terrorisme. Amb emissions semblants a aquesta als mitjans de comunicació sota el control de l´ANP és difon un missatge nihilista a la societat palestina i la imatge del terrorista és exaltada i elevada a la categoría d´heroi popular.




El que sempre callen els mitjans de comunicació europeus és que els liders palestins utilitzen un doble discurs depenent del auditori que els escolta. Si parlen davant de mitjans i periodistes occidentals ho fan en anglès i parlen de pau i enteniment. Tanmateix, si ho fan davant de mitjans àrabs, el seu discurs no només canvia de llengua sinó també de missatge: parlen en àrab i ho fan sobre Yihad i milers de màrtirs avançant cap a Al-Quds.