dimecres, 14 d’octubre de 2009

Paraules buides d´en Zapatero a Damasc.


El president del govern espanyol, J.L. Rodríguez Zapatero, ha parlat avui a Damasc de la necessitat d´utilitzar el diàleg i de la convivència entre les diferents comunitats religioses com a eines per a resoldre els conflictes. D´entrada, res en contra. Un discurs amb un valors positius i tant de bó sempre es poguessin emprar les vies mencionades per Zp per a la ressolució dels conflictes. Tanmateix, és un discurs buit perquè el govern sirià - per ja no parlar del govern iranià o del Hamas a Gaza - no és precisament un mòdel d´estat dialogant i partidari d´emprar les vies diplomàtiques per a la pacificació de l´Orient Mitjà. Posem unes quantes dades sobre la taula:


1- El govern baazista sirià no ha dubtat en excercir tot un veritable protectorat al Liban durant vint-i-nou anys. De fet, el govern de Damasc tradicionalment ha defensat que el Liban forma part de la "Gran Siria" i sempre ha considerat que la independència libanesa va ser fruit de les maniobres del imperialisme europeu a la regió per a debilitar els interesos sirians. El protectorat del govern sirià sobre el Liban es va iniciar l´any 1976, en el contexte del desordre que imperava al país dels Cedres desde la primavera de l´any anterior quan es va iniciar la cruenta guerra civil que va assolar aquesta nació entre els anys 1975-1990. La fi de la guerra civil i el suport que el govern de Damasc va oferir als EEUU ia la seva qualició internacional durant la primera guerra del Golf contra el règim iraquià de Saddam Hussein va consagrar el protectorat de Damasc sobre el Liban. A més a més, amb la finalitat de mantenir la seva influència sobre la política libanesa, el govern baazista de Siria no ha dubtat en aliar-se amb la organització terrorista xi´ita Hezbollah i en fer assassinar als seus oponents, com per exemple el del primer ministre Rafic Hariri a Beirut el 14 de Febrer del 2005. Precisament, aquests magnicidi, la pressió internacional i les manifestacions que es van duur a terme a la capital libanesa per a mostrar el seu rebuig a la tutela siriana van provocar que finalment les tropes sirianes abandonessin el país dels cedres al mes d´Abril d´aquell mateix any. Però aquesta retirada no ha significat la fi ni de la injerència siriana en els afers interns libanesos ni dels assassinats dels seus oponents polítics. En efecte, mitjançant els grups opositors al govern de Beirut encapçalats pel Hezbollah, el govern de Damasc continua excercint la seva influència en la vida política del país veí.


2- Després de perseguir ferotgement als islamistes locals (serveixi com exemple la matança de germans musulmans a la localitat de Hama al desembre del 1982), el govern baazista de Damasc no dubta en aliar-se amb islamistes de fora, com per exemple el govern iranià, el Hezbollah al Liban o el Hamas palestí. En aquest sentit, cal recordar que la frontera sirio-libanesa ha estat utilitzada molts cops pel govern iranià per a rearmar al Hezbollah i que un dels principals liders del Hamas, Khaled Meeschal, viu tranquilament a la capital siriana, Damasc, i desde el seu plàcid exili dóna les instruccions als liders de Hamas que operen a Gaza o Cisjordania.


3- En quant amb el conflicte amb Israel, - aquí caldria que Zapatero ho analitzés fredament - cal tenir present que el problema principal no són l´ocupació israeliana dels Alts del Golan sinó la negativa dels governs de Damasc a reconèixer el dret d´Israel a existir. En aquest sentit, he d´afegir que Siria va ser un dels estats àrabs que van atacar el territori israelià a les poques hores d´haver declarat la seva independència. Durant els anys 50-60, des del Golan, els siris bombardejaven els kibbutzim de la Galilea i això explica que el govern israelià els ocupés durant la Guerra dels Sis dies (1967). De totes maneres, el govern israelià estaría disposat a retornar-los a Siria a canvi de la signatura d´un tractat de pau definitiu entre tots dos estats i que la regió dels alts del Golan esdevingués preferentment una àrea desmilitaritzada. Tanmateix, el govern sirià no s´ha mostrat massa partidari de resoldre el conflicte amb Israel per la via diplomàtica i tant Hafez Al Assad com el seu fill i succesor, Baxar Al Assad, van mostrar una postura totalment minimalista frustrant així qualsevol tipus d´acord amb els governs d´Ehud Barak al 1999 - 2000 i el d´en Ehud Olmert ara fà un parell d´anys.


En conclussió, el discurs i les bones intencions proclamades per Zapatero a Damasc només seran una retòrica buida de contingut que el govern de Damasc oblidarà un cop que el president del govern espanyol retorni novament a Madrid.