Segons informa el diari israelià de centre-esquerra, Ha´aretz, el president del govern turc, Recep Tayyip Erdogan, coneixià d´avatnmà que entre els activistes del Mavi Màrmara hi havia violents extremistes islàmics que buscaven un enfrontament violent amb els soldats israelians.
Les dades d´ un informe publicat aquesta setmana pel Centre d´informació i d´intel.ligència sobre el Terrorisme (MALAM, segons el seu acrònim en hebreu), indiquen que els extremistes violents del Mavi Màrmara que van atacar als soldats israelians amb pals, ganivets o barres de ferro tenien el suport oficial del govern turc. Segons recull el mencionat informe, mentres que la majoria dels activistes dels cinc-cents activistes del Mavi Màrmara eren pacifistes i havien pujat a bord al port d´Antalya després de passar els controls de seguretat, hi havia també uns 40 membres de l´ong islamista IHH que havien pujat a bord prèviament al port d´Istambul i que es van mantenir aïllats de la resta del passatge durant tot el viatge. Aquest nucli dur d´extremistes va pujar al vaixell sense passar cap tipus de control de seguretat i anaven equipats amb equips de comunicació, armilles antibales amb banderes turques bordades i màscares de gas.
Segons les dades publicades al informe, els jihadistes del IHH van irrompre a la coberta superior del vaixell i van fer fora als altres activistes. Segons sembla, els extremistes estaven perfectament coordinats amb una clara jerarquía interna, sota la direcció d´activistes mencionats com a comandants.
Bülent Yilderim, el cap de la organització IHH, la ong islamista que va planificar el viatge, estava en aquells moments a bord del Mavi Màrmara i dues hores abans que la "flotilla" fós interceptada per la marina israeliana va informar als seus correligionaris de que el seu principal objectiu era aturar als soldats israelians per qualsevol mitjà i llençar-los al mar.
Però com que havia estat prohibida la presència d´armes al vaixell, els membres d´IHH van utilitzar armes improvisades com barres de ferro, ganivets provinents de les sis cafeteries del vaixell o qualsevol tipus d´eina present a la nau que pogués ser utilitzada com a arma en l´enfrontament amb els soldats israelians.
Després d´aprovisionar-se de les armes i de prendre el control del vaixell, els islamistes van ordenar als altres passatgers que es dirigissin cap a les bodegues de la nau i esperessin allà. Només els periodistes i el personal de seguretat va ser autoritzat per a pujar a coberta.
Les imatges dels videos semblen donar credibilitat als testimonis dels passatgers que afirmen que ells no van presenciar cap violència perque tenien denegat el seu accés a coberta quan es van iniciar els enfrontaments. Aquesta versió corrobora el testimoni dels soldats de la marina israeliana que afirmen haver-se enfrontat amb un contingent d´uns 50 violents que van utilitzar tots els objectes disponibles com a armes per a atacar-los. De fet, vuit dels nou morts han estat identificats com a membres de l´organització islamista IHH.
Els arxius trobats als ordinadors portàtils dels islamistes d´IHH ens mostren uns grans lligams entre el seu col.lectiu i el primer ministre turc R. T. Erdogan. De fet, alguns dels islamistes entrevistats van afirmar que el propi Erdogan va participar personalment en els preparatius de la flotilla. També van assenyalar que sabien d´avantmà que les seves posibilitats d´arribar a Gaza eren escasses, però el seu objectiu final era polític: "mostrar la veritable cara d´Israel al món".
Un periodista turc de l´organització islamista IHH va afirmar als membres de les forces de seguretat israeliana durant la investigació conjunta dels fets que "els turcs us van preparar una trampa i hi vau caure directament". També va afirmar que aquesta flotilla és la primera i que després en vindran moltes altres.
Nota del autor del blog: ara tot està més clar. Ni activistes, ni pacifistes. L´afer de la "flotilla de la Llibertat" només ha estat una maniobra del govern turc per a congelar al màxim les seves relacions amb el govern israelià, unes relacions que havien esdevingut incòmodes des del viratge islamista iniciat per govern d´Erdogan desde la seva arribada al poder al 2003. De fet, mentres les relacions israelo-turques s´han anat refredant en els darrers anys (especialment amb el pretexte de la "massacre a Gaza" provocada per l´operació antiterrorista "Plom Fós"), els vincles del govern d´Ankara amb l´eix sirio-iranià s´han enfortit. Una bona mostra és el recent acord nuclear entre Iran, Turquia i Brasil. En conclussió, ni flotilla humanitària ni res de res, sinó una burda maniobra del govern turc per a congelar al màxim (fins gairebé la ruptura total) les seves relacions amb el govern israelià, una aliança iniciada als anys 50 davant l´animositat que el nacionalisme àrab sentía envers els governs de Jerusalem i el seu aliat laïc i pro occidental d´Ankara. De fet, aquesta aliança estratègica ha de ser contextualitzada en el marc de l´hàbil política dissenyada pel primer ministre David Ben Gurion, coneguda com l´"Aliança amb la perifèria" per a trencar el bloqueig a que els païssos àrabs veïns havien sotmés al nou estat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada