Ahir a la tarda, en plena manifestació pro-Hamas y pro-Jihad als carrers de Barcelona, els "pacifistes", la catalana Laura Arau i el madrileny Manuel Tapial, van afirmar sense embuts el seu objectiu i el seu concepte de pau per al conflicte israelo-palestí:
"el moviment social que s´ha generat a nivell internacional després d´aquest atac suposa el començament d´una lluita pacifica per a aconseguir el principi de la fi d´Israel".
tant, cal exigir que els mitjans de comunicació espanyols i catalans deixin de mentir com fins ara ho estan fent. No són pas pacifistes, no volen un futur millor per al poble àrab-palestí, ni volen un futur de pau i de convivència entre israelians i palestins a la regió, el que volen és la destrucció d´Israel, sense importar-los la mort de milions de israelians - entre ells amics i amigues meves - o la seva neteja ètnica, i que sobre les seves cendres sorgeixi un estat islàmico-palestí. Tant fot que els islamistes tinguin unes idees totalment oposades a les idees d´esquerra; tant fà que milers de palestins hagin estat víctimes dels mètodes bàrbars del Hamas; per a aquests "pacifistes", amiguets i còmplices del Jihadistes, l´únic important i el seu objectiu de fons és aconseguir la fi d´Israel, l´aniquilació del estat d´Israel. I menteixen, diuen que volen una "fi pacífica", donant a entendre que desitgen un estat binacional i bla, bla, bla... Fals. Aquesta solució és només propaganda del nacionalisme palestí i de la Lliga Àrab per a aconseguir el suport dels ciutadans europeus per als seus plans genocides. Aquesta propaganda va ser inventada per la Lliga Àrab i per la OLP a finals dels anys seixanta, després de la Guerra dels Sis Dies, quan van veure que necessitaven vendre a Europa un misatge políticament correcte que enmascarés les seves intencions reals. En efecte, quan van veure que a Europa no tenía suport el discurs de "llençar als jueus al mar", una idea que havien repetit fins a cansar-se fins al 5 de Juny del 1967, van decidir canviar el seu discurs i comparar a Israel amb la sudàfrica del Apartheid i dir que ells lluitaven per a crear un estat laïc, democràtic i per a tots els ciutadans. Aquesta idea ja és pot trobar a la Carta Nacional Palestina de 1968, que es pot considerar com la constitució oficial de l´OLP fins als anys 90, fins als inicis del procés de pau d´Oslo.
En un contexte de Guerra Freda, on l´URSS donava suport als règims àrabs enemics d´Israel i donava també suport logístic al terrorisme palestí, els dirigents de Moscou van vendre aquesta versió del conflicte i l´esquerra occidental, especialment a partir de Maig del 1968, la va acceptar de manera acrítica fins a l´actualitat. De fet, fà més de vint anys que ha caigut el mur de Berlín i fà gairebé dues dècades que va caure l´URSS però la seva propaganda, una propaganda que només tenía la finalitat de justificar el seu suport al egipte Nasserita o a la Siria Baazista, segueix ben vigent entre molts colectius d´extrema esquerra i socialdemòcrata. Uns colectius, que amb els pretextes de la solidaritat internacional, el pacifisme o el respecte als drets humans, no dubten per pur odi i pur dogmatisme ideòlogic a fer-li el joc al jihadisme internacional, com per exemple hem pogut observar en els darrers dies, demanant fins i tot la desaparició de l´estat d´Israel. A més a més, desgraciadament, estan fent la seva tasca hipersubvencionats tant pels governs autonòmics com pel govern central per obra i gràcia del projecte zapaterià de l´"Alianza de Civilizaciones". No m´ho invento. En aquest link podreu veure les generoses subvencions concedides el passat any pel govern Zp a tot un plegat d´ong´s que tenen com a tasca la demonització de l´estat d´Israel en l´esfera internacional.
Cal tenir les idees clares i denunciar-ho amb totes les nostres forces: no són pacifistes, no volen un futur de pau i prosperitat per a israelians i palestins, la majoría d´aquestes ong´s i d´aquests pseudo pacifistes només volen la desaparició d´Israel i estan jugant el rol de rucs útils del terror islàmico-palestí i del terror jihadista internacional per molt que els mitjans de comunicació catalans i espanyols ens intentin fer veure el contrari amb grans dosis de cinisme.
Font: La Vanguardia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada