Segons el periodista Eugenio García Gascón (el primer per l´esquerra a la foto), el Gran Rabinat d´Israel vol prohibir les ornamentacions nadalenques en els llocs públics del país, especialment en restaurants i hotels. Tanmateix, el propi panfletista afirma a la notícia que és tracta d´una recomanació sota la penalització de poder perdre el certificat de Kashrut del local. Per tant, no es tracta d´una prohibició sinó d´una recomanació.
Més enllà de la notícia en sí, queda clar que l´objectiu del article és presentar a Israel i al seu govern com un govern controlat per fonamentalistes religiosos pitjor inclús que "Gazastán" sota control del Hamas, on, segons García Gascón, els islamistes si permeten l´ostentació de símbols nadalencs.
Tanmateix, el pitjor no és ni la notícia, ni el to sensacionalista e israelofòbic que li dóna Eugenio García Gascón. Mireu el comentari més valorat, escrit per un tal Sergio:
"Las similitudes entre el ideario Nazi y el Sionista es cada vez más evidente. Un agnóstico".
A la premsa espanyola no passa res si el comentari més valorat d´una notícia és un comentari banalitzador de la Shoah i totalment judeofòbic. Clar que possiblement la culpa no sigui totalment del seu autor, el tal Sergio, sinó de molts anys d´informació falaç, sensacionalista, totalment maniquea (palestins sempre bons e Israel sempre dolents) i cada cop més clarament israelofòbica. Amb el populisme i la demagogia anti-israeliana, emprat per molts mitjans de comunicació a Catalunya i a l´estat espanyol, com per exemple El País o Público, s´està donant ales a una judeofòbia, una judeofòbia que ara s´excusa i es justifica amb el conflicte israelo-palestí, amb l´antisionisme (les critiques raonades al govern israelià són necessaries i no tenen perque ser judeofòbiques) i amb la suposada simpatía pel poble palestí.
L´autor del blog desitja als seus lectors un Bon Nadal i unes molt bones festes!.
2 comentaris:
Quina barreja tan gran d'ignorància i mala fe! La comparació entre nazisme i sionisme s'està convertint en un tòpic. I els tòpics, un cop instaurats, són una arma mortífera.
Sort que encara hi ha veus com la vostra que resisteixen.
Benvolgut David:
Moltes gràcies!
Publica un comentari a l'entrada