dimarts, 8 de gener de 2013

La 'Primavera Antisemita' a Egipte.

El passat Dissabte la premsa israeliana (Ha'aretz, Ynetnews, Jerusalem Post...) es va fer ressò d'unes declaracions contràries a les negociacions de pau entre israelians i palestins (una pèrdua de temps) i obertament judeofòbiques realitzades pel President egipci Mohammed Morsi entre els mesos de Març i Septembre del 2010 en diverses entrevistes al canal de televisió libanès 'Al-Quds'. En aquells moments, Morsi, el portaveu oficial dels Germans Musulmans egipcis, va acusar als israelians de ser vampirs, bel·licistes i descendents de simis i de porcs, un dels tòpics antisemites més coneguts de la tradició islàmica:


Encara que de moment el president egipci ha apostat pel pragmatisme i per mantindre els acords de pau signats a Camp David entre Israel i Egipte, les imatges retransmeses en directe pel Canal 1 de la televisió pública egípcia d'un Mohammed Morsi resant per la destrucció d'Israel i la dispersió dels jueus durant l'oració festiva del Divendres el passat 19 d'Octubre van provocar una evident preocupació a Israel:
   



De fet, cap novetat. Des de fa mesos l'opinió pública israeliana veu amb recel i una creixent preocupació la deriva islamista de la transició democràtica a Egipte i l'augment de la retòrica antiisraeliana i antisemita en el seu discurs polític, un discurs que no és exclussiu de la Germandat Musulmana, dels salafistes o d'altres grups fonamentalistes i gihadistes perquè una visió negativa dels jueus i d’Israel, influïda sovint per tòpics judeofòbics, ha estat sempre present a la societat egípcia tot i la signatura dels acords de pau de Camp David entre el president Anwar el Sadat i el Primer Ministre Menahem Beguin l’any 1979.

Anwar El-Sadat, Jimmy Carter i Menahem Beguin a Camp David.

Durant les tres dècades de mandat de Hosni Mubarak (1981-2011) podem definir les relacions israelo-egípcies com una pau freda. Encara que els governs del Caire i Jerusalem han estat ferms aliats regionals dels Estats units i han col.laborat en el control dels fluxes migratoris clandestins, la lluita antiterrorista o les negociacions de pau amb els palestins, les relacions entre totes dues societats han estat fredes i distants. Turistes israelians han visitat les piràmides o Sharm Al-Sheik però pocs turistes egipcis han passat les seves vacances a Tel Aviv o a Eilat. En realitat, la societat egípcia no sols ha estat profundament pro palestina sinó visceralment anti-israeliana. Israel ha estat un veí tolerat però també odiat i el President Hosni Mubarak no va fer res ni per a educar als seus ciutadans en una convivència pacífica amb Israel ni per a erradicar l’antisemitisme dels mitjans de comunicació oficials. Un bon exemple el tenim amb l’emissió de la serie televisiva ‘Cavaller sense Muntura‘, durant el mes del Ramadà de l’any 2002. La difusió d’aquest serial obertament antisemita, amb un argument basat en la veracitat dels Protòcols dels Savis de Sió, va provocar les queixes diplomàtiques dels governs israelià i nord-americà mitjançant les seves ambaixades al Caire, però el govern egipci es va fer el suec i la mencionada serie va continuar en pantalla. De fet, va ser una de les sèries estrella durant aquells mesos d’Octubre i Novembre en moltes televisions del món àrab. Malauradament, el seu èxit ha arribat fins al dia d’avui.  Segons informa la Lliga Contra la Difamació (ADL), enguany ha estat novament re-emesa pel canal televisiu 'Al-Tahrir'.

En el context de la coneguda com 'Revolució del 25 de Gener, les tres setmanes de protestes contra la dictadura de Mubarak entre finals de Gener i mitjans de Febrer del 2011, l'antisemitisme anteriorment tolerat es va girar en contra el règim: els manifestants de la Plaça Tahrir van mostrar pancartes amb fotos del veterà ‘rais‘ amb una estrella de David dibuixada per a desprestigiar-lo. La idea era la següent: Mubarak és jueu, Mubarak és sionista i per tant ni ell ni el seu règim ens reprensenten. També molts periodistes occidentals, com per exemple el barceloní Tomás Alcoverro, van ser agredits per grups de manifestants que els havien confós amb israelians i fins i tot Lara Logan, la carismàtica presentadora del programa '60 minutes' del canal CBS, va patir una brutal agressió sexual per part d’una turba al crit de ‘jueva, jueva, jueva’ mentre cobria les celebracions dels manifestants de la Plaça Tahrir en fer-se oficial la dimissió del president Hosni Mubarak el dia 11 de Febrer de l’any passat.

Hosni Mubarak vist com a 'jueu' i com a 'sionista' pels manifestants de Tahrir.

Tot i les temptatives de censura i control per part de la Junta Militar presidida pel Mariscal Tantawi, la transició democràtica ha suposat per a molts ciutadans egipcis l’inici d’una etapa d’obertura i de major participació política. Una major llibertat d'expressió ha afavorit la creació de nous canals de ràdio, televisió i de premsa escrita. També molts joves han expressat les seves opinions i el seu activisme polític en blogs i xarxes socials, com Facebook i Twitter. Com a resultat, els sentiments antisionistes i antisemites existents a la societat egípcia han guanyat visibilitat en el debat polític egipci, especialment quan aquest girava entorn a Israel en temes com  la necessitat de militaritzar novament el Sinaí per a acabar amb la situació de caos existent a la península des de la caiguda de Mubarak i renegociar els tractats de Pau de Camp David en termes ventatjosos per als interessos nacionals egipcis, donar permís de pas pel canal de Suez a vaixells militars iranians, reobrir els pasos fronterers de Rafah amb la Franja de Gaza i aturar els sabotatges contra l'oleducte que aprovisiona a Israel i Jordània. En aquells moments de tensió, les manifestacions judeofòbiques i antisionistes han fet acte d'aparició en esdeveniments esportius o fins i tot en shows televisius. Mirin les violentes reaccions dels convidats  a un programa de televisió egipci -entre ells, el conegut actor Ahmed Kandil Tuhami- quan la presentadora i un dels càmeres els insinuen en un acudit en càmara oculta que les imatges podrien ser oferides pel canal 2 de la televisió israeliana. Els convidats pensaven que eren entrevistats per un canal de televisió alemany. Les dantesques imatges són del passat mes de Juliol:


 

La Junta Militar va intentar canalitzar aquests sentiments anti-israelians sempre latents en el seu benefici, amb la finalitat de desviar l'atenció per la lentitud en aplicar les reformes democràtiques que el poble li exigia. El millor exemple el tenim amb les manifestacions i l'assalt a l'ambaixada israeliana al Caire el dia 9 de Setembre del 2011 després de setmanes de tensió entre els governs del Caire i Jerusalem per la mort de cinc polícies egípcis per foc amic de les IDF el dia 17 d'Agost en el context de la persecució des de Israel cap a la frontera egípcia del comando que havia realitzat poques hores abans l'atemptat terrorista a l'autovia d'Eilat. El moment més tens es va viure amb el ja mencionat assalt a l'ambaixada israeliana. Només la mediació de l’administració Obama va impedir que l’embaixador Yitzjak Lebanon i els funcionaris que en aquells moments es trobaven a l’ambaixada fossin assassinats. Aquella mateixa nit el personal diplomàtic  retornar a Israel i les relacions diplomàtiques entre tots dos països van quedar reduïdes a la mínima expressió durant tres mesos, fins a l’arribada d’un nou embaixador a la capital egípcia.



El passat mes de Juny la victòria del candidat islamista Mohamed Morsi en les eleccions presidencials egícies va fer disparar totes les alarmes a Israel. De moment, però, com ja hem comentat, la seva política s'ha basat més en el pragmatisme que en la retòrica antisemita dels Germans Musulmans. Serveixin d’exemple les declaracions favorables del President Morsi sobre la necessitat de mantenir els acords de pau de Camp David, les temptatives del govern del Caire de combatre el tràfic d’armes i els grups gihadistes que operen al Sinai (especialment arran de l’atemptat terrorista del passat 5 d’Agost que va costar la vida a 16 polícies egipcis) o la mediació amb el govern israelià i els líders del Hamàs  per a aconseguir una treva en el context de l'operació militar Defensive Pillar del passat mes de Novembre.

Hom es podria preguntar si són o no fonamentats els temors a Israel. Des del meu punt de vista, si ho són. L'opinió pública israeliana coneix perfectament la popularitat de la retòrica antisionista en la societat egípcia i el furibund discurs antisemita de la Germandat Musulmana, un discurs que el President Morsi també comparteix. La política pragmàtica de les autoritats egípcies té la principal finalitat de conservar l'aliança estratègica amb els Estats Units, especialment el suport econòmic i militar de Washington. Però a Israel ningú descarta que en aquesta efervescència islamista de la Primavera Àrab, coneixent la popularitat de les idees antisionistes o fins i tot antisemites en el discurs polític egipci,el President Morsi pugui donar en el futur un viratge a les relacions diplomàtiques existents entre tots dos països i al tractat de pau.