Les eleccions israelianes i l'efecte Lapid.

Font: Joe Cummings illustrations.

Des del passat Dimarts 22 de Gener la política israeliana té una nova estrella: el popular periodista i  presentador televisiu Yair Lapid. El fill del també periodista, presentador televisiu i polític Yosef ‘Tommy’ Lapid ha aconseguit que el seu partit Yesh Atid (Hi ha futur) sigui la segona força més votada en les darreres eleccions legislatives israelianes, sols superat per la coalició de centre dreta Likud-Yisrael Beitenu encapçalada pel Primer Ministre B. Netanyahu i el seu polèmic soci, l’ex ministre d’exteriors Avigdor Liberman.

Els resultats electorals obtinguts el passat Dimarts per Yesh Atid (19 escons) han superat totes les expectatives (les enquestes prèvies els pronosticaven uns resultats d’ entre 9 i 11 escons). El partit de Lapid ha quedat per davant dels 15 escons obtinguts pels laboristes de Shelly Yacimovich, dels 12 del nou partit emergent en la dreta nacionalista israeliana, HaBait HaYehudi (La Casa Jueva), liderat pel carismàtic empresari d’origen nord-americà Naftali Bennett, dels 11 del religiós sefardita Shas o dels 6 de la recent escissió del centrista Kadima, el partit Hatnuah (El moviment) dirigit per Tzipi Livni.

Quina ha estat la clau del seu èxit? Molts analistes de dins i fora d’Israel pensen que no es poden entendre les directius polítiques de Yair Lapid sense contemplar la influència paterna d’en Yosef ‘Tommy’ Lapid, un conegut polític, periodista, locutor radiofònic i presentador televisiu d’origen hongarès i supervivent de l’Holocaust que entre els anys 1999 i 2006, gràcies als bons resultats electorals del partit centrista Shinui (Canvi), amb un programa electoral liberal i crític amb els privilegis dels sectors religiosos, especialment els ultraortodoxes o ‘haredim’, va esdevenir el principal representant dels interessos de les classes mitjanes laiques de la societat israeliana a la Knesset. Ara, el seu fill Yair pren el relleu com a defensor de les reivindicacions de classes mitjanes i del moviment del 14-J, els indignats israelians, que durant l’estiu del 2011 es van manifestar activament al bulevard Rothschild de Tel Aviv o davant de la vivenda del Primer Ministre B. Netanyahu a Jerusalem contra l’elevat preu de la vivenda, les retallades, les desigualtats socials i la destrucció de l’estat del benestar.

Però l’èxit del popular Yair Lapid tampoc es pot entendre sense observar l’esfondrament del Kadima, el gran partit de centre fundat a la tardor del 2005 pel llavors Primer Ministre Ariel Sharon. La marxa de Tzipi Livni,  la breu entrada del seu nou líder Shaul Mofaz a la coalició govern encapçalada pel Likud i la posterior escissió del partit per la fundació d'un nou partit de centre, Hatnuah, liderat precisament per Livni, li han passat factura a la formació centrista, que ha perdut 26 escons en les darreres eleccions en comparació als resultats obtinguts en les eleccions del 2009.

Yair Lapid és sens dubte l’home del moment a Israel. Segons el prestigiós diari Ha’aretz podria ser el pròxim Ministre d’Afers Exteriors. B. Netanyahu podria formar un nou govern amb la dreta i els partits religiosos o donar un caràcter més centrista a la pròxima coalició de govern amb l'entrada de Lapid i el seu partit Yesh Atid. Si finalment opta per la segona opció, Netanyahu tindria més facilitats per a gestionar algunes reformes internes controvertides -com la polèmica llei Tal-,  rebaixar la tensió amb l’administració Obama i desglaçar les converses de pau amb els palestins. En aquest sentit, Lapid té una postura més pragmàtica i centrista que el carismàtic Naftali Bennet, partidari d’annexar a Israel la coneguda com Àrea C, aproximadament un 60% de Cisjordània sota control militar i civil israelià. Una proposta totalment inacceptable per al president palestí Mahmoud Abbas.