Israel i la 'Primavera Siriana' del Hizbul·lah.

'Donem suport a la vostra llibertat, però no a la seva'.

 

Aquesta caricatura publicada recentment al Jerusalem Post sintetitza perfectament el sentir majoritari de l’opinió pública israeliana davant de la guerra civil siriana. A Israel hi ha una preocupació evident de que:

1) La frontera nord als Alts del Golan deixi de ser segura:  Israel i Síria mantenen un estat de guerra des de 1948. Cap govern de Damasc ha reconegut a Israel i la dictadura ba’azista dels Assad no ha estat una excepció. Des de la Guerra del Yom Kippur (Octubre del 1973) -el darrer gran conflicte bèl·lic entre tots dos països-, les IDF i els soldats sirians s’han enfrontat al veí Líban i el govern de Damasc ha donat suport financer i militar a tot un conjunt d’organitzacions terroristes (AMAL,  grups dissidents de l’OLP i en els darrers anys al Hizbul·lah) que, des de les seves bases al sud del Líban, s’han enfrontat militarment a les IDF. Tanmateix, en aquestes quatre darreres dècades la frontera entre tots dos països als Alts del Golan ha estat una frontera segura. A Israel es tem que la guerra civil i el probable col·lapse del règim de Bashar Al-Assad tinguin com a resultat una situació de caos que afavoreixi el tràfic d’armes, la instal·lació de grups gihadistes a prop de la frontera o el descontrol de les nombroses milícies armades que formen part del Exèrcit Lliure de Síria.  És a dir, que es repeteixi una situació semblant a la que es va viure a la península del Sinaí durant la revolta del 25 de Gener contra Mubarak i la frontera nord deixi de ser segura.

2) El Hizbul·lah aconsegueixi armes químiques i de destrucció massiva provinents dels arsenals de l’exèrcit sirià: gràcies al tràfic d’armament per la frontera amb el Líban. De fet, aquesta ruta ha estat l’ emprada per la República Islàmica d’Iran per a rearmar el Hizbul·lah després de la II Guerra del Líban a l’estiu (Juliol - Agost) del 2006. En l’actual context de guerra civil i de gradual enfonsament del règim de Damasc (serveixi d’exemple les converses mantingudes per la diplomàcia russa amb l’oposició), no es pot descartar que el règim d’Assad estigui abastint d’armament químic i de destrucció massiva al Hizbul·lah o que ho pugui fer si veu que el final està proper.

La guerra civil a Líbia i el col·lapse del règim del Coronel Gadafi va facilitar un lucratiu tràfic d’armament dels dipòsits abandonats pels soldats del dictador cap als països veïns del Sahel i del Magrib. Els principals destinataris: Al-Qaida al Magrib Islàmic (AQMI), les seves sucursals somalí (Al-Shabab) i nigeriana (Boko Haram) i tot una nebulosa d’organitzacions gihadistes d’ideologia salafista que operen en aquest vast territori, com per exemple els autors del l’assalt a la planta de gas d’ Ein Amenas -el Moviment per a l’Unicitat i la Gihad a l’Àfrica Occidental (MUYAO) de Mokhtar Belmokhtar- o Ansar al Din, dirigida pel líder tuareg Iyad Ag Ghali.

Tanmateix aquest tràfic d’armament també ha arribat a la Franja de Gaza via Sudan i la península del Sinaí per a engrandir els arsenals del Hamàs amb armament procedent de Líbia però també de la República Islàmica d’Iran (com, de fet, es va poder veure el passat mes de Novembre, durant l’operació militar israeliana ‘Defensive Pillar’, on el Hamàs va disparar míssils de procedència iraniana Farj-5 capaços d’impactar a les proximitats de Tel Aviv i de Jerusalem).

El govern israelià presidit per B. Netanyahu ha posat tots els mitjans disponibles damunt la taula per a evitar el rearmament del Hamàs. L’aviació i la marina israeliana han tingut sota el seu punt de mira a combois de transport d’armament per al Hamàs al seu pas pel Sudan durant els darrers anys, especialment al 2009 -en el context de l’operació Plom Fos- o durant els mesos de Novembre - Desembre del 2011 (segons informacions publicades per la premsa de Khartoum i recollides pel Ha’aretz). De fet, el passat 25 d’Octubre, el govern sudanès va acusar a les forces aèries israelianes de la destrucció de la planta d’Al-Yarmouk, una fàbrica d’armament patrocinada per Iran. En paraules del ministre d’informació Ahmed Belal Osman:

“We are now certain that this flagrant attack was authorized by the same state of Israel. The main purpose is to frustrate our military capabilities and stop any development there and ultimately weaken our national sovereignty“.

Ara, el govern israelià vol evitar que aquesta situació es repeteixi a la frontera nord i el Hizbul·lah s’aprofiti de la guerra civil siriana per a incrementar el seu arsenal amb armament químic, amb bateries de míssils antiaeris -com per exemple els SA-17 – o amb altres armes de destrucció massiva. Aquesta determinació està darrera del bombardeig -amb el suport de l’administració Obama- el matí del Dimecres 30 de Gener d’un centre d’investigació militar a Damasc i d’un carregament d’armes a la frontera sirio-libanesa. Quatre dies després, el passat Diumenge 3 de Febrer, des de Munic, el ministre de defensa, Ehud Barak, reconeixia tàcitament la responsabilitat israeliana en l’atac:

“I cannot add anything to what you have read in the newspapers about what happened in Syria several days ago but I keep telling frankly that we said … and that’s proof when we said something we mean it… we say that we don’t think it should be allowed to bring advanced weapons systems into Lebanon.“

De moment, 3 bateries anti -míssils del sistema defensiu ‘Iron Dome’ ja s’han instal·lat al nord del país per a evitar qualsevol tipus de represàlia siriana o del Hizbul·lah i també s’han repartit màscares anti - gas per a la població civil. El govern israelià està disposat a evitar el rearmament del Hizbul·lah a l’escalf de la sagnant ‘primavera siriana’ i no es poden descartar futurs atacs de les forces aèries israelianes contra combois d’armes cap al Hizbul·lah a la frontera siriana i libanesa. En aquest sentit, segons informacions publicades a mitjans de comunicació iranians, el comandament nord de les IDF estaria planejant la creació d’una zona d’exclusió aèria a la frontera amb Síria per a evitar futurs atacs contra territori israelià. Sigui com sigui, l’amenaça existent sobre la frontera nord als Alts del Golan, el rearmament del Hizbul·lah, l’amenaça nuclear iraniana o el procés de pau amb els palestins seran tractats a bastament en la visita que el President Obama realitzarà a Israel la pròxima primavera.