divendres, 22 de gener de 2010

Zapatero vol avenços en la creació d´un estat palestí independent

En el discurs de presentació del seu programa per a la presidència espanyola de l´UE, José Luís Rodríguez Zapatero va expressar la seva voluntat d´avançar en el procés de pau entre israelians i palestins, fixant com a condició fonamental del diàleg la creació d´un estat palestí independent.
Després de que un eurodiputat es queixés pel "tracte favorable" que rep Israel a la UE, Zapatero va respondre que treballar amb Israel és treballar per a la pau. Però també va emfatitzar que el reconeixement de l´estat palestí per part del govern israelià és una condició indispensable i bàsica per a la pau en altres regions del món on el fanatisme ideòlogic i religiós ha extés els conflictes.


Reflexió personal: típic discurs de la diplomacia europea, carregat de paraules boniques, certes dosis de bonisme i això sí exigint molt més al govern israelià de torn que als palestins. Com sempre, es parla molt del dret d´autodeterminació del poble palestí però no es menciona si els palestins reconeixeran finalment a Israel el seu dret a existir o si continuaran amb la seva estratègia de destrucció d´Israel per etapes. Per altra banda, dir que el conflicte israelo-palestí es la causa de que el fanatisme ideòlogic i religiós (en altres paraules, l´islamisme) s´extengui pel món és un comentari simplista. Obviament, la no ressolució del conflicte influeix però no hi té res a veure amb el que passa a Sudan o amb la implantació recent d´Al-Qaida al Iemen. De fet, l´Islamisme polític neix quan Israel encara estava sota domini otomà o sota el mandat britànic i neix principalment com a reacció als valors de modernitat defensats per intelectuals àrabs que havien rebut una formació acadèmica a Europa i volien promoure la modernització dels seus païssos. Els dos focus principals d´aquest pensament eren Beirut i el Caire, i no és precisament casualitat que Hassan Al-Banna fundés els germans musulmans en aquesta segona ciutat. Tanmateix, quan parlem d´Israel la realitat és difumina i les explicacions es simplifiquen per a culpar sempre de tot a l´ocupació i al govern israelià fins i tot insinuant que l´auge del Islamisme al món àrab-islàmic durant les darreres dècades és culpa israeliana.