dimarts, 29 de setembre del 2009

La República Islámica d´Iran: la major amenaça per a la pau i la seguretat mundials.


Desde fà ja diversos mesos una idea s´em passa pel cap: actualment, la República Islámica d´Iran i el seu projecte expansionista per tot l´Orient Mitjà i el món árab-islàmic és la principal amenaça a escala mundial que els païssos occidentals han d´afrontar. En un petit texte de la meva collita personal intentaré explicar-ne els motius:

En primer lloc, el govern islamista d´Iran sempre ha posat de manifest que el seu objectiu és expandir la revolució islàmica per tot Orient Mitjà i pel món àrab-islàmic. Això ja ho va expressar l´Aiatollah Jomeini al 1979 i desde fà tres dècades els iranians estan treballant amb aquest objectiu. Així, a inicis dels anys 80 agents iranians van crear el Hezbollah al Liban amb la colaboració de xi´ites libanesos, van donar suport al partit islamista xi´ita Al-Dawa a l´Irak o van intentar aturar la influència siriana al Liban amb la guerra civil entre els xi´ites del Amal (pro-siris) y el Hezbollah. Certament, els EEUU i altres païssos europeus (per raons molt diverses i en ocasions divergents) van intentar deturar l´amenaça iraniana donant suport al règim baazista iraquià de Sadam Hussein en el contexte de la guerra Irak-Iran (1980-1988) però no van aconseguir el seu objectiu. A més a més, amb la desaparició del règim baazista a l´Irak i la nefasta post-guerra planificada per l´administració Bush, els islamistes iranians han sortit afavorits perquè han consolidat una nova zona d´influència al sud d´Irak, on molt dels grups terroristes i paramilitars que operen - l´excèrcit del Mahdi de Moqtada Al-Sadr per exemple - són marionetes dirigides desde Teheran. En conclussió, podem dir que a dia d´avui el projecte expansiu de la República islàmica d´Iran per tot l´Orient Mitjà segueix ben consolidat i ben viu.

En segon lloc, per a aconseguir els seus objectius d´esdevenir una potència regional a l´Orient Mitjà i a Asia Central, el govern dels aiatollah no ha dubtat en desenvolupar una important carrera armamentística en els darrers anys, especialment amb el suport de Russia, Korea del Nord o la Veneçuela xavista. El seu arsenal armamentístic els ha permés armar fins a les dents als seus satel.lits regionals: el Hezbollah a l´Iran, els grups armats xi´ites a l´Irak, Hamas a Gaza... Tot i això, els dirigents iranians saben que per a aconseguir el seu objectiu els cal la bomba atòmica i estan lluitant aferrissadament per a aconseguir-la. Encara que el règim iranià parli de que els seus objectius són la recerca de l´energia atòmica amb fins civils, els seus objectius expansionistes desmenteixen totalment aquesta argumentació emprada sols per a guanyar temps i evitar sancions econòmiques dels organismes internacionals.

En tercer lloc, el sorgiment d´un Iran nuclear podría tenir conseqüències catastròfiques per a tota la humanitat. En primer lloc suposaría un perill inminent per a l´existència de set milions de ciutadans israelians, tant àrabs com jueus. Però si Ahmadineyad acomplís la seva amenaça d´esborrar a Israel del mapa, les conseqüències per al poble jueu serien terribles i només comparables al Holocaust nazi o a la destrucció dels dos temples, la pérdua de sobirania jueva a Eretz Israel i exili del poble ara fà dos mil i dos mil sis cents anys respectivament. Cal recordar que després de la Shoah, amb totes les comunitats jueves d´Europa aniquilades, el poble jueu va instalar el seu nou centre vital al estat d´Israel. El govern israelià dóna un refugi i protegeix no només als jueus israelians sinó també als diasporics gracies a les seves denuncies del antisemitisme i de la judeofobia. Si el poble jueu perdés a la població israeliana i desaparegués el seu principal centre religiós i cultural, la seva propia supervivencia com a poble es veuría amenaçada, d´això n´estic totalment convençut. Però la amenaça iraniana nuclear no només afecta als israelians o al poble d´Israel sinó a tot el món, ens trobem davant d´una amenaça a escala mundial.

En quart lloc, un iran nuclear posiblement provocarà una important carrera armamentística i nuclear en tots els païssos veïns. Si Iran té la bomba atòmica, Arabia Saudita, una de les seves rivals per a ser potència hegemònica al món àrab-islàmic, també la buscara amb ganes i no es quedara de braços creuats. Possiblement, Egipte i Siria no es quedaran enrera en les seves apetències atòmiques. De fet, Sirians i iraquís ja han cercat la bomba atòmica en el passat i amb un Iran nuclear estic segur que la tornarien a cercar. Però, a més a més, aquest nou éxit atòmic de la República d´Iran podria ser un alicient perque els islamistes egipcis, jordans o dels païssos del Magreb intentessin donar un cop d´estat i fer-se amb el poder per la força. Un Iran nuclear pot provocar una onada expansiva en cadena del Islamisme fonamentalista en païssos del món àrab islàmic on actualment no hi governen. Si això passes, creieu-me que Europa i especialment la multicultural Espanya de Zp (Al-Andalus) ja haurien begut oli.

Els organismes internacionals, la Societat de Nacions, no va servir per a parar el nazisme i el feixisme als anys 20-30. Esperem que els organismes internacionals de l´actualitat hagin aprés la lliçó i puguin o sapiguin aturar l´amenaça iraniana abans que sigui massa tard.

2 comentaris:

RDT ha dit...

Hola! Me gustaria dirijiros a este video del American Jewish Committee, el cual contiene informacion que pienso os venga a interesar. Por favor pasadlo a quien creais que puede tener interes. Gracias! http://www.ajcespanol.org/site/c.hwKTJeNZJtF/b.5490207/k.7215/Iran_This_is_the_button.htm

Jaume ha dit...

Estimado amigo:

Muchas gracias!