diumenge, 21 de febrer de 2010

Rellegint al professor Joan B. Culla: l´esquerra i Israel.

La pasada setmana vaig rellegir el llibre La tierra más disputada. El Sionismo, Israel y el conflicto de Palestina, del professor d´Història Contemporània a la Universitat Autonoma de Barcelona, Joan B. Culla, on cita de passada al filòsof francès Alain Finkielkraut per a explicar la postura antisionista i cada cop més obertament anti-jueva que tenen moltes corrents de l´esquerra occidental:

Darrera conseqüència, i no la menys important, de la fulgurant guerra de 1967 és el canvi, el tomb de l´imatge internacional d´Israel. Tal i com ha escrit el filòsof francès Alain Finkielkraut, "entre l´esquerra europea i l´estat d´Israel, l´idili va durar vint anys. Els socialistes tenien dues raons per a estimar a l´estat jueu: el genocidi i el kibbutz. (...) A tota Europa, el petit estat va ser, a títol d´experiment social i d´expiació moral, la mascota de l´esquerra no comunista". Però aquell idili començà a entrar en crisis a partir de Juny de 1967, per una banda, el reducte de supervivents d´Auschwitz i pioners col.lectivistes asediats en mig d´unes masses àrabs fanàtiques i endarrerides es transforma, de sobte, en la superpotència militar de la regió, en una màquina bèl.lica conqueridora que ocupa territoris i somet a poblacions foranes; Per altra, la "nova esquerra" occidental que eclosiona justament entre 1965 i 1968, el nou progressisme intelectual i estudiantil que es forja entre les manifestacions contra la guerra del Vietnam i les barricades de Maig al Barri Latino, descobreix en el Tercer Món el darrer motor de la història i canonitza a les masses afroasiàtiques com les portadores de la torxa de la utopía, la avantguarda de la lluita antiimperialista. Així, Israel deixa de ser el David admirable en la seva fragilitat per a esdevindre un Goliat arrogant i agressiu; i el Goliat àrab, amb la seva enorme superioritat territorial, demogràfica, numèrica, s´eclipsa en favor del nou David palestí, el refugiat-combatent, alhora valerós, desvalit i disposat al sacrifici. Desde llavors, i de la confluència entre el tercermundisme i el comunisme clàssic, neixen a Occident una mitología, una simbología i una iconografía noves: al costat dels heroics combatants del Vietcong que, sabiament dirigits per Ho Chi Min i el general Giap, desafien a l´imperialisme nordamericà en les jungles d´Indoxina, emergeixen els fedayins palestins i Yassir Arafat, el seu lider, en lluita desigual contra Israel, la garita de Washington a l´Orient Mitjà; Al costat del inevitable poster del Che Guevara, el Kefieh, - el mocador del cap palestí - passa a ser una peça bàsica de la panoplia sentimental dels joves europeus d´esquerra (1).

Aquesta versió canònica del conflicte àrabo-israelià, que recull molts dels dogmes soviètics sobre el conflicte, s´ha consolidat com la vulgata políticament correcta del conflicte en molts estats de l´Europa Occidental i per suposat a l´estat espanyol. De fet, aquesta versió, romàntica i acrítica amb el terrorisme palestí, unida a un oportunisme barat i a les ganes de provocar per a fer quartos, són les que ens permeten entendre la presència de les obres del "artista" català, Eugenio Merino, a la fira (vinguda a menys) d´Art contemporani Arco a Madrid, on ridiculitza un dels simbols més sagrats del Judaísme i presenta a la societat israeliana com una societat bel.licista i agressiva. Aquest és l´art progre políticament correcte i jo em pregunto: hagués tingut  aquest "artista" pebrots de presentar a Mahoma amb un Kalashnikov en una mà i l´Alcorà en l´altra per exemple? Ja coneixeu la resposta, no fà falta que us la digui. Tanmateix, és patètic veure que contra Israel tot s´hi val: fins i tot l´art contemporani.

(1) CULLA, B. Joan: La Tierra más disputada. El Sionismo, Israel y el conflicto de Palestina, Madrid, Alianza Editorial, 2005, pp. 255-256. (La traducció al català del texte citat per gentilesa del autor del blog).

4 comentaris:

Tripallocavipasec ha dit...

Israel passà a ser una potència armada a la zona, finançada amb una riuada de milions inesgotable com a reparació pels suposats sofriments dels, curiosament, milions de supervivents. Si no es financessin amb saquejos tan descarats, per una banda no serien cap potència i per l'altra a Europa molta menys gent els tindria mania. S'ha de dir, de totes maneres, que no és el mateix ser crític amb la política d'Israel que ser antisemita, que no és el mateix ser jueu que ser sionista i que voler revisar els fonaments monolítics del dogma de l'Holocaust, que és una màquina de fer diners a costa dels altres, generació rera generació, no vol dir fer apologia de l'Holocaust. Revisar no equival a fer apologia. En aquest cas, vol dir totalment el contrari.

Jaume ha dit...

Tripallo.... nano, tu mateix t´has retratat amb el teu comentari. Només algunes cosetes:

Israel no va ser regada amb una "riuada de milions inesgotables" com tu dius. Va cobrar indemnitzacions d´Alemanya i d´altres païssos europeus com a compensació per la destrucció sistemàtica de les comunitats jueves a Europa i l´apropiació dels seus bens per part dels nazis i dels seus aliats. L´estat d´Israel va haver de fer un gran esforç econòmic per a reasentar tots els olim jadashim (emigrants) que van arribar d´Europa i del món àrab i es normal que els païssos que van provocar la destrucció de les comunitats jueves d´Europa paguessin uns diners com a compensació.

Per altra banda, revisar com tu dius no vol dir fer una investigació històrica seriosa ni de la Shoah ni de la política racial nazi envers altres col.lectius com els gitanos o els eslaus, també considerats "untersmechen" o infrahomes. Els revisionistes-negacionistes, com David Irving, Robert Faurisson, etc, pretenen negar la criminal política nazi i negar el plà d´extermini sistemàtic ideat pels nazis i posat a la pràctica especialment després de la conferencia de Wansee al gener de 1942.

Per últim, sento discrepar. Ser antisionista és ser judeofòbic o antisemita. Et diré perque breument: els antisionistes no us baseu en unes critiques fonamentades dels errors que comet o pugui cometre el govern israelià, sino que negueu el dret d´Israel a existir (per tant, negueu el dret d´autodeterminació del poble jueu) i per a fer-ho, us baseu en una caricaturització del conflicte israelo-palestí. En primer lloc sou totalment acrítics amb el terrorisme palestí que atempta contra inocents civils israelians i en segon lloc us imagineu un Israel racista, del apartheid i quasi nazi contra el que us manifesteu. Pero... hi hà un problema, saps? aquest Israel només existeix als vostres caps. Pel fet de caricaturitzar el conflicte, utilitzar en aquesta caricaturització elements del antisemitisme clàssic i pel fet de negar al poble jueu el dret a l´autodeterminació, un dret que si voleu per a vosaltres i per a la resta de pobles del món, us comunico que el antisionisme és una forma de judeofobia o antisemitisme. Salutacions!

Tripallocavipasec ha dit...

Benvolgut Jaume,
permet-me que et faci unes puntualitzacions:

1:
La riuada de milions inesgotable, potser haurà de dir inexhaurible, és una cosa pública i no qüestionada ni pel que paga ni pel que cobra. Evidentment els concepte molt o poc són subjectius, però segurament, quan es parla de desenes de milers de milions anuals podríem considerar que, a les nostres latituds, estem parlant d’una quantitat tirant a grossa. I la veritat, no sé perquè ho poses en passat. Potser no estàs al corrent de les quantitats de milions dels contribuents d'Europa i dels Estats Units que avui dia es continuen (en present) transferint a Israel. Informa-te'n i a veure si li trobes alguna lògica. Bé, s'aguanta si se'n parla poc o es respon amb indignació sistemàtica a cada crítica.

Deus saber que hi ha moltíssima gent arreu del món que vol deixar de pagar per coses que s’afirma que van passar fa moltes dècades abans de que nasquessin.
El fet més criticable, segons el meu parer, bàsicament és que AVUI es continua pagant. La veritat, crec que no s’aguanta per enlloc.

2:
El tema de la revisió és necessària pel la raó de que no s’entén que estigui prohibit parlar d’un tema, sigui quin sigui. Que algú no hi vulgui participar és del tot comprensible, però prohibir i demonitzar opinions és del tot inadmissible. I no s’hi val a dir que es fa per respecte a les víctimes, que és un argument molt barat i sensibler. Jo estaria en contra de censurar les opinions en públic per part de gent violenta, incitadora a l’odi, que fessin apologies de racisme o exterminis, però no les de persones educades que tenen opinions i un munt de proves que posen en entredit aquesta versió oficial tan blindada i que curiosament genera tants diners. Si, posem per exemple, a Madrid volguessin fer uns debats on es volgués demostrar que “los catalanes son unos tacaños”, insolidaris, xenòfobs, assassins d’espanyols, dictadors, genocides lingüístics, etc., no em faria gens de gràcia perquè fins i tot em semblaria insultant, però de veritat que ni se’m passaria pel cap que s’hagués de prohibir. O si? S’hauria de prohibir? Jo crec que no. Que hi vagi qui vulgui.

3:
Inevitablement surt el tema d’Israel i jo només he comentat el tema del sionisme perquè se’n parla molt avui dia, confonent molt les coses. Suposo que sabràs de la quantitat de jueus que no són sionistes. De totes maneres, a mi el problema judeo-palestí em toca de lluny, encara que tot hi està vinculat, però, sincerament m’interessa més aviat poc. Quan veig les notícies d’aquest conflicte als diaris, passo pàgina sense llegir. De passada et comento que totes aquestes oenagés i pardillus que van a marejar la perdiu fent-se els bons per allà i dient nazis als israelians em fan més aviat pena. A mi tot aquest tema no m’interessa i ho veig com qualsevol conflicte dels molts que hi ha arreu del món. Podria estar a favor d’Israel en moltes coses, perquè, de veritat, no tinc res contra els jueus pel fet de ser jueus.

Per resumir, et comento que estic bàsicament interessat per destapar aquest forat de la història d’Europa i que empresona a gent que vol parlar-ne diferint de la definició oficial.
Bàsicament això. I et recomano que, sense prejudicis, siguis jueu o no, que no ho sé, hi facis una ullada seriosa perquè de veritat que hi ha coses molt interessants i que aniria molt bé que sortissin a la llum, i que ben explicades es veu que no tenen cap mala intenció i, per descomptat, ni de lluny pretenen justificar cap genocidi. La majoria d’aquest revisionistes, i sobre tot els més coneguts, s’expressen amb una extrema correcció i vigilen molt el què i com ho diuen. Només per això ja no hauria d’estar prohibida la seva opinió.

Considera aquests comentaris a fets amb la màxima cordialitat i sense la més mínima intenció d’ofendre. Jo no la tinc, déu me’n guard, però la gent s’acostuma a posar histèrica...

Jaume ha dit...

Benvolgut Tripallocavipasec (caram quin nick més llarg...):

Vejam, parles dels diners que rep Israel de la UE i dels EEUU. Jo no sé la quantitat exacta però no crec que sigui com a compensació per les víctimes de la Shoah. Crec que aquelles compensacions econòmiques ja van quedar saldades anys enrera. De fet, a mi, el que realment em preocupen són els quartos que dóna la UE per al finançament de la educació palestina en l´odi contra Israel i contra el poble jueu. Uns llibres escolars plens de tòpics de la judeofòbia clàssica que es repeteixen any rera any i serveixen per a educar a tota una generació del jovent palestí en l´odi antisemita més primeri i en valors nihilistes. I això finançat per la UE... Com també la UE financia a moltes ONG´s tant israelianes (exemple "Breaking the silence") com europees perque presentin al Israel que tant li agrada a la diplomacia europea: un país gobernat per l´extrema dreta que no vol fer la pau amb els pacifistes i gairebé angèlics palestins...

Sobre la Shoah aquest post no hi tenia res a veure però en la meva opinió penso que no hi hà cap problema a fer un estudi de la política racial nazi ni del Holocaust. Ara bé, una altra cosa és voler negar el plà sistemàtic d´extermini del poble jueu a Europa dut a terme pels nazis i això molts cops no ho indiquen només quatre neonazis violents sino "historiadors" que pretenen oferir sobre el paper un discurs calmat i suposadament científic, com per exemple el britànic David Irving. Aquests discursos negacionistes del evident (de la política genocida nazi envers el poble jueu) no han de tenir cabuda perque són clares mostres d´odi i pretenen novament exculpar als nazis i fer de les seves víctimes els victimaris: si no hi va haver un plà sistemàtic d´extermini vol dir que és una mentida jueva i bla, bla, bla... ressuscitant així teoríes conspiratives similars a les dels Protòcols dels Savis de Sió.

Per altra banda, que hi hagin jueus antisionistes ja sigui per la seva militància a l´extrema esquerra política (Michael Warchavsky i cia)o bé pel seu fonamentalisme religiós (grups com Netorei Karta o similars) tant me fà sincerament. En el passat també hi va haver jueus que es van fer cristians i van ser perseguidors del seu propi poble com per exemple Pau Cristià, Jerònim de Santa Fe, etc, etc. L´antisionisme és una idea judeofòbica perque:

1- nega al dret d´autodeterminació només al poble jueu, reconeixent-lo als altres pobles del món.

2 - en la seva argumentació caricaturitza el conflicte israelo-palestí utilitzant tòpics del antisemitisme clàssic.

3- Ofereix com a solució al conflicte un estat binacional, una solució impracticable sobre el terreny, que només serveix per a amagar la idea d´una neteja ètnica (en el millor dels casos) o d´un genocidi dels jueus que viuen a Israel.

4 - demonitza a un país (Israel) només pel fet d´existir sense parar-se a analitzar criticament les polítiques dels seus governs.

Salutacions!