dilluns, 16 d’abril de 2012

Günter Grass i la ceguera moral.


 
Al març del 2002, en un article publicat al diari Iediot Aharonot, l'escriptor israelià Amos Oz va parlar de ceguera moral increïble per a referir-se al Premi Nobel de Literatura portuguès, José Saramago, i la seva desafortunada comparació de la ciutat cisjordana de Ramala amb el camp d'extermini nazi d'Auschwitz.

Ara, deu anys més tard, un altre Premi Nobel de Literatura, el poeta alemany Günter Grass, també ha demostrat tenir una important ceguera moral amb el seu polèmic poema, 'El que s'ha de dir', publicat el passat 4 d'Abril al diari alemany Süddeutsche Zeitung. Certament, l'autor de 'El Timbal de Llauna' té tot el dret del món a criticar el que vulgui de la política alemanya o israeliana sense que hagi de ser considerat forçosament antisemita o persona non grata a Israel, però el problema del seu poètic anàlisi és que banalitza el perill d'un Iran nuclear i silencia les reiterades amenaces dels fonamentalistes xiites de Teheran d'esborrar a Israel del mapa per a acabar acusant precisament al govern de Netanyahu de ser el papus regional i la principal amenaça per a la pau mundial per davant fins i tot de dictadures atòmiques com el Pakistan o Korea del nord.

Les paraules sorgides de la ploma de Grass no són innocents. El Nobel alemany insinua un bombardeig atòmic israelià sobre la República Islàmica en un hipotètic atac preventiu de conseqüències imprevisibles, obviant que és justament a l'inrevés, que són els dirigents de Teheran, com per exemple el president Ahmadinejad, els que han amenaçat amb esborrar a Israel del mapa de l’Orient Mitjà. Grass gira la truita. La víctima de les amenaces iranianes esdevé el victimari i la finalitat del seu poema és negar-li el dret de la auto defensa a Israel i només a Israel en nom d'uns espuris i no pas genuïns ideals pacifistes.

El veterà poeta alemany ens volia donar una lliçó de moralitat. Es disfressa de profeta i trenca el seu silenci amb la critica a Israel en ares de la pau i la confraternitat dels pobles de l'Orient Mitjà. Ell només vol ajudar diu, ajudar als israelians, als palestins i a tots els éssers humans que viuen en aquesta regió, "ocupada per la demència". Però Grass, el jove membre de les Waffen SS reconvertit en poeta progressista i compromès, és en realitat un farsant i ens ha mostrat la seva hipocresia escrivint un pamflet sense cap tipus d'autoritat crítica o moral, a bastament criticat tant dins com fora d'Alemanya.

Cap sorpresa final. Tots els extremistes, els neonazis del NPD, els fonamentalistes islàmics de Teheran i els eco socialistes del partit 'Die Linke', units en l'antisionisme i en l'aplaudiment de Grass i el seu poema.

Al igual que el finat Saramago, Grass és un gran escriptor, però els seus anàlisis carregats d'ideologia, prejudicis, temptatives d'ajustar comptes amb el passat i tòpics pre concebuts, només ens mostren la simplicitat del seu pensament i la seva ceguera moral.