divendres, 31 de juliol de 2009

Atacs contra cristians a Egipte

Avui tracto un tema que no sol ser habitual al meu blog però crec que té la seva importància. Em refereixo a les persecucions que pateix la minoría cristiana copta a Egipte. En aquest sentit, us recomano la lectura d´aquest aclaridor article d´en Rubén Kaplan per a Guysen International News.
Per què parlar avui de les persecucions que pateixen els coptes a Egipte? doncs perquè és una demostració de la intolerància existent al món àrab amb les minoríes étnico - religioses. Com tots sabeu, el govern egipci d´en Hosni Mubarak no és pas un govern religiós de caire islamista, sinó hereu del nacionalisme àrab de caire suposadament laïc defensat pels seus antecessors en el càrrec, els presidents Anwar Al-Sadat i Gamal Abdel Nasser. Tanmateix, tot i no ser un govern islamista, la minoría cristiana copta pateix discriminacions legals i al país dels faraons no existeix realment una veritable tolerància religiosa. Aquesta situació també passa en altres païssos del món àrab - islàmic i no necessariament amb governs fonamentalistes islàmics o islamistes. A més a més, durant els darrers anys, amb l´auge del fonamentalisme islamista en molts païssos les persecucions contra les minoríes cristianes s´han agumentat. De fet, la persecució que pateixen els cristians palestins tant a Gaza com als territoris sota contra control de la ANP és una trista realitat i l`éxode dels cristians maronites del Liban o dels cristians iraquians, especialment després de la invasió nordamericana promoguda pel govern Bush, també ha estat destacable en els darrers anys.
Amb l´auge del islamisme polític en bona part del món àrab - islàmic, la situació de les minories ètnico - religioses pot empitjorar durant els pròxims anys. Tanmateix, quina és la postura de la diplomacia europea? mirar cap a una altra banda i fer "mutis per el foro". Amb aquesta postura tan acrítica i benevolent amb l´auge del islamisme polític i amb les violacions dels drets humans que es cometen en molts d´aquests païssos, la diplomacia de la UE no només no està contribuïnt a construir un clima idoni per a la pau, sinó que està donant ales als radicals.