Humor israelià: els "tres terrors"...

El govern turc admet que va assassinar a 120 rebels kurds el mes passat en territori iraquià

Segons informa el diari israelià Arutz Sheva, el govern turc va reconèixer el passat divendres que els seus soldats van assassinar a 120 rebels kurds, posiblement membres del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), en una incursió feta en territori del kurdistan iraquià, al nord del país.

Per tant, el govern turc, un govern que històricament ha estat incapaç de respectar els drets de les minoríes ètnico-religioses existents al seu territori, que va cometre un brutal genocidi amb el poble armeni entre els anys 1915 i 1923, que va expulsar de les seves llars a moltíssims grecs que feia segles que vivien a la costa jònica o a Constantinopla (l´equip grec del AEK d´Atenes vol dir literalment en grec "Unió Atlètica de Constantinopla i va ser un club fundat per emigrants d´aquella ciutat després d´instal.lar-se a Atenes),  que va envaïr de manera brutal la illa de Xipre al Juliol de 1974, que ha negat la existència del poble kurd (anomenant-los "turcs de les muntanyes") i que només va fer unes mínimes concessions per tal d´afavorir la seva entrada a la UE fà uns pocs anys, ara es vol presentar com a gran defensor dels drets humans i vol donar lliçons de moral al govern israelià. 

Queda clar doncs que al govern turc els drets humans no li importen res, ni ells pensen respectar-los (al igual que tampoc respecten la sobirania territorial de l´Irak). I queda també clar que l´afer de la "flotilla de la Llibertat" només va ser una maniobra política del govern turc per a congelar al màxim les seves relacions amb l´estat d´Israel, unes relacions que han esdevingut incòmodes per al govern d´Ankara després del gir islamista del govern Erdogan i de la seva nova aliança estratègica amb l´eix Damasc-Teheran.

Creuant una perillosa línea vermella

Ho acabo de llegir al blog Sobre Israel opinamos todos i encara estic al.lucinant. Ahir, en una sessió del parlament europeu, Antonio Masip, representant del PSOE va intervindre amb les següents paraules:

Israel ha asesinado a unos héroes de la solidaridad humanitaria, de la generosidad y del altruismo. Animo al gobierno palestino a que realice la declaración unilateral de independencia dentro de las fronteras de 1967. Hay mucho todavía que investigar, Sra. Ludford, porque hay mucho que juzgar, y condenar, aún más allá de la resolución que vamos a votar mañana. Antes o después, tendríamos que alentar la creación de un tribunal moral, de prestigio, frente al estado violento y agresivo de Israel, que da pasos contrarios a la paz. Un tribunal quizá del tipo que en su día fue el tribunal Russell de crímenes de guerra.

Doncs no senyor. S´equivoca el sr. Antonio Masip (a la foto abraçant a Zp). Els components del Mavy Màrmara no eren pacifistes moguts per motius humanitàris sino jihadistes turcs i d´altres païssos del món àrab-islàmic amb la finalitat de obrir una nova vía marítima per al rearmament del Hamas. Van fracassar amb el seu objectiu però la seva maniobra ha esdevingut un èxit mediàtic i això ha estat així per tota la tergiversació del asumpte de la "flotilla de la Libertad" que em pogut observar en la premsa europea a les darreres setmanes. De fet, les declaracions del sr. A. Masip en són un exemple perque es limiten a plasmar la versió oficial que ens han venut els mitjans de comunicació, on suposats humanitaris pacifistes van ser abordats i assassinats per l´excèrcit israelià en una nova acció d´"ús desproporcionat de la força".  Però no. Ni eren pacifistes, ni tenien fins humanitaris, ni ens trobem davant d´una acció amb un clar "ús desmesurat de la força". S´havia d´evitar que els jihadistes arribessin a Gaza i es va aconseguir. Lamentablement, es van perdre vides humanes però la violència dels jihadistes turcs al atacar els soldats que van interceptar el vaixell està fora de tot dubte. Els soldats, veient que la seva vida corría perill, van obrir foc contra els seus agressors per a evitar correr la mateixa sort que un parell de reservistes que foren brutalment linxats i gairebe trossejats pels carrers de Ramallah al Octubre del 2000.

Per altra banda, els mitjans menteixen amb el tema del embargament a Gaza i secunden totalment la propaganda del Hamas sobre una crisi humanitària a la Franja. El Hamas vol acabar amb l´embargament per a tenir una nova vía marítima de reaprovisionament de les armes iranianes enviades vía Siria. Recordeu el cas del vaixell Karin-A al any 2002, quan la marina israeliana va interceptar un vaixell amb un carregament d´armes adquirit per l´ANP i pagat amb subvencions europees (que sobre el paper s´havien d´haver destinat a construir vivendes de protecció oficial). Per tant, no és una qüestió humanitària sinó d´evitar el rearmament del excèrcit d´un govern que no reconeix el dret a existir del seu veí i que durant els darrers anys, especialment a partir de la retirada israeliana de la Franja a l´agost del 2005, ha bombardejat el sud del Neguev amb milers de missils Qassam dirigits contra població civil.

De fet, parlant clar, hem de dir que Israel ha d´afrontar un terrorisme brutal i les amenaces contra la seva mera existència segueixen vigents a dia d´avui. Per si algú en dubta, només cal recordar que el dictador Mahmoud Ahmadineiad ha amenaçat amb borrar a Israel del mapa en moltes ocasions en els darrers anys. El seu govern ha patrocinat conferències amb el pompós títol de: "the world without Zionism" o ha negat reiteradament la Shoah, patrocinant també cicles de conferències negacionistes o concursos de caricatures de la mateixa temàtica, és a dir, negació del Holocaust i promoció d´un inexistent "genocidi del poble àrab-palestí". A més a més, la República Islàmica d´Iran està rearmant als seus satèl.lits regionals (Hamas, Hezbollah) amb armes cada cop més destructives per a utilitzar-les en un futur conflicte contra l´estat d´Israel. Davant d´aquesta terrible amenaça, el govern israelià no pot adoptar una postura bonista i complaent - com agradaría als governs i a la opinió pública europea - perque la vida dels seus civils està en joc i cap govern pot permetre´s jugar amb la vida dels seus ciutadans.
 

Europa té unes necessitats estratègiques, energètiques i la seva mera existència no està amenaçada i per això la seva diplomacia pot duur a terme aquesta política apaciguadora amb els règims que no volen la pau amb Israel i no volen la seva retirada dels territoris en disputa sino el que volen és la seva destrucció, ja sigui per vía violenta (Hezbollah, Hamas, Iran) o per la seva substitució en favor d´un suposat e idealitzat estat binacional. (moltes veus dins de la ANP i dels pseudo-pacifistes europeus). Entenem doncs la postura de la opinió pública i de la classe política europea, però també entenem que el govern israelià ha de fer tot el possible per a salvaguardar la vida dels seus ciutadans,  com per exemple el bloqueig marítim a Gaza per a evitar el rearmament del Hamas, encara que les seves decissions no agradin a Europa.

Per a finalitzar, un últim apunt. el fet de que els fets es tergiversin, que jihadistes siguin presentats com a pacifistes i que és demonitzi a l´únic estat demòcratic de la regió, és preocupant perque amb aquesta postura irresponsable - i més si ve d´un polític europeu com és el cas - s´està atiant la Israelofòbia i de retruc la judeofòbia, les agressions patides per ponents israelians a Madrid la pasada setmana o l´èxit dels boicots contra Israel - ja sigui amb pressió o sense dels lobbys anti-israelians - en són una bona mostra.

Enfrontaments al mar: crònica dels esdeveniments.

Davant de tot el maremàgnum de notícies tergiversades que ens ofereixen els nostres mitjans de comunicació - i que culpen a Israel del desencadenament de la violència de manera acrítica - el prestigiós periodista israelià, Ron Ben Yshai, que va presenciar de manera directa els enfrontaments, va oferir ahir a la web de noticies Ynet la seva crònica dels esdeveniments. Afortunadament, Aurora Digital, ens ofereix la traducció al castellà en aquest article. De la seva lectura es dedueix el que ja vam afirmar ahir, que els pacifistes tenien perfectament planejat l´atac si els soldats israelians intentaven detenir l´arribada dels vaixells a Gaza. En el següent video del Canal 2 de la Televisió Israeliana podreu veure unes imatges que mai us ensenyaran als mitjans catalans, espanyols i europeus: el llinxament d´un soldat de les IDF per un pacifista.

Quan els bulldozers de Hamas destrossen les cases dels seus ciutadans a Gaza no hi hà cap tipus de protesta internacional

El periodista Jorge Marrirodriga torna a encertar plenament amb les seves reflexions sobre el conflicte israelo-palestí. Es veu que el passat Diumenge, el Hamas va enderrocar amb bulldozers les cases de molts habitants de Gaza amb la promesa de que necessitaven una reforma. Després d´arrasar les seves vivendes, els afectats per les "reformes" del Hamas només van rebre un paper on sel´s informava de que el govern, l´"autoritat" considera que aquelles vivendes eren il.legals. Doncs bé, cap diari català o espanyol ha publicat aquesta noticia que si ha estat recollida per diverses agències internacionals. Com sempre, la solidaritat amb el poble palestí és selectiva. Si el govern israelià enderroca construccions il.legals per no reunir els permisos adients a Cisjordània o Jerusalem Est tota la prensa catalana i espanyola clama al cel denunciant la política de "neteja étnica" del govern israelià, tanmateix si el Hamas considera que determinades vivendes són il.legals i les endarroca sense cap tipus de mirament per la llei i el respecte als drets humans dels seus propis ciutadans llavors no passa res i els periodistes i els grans mitjans de comunicació miren cap a una altra banda. Bonic panorama, oi?

Font: Sobre Israel Opinamos todos.

vaja quin genocidi... La població palestina s´ha multiplicat per vuit desde l´any 1948.

En les darreres dècades un dels grans tòpics de la propaganda anti-israeliana ha estat la "nazificació" d´Israel i la equiparació de la Shoah al inexistent "genocidi palestí". De fet, en cada gran manifestació pseudo-pacifista i anti-israeliana, són usuals els eslogans on es compara a Israel amb els nazis o amb la sudàfrica de l´Apartheid i es demana la fi del suposat genocidi palestí. Tanmateix, deixant de banda la propaganda, cal fixar-se en el que diuen les dades i aquestes, al igual que el cotó, no enganyen: segons la agència palestina de notícies, Maan, l´Oficina Central Palestina d´Estadístiques ahir dissabte va publicar un informe per a conmemorar la "Nakba" (nom que els àrabs palestins donen a la primera guerra àrabo-israeliana, que ells mateixos van iniciar amb el suport de la Lliga àrab i el "laissez faire" dels britànics al no voler reconèixer la partició de Palestina en dos estats segons la ressolució 181 de les Nacions Unides del Novembre del 1947), on es reconeix que la població palestina s´ha multiplicat per vuit des del any 1948. Vet aquí el terrible genocidi palestí que tantes queixes provoca entre els pseudo-pacifistes, islamistes, comunistes, neocomunistes, ecosocialistes, neonazis o antiglobalitzadors. De fet,  aquests individus projecten sobre els israelians o els jueus el seu propi odi per així poder justificar-lo: si nosaltres som pacifistes i antirracistes és perque els israelians són racistes i bel.licistes. Així, enlloc de reconèixer els seus propis prejudicis, no dubten a culpar els israelians, els sionistes i fins i tot els jueus de racisme, convertint en victimaris a les víctimes del seu racisme. Sort que les dades - dades de la mateixa oficina central palestina d´estadística - ens permeten rebatre mites i deixen a cadascú on li pertoca.

manifestants clamant contra un genocidi inexistent i projectant sobre els israelians i sobre el poble jueu el seu propi racisme.

Font: Guysen International News. 

El mosquit sionista està xuclant la sang dels àrabs, dels europeus i dels nordamericans.

La propaganda nazi, amb la finalitat de deshumanitzar al poble jueu com a pas previ per a facilitar els seus plans genocides, no va dubtar a comparar als jueus amb animals. Així, a diaris com Der Stürmer, els jueus eren caricaturitzats com a serps, aranyes, pops, etc. Doncs bé, en aquells moments (els anys inmediats i durant la II Guerra Mundial),  els liders de l´incipient nacionalisme àrab-palestí no amagaven les seves simpàties pro nazis i anti britàniques i molts d´ells, com per exemple Hadj Amin Al-Husseini o Fawzi el Kutub, van colaborar activament amb els nazis. Fruit d´aquesta corrent de simpatia, atiada pel seu antisemitisme comú, molta de la propaganda nazi va penetrar i va influenciar a molts liders, tant palestins com d´altres països del món àrab. De fet, avui dia, a moltes capitals del món àrab-islàmic, com per exemple El Caire, Damasc o Riad, es poden adquirir amb total tranquilitat panflets antisemites com els Protòcols dels Savis de Sió, El Jueu Internacional d´en Henry Ford o el Mein Kampf del propi Adolf Hitler. Doncs bé, una bona mostra de la influència de la propaganda nazi i de les seves tècniques demonitzadores en el actual món àrab ens la ofereix el periodista kuwaitià, Fakhri Hashem Al Sayed Rajab, qui va afirmar que els sionistes són mosquits xupopters que s´alimenten de la sang dels àrabs i dels contribuents europeus i nordamericans en un article publicat al diari Al-Qabas el passat dia 1 d´Abril. 

De fet, aquesta tàctica demonitzadora i copiada de la premsa nazi ja havia estat utilitzada per aquest periodista en altres ocasions. Per exemple, al mes de desembre de l´any passat, aquest sinistre panfletista va escriure un article en aquest mateix diari que portava per títol "l´escarbat sionista".

Però, tot i aquestes clares mostres de demonització antisemita, la diplomacia europea continua callant i no exigeix ni se li passa pel cap de fer-ho als governants àrabs que penalitzin les inicitacions a l´odi als mitjans de comunicació dels seus països. Clar, aquesta deu ser una de les concessions de l´anomenat Diàleg Euro-àrab... Però amb aquesta postura, el paper de mitjancer que la UE vol jugar queda totalment desprestigiat. 

Font: Memri Blog.

Antisionisme políticament correcte desde l´escola...

Us imagineu que nens de primària d´escoles d´arreu de l´estat espanyol inunden de cartes a l´embaixada de Turquía a Madrid com a protesta per l´ocupació turca d´un terç de l´illa de Xipre desde l´any 1974? No sembla gaire llògic, oi? Doncs resulta que això si passa amb Israel però amb l´agravant que molts dels comentaris d´aquestes cartes o postals de protesta , dirigides al ambaixador d´Israel, el sr. Raphael Schultz, plasmen vells tòpics antisemites de tota la vida com per exemple "els jueus maten per diners" o d´altres més "políticament correctes" com "evaqueu el país dels palestins i marxeu algun lloc on us acceptin".

Ja ho he dit altres cops i ho repetiré sempre que faci falta: aquesta postura antisionista i acríticament pro-palestina no ajuda pas a resoldre el conflicte israelo-palestí per víes diplomàtiques, al contrari: és contraproduent i de retruc pot fins i tot legitimar els actes obertament judeofòbics. Si voleu llegir la notícia del diari israelià Ha´aretz en la seva edició anglesa, cliqueu aquí.

Font: Ha´aretz.

Una notícia que mai llegireu a la premsa catalana i espanyola sobre Israel i Gaza

Segons va informar el Ministeri de Defensa, el govern israelià ha aprovat l´enviament d´uns 23 milions de Shekels (4,4 milions d´Euros) per a pagar la seguretat social i les pensions a un miler de palestins que havien treballat anteriorment a Israel.

Obviament, aquest tipus de notícies són totalment silenciades a la premsa catalana, espanyola i fins i tot europea perque no concorden amb la visió del conflicte que ens volen vendre: un govern israelià agressiu i que infringeix un càstig col.lectiu a la població civil de Gaza. per haver votat al Hamas a les eleccions palestines del Gener del 2006. Per aquest mateix motiu, també silencien tota l´ajuda humanitària que el govern israelià ha enviat a la població de la Franja pel pas fronterer de Kerem Shalom durant aquests darrers anys, fins i tot en els moments més crítics, quan milers de missils Qassam (els famosos "coets artesanals" de la nostra premsa) queien dia si i dia també sobre la ciutat d´Sderot i els kibbutzim del sud del Neguev.

Font: Guysen International News.

Metges israelians recuperen la vista d´ una nena palestina de 10 mesos.

La nena, Hallah, tenia deu mesos i havia nascut cega. Afortunadament, ara pot tornar a veure gr`acies a una exitosa intervencio´ m`edica realitzada al centre m`edic Carmel de Haifa, a on havia arribat mitjançant el Centre de Pau Peres despre´s de no trobar a Gaza cap hospital ni centre m`edic en territori sota el control de l´ANP on es pogue´s tractar el glaucoma infantil. Poc despre´s de ser donada d´alta, Hallah ja veia amb nitidesa, ha guanyat pes i els seus pares, Iman i Raed, han prome´s  ser "ambaixadors de la bona voluntat" entre Israelians i palestins. 

Font: Guysen International News.

PD - demano disculpes als lectors. No em funcionen be´ els accents al teclat del portatil.

Jueus de sis braços

La periodista Pilar Rahola torna a encertar plenament en el seu anàlisi sobre la desinformació existent sobre el conflicte israelo-palestí i la demonització d´Israel davant de l´opinió pública europea, posant énfasis especialment en que l´estat d´Israel ha quedat orfe davant la falta de compromís en defensar els valors de la llibertat.

Font: Aurora digital.

Israelofòbia i teoríes conspiratives com a explicació de la tentativa terrorista del passat 25 de Desembre a Detroit

El passat Dimarts 5 de Gener, al canal de TV Iran press TV, l´Imam Abdul Alim Musa, l´imam de la mesquita Islam de Washington D.C., va afirmar que darrera de l´intent d´atemptat terrorista a Detroit del passat 25 de Desembre hi hà el govern nordamericà i el Mossad en un debat en el que també va participar el professor universitari Jack Goldstone. Podeu veure el video al següent link.

El mencionat imam és el cap i organitzador de l´organització "As Sabiqun" i segons meciona a la web de la seva organització és va convertir al Islam a la presó i entre els seus ideòlegs es troben Malcom X, Sayyed Qutb, Hassan Al-Banna (el fundador dels germans musulmans egipcis) i entre d´altres l´Ajatollah Khomeini. També, s´indica que el sr. Alim Mussa és un gran admirador de la revolució islàmica iraniana i ha viatjat a la República islàmica en varies ocasions.

Ja ho sabeu, passi el que passi, si suspeneu el pròxim examen del carnet de conduir o si el vostre equip de fútbol no guanya el pròxim partit de lliga, us inventeu una obscura trama conspirativa i culpeu al govern nordamericà i al Mossad i segur que colarà en determinats cercles... Més seriosament, el que trobo preocupant és que aquest tipus de declaracions les faci una persona que dirigeix les oracions i els sermons d´una comunitat de fidels en una mesquita. Quin tipus de sermons els hi deu donar? com és que les autoritats no s´han adonat del radicalisme d´aquest individu, un radicalisme que ell mateix ha expressat en les seves declaracions públiques en xerrades o debats televisius en moltes ocasions. Els islamistes aprofiten molt bé el nostre sistema democràtic per a les seves finalitats. Potser hi hauría d´haver un major control en aquest sentit.

Font: Memri Blog.

Terroristes palestins van disparar contra funcionaris egipcis el passat dissabte

Es veu que aquestes accions terroristes, inclús hi va haver tirotejos amb soldats egipcis, tenien com a finalitat protestar per la construcció del mur subterrani al pas fronterer de Rafah. De fet, durant la setmana pasada diversos liders de Hamas van criticar la construcció del mur egipci, utilitzant les mateixes excuses que utilitzen per a criminalitzar a Israel, és a dir les del suposat bloqueig a la franja de Gaza. Aquesta mala maror entre els islamites de Hamas i el govern egipci no és gens sorprenent, especialment si tenim present que el Hamas neix com una facció dels germans musulmans a Gaza i que el contacte entre els islamistes palestins i egipcis, els principals oponents al govern presidencialista de Hosni Mubarak, són molt fecundes. A més a més, darrerament les relacions entre Hamas i el govern egipci s´han deteriorat encara més per la negativa del Hamas de firmar un acord de negociació amb Al-Fatah amb els egipcis com a intermediaris.

Font: Guysen International News i El Mundo.

Odi en estat pur: jove terrorista intenta apunyalar a un

Les imatges del vídeo corresponen a uns fets que van tenir lloc el passat 25 d´Octubre al pas fronterer de Kalandia (Cisjordània). La jove terrorista, que suposadament havia demanat rebre tractament mèdic a Israel, fou enviada pel Hamas. El policia apunyalat va rebre tractament mèdic i afortunadament no es va patir per la seva vida. Les imatges van ser filmades per les cameres de seguretat del mencionat control. Desgraciadament, aquestes imatges mai seran mostrades a l´opinió pública pels mitjans de comunicacions europeus. Tanmateix, aquest tipus de filmacions són imprescindibles per a conèixer la realitat diària als territoris palestins i la violència que han de soportar diàriament la població israeliana que hi viu o hi treballa. Amb el visionat d´aquestes imatges és pot entendre el principal objectiu del vallat defensiu i dels Check Point: protegir els civils israelians i evitar que els terroristes de diverses organitzacions palestines els pugin apunyalar impunement o duur a terme salvatges atemptats terroristes amb homes bombes a ciutats o kibbutzim d´Israel. Què us penseu que hagués passat si aquesta xica hagués penetrat en un hospital israelià per a rebre tractament mèdic? a quantes persones es podria haver carregat? Tanmateix, cal afegir que aquest odi contra els israelians i contra els jueus és una estrategia política de l´ANP, que el difòn en tots els aspectes de la vida dels seus ciutadans: als mitjans de comunicació, a les festivitats, a l´escola... I tot això passa amb el vist -i-plau o amb la mirada hipòcrita de la diplomàcia de l´UE, massa preocupada en debatre el posible reconeixement de Jerusalem est com a capital del futur estat palestí quan encara no volen reconèixer la Jerusalem Occidental com a capital de l´estat d´Israel.

Font: Guysen International News.

Mai hem reconegut a Israel i mai ho farem

Aquestes declaracions tan "moderades" van ser realitzades per Azzam Al-Ahmad, un dels membres del comité central de Fatah, el partit d´en Mahmoud Abbas, el president de l´ANP, al diari semioficial palestí "Al Hayat Al Jadida" el passat dia 10 de Novembre. Desgraciadament, una prova més de que el principal problema per a assolir la pau al conflicte israelo-palestí no són les delimitacions frontereres del estat palestí en construcció, sinó que és la negativa del món àrab-islàmic i del lideratge palestí (dóna igual que parlem de Hamas com de l´ANP d´Abbas) a reconèixer el dret d´Israel a existir i el dret a l´autodeterminació del poble jueu en un territori considerat com a "Dar Al-Islam" (literal: "la casa del Islam" però es refereix a terra considerada com a Islàmica) i per tant innegociable des del seu punt de vista.

Font: MEMRI Blog.

Els jueus no tenen cap legitimitat històrica sobre Jerusalem

Ara les coses comencen a estar més clares. L´ANP segueix amb la seva tàctica de reescriure la història de l´Orient Mitjà i de la terra d´Israel amb la finalitat de adoctrinar a la seva població en la idea de que l´estat d´Israel és un estat il.legítim creat per gent estranya emigrada d´Europa o d´altres contrades desde fà unes poques dècades. Parlant clar, el lideratge palestí segueix amb la seva tàctica de reconèixer a Israel només de boqueta i en anglés per a rebre generoses subvencions però en àrab segueixen parlant clar i negant el dret de la soberania jueva en una part de la terra d´Israel. Afortunadament, les troballes arqueológiques posen a cadascú on toca i mentres que cada cop es troben més mostres de la presència jueva desde antic, desde fà més de tres mil anys, la presència àrab no es inferior a les primeres dècades del segle VII, especialment la dels 30-40, quan els territoris de les antigues provincies romano-bizantines de Siria, Palestina i Egipte van caure en mans dels excèrcits islàmics del califa Umar.

Ara s´entèn molt millor la violència i els aldarulls provocats pel Wafqt islàmic i pels liders de l´ANP a Jerusalem desde la jornada prèvia de Yom Kippur. Les seves finalitats, desde el meu punt de vista són:

1 - desviar la atenció dels problemes interns: especialment les crítiques rebudes per Abu Mazen per la seva ambigüitat davant l´informe Goldstone i per no haver conseguit un nou acord de reconciliació amb el Hamas.

2- mostrar la indignació dels liders palestins per no haver aconseguit imposar la seva agenda al govern Netanyahu (aturada dels assentaments) a canvi de res, només com a punt de partida per a les negociacions. Al no aconseguir els seus objectius - contant inclús amb el suport de l´administració Obama - els liders palestins han decidit acusar als israelians de voler judaitzar Jerusalem i destruir la mesquita d´Al-Aqsa per a promoure aldarulls. Aquesta mateixa política ja la va seguir Yasser Arafat després del fracàs de les converses de pau a Camp David al Juliol del 2000. Al no voler acceptar l´oferta generosa d´Ehud Barak, Arafat va decidir apostar per la violència i engegar la guerra d´Al-Aqsa amb l´excusa de que els jueus volien judaitzar Jerusalem i aprofitant com a pretexte una visita pactada d´en Ariel Sharon, en aquells moments el lider del Likud, al mur de les lamentacions i a la Muntanya del Temple al mes de Septembre del 2000.

3- Adoctrinar a la seva societat en la idea de que el poble jueu no té vincles amb la terra i que per tant Israel és un estat ilegitim que ha de ser combatut amb la força.

Desgraciadament, la premsa catalana i espanyola no mostraran mai aquesta altra cara del conflicte. Ells ja han decidit per una acomodaticia neutralitat pro palestina.

Font: Palwatch.org