Humor israelià: els "tres terrors"...

El govern turc admet que va assassinar a 120 rebels kurds el mes passat en territori iraquià

Segons informa el diari israelià Arutz Sheva, el govern turc va reconèixer el passat divendres que els seus soldats van assassinar a 120 rebels kurds, posiblement membres del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), en una incursió feta en territori del kurdistan iraquià, al nord del país.

Per tant, el govern turc, un govern que històricament ha estat incapaç de respectar els drets de les minoríes ètnico-religioses existents al seu territori, que va cometre un brutal genocidi amb el poble armeni entre els anys 1915 i 1923, que va expulsar de les seves llars a moltíssims grecs que feia segles que vivien a la costa jònica o a Constantinopla (l´equip grec del AEK d´Atenes vol dir literalment en grec "Unió Atlètica de Constantinopla i va ser un club fundat per emigrants d´aquella ciutat després d´instal.lar-se a Atenes),  que va envaïr de manera brutal la illa de Xipre al Juliol de 1974, que ha negat la existència del poble kurd (anomenant-los "turcs de les muntanyes") i que només va fer unes mínimes concessions per tal d´afavorir la seva entrada a la UE fà uns pocs anys, ara es vol presentar com a gran defensor dels drets humans i vol donar lliçons de moral al govern israelià. 

Queda clar doncs que al govern turc els drets humans no li importen res, ni ells pensen respectar-los (al igual que tampoc respecten la sobirania territorial de l´Irak). I queda també clar que l´afer de la "flotilla de la Llibertat" només va ser una maniobra política del govern turc per a congelar al màxim les seves relacions amb l´estat d´Israel, unes relacions que han esdevingut incòmodes per al govern d´Ankara després del gir islamista del govern Erdogan i de la seva nova aliança estratègica amb l´eix Damasc-Teheran.

Creuant una perillosa línea vermella

Ho acabo de llegir al blog Sobre Israel opinamos todos i encara estic al.lucinant. Ahir, en una sessió del parlament europeu, Antonio Masip, representant del PSOE va intervindre amb les següents paraules:

Israel ha asesinado a unos héroes de la solidaridad humanitaria, de la generosidad y del altruismo. Animo al gobierno palestino a que realice la declaración unilateral de independencia dentro de las fronteras de 1967. Hay mucho todavía que investigar, Sra. Ludford, porque hay mucho que juzgar, y condenar, aún más allá de la resolución que vamos a votar mañana. Antes o después, tendríamos que alentar la creación de un tribunal moral, de prestigio, frente al estado violento y agresivo de Israel, que da pasos contrarios a la paz. Un tribunal quizá del tipo que en su día fue el tribunal Russell de crímenes de guerra.

Doncs no senyor. S´equivoca el sr. Antonio Masip (a la foto abraçant a Zp). Els components del Mavy Màrmara no eren pacifistes moguts per motius humanitàris sino jihadistes turcs i d´altres païssos del món àrab-islàmic amb la finalitat de obrir una nova vía marítima per al rearmament del Hamas. Van fracassar amb el seu objectiu però la seva maniobra ha esdevingut un èxit mediàtic i això ha estat així per tota la tergiversació del asumpte de la "flotilla de la Libertad" que em pogut observar en la premsa europea a les darreres setmanes. De fet, les declaracions del sr. A. Masip en són un exemple perque es limiten a plasmar la versió oficial que ens han venut els mitjans de comunicació, on suposats humanitaris pacifistes van ser abordats i assassinats per l´excèrcit israelià en una nova acció d´"ús desproporcionat de la força".  Però no. Ni eren pacifistes, ni tenien fins humanitaris, ni ens trobem davant d´una acció amb un clar "ús desmesurat de la força". S´havia d´evitar que els jihadistes arribessin a Gaza i es va aconseguir. Lamentablement, es van perdre vides humanes però la violència dels jihadistes turcs al atacar els soldats que van interceptar el vaixell està fora de tot dubte. Els soldats, veient que la seva vida corría perill, van obrir foc contra els seus agressors per a evitar correr la mateixa sort que un parell de reservistes que foren brutalment linxats i gairebe trossejats pels carrers de Ramallah al Octubre del 2000.

Per altra banda, els mitjans menteixen amb el tema del embargament a Gaza i secunden totalment la propaganda del Hamas sobre una crisi humanitària a la Franja. El Hamas vol acabar amb l´embargament per a tenir una nova vía marítima de reaprovisionament de les armes iranianes enviades vía Siria. Recordeu el cas del vaixell Karin-A al any 2002, quan la marina israeliana va interceptar un vaixell amb un carregament d´armes adquirit per l´ANP i pagat amb subvencions europees (que sobre el paper s´havien d´haver destinat a construir vivendes de protecció oficial). Per tant, no és una qüestió humanitària sinó d´evitar el rearmament del excèrcit d´un govern que no reconeix el dret a existir del seu veí i que durant els darrers anys, especialment a partir de la retirada israeliana de la Franja a l´agost del 2005, ha bombardejat el sud del Neguev amb milers de missils Qassam dirigits contra població civil.

De fet, parlant clar, hem de dir que Israel ha d´afrontar un terrorisme brutal i les amenaces contra la seva mera existència segueixen vigents a dia d´avui. Per si algú en dubta, només cal recordar que el dictador Mahmoud Ahmadineiad ha amenaçat amb borrar a Israel del mapa en moltes ocasions en els darrers anys. El seu govern ha patrocinat conferències amb el pompós títol de: "the world without Zionism" o ha negat reiteradament la Shoah, patrocinant també cicles de conferències negacionistes o concursos de caricatures de la mateixa temàtica, és a dir, negació del Holocaust i promoció d´un inexistent "genocidi del poble àrab-palestí". A més a més, la República Islàmica d´Iran està rearmant als seus satèl.lits regionals (Hamas, Hezbollah) amb armes cada cop més destructives per a utilitzar-les en un futur conflicte contra l´estat d´Israel. Davant d´aquesta terrible amenaça, el govern israelià no pot adoptar una postura bonista i complaent - com agradaría als governs i a la opinió pública europea - perque la vida dels seus civils està en joc i cap govern pot permetre´s jugar amb la vida dels seus ciutadans.
 

Europa té unes necessitats estratègiques, energètiques i la seva mera existència no està amenaçada i per això la seva diplomacia pot duur a terme aquesta política apaciguadora amb els règims que no volen la pau amb Israel i no volen la seva retirada dels territoris en disputa sino el que volen és la seva destrucció, ja sigui per vía violenta (Hezbollah, Hamas, Iran) o per la seva substitució en favor d´un suposat e idealitzat estat binacional. (moltes veus dins de la ANP i dels pseudo-pacifistes europeus). Entenem doncs la postura de la opinió pública i de la classe política europea, però també entenem que el govern israelià ha de fer tot el possible per a salvaguardar la vida dels seus ciutadans,  com per exemple el bloqueig marítim a Gaza per a evitar el rearmament del Hamas, encara que les seves decissions no agradin a Europa.

Per a finalitzar, un últim apunt. el fet de que els fets es tergiversin, que jihadistes siguin presentats com a pacifistes i que és demonitzi a l´únic estat demòcratic de la regió, és preocupant perque amb aquesta postura irresponsable - i més si ve d´un polític europeu com és el cas - s´està atiant la Israelofòbia i de retruc la judeofòbia, les agressions patides per ponents israelians a Madrid la pasada setmana o l´èxit dels boicots contra Israel - ja sigui amb pressió o sense dels lobbys anti-israelians - en són una bona mostra.

Erdogan coneixía que entre els activistes de la "flotilla de la Llibertat" hi havia violents islamistes

Segons informa el diari israelià de centre-esquerra, Ha´aretz, el president del govern turc, Recep Tayyip Erdogan, coneixià d´avatnmà que entre els activistes del Mavi Màrmara hi havia violents extremistes islàmics que buscaven un enfrontament violent amb els soldats israelians.

Les dades d´ un informe publicat aquesta setmana pel Centre  d´informació i d´intel.ligència sobre el Terrorisme (MALAM, segons el seu acrònim en hebreu), indiquen que els extremistes violents del Mavi Màrmara que van atacar als soldats israelians amb pals, ganivets o barres de ferro tenien el suport oficial del govern turc. Segons recull el mencionat informe,  mentres que la majoria dels activistes dels cinc-cents activistes del Mavi Màrmara eren pacifistes i havien pujat a bord al port d´Antalya després de passar els controls de seguretat, hi havia també uns 40 membres de l´ong islamista IHH que havien pujat a bord prèviament al port d´Istambul i que es van mantenir aïllats de la resta del passatge durant tot el viatge. Aquest nucli dur d´extremistes va pujar al vaixell sense passar cap tipus de control de seguretat i anaven equipats amb equips de comunicació, armilles antibales amb banderes turques bordades i màscares de gas.

Segons les dades publicades al informe, els jihadistes del IHH van irrompre a la coberta superior del vaixell i van fer fora als altres activistes. Segons sembla, els extremistes estaven perfectament coordinats amb una clara jerarquía interna, sota la direcció d´activistes mencionats com a comandants.

Bülent Yilderim, el cap de la organització IHH, la ong islamista que va planificar el viatge, estava en aquells moments a bord del Mavi Màrmara i dues hores abans que la "flotilla" fós interceptada per la marina israeliana va informar als seus correligionaris de que el seu principal objectiu era aturar als soldats israelians per qualsevol mitjà i llençar-los al mar.

Però com que havia estat prohibida la presència d´armes al vaixell, els membres d´IHH van utilitzar armes improvisades com barres de ferro, ganivets provinents de les sis cafeteries del vaixell o qualsevol tipus d´eina present a la nau que pogués ser utilitzada com a arma en l´enfrontament amb els soldats israelians.

Després d´aprovisionar-se de les armes i de prendre el control del vaixell, els islamistes van ordenar als altres passatgers que es dirigissin cap a les bodegues de la nau i esperessin allà. Només els periodistes i el personal de seguretat va ser autoritzat per a pujar a coberta. 

Les imatges dels videos semblen donar credibilitat als testimonis dels passatgers que afirmen que ells no van presenciar cap violència perque tenien denegat el seu accés a coberta quan es van iniciar els enfrontaments. Aquesta versió corrobora el testimoni dels soldats  de la marina israeliana que afirmen haver-se enfrontat amb un contingent d´uns 50 violents que van utilitzar tots els objectes disponibles com a armes per a atacar-los. De fet, vuit dels nou morts han estat identificats com a membres de l´organització islamista IHH.

Els arxius trobats als ordinadors portàtils dels islamistes d´IHH ens mostren uns grans lligams entre el seu col.lectiu i el primer ministre turc R. T. Erdogan. De fet, alguns dels islamistes entrevistats van afirmar que el propi Erdogan va participar personalment en els preparatius de la flotilla. També van assenyalar que sabien d´avantmà que les seves posibilitats d´arribar a Gaza eren escasses, però el seu objectiu final era polític: "mostrar la veritable cara d´Israel al món".

Un periodista turc de l´organització islamista IHH va afirmar als membres de les forces de seguretat israeliana durant la investigació conjunta dels fets que "els turcs us van preparar una trampa i hi vau caure directament". També va afirmar que aquesta flotilla és la primera i que després en vindran moltes altres.

Nota del autor del blog: ara tot està més clar. Ni activistes, ni pacifistes. L´afer de la "flotilla de la Llibertat" només ha estat una maniobra del govern turc per a congelar al màxim les seves relacions amb el govern israelià, unes relacions que havien esdevingut incòmodes des del viratge islamista iniciat per govern d´Erdogan desde la seva arribada al poder al 2003. De fet, mentres les relacions israelo-turques s´han anat refredant en els darrers anys (especialment amb el pretexte de la "massacre a Gaza" provocada per l´operació antiterrorista "Plom Fós"), els vincles del govern d´Ankara amb l´eix sirio-iranià s´han enfortit. Una bona mostra és el recent acord nuclear entre Iran, Turquia i Brasil. En conclussió, ni flotilla humanitària ni res de res, sinó una burda maniobra del govern turc per a congelar al màxim (fins gairebé la ruptura total) les seves relacions amb el govern israelià, una aliança iniciada als anys 50 davant l´animositat que el nacionalisme àrab sentía envers els governs de Jerusalem i el seu aliat laïc i pro occidental d´Ankara. De fet, aquesta aliança estratègica ha de ser contextualitzada en el marc de l´hàbil política dissenyada pel primer ministre David Ben Gurion, coneguda com l´"Aliança amb la perifèria" per a trencar el bloqueig a que els païssos àrabs veïns havien sotmés al nou estat.

Els "pacifistes" de la floteta de la pau eren aspirants al martiri sino arribaven a Gaza

Mentres els mitjans de comunicació catalans i espanyols fan el ridicul afirmant que els soldats israelians van masacrar o van fer un ús desmedit de la força contra pacífics activistes que només pretenien portar ajuda humanitària a Gaza, els  islamistes d´arreu del món es deuen estar felicitant de l´èxit de la seva propaganda i deuen al.lucinar amb el bonisme dels mitjans de comunicació europeus i també dels seus polítics, incloent també als diputats del parlament català. De fet, ja desde el mateix instant que la flota jihadista va salpar, els seus col.legues de la Jihad ja van deixar clares les seves intencions d´atacar violentament als soldats (fins al martiri si cal) si aquests intenten impedir que la "flota de la pau" arribi a les costes de Gaza. Ho podeu veure en aquest video del passat divendres de la televisió pública del Hamas, Al-Aqsa TV.


Però si aquest testimoni no és prou convincent, escolteu els càntics de "mort als jueus" que cantaven molts dels islamistes turcs i d´altres païssos del món àrab-islàmic el passat Divendres quan la flota va salpar de terres turques. Les imatges són de la mediàtica cadena televisiva en llengua àrab, Al-Jazeera:



Per últim, cal recordar que el govern islamista de Recep Tayyip Erdogan va donar suport i cobertura logística als jihadistes d´arreu del món àrab (egipcis o jordans dels germans musulmans, iemenites, sirians, saudís, palestins del Hamas, libanesos del Hezbollah i fins i tot palestins amb pasaport israelià o àrabs israelians) i als seus socis pseudo-pacifistes europeus i occidentals. I cal recordar-ho bé perque aquest govern radical i extremista, partidari d´un Iran nuclear, és un dels principals socis del projecte estrella de la política internacional del govern Zp, la ingènua i bonista "Alianza de Civilizaciones", un projecte absurd, que a més a més de suposar una important despesa de l´erari públic només serveix per a donar legitimitat al terror i al jihadisme palestí com internacional amb l´excusa d´un enteniment de civilitzacions i d´entesa entre els pobles.