La gira de Ban Ki Moon per Orient Mitjà: reactivar les negociacions de pau.

Ban Ki Moon, el Secretari General de les Nacions Unides, es troba aquests darrers dies de gira per Orient Mitjà amb la finalitat de reactivar el procés de pau entre israelians i palestins. En els darrers dies ha visitat Israel i s'ha reunit amb importants personalitats polítiques, com el president del país Shimon Peres, el Primer Ministre B. Netanyahu o el ministre d'exteriors Avigdor Lieberman, i els ha demanat que el seu govern faci concessions i gestos de bona voluntat cap als palestins, especialment en temes com la construcció als assentaments de Cisjordània.

Després de la seva estada a Israel, el secretari general de les Nacions Unides s'ha desplaçat avui Dijous a la Franja de Gaza. Va entrar al territori sota control del Hamas pel pas fronterer d'Eretz i d'entrada va tenir un primer ensurt quan dotzenes de palestins es van manifestar i van tirar pedres, sabates i pals als vehicles de la seva comitiva perquè veien la seva visita com una nova via negociadora cap a Israel i especialment pel lleig fet als presoners palestins engarjolats a Israel al denegar la petició de fer una trobada amb els seus familiars. En una posterior roda de premsa a la capital de la Franja, Moon va fer una crida als dirigents de Hamas per a que deixin de llençar missils contra la població civil israeliana, va tornar a demanar al govern israelià gestos de bona voluntad envers el palestins i que suavitzés les restriccions a la franja, i va mostrar la seva simpàtia envers les demandes de la població de Gaza, afegint que comparteix plenament les seves preocupacions i frustració.

Ban Ki Moon també va visitar un projecte de construcció de vivendes patrocinat per les Nacions Unides a la ciutat de Khan Younis al sud de la franja de Gaza i de retorn a Israel està programat que visiti el Sapir Academic College, situat a les proximitats de Sderot i que ha estat el blanc de molts Qassam disparats des de Gaza. També estan programades futures trobades amb el Ministre de Defensa Ehud Barak, amb la líder de l'oposició Tzipi Livni i la seva presència a la dotzena conferència anual a Herzliya, on realitzarà el discurs inagural.
 

Aquesta gira de Ban Ki Moon té com a finalitat reactivar el procés de pau entre israelians i palestins després del fracàs de les trobades a Amman entre totes dues parts del passat mes de gener. Convé recordar que les negociacions estan paralitzades desde la passada tardor, quan els dirigents de l'Autoritat Nacional Palestina van decidir abandonar-les de manera unilateral després del seu fracàs en la temptativa de reconeixement unilateral a les Nacions Unides. Però aquesta no serà una tasca fàcil. A la desconfiança existent entre els dirigents israelians i palestins cal afegir els  esclats de violència provocats pel llençament de míssils contra territori israelià i les posteriors operacions anti-terroristes del Tzahal. De fet, ahir, coincidint amb la visita de Ban Ki Moon a Gaza, els terroristes palestins van llençar vuit míssils contra el sud d'Israel. Tanmateix, no tot són males notícies. Segons informa l'agència de notícies palestina Ma'an, el govern israelià ha permès l'entrada a Gaza pel pas fronterer de Kerem Shalom de 270 camions amb bens agraris i comercials i uns 20 cotxes.

Font: Jerusalem Post i Ma'an.

Humor israelià: els "tres terrors"...

Les conseqüències del bonisme: noves flotilles i posibilitats d´una nova intifada.

Ja desde fà temps venim avisant que el bonisme acríticament pro palestí dels mitjans de comunicació (com per exemple  amb la seva cobertura del tema de la flotilla o amb la publicació de tendenciosos articles d´opinió, com el del batlle de Madrid, Alberto Ruíz Gallardón, publicat ahir al País) i de la diplomacia europea més aviat són un destorb que una ajuda per a incentivar el procés de pau entre israelians i palestins. De fet, com a conseqüència de l´èxit mediàtic de la flotilla jihadista turca ara el govern iranià ha decidit enviar dues noves flotilles humanitàries cap a Gaza: la primera va salpar anit i la segona ho farà el pròxim divendres. Segons fonts iranianes, les flotilles porten aliments, ciment (per a la reconstrucció dels camps militars del Hamas a Gaza) i joguines. Tanmateix, al igual que va passar amb la "flotilla de la Llibertat", els seus objectius no són humanitaris sinó polítics: obrir una vía marítima d´aprovisionament i de rearmament per al Hamas i aconseguir la demonització d´Israel en l´esfera internacional, presentant als soldats israelians com els agressors d´una colla de pacifistes desarmats en missió humanitària. Però el bonisme de la diplomacia europea i nordamericana, implacables amb Netanyahu i totalment acrítics amb el terrorisme o les incitacions a l´odi per part de les autoritats palestines, també han envalentonat al govern "moderat" de Salam Fayyad i de Mahmoud Abbas, que no dubten a utilitzar el logo de la UE en els seus mitjans de comunicació per a proclamar als quatre vents que Haifa (ciutat del nord d´Israel) és una ciutat costanera palestina en el context d´un concurs televisiu. A continuació el vídeo:

A més a més, en mitjans pro terroristes ja es parlava desde feia temps que l´ANP estava planejant una nova intifada si fracassen les negociacions de pau o una mena de "marxa verda" cap als territoris israelians situats dins de la línea verda i vet aquí que el passat Dilluns al matí fou assassinat un policia israelià a la localitat d´hebron (Judea i Samaria), quan el seu vehicle va ser tirotejat per terroristes d´una organització desconeguda fins al moment, els "Màrtirs de la Flotilla de la Llibertat", que ahir van reivindicar l´atac terrorista.

En conclussió: la postura bonista de la diplomacia europea - escenificada per presidents com  el del govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero - no són un suport a les negociacions de pau, sinó que més aviat serveixen per a donar més força als radicals i fer creure als liders palestins que amb l´ús de la força es poden obtenir més resultats que amb les negociacions amb el veí.  

periodista danès desenmascara la veritat sobre Gaza: el problema no és la falta d´aliments sinó la manca de feina

La pasada setmana, el periodista danès Steffen Jensen va visitar la Franja de Gaza i d´una manera molt més honesta i menys sectària que seus companys catalans i espanyols, va desmentir al seu blog personal que a la Franja existís una greu crisi humanitària provocada pel bloqueig israelià- com dia si i dia també s´insisteix a la nostra premsa -. A més a més, va afirmar que el problema no és tant la manca d´aliments com la manca de feina, que caldría revitalitzar l´economía palestina i que per a fer-ho és imprescindible la colaboració amb el govern israelià. Per tant, la UE hauría de pressionar al Hamas per a encaminar-lo a una moderació o aïllar-lo internacionalment enlloc de defensar la necessitat de negociar amb aquesta organització terrorista - reconeguda com a tal per la pròpia UE- com alguns europarlamentaris han i estant fent. A continuació, us deixo amb la traducció al anglès del article.

THE SITUATION IN GAZA:

THE PROBLEM IS MORE A SHORTAGE OF WORKS THAN A SHORTAGE OF FOOD.

Judging from the media, the situation in Gaza is desperate, everything is about to collapse, and the community is on the brink or at the level of a third world country.

Israel ’s closure of the border to the Gaza Strip has continued for three years, ever since the Palestinian coalition government collapsed, and Hamas, during the subsequent civil war, sent Fatah packing. The Palestinian society ' s immediate downfall has been prophesied numerous times in the media. People have nothing to eat, we sometimes know. The UN must from time to time to stop food distribution, either because their stocks are running low, or because they cannot get diesel for their trucks, and therefore cannot carry food in. And so on.

Yesterday I drove into the Gaza Strip. I don ' t do this as often as before, when it involved a quick entry by car in the morning and a quick exit by late afternoon. No it is such a slow procedure, that when I finally get down here, I end up staying for almost a week. The Israelis often also close the Gaza Strip to all foreign journalists, so that no one can get in or out (once in) for several days or weeks. That’s why there can be a long period between my visits.

This time, I had expected to see real suffering, because with all the fuss in recent days about bringing tons of humanitarian relief in - so much that people actually sacrificed their lives for it - there certainly had to really be a deep, desperate situation in the Gaza Strip. No food. Long lines in front of UN food stocks. Hungry children with food bowls.
But this was not the picture that greeted me.

When I drove through Gaza city yesterday morning, I was immediately surprised that there are almost as many traffic jams as there always have been. Isn’t there a shortage of fuel? Apparently not. No one is saving it. Gasoline is not even rationed.

Many shops were closed yesterday; Hamas has declared a general strike in protest against Israel ' s brutal and deadly attack on the Turkish flotilla with pro-Palestinian activists on board. It was thus difficult to estimate how many products were on the shelves. Therefore I went over to the Shati refugee camp, also known as Beach Camp. Here is one of Gaza ' s many vegetable markets that sell much more than just fruits and vegetables.

I will not say whether in better times there was a larger product range than yesterday, but there was certainly no shortage of vegetables, fruits or any other ordinary, basic foods. Tomatoes, cucumbers, corn, watermelons, potatoes - mountains of these items in the many stalls.

I must admit I was a little surprised. Because when I call down here to my Palestinian friends, they tell me about all the problems and deficiencies, so I expected that the crisis would be little more obvious.

And the first woman we interviewed in the market confirms this strange, contradictory, negative mindset:

"We have nothing," she said. We need everything! Food, drinks ... everything! "

It didn’t disturb her in the least that she stood between the mountains of vegetables, fruit, eggs, poultry and fish, while she spun this doomsday scenario.

Another woman, Ifka Abu Nahal, who originally comes from a rural district, is more in contact with reality. She says that the crucial problem is the overconsumption of water, which is leading to the sinking of the groundwater table. This means that the saltwater of the Mediterranean is forced in, thus polluting the groundwater, which is already too saline. This makes it unpleasant to drink, and will eventually destroy the agricultural soil.

She also says that the poor economy is the greatest problem.

“There is a great deal of unemployment. There’s no work to be got in the Gaza Strip. This means that many people do not have on income, but are instead forced to live on handouts from their relatives. So they can’t afford to buy the goods that are actually available. They can stand there and look at the meat, but are not able to buy it, “she explains.

One thing that will really surprise many people is that only the vegetables here are grown in the Gaza Strip. With the exception of watermelons, all the fruit comes from nowhere else but from . . . Israel !

al-Assad Yazgy owns a fruit and vegetable outlet here in the market. All his fruit is imported from Israel .

"Not all fruit and all vegetables come from Israel . Ours do. They come from Israel . But in the Gaza Strip there is not very much fruit cultivated - mostly tomatoes, potatoes and vegetables. So here with me are the vegetables and watermelons from Gaza . All the fruit comes across the border from Israel ," he explains, but also says that there can be long periods when the border is closed, during which, therefore, fruit does not come in.
Another supply route is the smuggling tunnels down in the southern part of the Gaza Strip, under the border to Egypt . A very large part of the goods in the retail establishments here in Gaza come from Egypt and are smuggled in.

On the way out of the Shati camp we stop at a small grocery store. Not any fancy, expensive business. Just a small, humble local store. The proprietor Sun Mohammed Abu Nada says they would not be able to do business if it were not for contraband goods from Egypt .

He takes us on a brief tour of the shelves and shows everything that comes from Egypt . It turns out to be much more than half of the goods: 75-80 per cent, I would estimate. Several other products - including long-life UHT milk - come from Israel , but are also smuggled through tunnels from Egypt.

This detour via the Sinai desert and the smugglers’ tunnels naturally does not make the goods any cheaper, a fact which does not escape the notice of Muhammed Abu Nada.

The products are more expensive, he says. Many people cannot afford to buy them, or only to buy certain things sometimes. But all the while even such a small, poor-looking grocery store on the outskirts of a refugee camp still has so many relatively expensive smuggled goods on the shelves, it shows, nevertheless, that at least many of the customers must be able to afford to buy them. Otherwise, the merchant of course could not even afford to invest in unsold inventory.

I have not written this story to maintain that there are no problems in the Gaza Strip, because that would be untrue. There are problems. Many problems indeed. But it is not lack of food that primarily concerns people down here. The biggest problem is the lack of jobs and a sustainable domestic economy.

There is a shortage of construction materials, cement, and everything in the construction and public works area. However, this shortage has given rise to a whole new industry. Poor Palestinians dig through the many lots and ruins of houses and factory buildings destroyed in the war. Here they find all sorts of things that can be reused. Even many of the stones and much of the concrete can be used.

But there is a shortage of real work and actual Palestinian development, which their brothers on the West Bank are currently experiencing with help from the West, and which could do much to improve the situation in the Gaza Strip. And this economic development must come from within. There will never again be a situation where almost 150,000 workers from the Gaza Strip can travel into Israel every day, and bring money back to help the local economy (something that Israel was actually once criticized for). That was stopped by the wave of terrorism and suicide bombers in the 1990s and the beginning of the decade after 2000.

But in order to start this kind of economic development with the help of the West, Israeli cooperation is needed. And that means that the Hamas government must soften its total and inflexible rejection of negotiations with Israel , not to mention recognition of that country’s right to exist. There is a perception, even though there is still a very long way to go, that among certain circles in Hamas, there are tendencies to show greater flexibility.

In order to cultivate this tendency among the Islamists, it is probably also necessary for us in the West to soften our total rejection of the idea of having contacts with Hamas. Even though our own Danish diplomats in the region, like other EU diplomats, do not want to have contacts with Hamas, a dialog is necessary.

If no calming of the situation whatsoever starts, there is a risk that the even more militant and fanatic jihadist groups, which already are growing in the Gaza Strip, will begin to pressure Hamas from the side, and force that organization to eliminate any possibilities for political compromises, and instead protect its Islamist credentials.


Update 8:00 p.m. ( Gaza time)

The Israeli army announced here this evening, that it has loaded the emergency assistance to Gaza from the six Turkish activist ships onto 20 trucks, in order to drive it into the Gaza Strip. The cargo consists, among other things, of “various types of medicine (past their expiration date), clothing, carpets, hospital equipment and toys.”

Apparently, the Israelis have not been willing to accept that building and construction materials, including cement which was also on board, be sent along.

However, the Israelis can save themselves the trouble. Hamas has announced that they will not accept any emergency assistance from the ships, and have blocked Israel ’s attempt to deliver the emergency help.

El dia de la "Nakba" i l´engany

Sorprenentment, avui el diari el País ha publicat un molt bon article del analista Ben Dror Iemení sobre la mitificació de la "Nakba" o catàstrofe palestina. De fet, al País només s´ha publicat un curt resum del mencionat article que ja havia estat publicat el passat 15 de Maig al diari israelià Ma´ariv.

Com bé indica en Ben Dror Iemení, la Nakba o derrota dels palestins va ser el resultat d´un conflicte que ells mateixos van provocar, amb el suport de la Lliga Àrab i amb l´encoratjament dels britànics, al no voler acceptar la partició de la Palestina del mandat posterior a 1923 en dos estats, un per al poble àrab palestí i un altre per al poble jueu, aprovada en la ressolució 181 de les Nacions Unides al mes de Novembre de 1947. Per tant, és una conseqüència directa de no haver volgut acceptar la partició i la possibilitat de tenir un estat propi. En aquells moments, ni el muftí Hadj Amin Al-Husseini ni els altres liders palestins van contemplar seriosament aquesta opció ja que al seu subconscient només tenien la idea de tot o res i de fotre als jueus al mar tal i com la seva propaganda va estar repetint durant molts mesos.

Per altra banda - i seguint les reflexions d´en Ben Dror Iemení - també cal tenir present que en el context de la guerra d´independència israeliana els moviments de població van ser en ambdues direccions: els habitants dels kibbutzim del bloc Gush Etzion van haver de ser evacuats per a evitar correr la tràgica sort dels seus companys del kibbutz de Kfar Etzion, massacrats pels homes del muftí després d´haver-se rendit a la Legió Àrab jordana, i un altre exemple significatiu el tenim amb els habitants del barri jueu a Jerusalem Est, que van ser expulsats per les tropes d´en sir. John Baggot, conegut com a Glubb Paxa, després que els seus homes ocupessin el barri. A més a més, la victoria final israeliana  del conflicte bèl.lic va provocar la venjança dels governs àrabs veïns que van expulsar durant els anys 50 i 60 a uns 800.000 jueus dels seus païssos després d´anys de persecució i d´expropiar-los tots els bens. I cal tenir present que aquests refugiats jueus que ningú reconeix no havien amenaçat als seus governs amb una guerra d´extermini com si havien fet els palestins amb els israelians.

Si pensem que els palestins juntament amb els seus al.liats de la Lliga Àrab van ser els instigadors del conflicte és ridicul pensar que aquests refugiats, utilitzats com a armes estratègiques pels païssos veïns per a continuar el conflicte bèl.lic amb Israel, han de tenir el dret de tornar a Israel. En tot cas, si poden tenir dret a assentar-se al territori del futur estat palestí però mai a Israel. Com bé afirma en Ben Dror Iemení, el fet de que els palestins reclamin aquest dret els fà uns privilegiats sobre milers de refugiats d´altres conflictes que mai han pogut ni podran excercir aquest dret. Citem alguns exemples: els refugiats de les guerres balcàniques de inicis o finals del segle XX, els refugiats grecs expulsats de la costa jonia després de la guerra greco-turca de 1919-1923, els pakistanesos expulsats de la india o viceversa durant la descolonització del subcontinent indi al 1946-47, els greco xipriotes expulsats de Famagusta i d´altres poblacions de l´illa ençà de l´invasió turca del Juliol de 1974,  o els mencionats jueus "mizrahim" expulsats dels païssos àrabs. Perquè aquests milers de refugiats no poden excercir un dret que els palestins si reivindiquen per a ells mateixos? En tot cas, el doble raser és clar i els palestins en tot cas s´han d´assentar en el seu futur estat.

Per a finalitzar només una petita reflexió: em dóna la sensació que la publicació d´aquest article només ha estat una cortina de fum per a publicar pròximament unes bones dosis d´articles amb un marcat caràcter anti-israelià amb el pretext de la pluralitat informativa. D´entrada, avui ja em tingut una bona mostra amb el següent article d´en Lluís Bassets al seu propi blog, on culpa del fracàs de la cimera euromediterrània de Barcelona a la presència d´en Avigdor Lieberman, el ministre d´afers exteriors israelià, enlloc de culpar al racisme dels dirigents àrabs, com per exemple en Hosni Mubarak, que s´han negat a venir a Barcelona per tal de no haver de seure amb el seu homònim israelià. De fet, una bona mostra de la postura "aperturista" del món àrab. Això sí, sempre hi hauran periodistes que justificaran l´injustificable com per exemple la judeofobia de molts dels dirigents del món àrab-islàmic.