Obama, Israel, judeofòbia i Al-Jazeera.

Aprofitant la gira del President Obama per Orient Mitjà i la proximitat de la Setmana Santa cristiana, el popular canal televisiu qatarià via satèl·lit Al-Jazeera ha adaptat als nous temps el mite judeofòbic del deicidi en la següent caricatura publicada avui en la seva web en llengua àrab: 

  

Si en el passat l'Església culpava als jueus de la crucifixió de Jesús, ara -segons Al-Jazeera- són els israelians els que crucifiquen al poble palestí. I ho fan amb el suport dels Estats Units!! Com és habitual als mitjans de comunicació àrabs -i Al-Jazeera no és precisament una excepció-, antiamericanisme, antisionisme i judeofòbia van del bracet. Una breu reflexió per a finalitzar. Certament, les fronteres, la co capitalitat a Jerusalem, els refugiats, o els assentaments a Cisjordània poden dificultar la signatura d'un tractat de pau entre israelians i palestins, però el principal obstacle continua sent la deslegitimació d'Israel en les societats dels països àrabs i del món islàmic.

El Sunday Times i la immoralitat europea.

caricatura publicada el passat Diumenge, coincidint amb el Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l'Holocaust,  al diari britànic The Sunday Times:

Vet aquí un nou exemple de la doble moral europea. En efecte, l'Europa cristiana, culpable de la seva judeofòbia mil·lenària, va estar a punt d'exterminar totalment a les seves comunitats jueves durant la Shoah. Dos de cada tres jueus, dues terceres parts de les comunitats jueves d'Europa van ser assassinades de manera industrialitzada i brutal pels Nazis als ghettos, mitjançant els afusellaments massius, el treball esclau fins a l'extenuació o a les cambres de gas.

 

Tret de les heroïques excepcions de milers de ciutadans, reconeguts a Israel com a Justos entre les Nacions, com per exemple Irena Sendler, Oskar Schindler, Raoul Wallenberg o Àngel Sanz Briz, que van arriscar les seves vides per a salvar les de centenars o milers de ciutadans jueus dels països ocupats pel Tercer Reich, la tònica general va ser de complicitat o de mirar cap un altre costat durant el judeocidi comès pels nazis i els seus aliats.

Einstein, Kafka, Chagall, Heine, Freud o Trotsky van néixer a Europa. La cultura europea contemporània no es pot entendre sense les aportacions del poble jueu en camps tan diversos com l'art, les ciències, la filosofia o el pensament polític. Per tant, la destrucció de les comunitats jueves durant la Shoah va ser també un procés d'autodestrucció de l'ànima europea, de part de la seva essència.

Vuitanta anys després de l'ascens al poder de Hitler i seixanta-vuit anys després de l'alliberament del camp d'extermini d'Auschwitz-Birkenau pels soldats de l'Exèrcit Roig soviètic, una Europa sense gairebé jueus és incapaç de deslliurar-se de la seva ancestral judeofòbia. La seva pobresa moral és evident. Ara, per a alleugerir la nostra consciència culpable per la Shoah, els europeus equiparem els israelians amb els Nazis i ens inventem un inexistent genocidi palestí. La idea és clara: si, nosaltres els europeus vam intentar exterminar als jueus, però potser no vam ser tan dolents. Al cap i a la fi ells ara fan el mateix amb els palestins. Aquesta és la immoralitat que s'amaga darrera de caricatures com la publicada el passat Diumenge al The Sunday Times.   

Israel, normalitat democràtica i Antisionisme.

Ahir, 22 de Gener, va ser dia d'eleccions legislatives a Israel. A mitja tarda, en diverses pàgines de Facebook dedicades a la Hasbarah, vaig poder veure fotos de ciutadans àrabs i drusos excercint el seu dret a vot. Vet aquí una de les fotos com a botó de mostra:

Dona drusa votant. Foto publicada ahir a la pàgina de Hasbarah 'Visión de Israel' a la xarxa social Facebook.

La finalitat d'aquestes fotos és mostrar la igualitat de drets i deures que tots els ciutadans israelians tenen davant la llei. Els drusos, els àrabs, els circassians, els jueus asquenazites i sefardites, els 'russos'...,tots són cridats a les urnes per a excercir lliurement el seu dret a vot. Cap novetat ni res excepcional en una societat democràtica. De fet, ningú necessita mostrar les imatges de joves magrebins votant en un col·legi electoral de París com a mostra de la normalitat democràtica francesa perquè hom ja la dóna per fet. Però aquestes puntualitzacions si són necessàries quan parlem d'Israel degut a la visió mediatitzada i acríticament antisionista que ens ofereixen els nostres mitjans de comunicació de la societat israeliana, del país i del conflicte amb els palestins (una societat israeliana escorada a l'extrema dreta, una coalició de govern extremista en mans dels colons i dels ultraortodoxes, un Primer Ministre Netanyahu recelós de les negociacions de pau i un president palestí, Abbas, moderat i partidari de la solució de dos estats). Serveixi d'exemple aquest article de M. A. Bastenier publicat avui a El País.

 

pintada antisemita contra la presència de Gilad Shalit al Camp Nou en el darrer derbi contra el Madrid. Font: El Singular Digital.cat

Tanmateix aquesta visió descontextualitzada d'Israel i del conflicte amb els palestins imperant en els nostres mitjans té un greu problema: en ocasions, pot servir de justificació per a actes obertament judeòfobics més enllà de la crítica raonable al govern israelià de torn.Com a exemples recents podem citar les pintades al Camp Nou contra la presència de Guilad Shalit en  el Derbi futbolístic contra el Reial Madrid del passat mes d'Octubre o les pintades negacionistes de la Shoah i antisemites realitzades un mes després a la façana de la sinagoga de la Comunitat Jueva de Catalunya ATID durant l'operació militar 'Defensive Pillar' de les IDF contra el Hamàs a Gaza.

La 'Primavera Antisemita' a Egipte.

El passat Dissabte la premsa israeliana (Ha'aretz, Ynetnews, Jerusalem Post...) es va fer ressò d'unes declaracions contràries a les negociacions de pau entre israelians i palestins (una pèrdua de temps) i obertament judeofòbiques realitzades pel President egipci Mohammed Morsi entre els mesos de Març i Septembre del 2010 en diverses entrevistes al canal de televisió libanès 'Al-Quds'. En aquells moments, Morsi, el portaveu oficial dels Germans Musulmans egipcis, va acusar als israelians de ser vampirs, bel·licistes i descendents de simis i de porcs, un dels tòpics antisemites més coneguts de la tradició islàmica:

Encara que de moment el president egipci ha apostat pel pragmatisme i per mantindre els acords de pau signats a Camp David entre Israel i Egipte, les imatges retransmeses en directe pel Canal 1 de la televisió pública egípcia d'un Mohammed Morsi resant per la destrucció d'Israel i la dispersió dels jueus durant l'oració festiva del Divendres el passat 19 d'Octubre van provocar una evident preocupació a Israel:

   

De fet, cap novetat. Des de fa mesos l'opinió pública israeliana veu amb recel i una creixent preocupació la deriva islamista de la transició democràtica a Egipte i l'augment de la retòrica antiisraeliana i antisemita en el seu discurs polític, un discurs que no és exclussiu de la Germandat Musulmana, dels salafistes o d'altres grups fonamentalistes i gihadistes perquè una visió negativa dels jueus i d’Israel, influïda sovint per tòpics judeofòbics, ha estat sempre present a la societat egípcia tot i la signatura dels acords de pau de Camp David entre el president Anwar el Sadat i el Primer Ministre Menahem Beguin l’any 1979.

Anwar El-Sadat, Jimmy Carter i Menahem Beguin a Camp David.

Durant les tres dècades de mandat de Hosni Mubarak (1981-2011) podem definir les relacions israelo-egípcies com una pau freda. Encara que els governs del Caire i Jerusalem han estat ferms aliats regionals dels Estats units i han col.laborat en el control dels fluxes migratoris clandestins, la lluita antiterrorista o les negociacions de pau amb els palestins, les relacions entre totes dues societats han estat fredes i distants. Turistes israelians han visitat les piràmides o Sharm Al-Sheik però pocs turistes egipcis han passat les seves vacances a Tel Aviv o a Eilat. En realitat, la societat egípcia no sols ha estat profundament pro palestina sinó visceralment anti-israeliana. Israel ha estat un veí tolerat però també odiat i el President Hosni Mubarak no va fer res ni per a educar als seus ciutadans en una convivència pacífica amb Israel ni per a erradicar l’antisemitisme dels mitjans de comunicació oficials. Un bon exemple el tenim amb l’emissió de la serie televisiva ‘Cavaller sense Muntura‘, durant el mes del Ramadà de l’any 2002. La difusió d’aquest serial obertament antisemita, amb un argument basat en la veracitat dels Protòcols dels Savis de Sió, va provocar les queixes diplomàtiques dels governs israelià i nord-americà mitjançant les seves ambaixades al Caire, però el govern egipci es va fer el suec i la mencionada serie va continuar en pantalla. De fet, va ser una de les sèries estrella durant aquells mesos d’Octubre i Novembre en moltes televisions del món àrab. Malauradament, el seu èxit ha arribat fins al dia d’avui.  Segons informa la Lliga Contra la Difamació (ADL), enguany ha estat novament re-emesa pel canal televisiu 'Al-Tahrir'.

En el context de la coneguda com 'Revolució del 25 de Gener, les tres setmanes de protestes contra la dictadura de Mubarak entre finals de Gener i mitjans de Febrer del 2011, l'antisemitisme anteriorment tolerat es va girar en contra el règim: els manifestants de la Plaça Tahrir van mostrar pancartes amb fotos del veterà ‘rais‘ amb una estrella de David dibuixada per a desprestigiar-lo. La idea era la següent: Mubarak és jueu, Mubarak és sionista i per tant ni ell ni el seu règim ens reprensenten. També molts periodistes occidentals, com per exemple el barceloní Tomás Alcoverro, van ser agredits per grups de manifestants que els havien confós amb israelians i fins i tot Lara Logan, la carismàtica presentadora del programa '60 minutes' del canal CBS, va patir una brutal agressió sexual per part d’una turba al crit de ‘jueva, jueva, jueva’ mentre cobria les celebracions dels manifestants de la Plaça Tahrir en fer-se oficial la dimissió del president Hosni Mubarak el dia 11 de Febrer de l’any passat.

Hosni Mubarak vist com a 'jueu' i com a 'sionista' pels manifestants de Tahrir.

Tot i les temptatives de censura i control per part de la Junta Militar presidida pel Mariscal Tantawi, la transició democràtica ha suposat per a molts ciutadans egipcis l’inici d’una etapa d’obertura i de major participació política. Una major llibertat d'expressió ha afavorit la creació de nous canals de ràdio, televisió i de premsa escrita. També molts joves han expressat les seves opinions i el seu activisme polític en blogs i xarxes socials, com Facebook i Twitter. Com a resultat, els sentiments antisionistes i antisemites existents a la societat egípcia han guanyat visibilitat en el debat polític egipci, especialment quan aquest girava entorn a Israel en temes com  la necessitat de militaritzar novament el Sinaí per a acabar amb la situació de caos existent a la península des de la caiguda de Mubarak i renegociar els tractats de Pau de Camp David en termes ventatjosos per als interessos nacionals egipcis, donar permís de pas pel canal de Suez a vaixells militars iranians, reobrir els pasos fronterers de Rafah amb la Franja de Gaza i aturar els sabotatges contra l'oleducte que aprovisiona a Israel i Jordània. En aquells moments de tensió, les manifestacions judeofòbiques i antisionistes han fet acte d'aparició en esdeveniments esportius o fins i tot en shows televisius. Mirin les violentes reaccions dels convidats  a un programa de televisió egipci -entre ells, el conegut actor Ahmed Kandil Tuhami- quan la presentadora i un dels càmeres els insinuen en un acudit en càmara oculta que les imatges podrien ser oferides pel canal 2 de la televisió israeliana. Els convidats pensaven que eren entrevistats per un canal de televisió alemany. Les dantesques imatges són del passat mes de Juliol:

 

La Junta Militar va intentar canalitzar aquests sentiments anti-israelians sempre latents en el seu benefici, amb la finalitat de desviar l'atenció per la lentitud en aplicar les reformes democràtiques que el poble li exigia. El millor exemple el tenim amb les manifestacions i l'assalt a l'ambaixada israeliana al Caire el dia 9 de Setembre del 2011 després de setmanes de tensió entre els governs del Caire i Jerusalem per la mort de cinc polícies egípcis per foc amic de les IDF el dia 17 d'Agost en el context de la persecució des de Israel cap a la frontera egípcia del comando que havia realitzat poques hores abans l'atemptat terrorista a l'autovia d'Eilat. El moment més tens es va viure amb el ja mencionat assalt a l'ambaixada israeliana. Només la mediació de l’administració Obama va impedir que l’embaixador Yitzjak Lebanon i els funcionaris que en aquells moments es trobaven a l’ambaixada fossin assassinats. Aquella mateixa nit el personal diplomàtic  retornar a Israel i les relacions diplomàtiques entre tots dos països van quedar reduïdes a la mínima expressió durant tres mesos, fins a l’arribada d’un nou embaixador a la capital egípcia.

El passat mes de Juny la victòria del candidat islamista Mohamed Morsi en les eleccions presidencials egícies va fer disparar totes les alarmes a Israel. De moment, però, com ja hem comentat, la seva política s'ha basat més en el pragmatisme que en la retòrica antisemita dels Germans Musulmans. Serveixin d’exemple les declaracions favorables del President Morsi sobre la necessitat de mantenir els acords de pau de Camp David, les temptatives del govern del Caire de combatre el tràfic d’armes i els grups gihadistes que operen al Sinai (especialment arran de l’atemptat terrorista del passat 5 d’Agost que va costar la vida a 16 polícies egipcis) o la mediació amb el govern israelià i els líders del Hamàs  per a aconseguir una treva en el context de l'operació militar Defensive Pillar del passat mes de Novembre.

Hom es podria preguntar si són o no fonamentats els temors a Israel. Des del meu punt de vista, si ho són. L'opinió pública israeliana coneix perfectament la popularitat de la retòrica antisionista en la societat egípcia i el furibund discurs antisemita de la Germandat Musulmana, un discurs que el President Morsi també comparteix. La política pragmàtica de les autoritats egípcies té la principal finalitat de conservar l'aliança estratègica amb els Estats Units, especialment el suport econòmic i militar de Washington. Però a Israel ningú descarta que en aquesta efervescència islamista de la Primavera Àrab, coneixent la popularitat de les idees antisionistes o fins i tot antisemites en el discurs polític egipci,el President Morsi pugui donar en el futur un viratge a les relacions diplomàtiques existents entre tots dos països i al tractat de pau. 

'Catalán, judío y renegado'. Catalanofòbia i antisemitisme units en la manfiestació falangista de Madrid.

El passat Divendres dia 25 de Maig, coincidint amb la final de Copa entre el Barça i l'Athletic de Bilbao, en un ambient ja molt caldejat per les polèmiques declaracions de la presidenta Autonòmica madrilenya, Esperanza Aguirre, la Falange, el Nudo Patriótico Español (NPE) i altres grups d'ultra dreta es van manifestar pel centre de la capital espanyola contra el 'separatismo' amb el lema: 'Contra el separatismo, una bandera'.

El lema de la convocatòria de la manifestació. Font: la web del NPE.

La manfiestació és va convertir en una clara mostra d'odi i apologia de la violència anti catalana, anti basca i judeofòbica. Una violència present en els càntics dels manifestants, en les banderes amb simbològia franquista i nazi i en el manifest repartit pels organitzadors als assistents, on es definia a catalans i bascos com a 'càncers' de la nació espanyola, tot citant al fundador de la Legió, José Millán-Astray, o es ressuscitava la vella retòrica falangista de identificar al poble català com els jueus d'Espanya:

 "Catalán, judío y renegado:

 pagarás los daños que has causado.

¡Arriba, escuadras, a vencer,

que en España empieza a amanecer."

Personalment, penso que els falangistes han acabat elogiant al poble català equiparant-lo al jueu enlloc de desprestigiar-lo com volien. Ja ho vaig expressar al blog Hummus o Falafel? el passat Dissabte, però val la pena tornar-ho a explicar: que una colla de caps rapats i militants de falange diguin que els catalans som els 'judíos y renegados' d'Espanya m'omple d'orgull i de satisfacció perquè vol dir que tots dos pobles, catalans i jueus, compartim els valors de la modernitat que les corrents més reaccionàries, totalitàries, ultracatòliques, castisses i espanyolistes sempre han rebutjat: cosmopolitisme, laicisme, industrialització, racionalisme davant del misticisme calderonià del Barroc i una economia moderna basada en el guany econòmic i en el treball com a ideal de realització personal davant dels ideals tradicionals de la noblesa hidalga castellana dels segles XVI-XVII, que menystenia el treball, considerant-lo indigne.

En l'ideari dels grups més castissos i totalitaris del nacionalisme espanyol el rebuig als valors de la modernitat ha estat una constant des de finals del segle XIX i, en aquest sentit, no resulta sorprenent que en la seva premsa més afí, la caverna mediàtica de l'època, es definís  la Guerra de Cuba de 1898 contra els Estats Units com un enfrontament entre 'una raza noble de soldados contra una turba vil de mercaderes'. Els Estats Units, 'la turba vil de mercaderes', encarnava llavors els valors de la modernitat rebutjats pel castissisme espanyol. Per tant, aquesta equiparació és en realitat una floreta enlloc d'un insult.

Banderes de les SS Nazis a la manifestació falangista del passat Divendres.

Una darrera reflexió. El passat Dimarts, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va autoritzar la manifestació falangista i va tirar enrera el recurs presentat per la delegació del govern a Madrid, que, basant-se en informes policials, considerava aquesta manifestació d'alt risc perquè podia facilitar els xocs i els incidents violents entre manifestants feixistes i els seguidors del Barça i del Athletic. Aquesta sentència, desafortunada sens dubte, ve a dir que els feixistes no són perillosos i que prima per damunt de tot el dret a la llibertat d'expressió. Tanmateix, penso que el poder judicial es fa un bon embolic amb aquest tema. M'explico: la llibertat d'expressió és un dret que s'ha de respectar però en cap cas pot servir de paraigües per a amparar idees xenòfobes, racistes, antisemites o d'odi contra les nacions històriques de l'estat, especialment contra catalans i bascos. Aquesta idea encara no està ben clara a l'estat espanyol, on l'extrema dreta té un marge de maniobra impensable en altres estats membres de la UE.

A l'abril del 2002, en els dies de roses i vi del lema 'España va bien', de la bombolla immobiliària i del seu fictici creixement econòmic, i del Reial Madrid de 'los zidanes y pavones', el govern popular de José María Aznar, en plena ofensiva de criminalització dels nacionalismes perifèrics, mitjançant la Ley de Partidos, va il.legalitzar a Batasuna i a altres partits i sindicats de l'esquerra Abertzale pel seu suport al terrorisme d'ETA. Res a dir. Tanmateix, jo em pregunto: cap jutge, cap polític, cap magistrat no ha pensat mai en il.legalitzar a partits d'extrema dreta que difonen un missatge d'odi racial, xenòfob, antisemita i de demonització-criminalització dels pobles basc i català, un odi sempre justificat en aquest darrer cas amb el pretext del 'separatismo'? Em temo que no i amb aquest doble raser en l'aplicació de la Ley de Partidos, la justícia espanyola està donant la imatge de que l'apologia de la violència es excusable depenent del seu autor. Punible si es obra de l'esquerra abertzale, però acceptable si ve de l'extrema dreta. Espanya, a més de ser un país amb un antisemitisme rabiosament a flor de pell, és també un país poc seriós i no només per la manca de credibilitat del seu sistema financer.

PD. Ahir vaig publicar un article semblant en castellà al blog Milim i recomano també la lectura de l'excel.lent article publicat avui al blog Hasbara-ts!!. 

Agressió antisemita a París.

Un nen de dotze anys va ser agredit ahir Dimarts per dos adolescents de 14 a les proximitats de la seva escola, també de la xarxa Ozar HaTorah, el passat Dilluns a la tarda. Segons va declarar la directora de recursos humans de l'escola, Katia Normal, els agressors corejaven lemes antisemites mentre atacaven a la seva víctima. Afortunadament, el nen no va patir ferides serioses (Ha'aretz).

El terrorista Mohamed Merah va viatjar a Israel l'any 2010.

Segons fonts del ministeri de defensa israelià, Mohamed Merah, el terrorista de Toulouse autor de la mort de 3 militars francesos, tres nens jueus i un professor de l'escola Ozar HaTorah, el rabi Jonathan Sandler, en una escala previa a la seva arribada a l'Afganistan, va visitar Israel durant el mes de Septembre del 2010. Segons la mencionada font, va entrar al país pel pont Allenby des de Jordània i durant la seva visita no se li coneix cap tipus d'activitat hòstil, negant així la informació provinent de les autoritats franceses de que Merah havia estat detingut a Jerusalem en possessió d'un ganivet. (Jerusalem Post).

 

Multitudinària marxa a Paris en memòria dels assassinats en l'atemptat terrorista de Toulouse.

Font: The Telegraph.

Atemptat terrorista contra una escola jueva a Toulouse.

Ho he llegit aquest matí al Ha'aretz. Desgraciadament, en l'atemptat terrorista, han estat assessinats un professor, el rabí Jonathan Sandler de 30 anys i dos dels seus fills, els petits Gabriel i Arieh (de 3 i 6 anys d'edat). La filla del director del centre, Miriam Monsonego (7 anys), va ser la quarta víctima mortal. Un altre estudiant de 17 anys ha quedat ferit de gravetat. Tanmateix, tot i el clar rerafons antisemita de l'atemptat, com encertadament comenten al blog Ma Pitom, alguns dels nostres mitjans han volgut enmascarar els fets i presentar-los com si es tractés d'un 'tiroteig'... No han estat els ùnics, la ministra d'afers exteriors de la UE, Catherine Ashton, no ha dubtat en comparar aquest atemptat amb els comesos per l'ultra-dretà A. Breivik a Oslo i l'illa de Utoya del passat mes de Juliol (encertada en aquesta primera comparació, tot sigui dit), amb les víctimes de la guerra civil a Síria i agafeu-vos fort, amb els fets de... Gaza!! (Ynetnews). Afortunadament, els primers ministres de França i d'Israel, B. Netanyahu i N. Sarkozy, no es fan algunes de les empanades mentals políticament correctes de la senyora Ashton i parlen clar: l'atemptat terrorista és un despreciable atac antisemita i  una tragedía espantosa. De fet, tant Sarkozy com el candidat socialista, François Hollande, han suspès els actes de la campanya electoral per a les presidencials franceses.

Segons fonts policials franceses, la pistola utilitzada en l'atemptat terrorista seria la mateixa arma utilitzada en els atemptats contra dos paracaigudistes francesos la pasada setmana a Montauban i els primers indicis apunten cap a grups neonazis i  motivacions xenòfobes, racistes i antisemites (Ha'aretz i El País). Sigui com sigui, són  ja més de tres dècades d'atacs contra la comunitat jueva de França (Nihil Obstat). 

Gustavo Sala, Página 12 i les tires humorístiques sobre la Shoah.

El passat Dilluns 16 de Gener el Dj francès David Guetta va actuar a La Caseta Beach (Mar de la Plata) en un concert en el marc de la seva darrera gira per terres sudamericanes i aquest va ser el pretext utilitzat pel humorista Gustavo Sala per a dibuixar una tira còmica on banalitzava la Shoah i es burlava dels patiments dels millons de víctimes jueves del Nazisme, comparant els camps d'extermini nazis amb festivals de música amb Dj's. Aprofitant un joc de paraules amb el nom del conegut music i productor francès, en varies vinyetes de la tira, Sala dibuixa a un Dj anomenat 'David Ghetto' que anima als presos dels camps d'extermini nazi a ballar i a divertir-se. Fins i tot, en una de les vinyetes, el propi führer nazi, Adolf Hitler, els anima a ballar perquè "la vida es corta". Finalment, i per posar la cirereta al país dels despròposits, a la darrera vinyeta, Sala dibuixa a Hitler agraïnt a Ghetto que diverteixi als presos perquè "si están relajados, los jabones salen mucho mejor".

Aquesta insultant i patètica tira còmica va ser publicada en el suplement juvenil "No"  del diari "Página 12" el passat Dijous 19 de Gener, el dia abans de la commemoració del septuagèssim aniversari de la Conferència de Wannsee, on els jerarques nazis van reunir-se per a debatre sobre l'extermini de les comunitats jueves d'Europa. Òbviament, les principals institucions i representants de les comunitats jueves argentines, com per exemple la DAIA o la AMIA, han expressat la seva indignació i protesta davant la insultant caricatura de Sala i han demanat no sols una una disculpa per a sortir del pas (com la que va donar Página 12 en una escueta nota el passat Dissabte dia 21) sino una explicació tant del diari com del dibuixant. 

Per la seva banda, Gustavo Sala, en declaracions al Canal 26, va provar d' excusar-se i demanar disculpes afirmant que ell només volia caricaturitzar a David Guetta, a les grans icones del rock i als seus seguidors en clau d'humor negre, utilitzant "estereotipos que están muy marcados en la consciencia colectiva". Seguidament va afegir que "No tengo problemas en pedir disculpas porque no hubo mala leche ni busqué lastimar a nadie, es humor negro, jodido, es una tira mediocre con un remate tonto" (Minutouno.com i Página 12).

Però dóna la casualitat que plou sobre mullat. Aquesta no va ser la primera caricatura de Gustavo Sala on banalitzava i feia conya amb l'antisemitisme nazi. Resulta que ara fa un any, en una tira còmica publicada al mateix suplement de 'Página 12", Sala va dibuixar una historieta que porta el ridícul títol de "El sillón en el que si te sientas sos nazi", on un personatge anomenat Luís Roldán es troba amb uns jueus i els ofereix diners i un sandwitx. Posteriorment, el protagonista seu a la butaca i té unes ganes terribles de perseguir als jueus. Finalment, la butaca afirma entre rialles que "desde que se sentó Hitler no me divertía tanto" (Itón Gadol). Per tant, Gustavo Sala no només és un provocador i un oportunista, que ha banalitzat la Shoah per a aconseguir el seu moment de fama gràcies a la polèmica generada per la seva caricatura, sinó que es tracta d'un antisemita que ha banalitzat l'antisemitisme nazi i la Shoah en diverses tires còmiques. A més a més, la seva caricaturització dels jueus lletjos i amb els nassos aguilenys i ganxuts, és molt semblant a les caricaturitzacions de la judeofobia clàssica.

Per a posar el punt i final, ens podríem formular la pregunta de si es pot fer conya amb la Shoah o amb altres grans matances i genocidis? Penso que no perquè la llibertat d'expressió no pot servir d'excusa o pretext per a banalitzar el patiment de les víctimes de la barbàrie. No trobo gens còmica o graciosa la discriminació de milions de persones durant anys només perquè els nazis els consideraven "infrahomes", la seva reclossió massificada en Ghettos insalobres, el seu posterior trasllat durant dies en vagons de bestiar -sense gairebé aigua i menjar- cap als camps d'extermini i  la mort de la gran majoria de les víctimes de l'odi nazi a les cambres de gas a les poques hores de la seva arribada als camps o per extenuació física després de setmanes o mesos de dur treball com a mà d'obra esclava dels seus botxins. No hi ha res còmic o humorístic en el patiment de milions de persones i el seu assessinat sistemàtic durant la Shoah.

En conclussió, Gustavo Sala és un provocador i un oportunista perquè ha aconseguit el seu moment de fama frivolitzant amb el patiment de milions de persones durant la Shoah i amb el patiment dels seus familiars que van sobreviure a la barbàrie nazi, però també és un antisemita perquè la seva caricatura no es fruit d'un error puntual per ignorància ja que Sala és reincident amb les seves caricaturitzacions dels jueus i amb la banalització del antisemitisme nazi en les seves historietes.

Avraham Grant, el Partizan de Belgrad i les mesures discriminatòries del govern de Dubai.

Grant en un entrenament recent amb els seus jugadors del Partizan de Belgrad. Font: Mondo.rs

El passat Dissabte ho vaig llegir en una notícia breu de futbol internacional a l'edició de paper del diari Mundo Deportivo, però no he aconseguit localitzar-la en la seva versió digital. Aquesta notícia és una bona mostra de la discriminació que pateixen els ciutadans israelians a la majoria de països àrabs només pel fet de ser israelians i jueus. En aquest cas, la víctima de la discriminació ha estat l'entrenador de fútbol, Avraham Grant, un tècnic amb una gran experiència a la Primera Divisió israeliana i a la Premier League anglesa (subcampió de la UEFA Champions League amb el Chelsea londinenc la temporada 2008-9), que recentment ha estat contractat pel Partizan de Belgrad serbi en substitució d'Aleksandar Stanojevic. (UEFA.com).

Doncs bé,  al igual que havia passat en els darrers anys, aprofitant l'aturada hivernal de la lliga serbia de futbol, Grant i seus jugadors havien de realitzar un petit stage de pretemporada a Dubai, però ha estat imposible per la negativa de les autoritats de Doha a concedir-li el visat d'entrada a Grant perquè el petit emirat àrab no reconeix a Israel ni hi té cap tipus de relació. Davant d'aquesta situació desagradable, segons van informar ahir diversos mitjans de comunicació serbis, la directiva del Partizan ha cancelat la pretemporada a Dubai i ha optat per realitzar-la a Israel entre el pròxim 25 de Gener i el 8 de Febrer. De fet, els directius de l'equip blanc i negre ja estarien negociant la celebració de partits amistosos amb equips russos, ucraïnesos o israelians, com per exemple el Maccabi de Tel Aviv. (Mondo, traducció de Google del serbi al anglés).

Vet aquí la diferència entre la propaganda i la realitat sobre el terreny. El govern israelià es acusat sovint en els nostres mitjans de comunicació de practicar una política discriminatòria i d'Apartheid amb els palestins, però en realitat els discriminats són els ciutadans israelians per molts governs àrabs i una bona prova la tenim en el fet de que al entrenador d'un equip serbi de futbol li han denegat el visat d'entrada a Dubai només pel fet de ser jueu i israelià.

¿Pinzellades antisionistes? No; Pinzellades antisemites.

Ahir vaig tenir l'oportunitat de llegir aquest interessant article del periodista Lluís Foix a La Vanguardia i estic d'acord amb les seves afirmacions sobre el descrèdit de l'esquerra socialdemòcrata i el sorgiment amb força de moviments populistes, xenòfobs i euroescèptics en molts socis europeus de la UE, com per exemple Hongria o Bulgaria. Ara bé, crec que cal una puntualització. Lluís Foix afirma que:

Los vientos que soplan en Bulgaria, Rumanía y Chequia no son muy favorables a la UE. Un clima de nacionalismo extremo, con inquietantes pinceladas antisionistas o antigitanas, se detecta en varios países que formaron parte del pacto de Varsovia.

Des del meu punt de vista penso que les pinzellades que s'estan donant a Hongria Romania, Bulgaria o la República Txeca certament són antigitanes, però no són antisionistes (de critica a Israel o fins i tot de negació d'aquest estat a existir) sinó que són obertament antisemites. En casos de partits com el Jobbik hongarès quedà ben clar perquè molts dels seus membres han estat relacionats amb organitzacions paramilitars d'ultra dreta, antigitanes, xenòfobes i antisemites, com per exemple la Magyar Gárda o la Associació de Guardies Civils per a un millor futur. Per tant, res de pinzellades antisionistes sinó més aviat obertament antisemites.   

"Una nació per a un nou Holocaust".

Ara fa gairebé un any es van iniciar les protestes a Egipte contra el règim dictatorial presidencialista de Hosni Mubarak. Durant aquests dotze mesos els nostres mitjans ens han informat a bastament sobre temes d'actualitat com les manifestacions contra el règim de Mubarak, la transició democràtica a Egipte, la violència patida per la comunitat copta i el seu recel cap als partits islamistes, i del més que previsible èxit electoral (ens trobem en la tercera fase de les eleccions legislatives) de les forces islamistes, tant del Partit de la Llibertat i la Justícia (vinculat als Germans Musulmans) com del partit salafista Al-Nour. Però hi ha un aspecte que ha estat ignorat i apenes ha passat de puntetes pel nostres mitjans de comunicació: l'antisemitisme existent a la societat egipcia durant les protestes a Tahrir i en el nou egipte post Mubarak.Una mostra d'aquest antisemitisme rabiós la tenim en un partit de la pasada lliga egipcia de futbol disputat al Caire. Els ultres de l'equip local exhibeixen pancartes on es pot llegir: "fuck Israel", banderes palestines i una enorme pancarta negra amb lletres blanques on es pot llegir "Una nació per a un nou Holocaust" en anglès. Podeu veure el següent video 'pujat' a Youtube pels propis ultres del Zamalek:

Lamentablement, l'antisemitisme està molt arrelat a la societat egipcia i no sols entre fonamentalistes islàmics radicals. Cal tindre present que aquestes imatges del vídeo són anteriors a la temptativa d'assalt de l'embaixada israeliana al Caire del passat mes de Setembre, en el context d'un seguit de manifestacions organitzades cada divendres  principalment pels Germans Musulmans i els salafistes egipcis amb el pretext de protestar per la mort de cinc policies fronterers egipcis al Sinaí el passat 18 d'octubre en el context de la persecució del comando terrorista palestí que havia causat aquell dia vuit morts i 29 ferits a les proximitats del centre turístic d'Eilat, al Mar Roig.

Comentaris antisemites de Jordi Carreras (president de les joventuts de UCD al Berguedà) a la xarxa social Twitter.

Jordi Carreras, el president de les joventuts de Unió Democràtica de Catalunya a la comarca del Berguedà i tercer tinent d'alcalde de la població de Guardiola de Berguedà, recentment va fer una sèrie de comentaris racistes i xenòfobs a través de Twitter segons han denunciat les Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC), que han demanat a CIU i a les joventuts de UDC que lluitin contra la xenofòbia i el racisme (e-notícies.cat).

Tanmateix, em sorprèn que no és mencioni el clar antisemitisme d'un dels tuits d'en Jordi Carreras:

"M'han deixat de seguir 8 o 9 persones amb un plis. O són jueus o no lo entiendo".

Carreras també va dirigir comentaris despectius contra els musulmans i contra les dones extrangeres víctimes de la violència de gènere, però repeteixo que em sorprèn que a E-notícies no hagin dit res de res del seu comentari antisemita.  Sigui com sigui, es lamentable que una personalitat pública i amb càrrecs com el sr. Carreras realitzi aquest tipus de comentaris xenòfobs, racistes i antisemites.

La UNESCO i El govern espanyol han subvencionat una revista infantil palestina on es lloa a Hitler perquè va assassinar jueus.

El Comitè Nacional per a l'Educació, la Cultura i les Ciències de l'OLP subvenciona una revista educativa infantil, "Zayzafuna", de tirada mensual, que vol representar tant els valors educatius dels seus editors com oferir una 'finestra oberta a la ment' per a incentivar la participació dels seus joves lectors. Si bé és cert que la major part del seu contingut té finalitats educatives i resalta valors com l'afició per la lectura, els valors familiars o l'encoratjament als joves per a que participin en la construcció d'una societat palestina democràtica, cal aclarir que la revista també inclou articles amb contingut antisemita, de negació del dret d'Israel a existir i fins i tot articles i poemes on s'encoratja als joves a fer la Jihad contra Israel i esdevenir Shahids (màrtirs) per Palestina i per Allah, convertint així els terroristes en herois nacionals entre els nens i joves palestins.

Un dels articles que més bé plasma aquest contingut d'adoctrinament en l'odi contra els jueus i  l'estat d'Israel va ser públicat en el número de la revista corresponent al passat mes de Febrer. Es tracta d'un relat escrit per una nena palestina on descriu un somni en el que es reuneix i dialoga amb quatre personatges històrics que admira: el matemàtic persa Al Kwarizmi, l'escriptor egipci Naguib Mahfouz, Saladí i el führer nazi Adolf Hitler:

I turned to the next door; there Hitler awaited me. I said, 'You're the one who killed the Jews?'
He said: 'Yes. I killed them so you would all know that they are a nation which spreads destruction all over the world. And what I ask of you is to be resilient and patient, concerning the suffering that Palestine is experiencing at their hands.'
I said [to Hitler]: 'Thanks for the advice.'

Podeu llegir tot el relat en anglès a la web Palestian Media Watch).

Doncs bé, en una entrada del blog Harry's Place (citada a La Fusión), hom pot llegir que aquesta revista també està subvencionada per la UNESCO I pel MDG Achievement Fund, una fundació humanitària de les Nacions Unides que rep calerons del govern espanyol. Res de nou. No és el primer cop que el govern Zp finança a fundacions humanitàries i ong's que participen en campanyes palestines de demonització-deslegitimació d'Israel. De fet, el passat mes de Gener els mitjans de comunicació espanyols van publicar que  en un anunci de la televisió palestina on es demanava el boicot als productes israelians es podien veure com el logotip de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), que depèn del ministeri d'afers exteriors. Com ja van denunciar llavors en una brillant entrada els amics de Hasbara-ts, el govern espanyol del PSOE ha realitzat durant els darrers anys una guerra bruta contra Israel a base de subvencions:

".El govern espanyol practica una curiosa modalitat de guerra freda. Mentre diu defensar l’aliança de les civilitzacions manté una guerra bruta contra Israel a base de subvencions que en res contribueixen a l’apropament de les parts, el diàleg i l’ajut real a la població palestina. Pel contrari, mitjançant l’ajut indiscriminat a organismes palestins opacs i fent servir com escut ONGs manifestament antiisraelianes generosament subvencionades du a terme una política de confrontació i d’injerència que consideraria del tot intolerable si el cas fos invers."

Esperem que el nou govern espanyol del PP talli les subvencions a aquesta xarxa de fundacions, ong's i organitzacions, que només tenen com a finalitat el finançament de projectes per a deslegitimar a Israel, caient en ocasions en clares postures judeofòbiques, com ha estat el cas de la fundació MDG Achievement Fund i la seva aportació econòmica a la revista Zayzafuna.

Per altra banda i per concloure, no em sorprèn gens que la UNESCO financiï aquest tipus de publicacions amb continguts antisemites i deslegitimadors d' Israel. I no només per la seva acceptació com a nou membre de la candidatura palestina de manera unilateral de fa un parell de mesos. De fet, des de fa anys, la UNESCO es dedica a reescriure la història (acceptant la visió àrabo-palestina de manera acrítica) i a negar els vincles existents entre el poble jueu i la Terra d'Israel, especialment sobre els registres arqueòlogics que es troben a Jerusalem o als territoris de Cisjordània (Judea i Samaria) En aquest sentit us recomano la lectura d'aquest article publicat la passada setmana al Yedioth Aharonot. 

Actualització (22/12/2011): segons informa avui el Jerusalem Post, el director de relacions internacionals del Centre Simon Wiesenthal, Shimon Samuels, ha dirigit una carta de protesta a la directora general de la UNESCO, la sra. Irina Bukova, per a protestar i exigir-li que la UNESCO deixi de subvencionar la revista Zayzafuna per haver publicat materials laudatoris de Hitler, presentant-lo com un mòdel a seguir per a la joventut palestina.
   

"Mort als jueus i mort a Amèrica".

Fragments d'un sermó o "jutba" des d'una mesquita de Gaza retransmès en directe pel canal de televisió "Al-Aqsa TV", afí al Hamàs, el passat Divendres 2 de Desembre:

Vet aqui un dels principals obstacles per a la pau entre israelians i palestins: l'adoctrinament en l'odi contra els jueus, contra Israel i contra Occident que la societat palestina rep dels seus propis dirigents, en aquest cas els del Hamàs. Aquest tipus d'adoctrinament, característic en règims totalitaris com el del Hamàs a Gaza, hauria de ser denunciat per governs, ong's o grups i organitzacions afins a la defensa dels drets humans, però, desafortunadament, tret de comptades excepcions, regna un silenci còmplice amb el terror.

Deshumanització d'Israel a la televisió palestina: Israel representat com un escorpí despreciable i egocèntric.

Font: Palestinian Media Watch (Palwatch.org).

pintades judeofòbiques reben als assistents a les jornades del IV Seminari Internacional sobre Antisemitisme.

Ho podeu llegir al blog de la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya (FCJE). Desgraciadament, aquest tipus d'esdeveniments cada cop em sorprenen menys.

Antisemitisme a Facebook: resorgeix en varies ocasions el grup "Kill a Jew".

Les xarxes socials, com Facebook, Twitter o altres similars, són una nova eina per a difondre missatges d´odi contra l´estat d´Israel i contra el poble jueu. Segons recull el Jerusalem Post, ahir Diumenge, David Cookson, un ciutadà nordamericà, va crear un nou grup a Facebook, on convidaba a altres usuaris de la xarxa social a matar a un jueu com al principal esdeveniment del dia. Aquest nou grup, que ja havia estat eliminat en varies ocasions en els darrers dies, tenia com a emblema una esvàstica i en pocs minuts els seus usuaris van escriure tot un plegat de terribles missatges d´incitació al assassinat de jueus com per exemple "I can´t wait to rape the dead baby jews". També van "penjar" cites del führer nazi Adolf Hitler i fotografies de cossos apilats de víctimes de la Shoah. Tanmateix, en unes poques hores, molts usuaris israelians de la xarxa van expressar la seva indignació pel contingut del mencionat grup. o ridiculitzant a Cookson i als seus seguidors. En opinió del fundador de les JIDF (Forces de Defensa d´Israel a Internet), David Appletree, les incitacions de l´odi anti-jueu són bastant habituals a Facebook i no s´està fent prou per a aturar-les.

Antisionisme políticament correcte desde l´escola...

Us imagineu que nens de primària d´escoles d´arreu de l´estat espanyol inunden de cartes a l´embaixada de Turquía a Madrid com a protesta per l´ocupació turca d´un terç de l´illa de Xipre desde l´any 1974? No sembla gaire llògic, oi? Doncs resulta que això si passa amb Israel però amb l´agravant que molts dels comentaris d´aquestes cartes o postals de protesta , dirigides al ambaixador d´Israel, el sr. Raphael Schultz, plasmen vells tòpics antisemites de tota la vida com per exemple "els jueus maten per diners" o d´altres més "políticament correctes" com "evaqueu el país dels palestins i marxeu algun lloc on us acceptin".

Ja ho he dit altres cops i ho repetiré sempre que faci falta: aquesta postura antisionista i acríticament pro-palestina no ajuda pas a resoldre el conflicte israelo-palestí per víes diplomàtiques, al contrari: és contraproduent i de retruc pot fins i tot legitimar els actes obertament judeofòbics. Si voleu llegir la notícia del diari israelià Ha´aretz en la seva edició anglesa, cliqueu aquí.

Font: Ha´aretz.