Creuant una perillosa línea vermella

Ho acabo de llegir al blog Sobre Israel opinamos todos i encara estic al.lucinant. Ahir, en una sessió del parlament europeu, Antonio Masip, representant del PSOE va intervindre amb les següents paraules:

Israel ha asesinado a unos héroes de la solidaridad humanitaria, de la generosidad y del altruismo. Animo al gobierno palestino a que realice la declaración unilateral de independencia dentro de las fronteras de 1967. Hay mucho todavía que investigar, Sra. Ludford, porque hay mucho que juzgar, y condenar, aún más allá de la resolución que vamos a votar mañana. Antes o después, tendríamos que alentar la creación de un tribunal moral, de prestigio, frente al estado violento y agresivo de Israel, que da pasos contrarios a la paz. Un tribunal quizá del tipo que en su día fue el tribunal Russell de crímenes de guerra.

Doncs no senyor. S´equivoca el sr. Antonio Masip (a la foto abraçant a Zp). Els components del Mavy Màrmara no eren pacifistes moguts per motius humanitàris sino jihadistes turcs i d´altres païssos del món àrab-islàmic amb la finalitat de obrir una nova vía marítima per al rearmament del Hamas. Van fracassar amb el seu objectiu però la seva maniobra ha esdevingut un èxit mediàtic i això ha estat així per tota la tergiversació del asumpte de la "flotilla de la Libertad" que em pogut observar en la premsa europea a les darreres setmanes. De fet, les declaracions del sr. A. Masip en són un exemple perque es limiten a plasmar la versió oficial que ens han venut els mitjans de comunicació, on suposats humanitaris pacifistes van ser abordats i assassinats per l´excèrcit israelià en una nova acció d´"ús desproporcionat de la força".  Però no. Ni eren pacifistes, ni tenien fins humanitaris, ni ens trobem davant d´una acció amb un clar "ús desmesurat de la força". S´havia d´evitar que els jihadistes arribessin a Gaza i es va aconseguir. Lamentablement, es van perdre vides humanes però la violència dels jihadistes turcs al atacar els soldats que van interceptar el vaixell està fora de tot dubte. Els soldats, veient que la seva vida corría perill, van obrir foc contra els seus agressors per a evitar correr la mateixa sort que un parell de reservistes que foren brutalment linxats i gairebe trossejats pels carrers de Ramallah al Octubre del 2000.

Per altra banda, els mitjans menteixen amb el tema del embargament a Gaza i secunden totalment la propaganda del Hamas sobre una crisi humanitària a la Franja. El Hamas vol acabar amb l´embargament per a tenir una nova vía marítima de reaprovisionament de les armes iranianes enviades vía Siria. Recordeu el cas del vaixell Karin-A al any 2002, quan la marina israeliana va interceptar un vaixell amb un carregament d´armes adquirit per l´ANP i pagat amb subvencions europees (que sobre el paper s´havien d´haver destinat a construir vivendes de protecció oficial). Per tant, no és una qüestió humanitària sinó d´evitar el rearmament del excèrcit d´un govern que no reconeix el dret a existir del seu veí i que durant els darrers anys, especialment a partir de la retirada israeliana de la Franja a l´agost del 2005, ha bombardejat el sud del Neguev amb milers de missils Qassam dirigits contra població civil.

De fet, parlant clar, hem de dir que Israel ha d´afrontar un terrorisme brutal i les amenaces contra la seva mera existència segueixen vigents a dia d´avui. Per si algú en dubta, només cal recordar que el dictador Mahmoud Ahmadineiad ha amenaçat amb borrar a Israel del mapa en moltes ocasions en els darrers anys. El seu govern ha patrocinat conferències amb el pompós títol de: "the world without Zionism" o ha negat reiteradament la Shoah, patrocinant també cicles de conferències negacionistes o concursos de caricatures de la mateixa temàtica, és a dir, negació del Holocaust i promoció d´un inexistent "genocidi del poble àrab-palestí". A més a més, la República Islàmica d´Iran està rearmant als seus satèl.lits regionals (Hamas, Hezbollah) amb armes cada cop més destructives per a utilitzar-les en un futur conflicte contra l´estat d´Israel. Davant d´aquesta terrible amenaça, el govern israelià no pot adoptar una postura bonista i complaent - com agradaría als governs i a la opinió pública europea - perque la vida dels seus civils està en joc i cap govern pot permetre´s jugar amb la vida dels seus ciutadans.
 

Europa té unes necessitats estratègiques, energètiques i la seva mera existència no està amenaçada i per això la seva diplomacia pot duur a terme aquesta política apaciguadora amb els règims que no volen la pau amb Israel i no volen la seva retirada dels territoris en disputa sino el que volen és la seva destrucció, ja sigui per vía violenta (Hezbollah, Hamas, Iran) o per la seva substitució en favor d´un suposat e idealitzat estat binacional. (moltes veus dins de la ANP i dels pseudo-pacifistes europeus). Entenem doncs la postura de la opinió pública i de la classe política europea, però també entenem que el govern israelià ha de fer tot el possible per a salvaguardar la vida dels seus ciutadans,  com per exemple el bloqueig marítim a Gaza per a evitar el rearmament del Hamas, encara que les seves decissions no agradin a Europa.

Per a finalitzar, un últim apunt. el fet de que els fets es tergiversin, que jihadistes siguin presentats com a pacifistes i que és demonitzi a l´únic estat demòcratic de la regió, és preocupant perque amb aquesta postura irresponsable - i més si ve d´un polític europeu com és el cas - s´està atiant la Israelofòbia i de retruc la judeofòbia, les agressions patides per ponents israelians a Madrid la pasada setmana o l´èxit dels boicots contra Israel - ja sigui amb pressió o sense dels lobbys anti-israelians - en són una bona mostra.

Les conseqüències del bonisme: noves flotilles i posibilitats d´una nova intifada.

Ja desde fà temps venim avisant que el bonisme acríticament pro palestí dels mitjans de comunicació (com per exemple  amb la seva cobertura del tema de la flotilla o amb la publicació de tendenciosos articles d´opinió, com el del batlle de Madrid, Alberto Ruíz Gallardón, publicat ahir al País) i de la diplomacia europea més aviat són un destorb que una ajuda per a incentivar el procés de pau entre israelians i palestins. De fet, com a conseqüència de l´èxit mediàtic de la flotilla jihadista turca ara el govern iranià ha decidit enviar dues noves flotilles humanitàries cap a Gaza: la primera va salpar anit i la segona ho farà el pròxim divendres. Segons fonts iranianes, les flotilles porten aliments, ciment (per a la reconstrucció dels camps militars del Hamas a Gaza) i joguines. Tanmateix, al igual que va passar amb la "flotilla de la Llibertat", els seus objectius no són humanitaris sinó polítics: obrir una vía marítima d´aprovisionament i de rearmament per al Hamas i aconseguir la demonització d´Israel en l´esfera internacional, presentant als soldats israelians com els agressors d´una colla de pacifistes desarmats en missió humanitària. Però el bonisme de la diplomacia europea i nordamericana, implacables amb Netanyahu i totalment acrítics amb el terrorisme o les incitacions a l´odi per part de les autoritats palestines, també han envalentonat al govern "moderat" de Salam Fayyad i de Mahmoud Abbas, que no dubten a utilitzar el logo de la UE en els seus mitjans de comunicació per a proclamar als quatre vents que Haifa (ciutat del nord d´Israel) és una ciutat costanera palestina en el context d´un concurs televisiu. A continuació el vídeo:

A més a més, en mitjans pro terroristes ja es parlava desde feia temps que l´ANP estava planejant una nova intifada si fracassen les negociacions de pau o una mena de "marxa verda" cap als territoris israelians situats dins de la línea verda i vet aquí que el passat Dilluns al matí fou assassinat un policia israelià a la localitat d´hebron (Judea i Samaria), quan el seu vehicle va ser tirotejat per terroristes d´una organització desconeguda fins al moment, els "Màrtirs de la Flotilla de la Llibertat", que ahir van reivindicar l´atac terrorista.

En conclussió: la postura bonista de la diplomacia europea - escenificada per presidents com  el del govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero - no són un suport a les negociacions de pau, sinó que més aviat serveixen per a donar més força als radicals i fer creure als liders palestins que amb l´ús de la força es poden obtenir més resultats que amb les negociacions amb el veí.  

Reuters truca les fotos per a demonitzar a Israel.

Jihadistes de l´ong turca IHH van fer fotos dels soldats israelians agredits durant l´operació antiterrorista contra la "flotilla de la pau" del passat Dilluns a la matinada. Les fotos han sortit publicades a la premsa turca, al diari oficialista "Hurriyet", i també les ha publicat recentment Associated Press (AP). Tanmateix, la Agència de prensa Reuters, seguint amb aquesta tendència políticament correcta de demonitzar a Israel no ha dubtat en manipular una de les fotos per a esborrar un ganivet de les mans d´uns dels "pacifistes" turcs. Observem en primer lloc la foto del diari turc "Hurriyet":

Observem a continuació la foto publicada per Reuters i veurem seguidament que el ganivet per  art de màgia ha desaparegut, tatxan!!:

Els "pacifistes" de la floteta de la pau eren aspirants al martiri sino arribaven a Gaza

Mentres els mitjans de comunicació catalans i espanyols fan el ridicul afirmant que els soldats israelians van masacrar o van fer un ús desmedit de la força contra pacífics activistes que només pretenien portar ajuda humanitària a Gaza, els  islamistes d´arreu del món es deuen estar felicitant de l´èxit de la seva propaganda i deuen al.lucinar amb el bonisme dels mitjans de comunicació europeus i també dels seus polítics, incloent també als diputats del parlament català. De fet, ja desde el mateix instant que la flota jihadista va salpar, els seus col.legues de la Jihad ja van deixar clares les seves intencions d´atacar violentament als soldats (fins al martiri si cal) si aquests intenten impedir que la "flota de la pau" arribi a les costes de Gaza. Ho podeu veure en aquest video del passat divendres de la televisió pública del Hamas, Al-Aqsa TV.


Però si aquest testimoni no és prou convincent, escolteu els càntics de "mort als jueus" que cantaven molts dels islamistes turcs i d´altres païssos del món àrab-islàmic el passat Divendres quan la flota va salpar de terres turques. Les imatges són de la mediàtica cadena televisiva en llengua àrab, Al-Jazeera:



Per últim, cal recordar que el govern islamista de Recep Tayyip Erdogan va donar suport i cobertura logística als jihadistes d´arreu del món àrab (egipcis o jordans dels germans musulmans, iemenites, sirians, saudís, palestins del Hamas, libanesos del Hezbollah i fins i tot palestins amb pasaport israelià o àrabs israelians) i als seus socis pseudo-pacifistes europeus i occidentals. I cal recordar-ho bé perque aquest govern radical i extremista, partidari d´un Iran nuclear, és un dels principals socis del projecte estrella de la política internacional del govern Zp, la ingènua i bonista "Alianza de Civilizaciones", un projecte absurd, que a més a més de suposar una important despesa de l´erari públic només serveix per a donar legitimitat al terror i al jihadisme palestí com internacional amb l´excusa d´un enteniment de civilitzacions i d´entesa entre els pobles. 

Es veu que aquest no és pas un mur del Apartheid, sinó un mur altament solidari i desitjable...

Segons informa el diari Ha´aretz, ahir el govern egipci va iniciar la construcció d´un mur subterrani per a evitar el tràfic d´armes, d´explosius i de tot tipus de productes pels tunels clandestins que comuniquen la frontera gazano-egipcia al pas de Rafah. Segons fonts egipcies consultades pel Ha´aretz, el mur d´acer tindrà una llargària de 10 kilómetres i una alçada d´uns treinta metres i serà impossible de destruir-lo o de fondre´l.

Doncs bé, pels pacifistes new age europeus aquest és un mur "solidari i altament desitjable", no és pas un mur "del apartheid i criticable" com el vallat israelià a Cisjordània. En fi... el doble raser dels grups pseudo-pacifistes i dels pro palestins amb kufiah al coll, samarreta del Che i VISA a la cartera és prou clar: les seves critiques només van dirigides contra Israel i els Estats Units, quan els "culpables" són governs àrabs o islàmics doncs es fan els suecs i aquí no passa res...

Apunt: a més a més d´evitar el contrabandeig d´armes o de qualsevol altre tipus de producte, el govern egipci també ha construït el mur per a evitar el contacte dels germans musulmans egipcis amb els terroristes del Hamas. No cal oblidar que els segons van nèixer com una branca de la germandat musulmana egipcia a la Franja de Gaza. De fet, el fonamentalisme islàmic no només és una amenaça seriosa per al govern israelià, sinó també per a tots els governs àrabs de la regió aliats dels EEUU, com per exemple la monarquia jordana o el govern presidencialista egipci encapçalat per Hosni Mubarak.

Font: Guysen International News.

Una nova rucada de l´"Aliança de civilitzacions": l´any vinent a Al-Quds"

El passat Dimecres, diputats de gairebé totes les formacions polítiques representades al congrés, van reunir-se a la mencionada camera en un aplec del intergrup parlamentari per Palestina i van acabar la reunió desitjant que l´any vinent pugui celebrar-se a Al-Quds, la "capital de Palestina". No cal mencionar que, en aquest acte, van participar parlamentaris de totes les formacions polítiques, com per exemple el PSC-PSOE, IU- IC verds, PP, CIU, PNV, BNG,...

De fet, no em resulta sorprenent. Aquest tipus de demagogía és molt afí a la idea d´"Aliança de Civilitzacions" defensada pel govern d´en José Luís Rodríguez Zapatero. Ara bé, una sugerència pels super seguidors més "hooligans" de la causa palestina: ara que s´apropien i palestinitzen una de les sentències més conegudes del Séder Pesaj, els hi aconsello que no es conformin només amb això: aprofitant que s´apropa la festa de Janukà, poden dir que els macabeus eren els palestins de l´OLP i els soldats d´Antioc IV Epífanes eren els malvats i pèrfids sionistes... Segur que en els blogs i les webs de la xarxa d´enllaç amb Palestina ho publiquen tot seguit i es queden tan panxos...

Per altra banda, em sap molt de greu del que diré a continuació: cada cop penso que ideals tan nobles com pau, solidaritat, autodeterminació dels pobles,... són utilitzats per a justificar el terrorisme palestí per part d´uns polítics europeus excesivament dogmàtics desde el punt de vista ideòlogic o bé excesivament hipòcrites, com per exemple els polítics de determinats partits que afirmen ser amics d´Israel i després participen en aquesta mena d´actes sense cap tipus de vergonya. La classe política europea, amb el seu enfoc tan acríticament pro palestí, és més aviat part del problema que no pas de la solució del conflicte israelo-palestí.

Fonts: Cat-israel.org i Libertad Digital.

Suècia, Jerusalem i un anàlisi de la postura de la diplomacia europea

Ahir vaig poder llegir a l´edició digital del Jerusalem Post que, aprofitant el seu torn a la presidència europea, el govern suec vol incloure una resolució en el marc de la UE que reconegui Jerusalem Est com la futura capital de l´estat palestí en construcció. En principi, aquesta iniciativa tindría la finalitat de potenciar el paper de la UE com a intermediària en el procés de pau israelo-palestí. Tanmateix, el ministeri d´afers exteriors israelià va emetre ahir un comunicat, que serà publicat pròximament, on indica que aquesta resolució pot ser més perjudicial que beneficiosa en aquest important rol que la UE vol jugar al pròxim orient.

Segons va informar recentment el diari israelià Ha´aretz, els parlamentaris suecs estan pressionant perque la seva resolució de la partició de Jerusalem sigui debatuda durant la propera trobada mensual dels ministres europeus que tindrà lloc a Brusel.les.

En declaracions d´un diplomàtic israelià, des del punt del seu govern es desesperant que aquesta crida per a reconèixer a Jerusalem Est com a capital del futur estat palestí no va acompanyada d´un reconeixement de la Jerusalem occidental com a capital de l´estat d´Israel. A més a més, va afegir que aquest tipus d´iniciatives europees trenquen l´equilibri que es suposa que ha de tenir un intermediari i perjudiquen més que beneficien al procés de pau i a una solució dialogada i basada en els dos estats. Segons el mencionat funcionari, Europa hauria de pressionar als dirigents palestins perque s´asseguin a la taula de negociacions però amb aquest tipus d´iniciatives s´aconsegueix justament el contrari.

Reflexió personal: és cert el que afirma el diplomàtic israelià. Aquesta iniciativa sueca, promoguda pel seu ministre d´afers exteriors, Carl Blidt, cal enmarcar-la en el context de les pressions dels liders de l´ANP per a aconseguir imposar la seva agenda - la paralització de la construcció dels assentaments a Judea i Samaria (Cisjordània) - com a pas previ per a participar en les negociacions de pau amb el govern Netanyahu. Com ve sent habitual a les darreres dècades, la diplomacia europea ha assumit com a propi i de manera acrítica el discurs palestí i vet aquí les mencionades pressions dels parlamentaris suecs perque els ministres de la UE acceptin la seva resolució sobre la partició de Jerusalem.

Caldria emperò preguntar-se el per què d´aquesta postura acríticament pro palestina i gens objectiva. Doncs bé, des del meu punt de vista, desde mitjans dels anys setanta, la diplomacia dels païssos que integraven l´antiga C.E.E. van decidir adoptar una postura totalment pro-àrab en l´escena internacional, bàsicament per dos grans factors:

1 - Evitar que la lliga àrab i la OPEP utilitzessin el petroli com a arma estratègica contra els païssos de l´Europa Occidental. En aquest sentit, cal recordar que aquesta postura va ser adoptada pels païssos àrabs e islàmics després de la guerra de Iom Kippur i el seu resultat va ser la terrible crisi econòmica que va afectar a l´Europa Occidental durant bona part de la dècada dels setanta degut a l´encariment del preu del petroli i a la dependència que l´economía europea tenia i té de les importacions a bon preu d´aquesta font energètica.

2- Evitar el terrorisme islàmico-palestí en territori de l´Europa Occidental. Desde finals dels anys 60 i durant la major part de la dècada següent, amb el suport de grups terroristes d´extrema esquerra europeus (Bader Meinhoff, Brigate Rosse...) i d´altres païssos del món, com per exemple l´Excèrcit Roig japonès, les organitzacions terroristes palestines, vinculades o no a la OLP, van duur tota una campanya de terror contra interessos israelians i jueus a bona part del món i obviament a Europa Occidental. Eren habituals els segrests d´avions i el seu desviament cap a les seves bases de Jordània, Liban o altres indrets del món àrab amb la finalitat de demanar al govern israelià l´alliberament de terroristes empresonats a Israel a canvi dels hostatges que mantenien retinguts. Però, obviament, el millor exemple de l´onada terrorista d´aquells anys va ser el segrest i assassinat de dotze atletes israelians durant els jocs olimpics de Munic de l´any 1972. La diplomacia europea estava molt preocupada per aquests actes de terrorisme al sòl dels seus païssos i aquest també va ser un factor de pes per a que la diplomacia de la CEE decidís finalment adoptar aquesta postura pro-àrab i acriticament pro palestina.

També caldria veure altres factors com els ideològics, ja que bona part dels partits socialdemòcrates europeus en aquell moment van donar validesa a la propaganda soviètica sobre el conflicte israelo-palestí (els partits comunistes ja ho havien fet abans), o els socio-demògrafics, doncs la població àrabo-musulmana a Europa no ha parat d´augmentar i avui dia són una de les principals minories en molts païssos de la UE, com per exemple a França.

Doncs bé, tenint en compte aquests factors, no ens ha de sorprendre que Iassir Arafat, el lider de l´OLP, fós rebut com un cap d´estat a Europa per presidents com l´austriac Bruno Kreisky o el francès François Mitterrand ja desde finals dels anys setanta e inicis del vuitanta. Tampoc ha de ser motiu de sorpresa el fet de que la diplomacia de l´antiga C.E.E. presionès a Menahem Beguin o a Yitzjak Shamir perque iniciessin negociacions amb l´OLP quan aquesta no reconeixía ni sobre el paper el dret de l´estat d´Israel a existir i a la Carta Nacional Palestina defensava la seva destrucció. I obviament tampoc no ens sorprenen les postures acriticament pro palestines que els polítics europeus han adoptat en els darrers anys, ni la generosa financiació amb milions de dòlars i euros a l´ANP, ni la criminalització del govern Sharon a bona part dels mitjans de comunicació europeus en el contexte de la segona intifada palestina. Ara bé, els polítics europeus han de saber que amb aquestes postures tant poc neutrals és molt difícil que puguin jugar un paper de pes com a intermediaris en el conflicte israelo-palestí.

PD - No vull acabar aquest escrit sense recomanar la lectura d´aquest magnífic texte sobre l´afer Jerusalem del blog Cat-Israel.org.

Font: Jerusalem Post.

La oreja de Van Gogh sionistes!!!

Recentment el conegut grup de pop rock basc "La Oreja de Van Gogh" va realitzar una gira per Israel de deu dies de duració amb actuacions a ciutats com Tel Aviv o Lod. Doncs bé, aquesta inofensiva gira, ha provocat la indignació dels "superprogres" i "antiimperialistes" de Rebelion.org, que acusen als membres de la banda de ser complices de l´ocupació israeliana a Palestina, d´ignorar el patiment del poble palestí i bla, bla, bla...

Reflexió personal a mode de conclussió: aquests "superguais" i "superprogres" d´extrema esquerra no dubten a fer el joc a tots els extremistes palestins haguts i per haver, i no contents amb això, amb el pretext de solidaritat envers el poble palestí i de l´antisionisme, no dubten a demanar el boicot contra les institucions israelianes o contra els productes israelians. Ara bé, d´entrada et diuen: el boicot està justificat per les polítiques dels governs israelians envers el poble palestí i bla, bla, bla. Fals! el boicot pretèn aïllar econòmicament, culturalment, diplomàticament, es a dir, a tots els nivells, a Israel independentment de quin partit governi i de quina sigui la seva política. La cançoneta del boicot ja la vam escoltar durant el govern laborista de Barak (1999-2001), el govern "likudnik" de Sharon (2001-2006), el govern kadima d´Ehud Olmert i ara amb Netanyahu. Durant aquests deu darrers anys, els governs israelians han fet generoses ofertes als liders palestins per a concloure el conflicte amb la creació d´un estat palestí a la Franja de Gaza i a més del 90% de Cisjordània, especialment a les cimeres de pau de Camp David (Juliol del 2000), Taba (Desembre del 2000 - Gener del 2001), la desconexió de Gaza (Agost del 2005) i a la darrera cimera d´Annapolis (Novembre del 2007). La resposta palestina ha estat sempre la mateixa: no!, acompanyada d´un increment de la violència terrorista (com per exemple amb l´inici de la guerra d´Al-Aqsa o amb el llençament massiu de missils Al-Qassam contra els kibbutzim i les ciutats del sud d´Israel). Tanmateix, tot això no compta per als "supermegaantiimperialistes" i "pseudopacifistes" que continuen com a lloros demanant el boicot contra Israel i desligimant a thothom qui no segueix els seus dogmes i les seves crides al boicot com ara li ha passat a la Oreja de Van Gogh.

Als membres del mencionat grup donostierra els hi vull dir: Kolhakavod!

El per què Barak passa d´Espanya

El periodista Jorge Marirrodriga ens explica que el bonisme en la política internacional del govern Zp s´està extenent a altres àmbits de l´administració pública, com per exemple l´excèrcit. En efecte, el passat Dimarts es va inagurar a Madrid un seminari sobre forces armades i comunicació, presidit per la ministra de defensa, Carme Chacón. En una de les taules rodones, un militar espanyol, que aspira al generalat i que va participar en tasques d´intel.ligència amb els soldats de la FINUL al Liban, va posar en dubte que el Hezbollah fós una organització terrorista i va elogiar la seva "política social", afirmant que era una peça clau en el manteniment de la seguretat a la zona. A més a més, i per acabar-ho d´arrodonir, al debat es va criticar durament a l´excèrcit israelià pel fet de violar l´espai aeri on opera el Hezbollah al sud del Liban (existeix una grabació on es recullen totes les afirmacions realitzades).

En opinió del mencionat periodista, el passat Dijous l´informe sobre el seminari va ser analitzat pel contingent espanyol de la FINUL i quan aquestes notícies van arribar a Jerusalem, el govern israelià va decidir cancelar la visita del ministre de defensa, Ehud Barak, a Espanya. Certament, existeix un compromís inesperat a Washington però es podia haver optat per l´aplaçament de la visita a Espanya, no per la seva cancelació.

Aclariments: fixeu-vos fins on arriba el bonisme i la confusió mental del militar espanyol que va alabar la "política social" del Hezbollah. Aquest personatge va confondre polítiques progressistes amb adoctrinament i control social. M´explico: les diverses organitzacions islamistes creen una àmplia xarxa d´escoles, dispensaris mèdics i ofereixen tota una serie de serveis als ciutadans que tenen sota el seu control. Tanmateix, aquesta tasca no es fà desde plantejaments progressistes de justícia social o de lluita contra les desigualtats, sinó des del punt de vista del adoctrinament (a les escoles) i del clientelisme (molta gent, per a poder beneficiar-se dels serveis, s´afilia a la organització). Doncs, mireu on arriba l´estupidesa - em dol dir-ho amb aquestes paraules - de determinats militars espanyols capaços de barrejar cols amb naps i confondre conceptes tan fonamentals. De fet, l´Islamisme mai ha estat una corrent progressista. El seu equivalent occidental serien els grups anti-liberals i defensors del Antic Règim que van sorgir durant el segle XIX per oposició a l´extensió del liberalisme polític i de les seves idees de igualtat de tots els ciutadans per tots els estats europeus.

Font: Sobre Israel opinamos todos.

Paraules buides d´en Zapatero a Damasc.

El president del govern espanyol, J.L. Rodríguez Zapatero, ha parlat avui a Damasc de la necessitat d´utilitzar el diàleg i de la convivència entre les diferents comunitats religioses com a eines per a resoldre els conflictes. D´entrada, res en contra. Un discurs amb un valors positius i tant de bó sempre es poguessin emprar les vies mencionades per Zp per a la ressolució dels conflictes. Tanmateix, és un discurs buit perquè el govern sirià - per ja no parlar del govern iranià o del Hamas a Gaza - no és precisament un mòdel d´estat dialogant i partidari d´emprar les vies diplomàtiques per a la pacificació de l´Orient Mitjà. Posem unes quantes dades sobre la taula:

1- El govern baazista sirià no ha dubtat en excercir tot un veritable protectorat al Liban durant vint-i-nou anys. De fet, el govern de Damasc tradicionalment ha defensat que el Liban forma part de la "Gran Siria" i sempre ha considerat que la independència libanesa va ser fruit de les maniobres del imperialisme europeu a la regió per a debilitar els interesos sirians. El protectorat del govern sirià sobre el Liban es va iniciar l´any 1976, en el contexte del desordre que imperava al país dels Cedres desde la primavera de l´any anterior quan es va iniciar la cruenta guerra civil que va assolar aquesta nació entre els anys 1975-1990. La fi de la guerra civil i el suport que el govern de Damasc va oferir als EEUU ia la seva qualició internacional durant la primera guerra del Golf contra el règim iraquià de Saddam Hussein va consagrar el protectorat de Damasc sobre el Liban. A més a més, amb la finalitat de mantenir la seva influència sobre la política libanesa, el govern baazista de Siria no ha dubtat en aliar-se amb la organització terrorista xi´ita Hezbollah i en fer assassinar als seus oponents, com per exemple el del primer ministre Rafic Hariri a Beirut el 14 de Febrer del 2005. Precisament, aquests magnicidi, la pressió internacional i les manifestacions que es van duur a terme a la capital libanesa per a mostrar el seu rebuig a la tutela siriana van provocar que finalment les tropes sirianes abandonessin el país dels cedres al mes d´Abril d´aquell mateix any. Però aquesta retirada no ha significat la fi ni de la injerència siriana en els afers interns libanesos ni dels assassinats dels seus oponents polítics. En efecte, mitjançant els grups opositors al govern de Beirut encapçalats pel Hezbollah, el govern de Damasc continua excercint la seva influència en la vida política del país veí.

2- Després de perseguir ferotgement als islamistes locals (serveixi com exemple la matança de germans musulmans a la localitat de Hama al desembre del 1982), el govern baazista de Damasc no dubta en aliar-se amb islamistes de fora, com per exemple el govern iranià, el Hezbollah al Liban o el Hamas palestí. En aquest sentit, cal recordar que la frontera sirio-libanesa ha estat utilitzada molts cops pel govern iranià per a rearmar al Hezbollah i que un dels principals liders del Hamas, Khaled Meeschal, viu tranquilament a la capital siriana, Damasc, i desde el seu plàcid exili dóna les instruccions als liders de Hamas que operen a Gaza o Cisjordania.

3- En quant amb el conflicte amb Israel, - aquí caldria que Zapatero ho analitzés fredament - cal tenir present que el problema principal no són l´ocupació israeliana dels Alts del Golan sinó la negativa dels governs de Damasc a reconèixer el dret d´Israel a existir. En aquest sentit, he d´afegir que Siria va ser un dels estats àrabs que van atacar el territori israelià a les poques hores d´haver declarat la seva independència. Durant els anys 50-60, des del Golan, els siris bombardejaven els kibbutzim de la Galilea i això explica que el govern israelià els ocupés durant la Guerra dels Sis dies (1967). De totes maneres, el govern israelià estaría disposat a retornar-los a Siria a canvi de la signatura d´un tractat de pau definitiu entre tots dos estats i que la regió dels alts del Golan esdevingués preferentment una àrea desmilitaritzada. Tanmateix, el govern sirià no s´ha mostrat massa partidari de resoldre el conflicte amb Israel per la via diplomàtica i tant Hafez Al Assad com el seu fill i succesor, Baxar Al Assad, van mostrar una postura totalment minimalista frustrant així qualsevol tipus d´acord amb els governs d´Ehud Barak al 1999 - 2000 i el d´en Ehud Olmert ara fà un parell d´anys.

En conclussió, el discurs i les bones intencions proclamades per Zapatero a Damasc només seran una retòrica buida de contingut que el govern de Damasc oblidarà un cop que el president del govern espanyol retorni novament a Madrid.

Premi Nobel per no fer res

El passat Divendres li van concedir al president nordamericà Barack Obama el premi Nobel de la pau. Quan m´en vaig adonar de la notícia no m´ho acabava de creure. Li han concedit el Nobel de la Pau només perque ha fet uns discursos de bones intencions i de voluntat de canvi envers la política de l´anterior administració nordamericana presidida per G. W. Bush. Però encara no sabem si les seves bones intencions manifestades en discursos com el del Caire tindran un mínim éxit. En fi... de la postura políticament correcta que impera entre els polítics i les institucions europees ja no em soprèn res ni tampoc em sorprèn que aquests premis es donguin per simples consideracions polítiques enlloc de otorgar-los als candidats que hagin fet més merits per a obtenir-los. Sobre el Nobel d´en Barack Obama i el bonisme tant del president nordamericà com dels organitzadors d´aquest prestigiós permi, recomano la lectura del següent article d´opinió d´en José Brechner.

Font: El Reloj.

Alliberarem la mesquita d´Al-Aqsa amb l´espasa i l´Alcorà

Mentres certs dirigents parlen davant l´assemblea de les Nacions Unides de fer una suposada aliança de civilitzacions amb l´Islamisme moderat, els islamistes van per feina. Llegiu doncs les declaracions fetes a medis palestins per Ismail Haniyah del Hamas el passat Dilluns. El president del "govern" palestí a Gaza va dir: "Alliberarem la mesquita d´Al-Aqsa amb l´espasa i l´Alcorà". En conclussió: el bonisme del president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, no té limits i al damunt preten jugar un paper clau en el procés de pau al Orient Mitjà. En fi... més val riure per no posar-se a plorar....