Quan els bulldozers de Hamas destrossen les cases dels seus ciutadans a Gaza no hi hà cap tipus de protesta internacional

El periodista Jorge Marrirodriga torna a encertar plenament amb les seves reflexions sobre el conflicte israelo-palestí. Es veu que el passat Diumenge, el Hamas va enderrocar amb bulldozers les cases de molts habitants de Gaza amb la promesa de que necessitaven una reforma. Després d´arrasar les seves vivendes, els afectats per les "reformes" del Hamas només van rebre un paper on sel´s informava de que el govern, l´"autoritat" considera que aquelles vivendes eren il.legals. Doncs bé, cap diari català o espanyol ha publicat aquesta noticia que si ha estat recollida per diverses agències internacionals. Com sempre, la solidaritat amb el poble palestí és selectiva. Si el govern israelià enderroca construccions il.legals per no reunir els permisos adients a Cisjordània o Jerusalem Est tota la prensa catalana i espanyola clama al cel denunciant la política de "neteja étnica" del govern israelià, tanmateix si el Hamas considera que determinades vivendes són il.legals i les endarroca sense cap tipus de mirament per la llei i el respecte als drets humans dels seus propis ciutadans llavors no passa res i els periodistes i els grans mitjans de comunicació miren cap a una altra banda. Bonic panorama, oi?

Font: Sobre Israel Opinamos todos.

Salvador Paniker: la publicació del teu panflet antisemita si que ha estat un error ja consumat

El diari El País, seguint la seva tònica d´Israelofòbia políticament correcta cada cop més obertament antisemita, ha publicat el següent article d´opinió d´en Salvador Paniker, un suposat filòsof, que, amb molt bones paraules, un multiculturalisme i un pacifisme new age políticament correcte, disfressa un missatge d´odi i criminalitzador de l´estat d´Israel, del poble jueu i de la seva mil.lenaria tradició cultural i religiosa. En el seu panflet (no vull ni puc anomenar-lo article) no dubta a fer servir algunes de les argumentacions més característiques de la vella judeofòbia d´arrel cristiana. Vejam, parla d´una divinitat venjativa i rencorosa ,  parla d´una idea de pacte i de poble escollit basada en una superioritat, que és totalment alïena a la interpretació jueva, on el concepte de "poble escollit" vol dir escollit pel  Creador per a transmetre els valors del monoteísme ètic de la Torah a totes les nacions, sense ser ni millor ni pitjor que ningú. En fi..., tots els tòpics que us pogueu imaginar de la judeofòbia clàssica però amb un llenguatge més modernitzat i new age, defugint del clàssic llenguatge ranci, clerical de sacristia i de parroquia.

Tanmateix, no content amb això, expressa una idea molt afí entre molts judeofòbics: la desaparició del poble jueu o la seva dissolució en la societat Occidental. El sr. Paniker, que insisteix en aquesta idea en varies ocasions al llarg del article, reprodueix un dels grans objectius de l´esglèsia cristiana medieval i no tan medieval: la desaparició del poble jueu per la seva assimilació i conversió al Cristianisme. Paniker, amb un llenguatge més progre i laïcista, substitueix la conversió al Cristianisme medieval per una "benèfica" dissolució en "la gran corriente secularizada de la civilización occidental". La idea és la mateixa però el llenguatge és simplement més políticament correcte i adaptat als temps moderns.

Una altra idea molt comú entre els antisemites i que jo mateix he pogut escoltar en varies ocasions és la següent (copio literal):  

"Algunos amamos tanto a los judíos que preferiríamos tenerlos entre nosotros, diseminados, diluidos, enriquecedores, fértiles, cruzados con los gentiles, en vez de tenerlos aislados en un Estadonación artificial que sólo ha generado desgracias desde su nacimiento. Porque nos reconocemos en los grandes -y pequeños- nombres de la diáspora."

Aquesta idea expressa perfectament perquè Paniker considera que la creació de l´estat d´Israel és un "error consumat": als judeofòbics els agradaven els jueus medievals perquè depenien sempre de la bona voluntad del monarca, del emperador, del califa o del Tzar de torn. En cas de incitació a l´odi i de pogroms, com per exemple els patits pels jueus franco-alemanys al 1096 o els sefaradim a 1391, les víctimes jueves estaven indefenses dels seus agressors i només quedava aixecar novament el cap després del terrabastall. Avui en dia, existeix Israel que vetlla tan pels jueus isralians com pels de la diàspora amb la seva denúncia de la judeofòbia a tot el món. Ara el poble jueu ja no està sol davant de les agressions antisemites i això els Paniker de torn no ho poden païr i per això reneguen d´Israel i per correcció política ho intenten disfressar amb un multiculturalisme new age que en el fons no es creuen ni ells.

Per altra banda, com que considera que la creació d´Israel és un "error consumat", no dubta a tergiversar el conflicte de manera maniquea: Israel els dolents (imperialistes, conspiradors, estat artificial, lobby sionista, etc) i els palestins com els bons i els pobrets, agredits per l´imperialisme i per Israel, representant així el paper del salvatge bó, que tant agrada als progres actuals. Doncs bé, aquest tipus de periodisme és el políticament correcte a Catalunya i a la resta de l´estat espanyol durant els darrers anys. El que Paniker, Juan Miguel Muñoz, Eugenio García Gascón, Hernán Zin i companyia ignoren és que el destí d´Israel a mitjà i llarg plaç serà el destí de tot Occident. Si Israel desapareix - tal i com molts d´aquests periodistes i articulistes voldrien - aquesta serà la mateixa sort que correrà la civilització Occidental. Per a adonarse´n només cal escoltar als liders de Hamas, Hezbollah, Al-Qaida i altres grups fonamentalistes islàmic en àrab. De fet, no hi hà pitjor cec que aquell que no vol veure...

"Lluita armada"

Ahir a la nit, repassant la premsa, em vaig quedar tot d´una peça al llegir al diari El País la trista notícia del assassinat d´un jove treballador emigrant en una acció terrorista ocorregut ahir al matí al Moshav de Nativ Ha´asara a Israel. El corresponsal del País a Jerusalem, Juan Miguel Muñoz, va escriure un panegíric tant descarat del Hamas que és digne de ser publicat en qualsevol mitjà de comunicació del mon àrab islàmic.

Enlloc de presentar al Hamas com una organització terrorista que va pendre el control de Gaza per la força e il.legalment, ens el presenta com un govern pragmàtic, que intenta controlar els altres grups terroristes vinculats a Al-Qaida (com els Ansar Al-Sunna) i al damunt arriba a justificar la sagnant presa del poder de Hamas a la Franja ara fà gairebé tres anys. Veiem-ho amb les seves pròpies paraules:

"Algo se puede dar por seguro: Hamás no se va a quedar de brazos cruzados. Tal vez no sea en esta ocasión o tal vez sí, pero si Ansar al Sunna y Jund Ansar Allah persisten en su reto a Hamás, recibirán un golpe demoledor. Algo similar a lo sucedido con las fuerzas de seguridad de la Autoridad Palestina, leales al presidente Mahmud Abbas, que trataron de desestabilizar al Ejecutivo de Hamás durante un año y acabaron siendo expulsadas de Gaza en junio de 2007".

 

El fanatisme anti-israelià i el dogmatisme ideòlogic d´aquest periodista són tan excerbats que fins i tot arriba a definir el llençament de missils Qassam contra població civil a Israel com a "lucha armada". No m´ho invento. Copio el pàrraf literal:

 

"No es que el movimiento palestino que controla Gaza haya abandonado la resistencia armada, pero después del brutal ataque que sufrió la franja a finales de 2008 y comienzos de 2009 necesitan un periodo de tranquilidad que estos grupos radicales ponen en cuestión. "

 

 I per acabar-ho d´arrodonir, en una notícia més breu titulada "El grupo salafista Ansar Al-Sunna" indica que el creixement de les corrents islamistes a la Franja de Gaza a la llarga és culpa del govern israelià pel seu "asedio a la franja de Gaza". És a dir, per al senyor Juan Miguel Muñoz que un govern islamista aliat del Iran (un altre govern islamista) governi a Gaza no hi té res a veure, és només culpa dels malvats israelians. Però ara flipareu (si és que encara no ho heu fet...) seguidament diu: "el Hamas tiene 25.000 hombres en armas pero su discurso moderado no vende entre los más criticos con Israel y sus aliados Occidentales". Vejam... quin discurs moderat té el Hamas? Si no para d´afirmar dia si i dia també que Palestina és un Wafqt islàmic innegociable i que la seva missió és la destrucció d´Israel. Això és un missatge moderat??

 

Amb uns periodistes tan tergiversadors de la realitat del conflicte palestí no m´extranya gens que a dia d´avui l´estat espanyol sigui un dels païssos més judeofòbics de tota l´Europa occidental.

 

PD - A la foto podeu veure els nanos "moderats" i "pragmàtics" del Hamas en opinió del sr. Muñoz.

Una de les darreres mostres de judeofòbia "políticament correcta" a la nostra premsa

Ara fà uns dies, desde el blog Cat-Israel.org s´alertava de que ja hi havia mitjans de comunicació on, mitjançant articles d´opinió, es negava l´existència de les cartes amb contingut judeofòbic escrites per alumnes de primària i destinades al embaixador d´Israel a Espanya, el sr. Raphael Schultz. Doncs bé, una nova mostra negacionista la trobem en la següent caricatura publicada el passat Dissabte dia 6 de Març als diaris El Periódico de Catalunya i Público, aquest darrer de tirada nacional i amb una línea editorial molt pròxima a les idees del PSOE.

La caricatura, d´en Miquel Ferreras, expressa la idea de que no hi havia cap tipus de contingut judeofòbic i israelofòbic en les cartes rebudes a l´ambaixada, sino que els nens de primària d´aquest país estan molt ben informats de la situació de l´Orient Mitjà i del conflicte israelo-palestí gràcies a que diàriament llegeixen la premsa. Permeteu-me que em foti a riure. Uns nanos de sis, set, vuit o deu anys no acostumen a la premsa ni tenen  entre les seves principals preocupacions el conflicte israelo-palestí. Al menys, el servidor que escriu no les tenía quan tenía aquella edat. Més aviat, m´interesava especialment seguir la serie Bola de Drac, jugar al futbol amb els amics i seguir els partits del Barça per la Televisió. 

L´adoctrinament indecent d´aquests nanos en idees anti-israelianes i anti-jueves per part dels seus mestres ha estat clara i no val a negar-ho o banalitzar-ho com fà el sr. Ferreras.

Per últim, la caricatura és també obertament judeofòbica,  no només pel fet de voler negar l´evident sino també pel fet de presentar als dos membres de l´embaixada d´Israel com a jueus jasídics amb nassos grans i aguilenys, una caricaturització característica dels mitjans nazis als anys 30.

Què voleu que us digui? una nova mostra de la judeofòbia "políticament correcta" que impera a la nostra societat durant els darrers anys. Trist però evident. Amb l´excusa de les idees antisionistes i de la suposada crítica a les polítiques del govern israelià en el conflicte amb els palestins s´està donant ales a la judeofòbia. A Europa (no només a Catalunya o a la resta de l´estat espanyol) s´està jugant amb el foc de la judeofòbia i els periodistes estan jugant el rol de piròmans enlloc d´actuar com a bombers. 

Mahmoud Abbas torna a elogiar la memòria de terroristes: en aquest cas, la de Dahlal Mughrabi

Segons informa el diari semi-oficial palestí "Al Hayat Al Jadida", les autoritats palestines, encapçales pel "moderat" Mahmoud Abbas, van elogiar novament la memòria de la terrorista Dahlal Mughrabi el dia del que hagués estat el seu cinquantè aniversari en un acte celebrat a Ramallah durant la darrera setmana del mes de Desembre, on l´alcalde de la mencionada ciutat li va concedir fins i tot una plaça en el seu honor, la plaça Dahlal Mughrabi. A més a més, en un article publicat el passat 30 de Desembre, Jamal Nazal, un dels portaveus de l´ANP, va escriure que Dahlal Mughrabi és "la heroïna de les heroïnes de Palestina".

Obviament, els mitjans de comunicació palestins, tant la premsa com la TV (totalment controlades per les autoritats palestines), van informar detalladament sobre la mencionada cerimònia i és que convé recordar que l´ANP ja fà molts anys que duu a terme una política d´exaltació dels terroristes i de presentar-los com a mòdels a seguir per als seus ciutadans, especialment per als nens. De fet, ja a principis de l´any passat, el mateix Mahmoud Abbas va inagurar una escola d´informàtica amb el nom de la mencionada i exaltada terrorista, qui també ha donat el seu nom a una escola per a nenes a la ciutat d´hebron, diversos campaments d´estiu, academies de policies de l´ANP i fins i tot a un campionat esportiu de futbol.

Però qui és aquesta Dahlal Mughrabi? doncs agafeu-vos fort perque el que llegireu a continuació us impactarà: Dahlal Mughrabi va ser una de les autores materials d´un dels pitjors atacs terroristes contra civils israelians comesos en les darreres dècades i fins i tot en la història del Estat d´Israel. El sagnant atac va ser ideat per Abu Jihad, un dels màxims colaboradors d´en Yassir Arafat a Fatah, i el seu objectiu era desembarcar a la costa israeliana, arribar a Tel Aviv, un cop allà apoderarse d´un autobus o d´un hotel de luxe i obtenir hostatges entre els turistes i els ambaixadors estrangers per a negociar el seu alliberament amb el govern israelià a canvi de l´alliberament de terroristes palestins empresonats a Israel. El comando que havia de duur a terme aquesta operació terrorista estava format per onze terroristes de l´organització Fatah i estaven sota la direcció de la mencionada Dahlal Mughrabi.

Tenint els plans perfectament detallats, el matí del 11 de Març del 1978, el comando sota la direcció de Dahlal Mughrabi va arribar a la costa israeliana vía el Liban amb llantxes motores de la marca Zodiac. Després de desembarcar a la platja de Ma´agan Michael, els terroristes, dotats amb un gran arsenal d´armes, van caminar poc més d´una milla fins a arribar a la autopista de la costa i van començar a disparar contra tots els vehicles que circulaven, apoderant-se finalment d´un taxi després d´executar al taxista i als seus clients. Circulant en direcció cap a Tel Aviv, els terroristes segrestar un autobus que es dirigia cap a Haifa i van assassinar al fotògraf nordamericà Gail Rubin, que estava fent fotos dels paratges naturals pròxims. Com que el conductor del Bus estava ferit pels trets dels terroristes, Mughrabi es va posar al volant i durant el trajecte els altres membres del comando llançaven granades contra els vehicles que circulaven per l´autopista i disparaven contra les persones que hi havia dins dels automòvils. Posteriorment, van segrestar a un altre autobus i van obligar als passatgers del primer autobus (majorment els conductors d´autobusos de la companyia Egged i els seus familiars que anaven d´excursió) a pujar al segon bus. Finalment, el bus fou aturat en un control policial aprop de la ciutat d´Herziliya i es va iniciar seguidament un tiroteig entre els terroristes i els policies, dirigits per Ehud Barak, l´actual ministre de defensa israelià. Algusns dels hostatges van intentar abandonar el bus però van ser tirotejats pels terroristes palestins però la pitjor desgràcia va ocorrer quan el bus es va incendiar, ja sigui pel llençament d´una granada o per l´explosió d´un dels dipòsits de combustible. Finalment, trenta - vuit civils inocents foren assassinats, entre ells tretze nens.

Doncs bé, per als polítics "moderats" de l´ANP aquesta sanguinària terrorista és un exemple i un mòdel a seguir, digne de ser imitat. Brutal l´adoctrinament en l´odi anti-israelià i anti-jueu que rep la població palestina sota el govern d´en Mahmoud Abbas, un exemple de "moderació" exaltat per la diplomàcia europea. Tanmateix, cap mitjà de comunicació català denunciarà aquesta situació perque prefereixen donar la veu a propagandistes antisionistes, expertes en peculiars vagues de fam per torns, que gasten les seves enèrgies en demonitzar a Israel dient una serie de rucades i de bestiesses que si tinguessin una mica de seny faria que es possessin vermelles de la vergonya.

Fonts: Palwatch.org (Palestinian Media Watch) i Cat-israel.org

Israelofòbia i judeofòbia en una caricatura publicada al diari Avui

Com podeu veure la vinyeta és patètica. En primer lloc, per la desinformació del caricaturista, qui culpa al govern israelià de no deixar entrar als "activistes" de la caravana de la "solidaritat amb el poble palestí" a Gaza. Si el dibuixant s´hagués molestat a llegir la premsa aquests darrers dies s´en hauría adonat de que qui realment els ha prohibit l´entrada ha estat el govern egipci. Tanmateix, el fet de llegir els diaris és una feina feixuga i et treu temps que pots dedicar a altres activitats, com per exemple culpar al govern israelià sense cap tipus de vergonya ni d´informació.

En segon lloc, la caricatura és festigosa perque compara els israelians amb els nazis i per tant és una clara banalització de la Shoah. Desgraciadament, aquest tipus de comparació s´està tornant bastant habitual a la premsa espanyola i catalana. Només cal recordar en aquest sentit algunes caricatures aparegudes a diversos mitjans en els darrers anys. Per tant, davant de la gravetat d´aquesta calumnia, perque afortunadament no n´hi cap de genocidi palestí ni cap política israeliana comparable a la dels nazis, vull fer una crida als periodistes i als caricaturistes a que siguin molt més seriosos i precisos amb el seu treball i és dediquin realment a informar enlloc de dedicar-se a fer propaganda acriticament pro-palestina i anti-israeliana.

Per últim, vull recomanar la lectura d´aquest magnific i esclaridor texte publicat al blog Cat-israel.org. De veritat que val la pena llegir-lo detingudament, lletra per lletra, perque diu cuatre veritats molt ben dites.

Novament judeofòbia de la més rancia als comentaris del diari Público

Pensareu que m´he tornat masoca postejant sempre sobre el mateix tema, però creieu-me val la pena, val la pena denunciar el doble raser dels mitjans de comunicació espanyols i catalans en els temes referents a l´Orient Mitjà i especialment al conflicte israelo-palestí.

Per una banda, cal mencionar l´enfoc tendenciós i acriticament pro palestí de les notícies reproduïdes en molts mitjans de comunicació. Però, en el cas de la premsa amb edició digital, no podem oblidar els comentaris que hi deixen els lectors, uns comentaris majorment anti-israelians i cada cop més clarament judeofòbics. Serveixi d´exemple aquest comentari deixat per un tal "ciudadano de a pie" a la següent notícia del diari Público:

"Esas resoluciones o informes quedarán en "el saco del olvido" de la Comunidad Internacional, porqué?. Pués sencillamente porque vivimos los tiempos "del mercadeo" y entonces en ese sentido tienen "mucho poder los Judios, y más los Judios Norteamericanos" y por eso les dejaron armarse nuclearmente, y por eso no respetan las resoluciones de ONU/OTAN, y por eso construyen un muro " parecido al de Berlin" en Jerusalén Este, y por eso llevan tiempo, y continuan, masacrando a los Palestinos, y por eso se está extendiendo el terrorismo Islámico por todo el mundo. Pero eso se podria cambiar, solo sacar las tropas de Irak y de Afganistan, y llevarlas a los territorios ocupados por los Judios, y entonces haber si tienen c...s los Judios a atacar a las tropas de la Comunidad Internacional !! Porque ellos son "el ojo del huracan" y la "madre de todo el conflicto de terrorismo en otros Paises Islámicos". ".

Com podeu observar, el comentari recull alguns tòpics de la judeofòbia clàssica cristiana de caire econòmic (relacionant el poble jueu amb el "mercadeo"), altres políticament correctes desde l´esquerra (relacionar el mur de Berlín amb el vallat defensiu a Judea i Samaria) i torna a treure el tòpic de la conspiració jueva universal al afirmar que "tienen mucho poder los judíos y más los judíos norteamericanos". Segons el tal "ciudadano de a pie", gràcies a aquest gran poder, el govern nordamericà va permetre als jueus (fixeu-vos que no diu ni sionistes ni israelians, sinó que parla directament de jueus) armar-se nuclearment i incomplir les resolucions internacionals. A més a més, aquest aprenent de Henry Ford no dubta a culpar als jueus de la existència del terrorisme islàmic, relacionant-lo amb el conflicte israelo-palestí. Ho esteu llegint bé. Enlloc de llegir i conèixer que l´Islamisme neix com una reacció a les idees de la modernitat defensades pel moviment Al Nahda, defensor d´una lectura aperturista de les fonts de la tradició islàmica i de adaptar l´Islam als valors de la modernitat però sense perdre les seves essències, el tal "ciudadano de a pie" culpa com sempre als jueus. Doncs bé, aquest vergonyós i abjecte comentari, judeòfobic l´agafis per on l´agafis, ha estat tranquilament publicat pels moderadors i sense que cap lector hagi alçat la seva veu per a denunciar-ho. Tot plegat ja comença a fer fàstic.

exemple de desinformació "políticament correcta": de nou El País...

Com ve sent habitual, el diari El País, el mitjà de referència del centre-esquerra espanyol, torna a oferir notícies totalment tergiversades del conflicte israelo-palestí. En aquest cas sobre la darrera operació antiterrorista realitzada per l´excèrcit israelià tant a Gaza com a Judea i Samaria (Cisjordània). La notícia original és de l´agència EFE però la reprodueix El País. Anem per parts i analitzem els titulars i el contingut de la informació:

Comencem pels titulars: "El ejército israelí mata a tres palestinos en Cisjordania y tres en Gaza". Aquest titular no és innocent perque dóna la idea al lector que les víctimes israelianes han estat innocents civils enlloc de membres de les diverses organitzacions palestines implicats en actes de terrorisme, com per exemple l´assassinat del rav. Meir Hai Absalon el passat Dijous a la nit mentres viatjava a les proximitats de Shavei Shomron (Cisjordània).

Latergiversació dels fets segueix en el primer pàrraf de la informació. Vegem-ho:

"Seis palestinos han muerto hoy por fuego israelí en diferentes sucesos ocurridos en Cisjordania y Gaza tras meses de relativa calma en la zona y en vísperas de que mañana se cumpla el primer aniversario de la masiva ofensiva militar en la franja."

En efecte, el periodista vol donar la impressió de que aquesta operació antiterrorista ha trencat una situació de pau i estabilitat als territoris en disputa de Judea i Samaria que hauría durat alguns mesos. Obviament, el periodista ignora la violència diaria i continuada que han de patir els habitants i els soldats israelians presents en aquests territoris en disputa, com per exemple tirotejos mentres civils israelians circulen per les carreteres o intents d´apunyalament dels policies presents als check point. A més a més, també s´ignora el llençament de missils Al-Qassam desde la franja de Gaza contra els kibbutzim i ciutats del sud d´Israel. Certament, gràcies a la operació antiterrorista "plom fós" contra el Hamas dels passats mesos de Desembre i Gener, aquests llançaments han disminuït molt però no s´han pogut deturar totalment.

Tanmateix, l´enfoc falaç i la distorsió continuen:

"La Autoridad Nacional Palestina (ANP) ha condenado las agresiones israelíes a través del portavoz presidente palestino, Mahmud Abás, Nabil Abú Rudaina, quien ha asegurado que la muerte de esas seis personas, es una muestra de que la "ocupación ha decidido destruir la seguridad y estabilidad del pueblo palestino".

Aquí es dóna per valida la versió oficial de l´ANP i dels seus dirigents, uns dirigents que planifiquen i alenten el terrorisme enlloc d´assegurar un futur millor per als seus ciutadans amb les generoses donacions econòmiques que reben tant del món àrab, com dels EEUU o de la UE. A més a més, es torna a presentar l´acció antiterrorista com si es tractés d´un atac enlloc del que realment ha estat: la resposta a un acte de terrorisme per part de les Brigades dels Màrtirs d´Alqsa que va costar la vida a un innocent civil israelià, el rav. Meir Hai Absalón Z"L. També caldría afegir que la mencionada organització terrorista que va reivindicar aquest crim depèn totalment de Fatah, el partit del "moderat" president de l´ANP, Mahmoud Abbas.

Després de presentar la versió oficial dels dirigents palestins, el periodista passa a parlar dels fets de Gaza, presentant als terroristes morts com a "tres civiles" (recollint així la versió oficial de Hamas dels fets que parlava de tres civils que estaven recollint xatarra en una zona industrial aprop de la frontera amb Israel). Tanmateix, segons fonts de l´excèrcit israelià, aquests suposats civils eren en realitat terroristes que provaven de infiltrar-se i penetrar en territori israelià. Aquesta versió oficial, també cal assenyalar-ho es recollida a la notícia.

Seguidament, el periodista torna a mencionar els fets ocorreguts a Judea i Samaria però distorsionant-los. Primer torna a insinuar que els palestins morts eren civils:

"En otro suceso ocurrido a primeras horas del día, tropas israelíes efectuaron una incursión en la ciudad cisjordana de Naplusa, donde dieron muerte a tres palestinos".

Però seguidament menciona que segons fonts del excèrcit israelià es tractava de tres membres de les Brigades dels Màrtirs d´Alqsa, citant-ne els seus noms:

"Fuentes castrenses israelíes identificaron a los tres como milicianos vinculados a las Brigadas de los Mártires de Al Aksa, brazo armado del partido del presidente Abás. Se trata de Raed al Sarkaji, Ghasan Abu Sharej y Anan Soboh, todos rondando los 40 años, muertos en tres viviendas diferentes en el casco antiguo de la ciudad de Naplusa."

De totes maneres, el mal ja està fet perquè l´enfoc és que els palestins eren realment civils i que l´excèrcit israelià afirma que es tractava de terroristes de la mencionada organització per a sortir del pas. Els darrers pàrrafs tornen a recollir la versió oficial de fonts palestines i es relaciona aquesta "nova espiral de violència" amb l´operació antiterrorista "plom fós" del mes de Desembre-Gener passats, donant com a vàlides les xifres de morts presentades pel Hamas i totalment manipulades i inflades perquè més de tres cents terroristes de la seva organització van ser presentats com a innocents civils morts en els enfrontaments. Ho podeu veure al genial blog en llengua anglesa "Elder of Ziyon".

Així és, amics lectors, com es tergiversen els fets i es presenta una informació totalment parcial i manipulada a la opinió pública.

Fonts: Aurora Digital. i El Pais.

Desinformació, tergiversació i judeofòbia al diari Público

Segons el periodista Eugenio García Gascón (el primer per l´esquerra a la foto), el Gran Rabinat d´Israel vol prohibir les ornamentacions nadalenques en els llocs públics del país, especialment en restaurants i hotels. Tanmateix, el propi panfletista afirma a la notícia que és tracta d´una recomanació sota la penalització de poder perdre el certificat de Kashrut del local. Per tant, no es tracta d´una prohibició sinó d´una recomanació.

Més enllà de la notícia en sí, queda clar que l´objectiu del article és presentar a Israel i al seu govern com un govern controlat per fonamentalistes religiosos pitjor inclús que "Gazastán" sota control del Hamas, on, segons García Gascón, els islamistes si permeten l´ostentació de símbols nadalencs.

Tanmateix, el pitjor no és ni la notícia, ni el to sensacionalista e israelofòbic que li dóna Eugenio García Gascón. Mireu el comentari més valorat, escrit per un tal Sergio:

"Las similitudes entre el ideario Nazi y el Sionista es cada vez más evidente. Un agnóstico".

A la premsa espanyola no passa res si el comentari més valorat d´una notícia és un comentari banalitzador de la Shoah i totalment judeofòbic. Clar que possiblement la culpa no sigui totalment del seu autor, el tal Sergio, sinó de molts anys d´informació falaç, sensacionalista, totalment maniquea (palestins sempre bons e Israel sempre dolents) i cada cop més clarament israelofòbica. Amb el populisme i la demagogia anti-israeliana, emprat per molts mitjans de comunicació a Catalunya i a l´estat espanyol, com per exemple El País o Público, s´està donant ales a una judeofòbia, una judeofòbia que ara s´excusa i es justifica amb el conflicte israelo-palestí, amb l´antisionisme (les critiques raonades al govern israelià són necessaries i no tenen perque ser judeofòbiques) i amb la suposada simpatía pel poble palestí.

L´autor del blog desitja als seus lectors un Bon Nadal i unes molt bones festes!.

Por qué Israel gana la batalla: un nou article d´opinió carregadet de judeofòbia del sr. Bastenier

Cada cop que llegeixo el diari El País m´enduc una sopresa, normalment desagrable. Quan no són els reports totalment tergiversats i acríticament propalestins del corresponsal estrella, Juan Miguel Múñoz, la sopresa ve amb els articles d´opinió, com el que ha publicat avui el sr. M. Á Bastenier. Doncs bé, parlant clar, català i en poques paraules, aquest sinistre personatge indica que l´estat d´Israel extreu una rentabilitat política en el conflicte amb els palestins de la memòria de la Shoah. Aquesta argumentació és festigosa. Quan un poble ha patit una tragedia tan gran com va ser l´intent d´extermini industrialitzat del poble jueu a Europa, és molt llògic que els supervivents i els descendents de les víctimes recordin aquells esdeveniments, els conmemorin i mantingui el seu llegat també com a ensenyança per a les futures generacions. Un poble sense memòria històrica és un poble fallit, al menys aquesta és la meva opinió. Ara bé, utilitzar la memòria de la Shoah com a arma estratègica per a criticar o desligitimar a l´estat d´Israel és terrible i una mostra de degradació moral com per exemple ho van ser en el seu moment les paraules de José Saramago de que "Ramallah era Auschwitz" o la menció del inexistent "genocidi palestí" tan en boga entre els col.lectius antisionistes. Doncs bé, el sr. Bastenier ignora que ell mateix està fent justament allò que crítica dels governs israelians: utilitzar la memòria de la Shoah per a treure rentabilitat política, afavorir les idees antisionistes i donar més metxa a aquesta nova religió que per a alguns ha esdevingut la causa palestina.

Exemple de periodisme falaç: l´enfoc del País a les notícies del conflicte israelo-palestí

El diari El País, el mitjà de premsa més influent en el centre-esquerra català i espanyol, publica avui la següent notícia sobre el conflicte israelo-palestí, mostrant-nos un bon exemple del periodisme falaç, tergiversador i acríticament pro palestí que impera a l´estat espanyol i a la majoria de païssos d´Europa Occidental. En primer lloc, cal fixar-se amb el títular: "Diez heridos por bombardeos israelíes sobre Gaza". A més a més, com a subtítol a la capçalera de la notícia es pot llegir: "la ofensiva se produjo horas después de que Hamas anunciase que los milicianos no lanzarían más coetes sobre el territorio hebreo".

Dues aclaracións: la finalitat de l´ofensiva era la destrucció de fàbriques clandestines d´armament i la destrucció de tunels situats al pas fronterer de Rafah que són utilitzats pels terroristes del Hamas per a introduir armes de contraband a la franja de Gaza vía Egipte. Ho podeu llegir aquí. A més a més, aquesta ofensiva es va produir com a resposta al llançament d´un missil Al-Qassam que va impactar ahir al matí a les proximitats de la ciutat d´Sderot, al sud d´Israel. Tanmateix, aquestes dades claus per a contextualitzar la notícia no apareixen als titulars, centrats amb els ferits palestins, per a donar la idea als lectors de que es va tractar d´un atac ofensiu enllloc de la resposta a una anterior acció terrorista desde la franja.

El fet que com a subtítol s´indiqui que l´ofensiva es va produir hores després que el Hamas anunciés una nova "Hudna" (treva) no és innocent. Reforça la idea de que els israelians són els agressors i que els mencionats bombardejos van ser una acció ofensiva enlloc d´una resposta a un anterior atac terrorista contra sól israelià.

M´he detingut en l´anàlisi dels titolars perque aquests són molt importants. En primer lloc, cal tenir present que l´enfoc que el titular dóna a la notícia en molts casos influeix en la visió del lector sobre els esdeveniments narrats i és per això que en molts casos es busquen titulars rimbombants. Per altra banda, hi ha lectors que només són consumidors de titulars i per això aquests tenen molta importància perque determinen les conclussions que el lector extreu de la notícia.

Al primer pàrraf de la notícia parla de que "diez ciudadanos palestinos han resultado heridos". El fet d´emprar la paraula ciutadans tampoc és innocent. El lector conclourà que tots els ferits són innocents civils que desafortunadament es trobaven al lloc menys indicat en el moment menys indicat. De nou, l´objectiu d´aquest enfoc es presentar a Israel com l´agressor. A més a més, si tenim en compte que es van bombardejar tunels de contraband d´armes i fàbriques clandestines, la meva pregunta és: què fan innocents civils en llocs com aquestos? Molt en temo que la majoria de ferits són en realitat terroristes del Hamas o d´altres organitzacions palestines.

El fet de que l´ofensiva antiterrorista israeliana és una resposta a un acte terrorista contra territori israelià ocupa un lloc secundari en el texte: és mencionat en l´avantpenultim pàrraf de la notícia i ràpidament s´afegeix que no va causar danys amb la finalitat de donar la idea de que són "coets artesanals" e "inofensius", quasi com els petards que es tiren durant la revetlla de Sant Joan... La finalitat segueix sent la mateixa: distorsionar els fets i presentar als israelians com els agressors, uns agressors que a més a més fan un ús desproporcionat de la força (bombardejos amb F-16 vs innocents pertardets cassolans...). El que la notícia calla és que mentres l´excèrcit israelià posa tots els mitjans per a causar el mínim dany possible als civils palestins, el Hamas fà tot el contrari i busca llençar els seus missils contra zones poblades, escoles o cases particulars amb la finalitat de crear un clima de por i ansietat als ciutadans d´Sderot i dels kibbutzim del Neguev.

Aquest ha estat un simple anàlisi fet per un aficionat (jo no he estudiat periodisme) però crec que ha quedat prou clara la postura falç, tergiversadora i acríticament pro palestina d´un dels grans diaris de tirada estatal, El País, en el seu enfoc de les notícies sobre el conflicte israelo-palestí.

Juan Miguel Muñoz "ressuscita" els libels de sang medievals: "Cuando matar bebés es legítimo"...

El corresponsal del País a Jerusalem, Juan Miguel Muñoz, va ressuscitar ahir els vells libels de sang medievals i va tornar a mentir descaradament, presentant a l´ANP e inclús al Hamas com uns governs moderats, pragmàtics mentres que el govern israelià es presentat com un govern intransigent i que dóna suport als sectors més fanàtics i radicalitzats de la societat israeliana, uns sectors molt minoritaris i totalment bandejats per la major part dels seus conciutadans. Tanmateix, amb la lectura de la "notícia" de Muñoz sembla que sigui al revés. Que els extremistes siguin la gran majoria i només una petita minoria els que s´atreveixen a alçar la veu per a criticar-los. De nou, els editors del diari El País segueixen amb la seva línea intoxicació informativa, d´una postura acríticament pro palestina i d´una vergonyosa demonització de l´estat d´Israel. Però afortunadament la veritat sempre surt a la llum. Com a botó un exemple. Diu Juan Miguel Muñoz:

"La Autoridad Palestina se puso manos a la obra hace pocos años y ha recibido el aplauso del Gobierno de Estados Unidos por sus esfuerzos en los colegios. Hoy día, funcionarios del Ejecutivo palestino reciben con 24 horas de antelación los sermones que los imanes pronunciarán los viernes, y los templos se cierran una vez acabada la oración".

Doncs vegeu alguns exemples de l´antisemitisme imperant en programes infantils de la televisió palestina en la conmemoració per el cinquè aniversari de la mort de Yassir Arafat.

Desinformació al País (com sempre)

El passat divendres, El corresponsal del País a Jerusalem, Juan Miguel Múñoz, va escriure un veritable panegíric del president de l´ANP, Mahmoud Abbas, per a informar als lectors sobre la decissió del mandatari palestí de no presentar-se a la reelecció en les pròximes eleccions del dia 24 de Gener. El seu article presenta a un Mahmoud Abbas pragmàtic, moderat, desitjós de la pau i la negociació amb els governs israelians, però impotent per no poder aconseguir el seu anhelat objectiu ni poder frenar l´expoli de terres palestines per al projecte "colonitzador" dels "pèrfids" i "malvats" governs israelians a Cisjordania. Desgraciadament, aquesta imatge tan positiva d´en Mahmoud Abbas que ens ofereix en Juan Miguel Múñoz no s´ajusta a la realitat i només existeix a la imaginació del mencionat periodista. Per començar, recentment, Mahmoud Abbas va reconèixer en llengua àrab que no reconeix ni reconeixerà mai el dret de l´estat d´Israel a existir. Ho podeu llegir en aquest informe d´Itamar Marcus per a Palestinian Media Watch. A més a més, en aquest video podeu veure al "pragmàtic" i "moderat" president de l´ANP lloant a terroristes palestins que van cometre o dirigir brutals atemptats terroristes contra inocents civils israelians. Obviament, amb aquest tipus d´emissions als canals de TV, el lideratge palestí rehabilita als terroristes i els presenta com a herois i mòdels dignes de ser imitats davant la seva societat. El popi Mahmoud Abbas va reconèixer al Febrer del 2005 que ell mateix va enviar a terroristes per a matar a israelians.

Mahmoud Abbas tampoc ha volgut acabar amb la judeofòbia i la israelofòbia existent als mitjans de comunicació que depenen de l´ANP. Al contrari, la incitació al odi contra els jueus i contra els israelians segueix plenament vigent en els mitjans de comunicació palestins, on inclús s´utilitzen vells clitxés de la judeofòbia europea com els protòcols dels savis de Sió o els suposats crims rituals dels que els jueus eren acusats a l´europa medieval i del Antic Règim. A més a més, en els mitjans de comunicació palestins no existeix Israel ni hi ha cap referència a Israel, només al futur estat de Palestina, que ocupa tot el territori de la Palestina del Mandat britànic a partir del 1922 (Abans d´aquesta data, en el territori del mandat britànic sobre Palestina també estava inclós el territori del actual regne de Jordania).

Juan Miguel Múñoz, en el seu panflet afirmava que en Mahmoud Abbas sempre ha volgut utilitzar la negociació amb els governs israelians amb la finalitat de concloure el conflicte però aquestes bones intencions no concorden amb manifestacions reals del president de l´ANP, on per exemple afirmava que es va negar a firmar els acords de Camp David al mes de Juliol de l´any 2000, on el govern Barak es va mostrar favorable a la creació d´un estat palestí en un 93% de Cisjordania i a la totalitat de la franja de Gaza. Vejam... d´entrada, en Mahmoud Abbas no em sembla precisament pragmàtic...

I així podríem seguir destripant altres aspectes de la personalitat "pragmàtica" i "moderada" d´en Mahmoud Abbas, però amb uns quants exemples considero que ja és suficient. Desgraciadament, si per als periodistes espanyols, com per exemple Juan Miguel Múñoz, Mahmoud Abbas és un polític negociador, pragmàtic i moderat, la informació deixa de ser tal per a esdevindre propaganda, propaganda anti-israeliana amb la facilitat d´oferir una vulgata fàcil del conflicte: els àrabs palestins són molt bons i utilitzen la violència perque els israelians no els hi deixen cap més opció: si inclús els seus liders més moderats no aconsegueixen res de bó de les negociacions... I amb aquesta tendenciositat informativa, anem demonitzant a l´estat d´Israel, justificant les postures antisionistes, que de retruc van acompanyades de molts actes antisemites com hem pogut comprovar als darrers anys, especialment desde la guerra d´Al Aqsa o Segona Intifada Palestina. Però, clar, això als ideòlegs de l´odi i als periodistes políticament correctes tan els hi fà...

Libel de sang publicat al diari ABC: "Los malogrados hijos de Gaza"

A la plena Edat Mitjana, especialment a partir del segle XII, es va posar de moda a l´Europa occidental cristiana el fet d´acusar al poble jueu de cometre crims rituals contra nens cristians com per exemple crucifixions de nens per a conmemorar el martiri de Jesús, assassinats rituals per a extreure´n la sang i fabricar les matzot (pà àcim que es menja durant la festivitat de Pesaj), etc. Doncs bé, l´ANP ha aprofitat tot aquest bagatge de la judeofòbia clàssica europea en els seus mitjans de comunicació - més aviat caldria dir de propaganda- per a desprestigiar Israel i el poble jueu. Ja a la segona meitat dels anys noranta, Iasser Arafat va acusar Israel de proporcionar als joves palestins llaminadures enmetzinades, de vendrel´s joguets amb bombes o de contagiar-los misteriosament el virus de la SIDA.

Durant els darrers anys, tant el Hamas com l´ANP han continuat amb aquesta política d´acusacions per tal de desprestigiar internacionalment a Israel i en la seva tasca sempre han trobat i troben el suport amable e involuntari dels mitjans de comunicació europeus, que publiquen les seves falses acusacions i les seves mentides sense cap tipus de rigor crític. Un últim exemple d´aquesta postura acrítica i desinformativa ens l´ofereix el diari espanyol ABC i la seva corresponsal a la regió, Laura Caro, que ha publicat un nou libel de sang a inicis del segle XXI. El libel en forma de notícia porta per títol "Los malogrados hijos de Gaza" i, basant-se només amb el testimoni de metges i personal sanitari palestí de Gaza, afirma que durant els darrers mesos han nascut molts nens a Gaza amb terribles malformacions provocades pels bombardejos amb armes no convencionals e inclús químiques del excèrcit israelià. Us recomano que llegiu l´article per a veure fins on arriben les mentides propagandístiques dels palestins i el total acriticisme dels periodistes europeus. El resultat de tot plegat: desinformació i difussió d´una serie de clitxes sobre el conflicte i demonització-desligitimació d´Israel entre la ciutadania.

A les imatges podeu veure la il.lustració d´un crim ritual medieval i a la segona imatge la particular interpretació d´aquest libel antisemita que fan els mitjans propagandístics de l´ANP o el Hamas.

El País ressuscita els protòcols dels savis de sió

Mentres que el govern de Zp veta a una universitat israeliana d´un projecte internacional, els seus mitjans de comunicació afins no dubten a distorsionar tot tipus d´informació sobre el conflicte israelo - palestí, demonitzant al govern israelià o a les seves institucions. Tanmateix, avui el diari el País ha anat una mica més enllà i ha ressuscitat el vell mite dels protòcols dels savis de sió mitjançant la publicació d´aquest article d´opinió d´en M. A. Bastenier. En efecte, el mencionat analista, al parlar sobre els darrers esdeveniments relacionats amb els esforços nordamericans per a incentivar el seu plà de pau per a orient mitjà, afirma que l´administració nordamericana d´en Barack Obama a hores d´ara es molt més comedida perque "no está nada claro que la Casa Blanca pueda medirse en duelo con el Sionismo universal".

Més clar l´aigua. Per al senyor Bastenier existeix un "Sionismo Universal" omnipotent i totpoderós, capaç d´imposar la seva agenda a l´administració nordamericana presidida per Barack Obama. Ens trobem davant d´un clar refregit dels protòcols dels savis de sió, el famós libel judeòfobic que defensava una suposada conspiració jueva universal per a dominar les finances, els governs i el món sencer. Doncs bé, aquest refregit es publicat tranquilament i sense cap tipus de vergonya als mitjans de comunicació afins al govern de Zp i dels seus socis. Així va el país. Porca miseria!

El revolver desinformatiu

Un bon article del periodista Jorge Marirrodriga, on ens parla de la desinformació sobre el conflicte israelo - palestí - i sobre Orient Mitjà en general - exisistent a la premsa i als mitjans de comunicació catalans i espanyols. Molt bona crítica de la postura acríticament pro palestina imperant als nostres mitjans de comunicació.

Font: Guysen International News.

Som aspirants a màrtirs i cerquem el martiri

Aquest és el missatge nihilista que molts dirigents de Fatah estan difonent diariament a la societat palestina. Al darrer congrès de Fatah - els suposats moderats segons els mitjans de comunicació i la diplomacia occidental políticament correcta - han llençat consignes simil.lars, basades en la justificació del terrorisme - <> - i del no reconeixement de l´estat d´Israel. Mentres que els dirigents palestins - tant fà que siguin de Fatah o de Hamas expressen - clarament en àrab - que es neguen a reconèixer a l´estat d´Israel i que no renuncien al terrorisme suïcida contra inocents civils israelians, aquest és l´enfoc del mencionat congrès que s´ha publicat a la premsa espanyola afí al govern Zp. Sense comentaris...

panflets i propaganda a la premsa àrab

El setmanari egipci en llengua anglesa "Al-Ahram Weekly" en la seva darrera edició ha publicat un article d´en Khalid Amayreh on s´insisteix a denunciar i mentir descaradament sobre el vallat defensiu construit pel govern israelià per a salvaguardar la vida dels seus ciutadans dels brutals atemptats terroristes perpetrats per homes bombes, que no dubtaven a inmolar-se en pizzeries, discoteques o el transport públic de les principals ciutats israelianes durant la anomenada "segona intifada palestina". En efecte, segons el mencionat article, el vallat defensiu és un "mur " que té com a objectiu imposar un règim d´"Apartheid" als palestins i anexionar les seves terres. (Cal recordar que la comparació d´Israel amb la sudafrica del Apartheid és un dels darrers cavalls de troia de la propaganda àrab però que és totalment fals. Bàsicament perque Israel és un estat multiconfesional i pluricultural, on existeix una important minoria àrab - palestina amb passaport israelià, amb els seus drets i partits polítics reconeguts i representats a la Knesset (alguns d´aquests partits inclus defensen la destrucció d´Israel per a crear un estat "binacional", és a dir un estat palestí dins del mateix Israel), i on a més a més hi ha minories de drussos, armenis o circassians, per no parlar dels jueus vinguts de tot el món, incloent aquells que van ser expulsats dels païssos àrabs com a venjança per la victoria israeliana en la guerra d´indepèndencia del 1948.

Tanmateix, el més trist és que aquestes mentides és difonen inclús en païssos que ja han firmat tractats de pau amb Israel, com és el cas d´Egipte. Desafortunadament, - i em dol dir-ho - avui el problema segueix sent el mateix que ara fà seixanta anys: la negativa del món àrab - islàmic a reconèixer el dret de l´estat d´Israel a existir i a viure en pau. Mentres els seus governs, la seva premsa i els seus mitjans de comunicació segueixin difonen aquestes mentides juntament amb mostres clares d´antisemitisme la pau a la regió serà molt difícil d´assolir.

Romeu: el caricaturista antisemita

El caricaturista Carles Romeu publicava al diari El País (com no!) la següent caricatura obertament antisemita el passat dia 30 de Juny. No és el primer cop que al País o a la premsa espanyola és publiquen caricatures com aquesta. Recentment, al diari Público s´en va publicar una altra de semblant. La podeu veure aquí. Sobre aquest descarat antisemitisme i la desinformació existent a la premsa occidental ens parla Rubén Kaplan al següent article. Recomano la seva lectura.

Font: Guysen International News.

L´Aspectre del terror

Desde fà uns anys es pot observar a la premsa occidental un doble raser amb un fenòmen tan greu com és el del terrorisme. En efecte, si els autors del atemptat són una organització occidental o europea són justament titllats com a terroristes. Ara bé, si els autors són fonamentalistes islàmics i si especialment l´atemptat terrorista té lloc a Israel ens trobarem amb un diferent llenguatge i els autors seran anomenats "activistes", "suïcides", "milicians" o "insurgents". D´aquest cínic doble raser ens parla en Julián Schvindlerman en aquest interesant article.