Obama a Israel.

cartell commemoratiu de la visita oficial del President Obama a Israel. Font: Times of Israel.

El President nord-americà Barack Obama va aterrar ahir al migdia a Israel. És la seva primera visita oficial a l'exterior del seu segon mandat. Els principals temes a tractar: l'amenaça nuclear iraniana, les armes químiques de Síria i el conflicte amb els palestins. Obama va anar per feina i ahir a la tarda ja es va reunir amb el President Shimon Peres i amb el Primer Ministre B. Netanyahu a Jerusalem. Avui ho farà amb el President Abbas i amb el Primer Ministre palestí Salam Faiad a Ramallah.

Una altra de les finalitats de la visita és arreglar un malentès. Ho resumeix perfectament Jeffrey Goldberg, un veterà periodista pròxim a l'entorn del president dels Estats Units.  En el seu discurs del Caire (Juny del 2009) Obama es va centrar en reconstruir els ponts amb el món àrab-islàmic però també va parlar de l'aliança 'irrompible' entre Israel i els Estats Units, de l'Holocaust i de l'absurd discurs d'odi que implica la seva banalització-negació. No va ser suficient. Bona part de l'opinió pública israeliana es va sentir decebuda perquè Obama no va mencionar en cap moment els vincles històrics, culturals i religiosos del poble jueu -i, per tant, del modern estat israelià- amb la seva terra ancestral. Ara, el president nord-americà vol subsanar aquella ensopegada i la seva agenda és un clar indici dels seus objectius. Tot just aterrar, Obama va visitar una bateria del sistema de míssils defensiu Iron Dome - finançat pels Estats Units-. La finalitat de la visita era mostrar a l'opinió pública el compromís del seu país amb la seguretat d'Israel. Amb les seves visites al Museu d'Israel (on es troben els rotlles del Mar Mort), a la Muntanya Herzl i al Museu de l'Holocaust Yad Vashem, el president nord-americà vol ressaltar els vincles històrics del modern estat jueu amb la Terra d'Israel. Tanmateix, al igual que en el passat van fer els presidents Clinton i Bush, Obama ha evitat la visita al Kotel.  Per què? principalment per les implicacions polítiques d'aquesta visita. L'anexió de Jerusalem Est -ocupada per Israel a la Guerra dels Sis Dies (Juny del 1967)- no ha estat reconeguda per la comunitat internacional i la visita al Mur Occidental d'un president nord-americà en visita oficial a Israel es podria interpretar com un acte de suport de Washington a aquesta anexió. Obama ha preferit evitar maldecaps i ha deixat fora del seu programa aquesta visita. Però Israel no és solament història i conflicte. Obama també vol ressaltar el seu caràcter de 'Start Up Nation' i amb aquesta finalitat cal emmarcar la seva visita a una mostra de les set innovacions israelianes més destacades en els camps científic i tecnològic.

Aquest vespre Obama dirigirà un discurs a la joventut israeliana, especialment als estudiants universitaris, i ho farà des del Centre Internacional de Convencions de Jerusalem en lloc de la Knesset, el parlament israelià. Dos breus aclariments. El fet d'excloure de la invitació als estudiants de la Universitat d'Ariel, situada en l'assentament del mateix nom emplaçat al nord de Cisjordània, no ha agradat a l'opinió pública israeliana i ha estat criticada tant des de la dreta com des de l'esquerra. En aquest sentit destaca la crida al boicot del discurs d'Obma realitzada fa uns dies pel parlamentari laborista Nachman Shai. També pot sorprendre que Obama no hagi escollit la Knesset com a escenari del seu discurs, però el president nord-americà té poderoses raons per a justificar la seva elecció: d'entrada, estalviar-se les crítiques dels parlamentaris de la dreta nacionalista per situar les fronteres del 67 com a punt de partida de les negociacions de pau amb els palestins o evitar les preguntes incòmodes sobre l'alliberament de Jonathan Pollard, l'espia israelià d'origen nord-americà que compleix condemna de càdena perpètua als Estats Units des de l'any 1987 per haver passat informació classificada a Israel. De fet, en els dies previs a l'arribada del President Obama a Israel, s'han convocat manifestacions per a demanar l'alliberament de Pollard i fins i tot Gilad Shalit, captiu del Hamàs a Gaza durant cinc anys, ha enviat una carta al president nord-americà amb aquesta mateixa finalitat.

Manifestants sostenen una pancarta on es demana l'alliberament de Pollard utilitzant el Yes, We can. Font: Ha'aretz.

   
Obama visitará demà al matí l'església de la Nativitat a Betlem. Segons fonts nord-americanes, aquesta visita no s'ha d'interpretar com una mostra de suport polític a Abbas sinó més aviat com una demanda de respecte cap a les minories - en aquest cas concret la cristiana - en el marc dels canvis provocats per la Primavera Àrab.

Però Abbas no s'ha quedat amb els braços creuats esperant a Obama. Durant els darrers dies un clima de manifestacions i de Intifada ha sacsejat els territoris palestins: des del llençament de pedres als vehicles israelians que circulaven per les principals autovies i carreteres de Cisjordània (el passat una nena de dos anys va ser greument ferida en un d'aquests atacs) fins a les manifestacions de protesta per la visita d'Obama. El passat Dilluns els manifestants van destrossar un cartell commemoratiu de la visita del president nord-americà a Betlem. El missatge és clar. Obama, no ets benvingut a Palestina pel teu suport a Israel:

Sens dubte, aquestes manifestacions han estat perfectament orquestrades pels dirigents de l'Autoritat Nacional Palestina i pel propi Abbas. De fet, en els darrers dies, en un dels principals diaris afí al oficialisme palestí, s'han publicat articles amb continguts antisemites i amb teoríes conspiratives sobre l'atemptat terrorista del 11-S.  Quina és la finalitat d'Abbas? Possiblement pressionar als Estats Units i indirectament al Primer Ministre B. Netanyahu per a que acceptin les seves demandes - la total congelació dels assentaments a Cisjordània i Jerusalem Est- com a condició prèvia sine qua non per a un retorn palestí a la taula de negociacions. No serà fàcil. Especialment si la cartera del ministeri de vivenda cau en mans del parlamentari Uri Ariel, del partit HaBait Hayehudi de Naftalí Bennett, un partit que s'oposa a la creació d'un estat palestí i defensa l'annexió de la coneguda com Zona C de Cisjordània -un 60% del territori- a Israel. Per la seva banda, el Hamàs també ha volgut donar la seva peculiar benvinguda a Obama i aquest matí han impactat en territori israelià diversos Qassam disparats des de la Franja de Gaza. 
    

Mahmoud Abbas: de la 'Primavera Palestina' a la 'Intifada dels Presoners'.

Manifestants palestins a Ramallah el passat Setembre. Font: Maan News Agency.

A inicis de Setembre Cisjordània bullia en protestes contra la política econòmica del Primer Ministre Salam Faiad per l'elevat índex d'atur, la pujada dels preus en els productes bàsics i les dificultats de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) per a  fer efectiu el pagament dels salaris als funcionaris. Els manifestants a Ramal·lah, Nablus o Hebron demanaven la dimissió de l’impopular primer ministre i l'anulació del Protocol de Paris perquè consideraven que subordinava l'economia palestina als ‘interessos israelians'. Altres veus crítiques anaven més enllà i exigien una reforma total de l'ANP que posés fi a la corrupció i al malbaratament dels fons públics. El professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Bir Zeit, Sameeh Hamoudah, ho va expressar amb claredat en unes declaracions al diari The Times of Israel:

"There is a problem in the performance of Palestinian Authority. Publics founds are being wasted; The PA needs to be reorganized".

La resposta del president Mahmoud Abbas va ser posar-se al capdavant del moviment de protesta, prometre reformes i l’acompliment de les demandes dels indignats palestins. Ho va anunciar solemnement durant l'Assemblea de la Lliga Àrab celebrada al Caire el passat dia 5 de setembre:

"The palestinian spring has begun, and we are in line with what the people say and what they want".

Sis mesos després podem dir que cap ‘primavera’ ha arribat a Palestina. El president Abbas ha fracassat en la seva temptativa de re negociar amb el govern israelià el detestat Protocol de Paris i la política econòmica de Salam Faiad no ha aconseguit els resultats esperats. L' ANP està en fallida, les ajudes econòmiques promeses pels països àrabs no acaben d’arribar, els funcionaris continuen tenint serioses dificultats per a cobrar els seus salaris, el preus dels productes bàsics segueixen pujant i tampoc ha disminuït l’elevat índex d’atur, especialment entre els sectors més joves de la població.

Les reformes promeses pel president palestí han quedat en paper mullat i, de fet, la única ‘reforma’ destacable en els darrers mesos ha estat el canvi de nom de l'ANP per 'Estat de Palestina' després de l’èxit diplomàtic aconseguit per Abbas amb reconeixement de Palestina com a estat no membre de les Nacions Unides el passat mes de Novembre.

Tampoc ha millorat el respecte als drets humans en els territoris cisjordans administrats per l’ANP. La resposta d’Abbas a les crítiques de la seva gestió ha basculat entre la censura i l’enduriment de les penes. Serveixi com a exemple la recent condemna  del jove Anas Saad Awad dictada per un tribunal de la ciutat de Nablus per un fotomuntatge publicat a Facebook del president Abbas, caracteritzat com un davanter centre del Reial Madrid, en el que es feia un joc de paraules amb 'Striker' -golejador, però també vaguista en anglès-. Aquest no ha estat un cas aïllat. Segons informacions publicades per l'Agència de notícies palestina Ma'an, durant el darrer any al menys tres palestins van ser detinguts per les forces de seguretat de l'ANP després d'haver estat acusats de criticar al president Abbas en diverses xarxes socials.

Davant d’aquesta situació explosiva, el president Abbas ha utilitzat la mort del jove membre de les brigades dels Màrtirs d’Al-Aqsa, Arafat Jaradat (30 anys), a la presó israeliana de Meguido la tarda del passat Dissabte per a canalitzar el descontent dels seus ciutadans contra l’ocupació israeliana. El terreny per a l’onada de manifestacions violentes que ha sacsejat Cisjordània des del passat cap de setmana el va preparar el ministre d’afers penitenciaris, Issa Qaraque, al afirmar que el jove Jaradat no havia mort d’una aturada cardíaca - com defensava l’equip de metges israelià que va realitzar l’autòpsia del cadàver a l’Institut Forense Abu Kebir - sinó per les tortures a les que el pres havia estat sotmès durant els interrogatoris dels serveis secrets interns israelians - el Shin Bet.  En realitat plovia sobre mullat perquè des de feia setmanes els mitjans de comunicació oficials de l'ANP estaven exaltant a presoners condemnats a cadena perpètua a Israel -com Marwan Barghouti o Abbas Al Said- per la seva participació en sagnants atemptats terroristes contra civils durant la coneguda com Intifada d'Al-Aqsa (2000-2005).

En un clar exercici de cinisme, els funcionaris palestins han afirmat durant els darrers dies que no desitgen una escalada de violència però, per altra banda, han atiat –i  atien- el foc de les protestes. El darrer exemple el tenim amb les darreres declaracions del mencionat ministre d'afers penitenciaris palestí, Issa Qaraque, de denunciar a Israel davant dels tribunals penals internacionals per la mort de Jaradat:

 

"We are preparing ourselves to sue Israel and we will go to international courts".

El govern del Primer Ministre B. Netanyahu ha demanat calma a l'ANP i els ha remès els impostos congelats des del passat mes de Desembre -com a represàlia per la iniciativa unilateral d'Abbas a les Nacions Unides. Amb aquesta mesura es vol rebaixar la tensió i facilitar el pagament dels salaris als funcionaris palestins. L'opinió pública israeliana tem que aquesta onada de protestes desemboqui en una nova intifada si les negociacions de pau continuen en punt mort. En aquest sentit podria ser decisiva la visita del President nord americà Obama i del secretari d’estat John Kerry a Israel i els territoris palestins, programada per al pròxim mes de Març. A Israel s’espera que la promesa d’una primavera palestina per part del president Abbas no acabi en una ‘intifada dels presoners’.

El Barça a Israel?

El president del F.C. Barcelona Sandro Rosell va viatjar el passat Dijous a Israel des de Milà per a promoure una iniciativa solidària de pau a Terra Santa: la celebració el pròxim 31 de Juliol d’un partit de futbol entre el Barça i un combinat de futbolistes israelians i palestins a l’estadi Ramat Gan, el camp on la selecció israeliana juga els seus partits de futbol com a local. Aquest amistós s’ha d’emmarcar en un projecte esportiu de major calat per a promoure un esperit de pau i de convivència entre tots dos pobles. Una iniciativa que compta amb el suport del The Peres Center for Peace i – al menys sobre el paper- de l’Autoritat Nacional Palestina.

L’acord semblava tancat després de la trobada el Dijous a la tarda entre el president blaugrana Sandro Rosell, el seu vicepresident Xavi Faus i el President de l’Estat d’Israel, Shimon Peres, a Kfar HaMaccabiah, a les proximitats de Tel Aviv. Però ahir va esclatar la sorpresa: després de la trobada dels directius blaugranes amb el President Mahmoud Abbas a Ramal·lah, el President de la Federació Palestina de Futbol, Jibril Rajoub, va anunciar que els futbolistes palestins no jugaran aquest partit pels obstacles existents (en una clara referència a l'ocupació israeliana). Ara la celebració d’aquest partit amistós queda en suspens.

Pancarta de benvinguda a Gilad Shalit al Camp Nou el passat derbi amb el Reial Madrid.

El Barça és un dels equips més populars entre els futbolers israelians i palestins. Els seus partits es segueixen amb passió a Tel Aviv, Jerusalem o Ramal·lah i molts turistes israelians aprofiten les seves vacances a Barcelona per a gaudir en directe dels Xavi, Iniesta, Puyol, Cesc o Messi al Camp Nou. Per tant, la presència del Barça a Israel en el marc d'aquesta iniciativa solidària és una molt bona idea de la directiva presidida per Sandro Rosell per a potenciar l'imatge del club a l'Orient Mitjà i també una oportunitat d'or per a llimar asprors amb els culés palestins després de la polèmica generada el passat mes d'Octubre a Gaza i Cisjordània (amb crides al boicot incloses) per la invitació de la directiva blaugrana al jove soldat Gilad Shalit per al gran clàssic de lliga contra el Reial Madrid. Malauradament, la postura intransigent dels dirigents palestins pot posar en perill la celebració d'aquest partit amistós per la pau. I és que els Abbas i els Rajoub de torn mai perden l'oportunitat de boicotejar qualsevol esdeveniment on participin israelians, fins i tot futbolistes disposats a participar en una iniciativa solidària i de convivència entre tots dos pobles. On queda, doncs, l'esperit de pau dels dirigents palestins?  

Mahmoud Abbas en estat pur.

I els mitjans de comunicació catalans segueixen repetint a tort i a dret que aquest personatge és un moderat. En fi, no hi ha pitjor cec que aquell que no vol veure...

Font: MEMRI TV.

Iassir Arafat i la Intifada d'Al-Aqsa, la veritat silenciada.

Segons informava el passat Dissabte el diari israelià Jerusalem Post, Suha Arafat, la polèmica vidua del ‘rais‘ palestí Iassir Arafat va reconèixer en una entrevista recent als mitjans de Dubai que el seu difunt marit va planificar la coneguda com ‘Intifada d’Al-Aqsa‘ (2000-2005) pocs dies després del fracàs de les negociacions de pau a Camp David (Juliol del 2000):

Aquestes declaracions de Suha Arafat no aporten cap dada nova que no fos àmpliament coneguda als territoris palestins de Gaza i Cisjordània i als països àrabs veïns. Malauradament, a Occident - i especialment a Europa - va fer fortuna la versió divulgada pels dirigents de l'Autoritat Palestina en les seves declaracions en anglès en les que feien responsable de l'esclat de violència al llavors principal líder de l'oposició israeliana, el candidat del Likud Ariel Sharon, per la seva polèmica visita a l'Explanada de les Mesquites o Muntanya del Temple el 28 de Setembre del 2000.

Ariel Sharon i la seva comitiva a l'Explanada de les Mesquites el 28 de Setembre del 2000.

Tanmateix, l'opinió pública occidental hauria de preguntar-se si aquesta visita va ser la causa o el pretex emprat per Iassir Arafat per a engegar la Intifada. La resposta correcta és la segona. La versió oficial palestina en anglès, acríticament acceptada i difosa àmpliament en els nostres mitjans de comunicació, indicava que la visita de Sharon havia estat una provocació inexcusable per als palestins, que, indignats, havien sortit a manifestar-se. La desproporcionada resposta de la polícia israeliana hauria provocat l'inici de l'espiral de violència que va conduir a la Intifada. Però l'anàlisi dels fets contradiuen aquesta hipòtesi. D'entrada, cal aclarir que la visita de Sharon s'ha d'interpretar en clau de la política interna israeliana d'aquell moment. Amb la seva passejada per l'Explanada de les Mesquites -la Muntanya del Temple a la tradició jueva- Sharon i la seva comitiva pretenien reivindicar la judeïtat de Jerusalem amb la finalitat de donar el cop de gràcia a un govern laborista debilitat des del fracàs de les negociacions de pau de Camp David i en minoria, amb un Primer Ministre, Ehud Barak, que acceptava la coocapitalitat de la ciutat amb els palestins. El Wafqt Islàmic i els dirigents de l'ANP havien acceptat la visita, que havia estat prèviament pactada fins als més mínims detalls pel llavors ministre de l'interior israelià, Shlomo Ben Ami, i el cap de seguretat palestí, Djibril Rajoub. Per tant, la visita no pot ser considerada com una provocació envers els palestins i de fet aquell dia no es van produir incidents greus de consideració. En efecte, els enfrontaments i les manifestacions violentes que van donar peu a la Intifada van tenir lloc el dia següent, Divendres, coincidint justament amb la jornada festiva i d'oració al món islàmic. En conclussió, la visita d'Ariel Sharon no va ser la causa de la intifada. L'apedregament dels fidels jueus que anaven a resar al Kotel i a la Muntanya del Temple, les manifestacions violentes i els enfrontaments amb la policia israeliana d'aquell tràgic Divendres es van produir per la incitació a la població palestina des dels mitjans de comunicació sota control de l'ANP a manifestar-se per la defensa de la Mesquita d'Al-Aqsa, suposadament amenaçada per un complot del govern israelià per a enderrocar-la i seguidament construir sobre les seves pedres el Tercer Temple jueu. Arafat era reincident: ja havia utilitzat aquesta teoria conspirativa per a promoure una mini-intifada quatre anys abans -entre el 25 i el 30 de Setembre de 1996- utilitzant com a 'casus belli' l'apertura del túnel dels asmoneus.

Què la visita de Sharon havia estat el pretext i no la causa queda clar si prestem atenció a les declaracions dels dirigents palestins realitzades als mitjans de comunicació del món àrab -i en llengua àrab- durant els primers mesos de la Intifada. Així, el 6 de Desembre d'aquell any, el diari oficial palestí Al Ayyam informava d'unes aclaridores declaracions del ministre de comunicació palestí Imad Falouji:

"Speaking at a symposium in Gaza, Palestinian Minister of Communications, Imad Al-Falouji, confirmed that the Palestinian Authority had begun Preparation for the Outbreak of the current Intifada from the moment the Camp David talks concluded, this in accordance with instructions given by Chairman Arafat himself. Mr.Falouji went on to state that Arafat launched this Intifada as a culminating stage to the inmutable Palestinian stance in the Negotiation, and was not meant merely as a protest of Israeli opposition leader Ariel Sharon’s visit to the Temple Mount." [1]

I gairebé tres mesos més tard, el 3 de Març del 2001, la premsa de Beirut recollia unes maniifestacions similars del mencionat miinistre palestí realitzades durant una manifestació de suport a la intifada al camp de refugiats palestins de Ein Al-Hilweh, situat al sud del Líban:

"The Al-Aqsa Intifada emphasizes these principles and axioms. Whoever Think that the Intifada Broke out because of the despised Sharon s visit to the Al-Aqsa Mosque, is wrong, even if this visit was the Straw that Broke the back of the Palestinian people. This Intifada was Planned in advance, ever since Presidente Arafat’s return from the Camp David Negotiation, where he Turned the table upside Down on President Clinton. [Arafat] remained steadfast and challenged [Clinton]. He Rejected the American terms and he did it in the heart of the US." [2]

Però, com prèviament ja hem indicat, els mitjans de comunicació occidentals - especialment els europeus- van donar una total credibilitat a la versió oficial palestina dels fets  en anglès i de fet la han repetit a bastament durant els darrers dotze anys. Ariel Sharon, amb una evident mala premsa a Europa des dels anys vuitanta per la seva implicació a les matances de refugiats palestins realitzades per la falange cristiana libanesa als camps de Sabra i Xatila, ha quedat a ulls del món com el gran responsable de l'esclat de la Intifada d'Al-Aqsa i ni tans sols la publicació de les conclussions de l'informe de la Comissió Mitchell - que desmentia la versió palestina dels fets- ha pogut amb el mite. Serveixi a tall d'exemple aquesta crònica d'Israel Viana publicada al diari madrileny ABC el 28 de Setembre del 2010, coincidint amb el desè aniversari de la polèmica visita de Sharon a l'Explanada de les Mesquites:

"Para muchos fue una provocación gratuita que acabó en un largo baño de sangre. Para otros, más que el ejercicio del derecho de Israel a reivindicar la soberanía del lugar más sagrado del judaísmo. Pero el hecho es que la visita a la Explanada de las Mezquitas de Jerusalén por parte del entonces líder de la oposición conservadora israelí, Ariel Sharón, hace hoy justo diez años, desencadenó una oleada de violencia que, a lo largo de seis años, se cobró la vida de casi 5.000 personas, 900 menores de edad."

Si els palestins i els àrabs ho sabien, els israelians ho intuïen: Arafat no sols havia planificat la intifada sinó que també havia ordenat els atemptats terroristes suïcides realitzats pel Hamàs al cor d'Israel. Va quedar clar gràcies a les declaracions d'en Mahmoud Zahar, un dels principals líders dels islamistes a la Franja de Gaza, publicades pel Jerusalem Post en el desè aniversari de la Intifada:

"President Arafat instructed Hamas to carry out a number of military operations in the heart of the Jewish state after he felt that his negotiations with the Israeli government then had failed."

Possiblement els lectors es preguntin en quin moment el veterà 'Rais' palestí va decidir optar pel terrorisme irredent de la Intifada en lloc de les negociacions de pau iniciades amb la conferència de Madrid (1991) i els Acords d'Oslo (1992-93). Si observem les declaracions d'importants dirigents de l'ANP i de l'OLP ens adonarem que el punt de inflexió es devia produir a finals de Maig del 2000, amb la retirada israeliana del sud del Líban, el colapse de la milicia aliada de l'Exèrcit del Sud del Líban (ESL) i la caiguda de l'antiga 'Zona de seguretat' en mans del Hizbul·lah. En aquest sentit, pocs dies després de la retirada israeliana, el secretari general del Comitè Central de Fatah, Farouk Kadoumi, va declarar davant de periodistes i corresponsals estrangers que:

   
"We are optimistic. Hezbollah’s resistance can be used as an example for other Arabs seeking to regain their rights." [3]

Iassir Arafat bromeja amb el Primer Ministre israelià Ehud Barak a Camp David.

La resta és ben coneguda: Iassir Arafat va anar a Camp David decidit a rebutjar totes les propostes de pau israelianes i nord-americanes (si hagués acceptat, sóc home mort; va dir després), va ser rebut com un heroi a Ramallah en el seu retorn dels Estats Units per haver frustrat els acords de pau amb Israel i des de finals de Juliol va començar a planificar la Intifada. El dia 13 de Setembre el parlament palestí va ajornar l'anunciada declaració de independència. L'aposta estratègica d'Arafat pel terrorisme estava ja ben decidida i el veterà rais palestí només esperava un bon pretext per a justificar l'esclat de violència a gran escala. Finalment, el va trobar amb la mencionada visita d'Ariel Sharon a l'Explanada de les Mesquites.

NOTES:

[1]: 'Sharon and the Intifada' in Peace with Realism. (http://www.peacewithrealism.org/pdc/sharon.htm).

[2]: Ibídem.

[3]: TABARANI, Gabriel G.: Israeli-Palestinian conflict: from Balfour Promise to Bush declaration. The complications and the road for a lasting peace, p. 223.  

Israel patrocina un programa de col.laboració agrícola per als camperols de la Franja de Gaza.

Aquestes notícies no surten mai publicades a la premsa española, pero la podeu llegir a l'edició digital del diari judeo-argentí, Itón Gadol. I aquesta és una bona notícia perquè mentre els terroristes del Gihad Islàmic palestí i altres organitzacions palestines continuen bombardejant el sud d'Israel amb morters i míssils Qassam (Arutz Sheva News), el govern i l'exèrcit israelià continuen oferint la seva col.laboració i el seu suport als empresaris agraris emprenedors de la Franja de Gaza, especialment a aquells que volen millorar la producció, la comercialització i l'exportació dels seus productes. 

"Mort als jueus i mort a Amèrica".

Fragments d'un sermó o "jutba" des d'una mesquita de Gaza retransmès en directe pel canal de televisió "Al-Aqsa TV", afí al Hamàs, el passat Divendres 2 de Desembre:

Vet aqui un dels principals obstacles per a la pau entre israelians i palestins: l'adoctrinament en l'odi contra els jueus, contra Israel i contra Occident que la societat palestina rep dels seus propis dirigents, en aquest cas els del Hamàs. Aquest tipus d'adoctrinament, característic en règims totalitaris com el del Hamàs a Gaza, hauria de ser denunciat per governs, ong's o grups i organitzacions afins a la defensa dels drets humans, però, desafortunadament, tret de comptades excepcions, regna un silenci còmplice amb el terror.

Metges israelians recuperen la vista d´ una nena palestina de 10 mesos.

La nena, Hallah, tenia deu mesos i havia nascut cega. Afortunadament, ara pot tornar a veure gr`acies a una exitosa intervencio´ m`edica realitzada al centre m`edic Carmel de Haifa, a on havia arribat mitjançant el Centre de Pau Peres despre´s de no trobar a Gaza cap hospital ni centre m`edic en territori sota el control de l´ANP on es pogue´s tractar el glaucoma infantil. Poc despre´s de ser donada d´alta, Hallah ja veia amb nitidesa, ha guanyat pes i els seus pares, Iman i Raed, han prome´s  ser "ambaixadors de la bona voluntat" entre Israelians i palestins. 

Font: Guysen International News.

PD - demano disculpes als lectors. No em funcionen be´ els accents al teclat del portatil.

L´altra cara del conflicte arabo - israelià

Interessant article de Jana Beris que tracta el tema de l´educació en l´odi que reben els nens palestins i els missatges d´odi i d´exaltació del Jihad i de la Shahada (martiri) que són habituals en els mitjans de comunicació del Hamas i també dels que estan sota el control de la ANP.

La autora defensa que, encara que s´assoleixi la creació d´un estat palestí a Gaza i Cisjordania, és imprescindible que desapareguin aquests missatges d´odi dels mitjans de comunicació i del sistema educatiu palestí si realment és vol assolir una pau fructifera a la regió.

Si voleu llegir l´article en llengua castellana, cliqueu aquí.

Una nova excusa per a continuar amb el llançament de Qassam: la publicació de les caricatures de Mahoma

Segons informa Ynet, les organitzacions palestines han trobat una nova excusa per a continuar el llançament de Qassamim contra el sud d´Israel: les caricatures del profeta Mahoma publicades a la premsa danesa fà un parell de setmanes. En efecte, Muhammad Abed Al-Aal, el cap de les Brigades Salah Al-Din, el braç militar dels Comitès de la Resistència Popular, va declarar que el llançament de sis Qassam contra el sud del Neguev (operació les línees de foc) són una resposta "als crims de l´ocupació contra el poble palestí", però també "en resposta a les caricatures publicades a la premsa danesa on es difama la memòria del profeta Mahoma".

Si voleu llegir l´article complet en llengua anglesa, cliqueu aquí.

PD - No cal dir que la pluja de Qassam és diaria. Ahir van caure al menys sis Qassam a les proximitats d´Sderot i al Neguev occidental. Afortunadament no hi van haver ferits.

Actualització: En aquest video podeu veure a Assud, el conillet de Hamas, amenaçant als dibuixants danesos que van caricaturitzar a Mahoma i cridant al boicot als productes danesos e israelians.

Font Ynet.

Terroristes palestins escapen d´una presó de la ANP amb l´ajuda dels seus guardians.

Us imagineu a la policía ajudant a fugir a uns perillosos terroristes?, doncs això és el que va passar ahir a Nablus (Cisjordania).

Segons informa Ha´aretz, 14 terroristes membres de les Brigades dels Màrtirs d´Al-Aqsa, el braç armat del Fatah d´Abu Mazen, que s´havien enfrontat a l´excèrcit israelià en varies ocasions als darrers mesos i que fà unes setmanes es van entregar a les autoritats de l´ANP, van fugir ahir de la presó de Nablus amb el suport dels seus vigilants, es a dir dels propis polícies palestins.

Nova mascota a Al-Aqsa TV: un conill que vol devorar jueus

Recordeu Farfour, el Mickey Mouse de Hamas que alliçonava als nens palestins en l´odi als jueus i en la supremacia del Islam? Doncs bé, desde el programa "Els pioners de l´endemà" ja han trobat un altre susbstitut: un conill devorador de jueus.

A continuació podreu veure un curt vídeo on surt aquest nou personatge. Recordo que tant el conillet, com l´abella Nahoul, com Farfour son personatges que surten en el programa infantil "Els Pioners del Endemà", un espai de la TV palestina de Hamas que s´emet el Divendres i "educa" als nens palestins en l´odi als jueus, als occidentals, als Estats Units i en la supremacía del Islam. Quina diferiencia amb el Barri Sesam, oi?

Noves mostres de judeofòbia als mitjans de comunicació de l´ANP: "Jueus, marxeu de casa meva".

Benvolguts lectors:

Com tots sabeu, la incitació al odi contra els jueus i contra l´estat d´Israel és una constant en els mitjans de comunicació oficials de l´ANP. Una prova més és aquest vídeo músical on és diu textualment que Israel és l´enemic i una serp destinada a abandonar la meva terra.

I aquest vídeo no és pas promoció del Hamas sinó dels partners per a la pau... lamentable.

Caricatura antisemita en un diari oficial palestí

Benvolguts lectors:

En anteriors posts ja he comentat que l´ANP empra un doble missatge. Una bona prova és la publicació d´aquesta caricatura al diari oficial "Falastin" el passat 31 de Desembre.

A la caricatura podeu veure un colom de la pau en forma de pirata, insinuant que els acords de pau amb Israel són un robatori per al poble àrab palestí.

A més a més, un membre dels cossos policials de la ANP va participar junt amb un membre del braç armat de Fatah en l´assassinat de dos soldats israelians que no estaven de servei a Hebron (Cisjordania).

Amb uns socis per a la pau com aquests qui necesita enemics?...