On són? (Pilar Rahola).

 Ni manifestacions, ni motxilles, ni herois de flotilla, ni boicots, ni artistes indignats, res.

Què passaria a les nostres ciutats si les notícies sobre Síria es produïssin una mica més avall del mapa? És a dir, si en lloc d'un dictador àrab massacrant població àrab, as és usual a la zona, fos un rampell del conflicte àrab-israelià, què passaria per aquests verals? Els carrers s'omplirien de cridaners propalestins demanant l'excomunió d'Israel, algunes universitats plantejarien boicots, els sospitosos habituals del artisteig farien vídeos de proselitisme, i en les cantonades de les consciències s'instal · laria la idea-vella idea-que els jueus són el problema del món. I tot això passaria amb uns paràmetres que no tenen a veure amb la situació dels altres països.

 

A Israel ningú massacra a les manifestacions, no hi ha un dictador matant a la seva població, i el complex conflicte bèl · lic de dècades és alimentat ad eternum pels països veïns, interessats en que la guerra contra Israel no s'acabi mai. I per tenir, fins i tot té una amenaça de l'Iran de destrucció massiva. I no obstant això, i encara que caiguin míssils cada dia sobre la seva població, es rearmin grups fanàtics en el seu sud i pateixi l'assetjament de tot un exèrcit islamista en el seu nord, quan Israel tira una sola bala, els nostres carrers criden la seva indignació. Mai va tenir dret a defensar-se i, per a molts, tampoc té dret a existir.

 

Però quan els morts cauen sota les bales dels vells amics de la Internacional Socialista, aquests que fa dos dies eren considerats llibertadors dels pobles, quin poderós silenci! Per descomptat, al dia següent que caiguin enderrocats, tots s'aixecaran la seva veu contra el tirà i oblidaran les seves velles complicitats. No va ser un atac d'amnèsia el que van tenir alguns amb Mubarak, mesos abans gran amic del socialisme mundial? I amb Ben Ali? I fins i tot amb Gaddafi, que es va passejar per la Castellana amb haima inclosa. I per descomptat Síria, la gran aliada del bloc soviètic, "el paradís de la lluita dels pobles del tercer món contra l'imperialisme sionista i ianqui"-encara tinc vius els pamflets a l'ús de l'esquerra europea-, i les víctimes del qual mai van interessar . De fet, l'actual president només fa honor a les matances que feia el seu pare, amb diürnitat i planetària impunitat. Però res. Ni flotilles ni manifestacions, ni herois de motxilla, ni boicots, ni artistes indignats, res. No hi ha llàgrimes dels solidaris per als morts de Síria, perquè es van assecar totes plorant contra Israel. Així, doncs, tots aquests devots pancartites, on situen l'eix del seu mobilització: en l'amor a uns o en l'odi a altres? Perquè si fos amor als pobles oprimits, tindrien molta feina a la zona abans d'arribar a Israel, començant per Síria i l'Iran, baixant al Iemen o Aràbia i així anar protestant. No obstant això, només hi ha Israel, la qual cosa ens diu molt dels seus prejudicis i tot de la seva enorme hipocresia moral.

Font: La Vanguardia.

Preocupant onada de judeofòbia "políticament correcta".

Ahir, manifestants "pacifistes" pro palestins van intentar aixafar la celebració de la Primera Trobada hispano-israeliana sobre enèrgies renovables a Madrid, on participaven empresaris israelians, i en els lamentables alderulls, tot i la protecció policial, van arribar a agredir a un ciutadà israelià, Eytan Levi, que havia de participar en la trobada com a ponent. L´acte estava patrocinat per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i precisament van ser colectius d´estudiants d´aquesta universitat els qui van promocionar el boicot dins d´una campanya internacional de boicot  econòmic, cultural, acadèmic, esportiu... a Israel.  Dol veure com la Universitat, centre important de manifestacions contra el franquisme, per la democràcia i les llibertats, ha esdevingut ara un centre de totalitarisme, on colectius violents intenten silenciar a thothom qui no els agrada o que no pensa com ells.

Avui, els organitzadors de la desfilada de l´Orgull Gay a Madrid han retirat la invitació concedida al Ajuntament de Tel Aviv, que havia solicitat el permís per a patrocinar una carrossa a la desfilada. El pretexte per al boicot als gays israelians ha estat que l´Ajuntament de la ciutat mediterrània no havia condemnat l´operació antiterrorista per a interceptar a la "flota de la Llibertat". Sembla mentida com els gays espanyols, un colectiu discriminat desde antic, al qual sel´s aplicava la "Ley de Vagos y maleantes" en época franquista, ara juguin el rol de discriminadors amb els seus colegues israelians amb el pretexte bonista i políticament correcte de que l´Ajuntament de Tel Aviv no ha condemnat la operació antiterrorista contra els jihadistes de la flotilla i els seus rucs útils d´extrema esquerra occidental i pseudo-pacifistes. Però, clar, parlem de l´Espanya del bonisme pijo-progre, de l´Espanya de l´"Alianza de Civilizaciones" i de l´Espanya acríticament pro palestina i anti-israelina (cada cop pesa més la israelofòbia que el sentiment de solidaritat real amb els palestins). Doncs bé, tot i no ser políticament correcte, cal denunciar que en els darrers anys estem vivint una onada de judeofòbia i d´Israelofòbia que posa la pell de gallina - al menys al servidor que escriu - i el pitjor de tot és que es tracta d´una judeofòbia políticament correcta perque s´excusa en forma de critica política al govern israelià de torn. En efecte, no cal ser gaire llest per a adonarse´n de que en realitat no són pas critiques objectives i constructives, sinó una demonització i deslegitimització d´aquest estat i per extensió de tot el poble jueu. La situació realment comença a ser preocupant. Abans s´odiava als jueus, ara "nomès" s´odia als israelians. De fet, l´odi és el mateix nomès canvien les formes.

 

L´objectiu dels "pacifistes" espanyols de la "flotilla de la pau": aconseguir l´inici de la fi d´Israel.

 

Ahir a la tarda, en plena manifestació pro-Hamas y pro-Jihad als carrers de Barcelona, els "pacifistes", la catalana Laura Arau i el madrileny Manuel Tapial, van afirmar sense embuts el seu objectiu i el seu concepte de pau per al conflicte israelo-palestí:

 

"el moviment social que s´ha generat a nivell internacional després d´aquest atac suposa el començament d´una lluita pacifica per a aconseguir el principi de la fi d´Israel".

 

tant, cal exigir que els mitjans de comunicació espanyols i catalans deixin de mentir com fins ara ho estan fent. No són pas pacifistes, no volen un futur millor per al poble àrab-palestí, ni volen un futur de pau i de convivència entre israelians i palestins a la regió, el que volen és la destrucció d´Israel, sense importar-los la mort de milions de israelians - entre ells amics i amigues meves - o la seva neteja ètnica, i que sobre les seves cendres sorgeixi un estat islàmico-palestí. Tant fot que els islamistes tinguin unes idees totalment oposades a les idees d´esquerra; tant fà que milers de palestins hagin estat víctimes dels mètodes bàrbars del Hamas; per a aquests "pacifistes", amiguets i còmplices del Jihadistes, l´únic important i el seu objectiu de fons és aconseguir la fi d´Israel, l´aniquilació del estat d´Israel. I menteixen, diuen que volen una "fi pacífica", donant a entendre que desitgen un estat binacional i bla, bla, bla... Fals. Aquesta solució és només propaganda del nacionalisme palestí i de la Lliga Àrab per a aconseguir el suport dels ciutadans europeus per als seus plans genocides. Aquesta propaganda va ser inventada per la Lliga Àrab i per la OLP a finals dels anys seixanta, després de la Guerra dels Sis Dies, quan van veure que necessitaven vendre a Europa un misatge políticament correcte que enmascarés les seves intencions reals. En efecte, quan van veure que a Europa no tenía suport el discurs de "llençar als jueus al mar", una idea que havien repetit fins a cansar-se fins al 5 de Juny del 1967, van decidir canviar el seu discurs i comparar a Israel amb la sudàfrica del Apartheid i dir que ells lluitaven per a crear un estat laïc, democràtic i per a tots els ciutadans. Aquesta idea ja és pot trobar a la Carta Nacional Palestina de 1968, que es pot considerar com la constitució oficial de l´OLP fins als anys 90, fins als inicis del procés de pau d´Oslo.  

En un contexte de Guerra Freda, on l´URSS donava suport als règims àrabs enemics d´Israel i donava també suport logístic al terrorisme palestí, els dirigents de Moscou van vendre aquesta versió del conflicte i l´esquerra occidental, especialment a partir de Maig del 1968, la va acceptar de manera acrítica fins a l´actualitat. De fet, fà més de vint anys que ha caigut el mur de Berlín i fà gairebé dues dècades que va caure l´URSS però la seva propaganda, una propaganda que només tenía la finalitat de justificar el seu suport al egipte Nasserita o a la Siria Baazista, segueix ben vigent entre molts colectius d´extrema esquerra i socialdemòcrata. Uns colectius, que amb els pretextes de la solidaritat internacional, el pacifisme o el respecte als drets humans, no dubten per pur odi i pur dogmatisme ideòlogic a fer-li el joc al jihadisme internacional, com per exemple hem pogut observar en els darrers dies, demanant fins i tot la desaparició de l´estat d´Israel. A més a més, desgraciadament, estan fent la seva tasca hipersubvencionats tant pels governs autonòmics com pel govern central per obra i gràcia del projecte zapaterià de l´"Alianza de Civilizaciones". No m´ho invento. En aquest link podreu veure les generoses subvencions concedides el passat any pel govern Zp a tot un plegat d´ong´s que tenen com a tasca la demonització de l´estat d´Israel en l´esfera internacional. 

 

Cal tenir les idees clares i denunciar-ho amb totes les nostres forces: no són pacifistes, no volen un futur de pau i prosperitat per a israelians i palestins, la majoría d´aquestes ong´s i d´aquests pseudo pacifistes només volen la desaparició d´Israel i estan jugant el rol de rucs útils del terror islàmico-palestí i del terror jihadista internacional per molt que els mitjans de comunicació catalans i espanyols ens intentin fer veure el contrari amb grans dosis de cinisme.

 

Font: La Vanguardia.

Els "pacifistes" de la floteta de la pau eren aspirants al martiri sino arribaven a Gaza

Mentres els mitjans de comunicació catalans i espanyols fan el ridicul afirmant que els soldats israelians van masacrar o van fer un ús desmedit de la força contra pacífics activistes que només pretenien portar ajuda humanitària a Gaza, els  islamistes d´arreu del món es deuen estar felicitant de l´èxit de la seva propaganda i deuen al.lucinar amb el bonisme dels mitjans de comunicació europeus i també dels seus polítics, incloent també als diputats del parlament català. De fet, ja desde el mateix instant que la flota jihadista va salpar, els seus col.legues de la Jihad ja van deixar clares les seves intencions d´atacar violentament als soldats (fins al martiri si cal) si aquests intenten impedir que la "flota de la pau" arribi a les costes de Gaza. Ho podeu veure en aquest video del passat divendres de la televisió pública del Hamas, Al-Aqsa TV.


Però si aquest testimoni no és prou convincent, escolteu els càntics de "mort als jueus" que cantaven molts dels islamistes turcs i d´altres païssos del món àrab-islàmic el passat Divendres quan la flota va salpar de terres turques. Les imatges són de la mediàtica cadena televisiva en llengua àrab, Al-Jazeera:



Per últim, cal recordar que el govern islamista de Recep Tayyip Erdogan va donar suport i cobertura logística als jihadistes d´arreu del món àrab (egipcis o jordans dels germans musulmans, iemenites, sirians, saudís, palestins del Hamas, libanesos del Hezbollah i fins i tot palestins amb pasaport israelià o àrabs israelians) i als seus socis pseudo-pacifistes europeus i occidentals. I cal recordar-ho bé perque aquest govern radical i extremista, partidari d´un Iran nuclear, és un dels principals socis del projecte estrella de la política internacional del govern Zp, la ingènua i bonista "Alianza de Civilizaciones", un projecte absurd, que a més a més de suposar una important despesa de l´erari públic només serveix per a donar legitimitat al terror i al jihadisme palestí com internacional amb l´excusa d´un enteniment de civilitzacions i d´entesa entre els pobles. 

els videos que no menteixen: els islamistes i militants d´extrema esquerra del Navi Marmara van agredir als soldats israelians i es van negar a descarregar l´ajuda humanitària al port d´Ashdod

Jordi Roura: Israel és un estat àrab i es dirà Palestina.

En la meva darrera entrada parlava del bonisme del govern Zp amb el Marroc i avui cal seguir parlant de bonisme, però bonisme d´un altre tipus: el bonisme acríticament pro palestí i demonitzador d´Israel tant en boga entre l´esquerra occidental, un bonisme que obviament comparteixen com si un dogma de fe es tractés els membres del tripartit i els seus prepresentants als mitjans de comunicació, com per exemple en Jordi Roura, sots cap del departament de notícies internacionals a TV3 (la nostra, la de thothom?). Resulta que recentment aquest sinistre personatge, conegut com el Mujahidín de Barcelona entre altres alies similars, ha estat entrevistat pel diari El Punt i en les seves panfletàries declaracions ha arribat a justificar al Hamas i el seu llençament de missils sobre població civil israeliana, s´ha mostrat obertament partidari de la solució "políticament correcta" d´un estat binacional (a la pràctica irrealitzable després d´un segle de conflicte entre ambdues comunitats), ha demonitzat a Israel afirmant que a la llarga esdevindrà una mena de "sudàfrica del Apartheid" (això és el que precisament ell voldria...), ha indicat que a Israel li queden quatre telediaris  fins que el petroli deixi de ser el manà energètic mundial, ha arribat a justiificar el programa nuclear iranià i per acabar-ho d´adobar, amb tot el cinisme del món, ha afirmat que té amics israelians (això em sona no sé de que...) i ha acabat afirmant que Israel "és el meu segon país i me´l estimo molt". Clar, com Salvador Paniker que també s´estima als jueus diluits i barrejats, doncs el Jordi Roura s´estima als israelians no israelians com Michael Warchavsky o Ilan Pappé, que coincideixen plenament amb les seves opinions i plantejaments... De fet, hi hà amors que maten...

Reportatge a TV2: Hamas és un exemple de democracia.

El passat Dimecres, en el programa "Para todos la 2", presentat per Montse Tejera, es va oferir una nova mostra del populisme anti-israelià d´esquerra que tant agrada als polítics del PSC-PSOE, IU-IC verds i d´ERC. De fet, la tergiversació és va iniciar mitjançant la retransmissió d´un "reportatge" sobre Gaza on es va ocultar dades, es va justificar al Hamas i es va criminalitzar a Israel, culpant-la de tots els mals haguts i per haver a la Franja. Fins i tot es van arribar a dir bestiesses com que "Israel va bombardejar indiscriminadament la franja de Gaza per l´explosió de dos coets de curt alcanç". També es va ometre el carácter islamista i terrorista del Hamas, mencionant-lo sempre com si es tractés d´un simple partit polític, i es va afirmar que el càstig del embargament a Gaza era pel fet de que la Franja no tingués colons israelians. Però el moment estelar de la nit va arribar amb l´entrevista al plató del cantant hispano-palestí, Nabil Mansour, membre de l´organització "Free Gaza", qui va arribar a afirmar que el Hamas és un exemple de democracia amb la total complicitat i feeling de la presentadora. Tot dit, Israel és un estat del "apartheid" i el Hamas és un exemple de democracia. Un nou exemple del populisme anti-israelià políticament correcte a l´Espanya de l´"Aliança de Civilitzacions". Tot quadra però valdría la pena recordar que aquesta propaganda panfletària anti-israeliana és paga amb els quartos del nostres impostos. Caldría preguntar al govern si no té millors maneres de gastar els nostres diners.

Font: Libertad Digital.

el tripartit contrari a potenciar el turisme israelià a Catalunya.

Aprofitant l`èxit que ha tingut als darrers anys el turisme israelià al parc natural d´Aigüestortes i a l´estany de Sant Maurici (a la comarca del Pallars Sobirà), el batlle de Sort i diputat de CIU, Agustí López, va presentar al parlament una proposta de ressolució en la que insta al govern a que estudiï un programa d´actuacions amb la finalitat de promoure el mencionat parc natural a Israel. De fet, segons les dades presentades pel sr. López, els turistes israelians són el segon col.lectiu més nombrós que va visitar aquesta zona protegida a l´any passat amb un 24% del total i es pensa que enguany la xifra de turistes d´aquesta nacionalitat pot superar fins i tot la dels francesos, una previsió que es ben raonable si es tenen en consideració les estadístiques de visitants per nacionalitats en els darrers deu anys.

A més a més, segons va indicar l´alcalde, la important presència de turistes israelians en aquesta regió no està vinculada a cap campanya institucional pública o privada, com les realitzades per "Turisme de Catalunya", "Ara Lleida", el Consell Comarcal del Pallars Sobirà o pels ajuntaments de la comarca, sinó que el turisme israelià incrementa any rera any gràcies al coneixement que els turistes han tingut al seu propi país dels esquerps paisatges de muntanya que ofereix la comarca, ideals per a la pràctica d´esports d´aventura com l´Alpinisme.

El sr. Agustí López va defensar en comissió l´organització de cursos de formació en cultura israeliana, història de l´estat d´Israel, la seva gastronomía o religió però aquesta atractiva proposta ha estat rebutjada pel govern tripartit gràcies a la seva majoría parlamentaria.  

Arribats a aquest punt cal preguntar-se quin és el multiculturalisme que desitja el govern tripartit, un govern que ha fet del multiculturalisme una de les seves principals banderes. Imagino que el multiculturalisme del tripartit és el típic multiculturalisme basat en el tercermundisme folkloric , acrític i llacrimós que tan agrada als grans ideòlegs de progrés des del Maig del 1968 en endevant, un multiculturalisme farcit d´aquestes idees tercermundistes que sovint només han estat el pretext per a demonitzar a Occident - i també a Israel - i defensar qualsevol ideología que tingui la lluita contra Occident en els seus principals postulats, com va ser el Maoísme i la seva "revolució cultural" o els diversos grups islàmico-palestins que porten fent brutals atemptats terroristes a Israel i a tot el món desde mitjans dels anys seixanta i en ocasions amb la colaboració de grups terroristes occidentals d´extrema esquerra com les Bader Meinhoff o l´Excèrcit Roig Japonès. 

La política del tripartit expressada en una imatge.

Fonts: Cat-Israel.org i e-Noticies.

Rellegint al professor Joan B. Culla: l´esquerra i Israel.

La pasada setmana vaig rellegir el llibre La tierra más disputada. El Sionismo, Israel y el conflicto de Palestina, del professor d´Història Contemporània a la Universitat Autonoma de Barcelona, Joan B. Culla, on cita de passada al filòsof francès Alain Finkielkraut per a explicar la postura antisionista i cada cop més obertament anti-jueva que tenen moltes corrents de l´esquerra occidental:

Darrera conseqüència, i no la menys important, de la fulgurant guerra de 1967 és el canvi, el tomb de l´imatge internacional d´Israel. Tal i com ha escrit el filòsof francès Alain Finkielkraut, "entre l´esquerra europea i l´estat d´Israel, l´idili va durar vint anys. Els socialistes tenien dues raons per a estimar a l´estat jueu: el genocidi i el kibbutz. (...) A tota Europa, el petit estat va ser, a títol d´experiment social i d´expiació moral, la mascota de l´esquerra no comunista". Però aquell idili començà a entrar en crisis a partir de Juny de 1967, per una banda, el reducte de supervivents d´Auschwitz i pioners col.lectivistes asediats en mig d´unes masses àrabs fanàtiques i endarrerides es transforma, de sobte, en la superpotència militar de la regió, en una màquina bèl.lica conqueridora que ocupa territoris i somet a poblacions foranes; Per altra, la "nova esquerra" occidental que eclosiona justament entre 1965 i 1968, el nou progressisme intelectual i estudiantil que es forja entre les manifestacions contra la guerra del Vietnam i les barricades de Maig al Barri Latino, descobreix en el Tercer Món el darrer motor de la història i canonitza a les masses afroasiàtiques com les portadores de la torxa de la utopía, la avantguarda de la lluita antiimperialista. Així, Israel deixa de ser el David admirable en la seva fragilitat per a esdevindre un Goliat arrogant i agressiu; i el Goliat àrab, amb la seva enorme superioritat territorial, demogràfica, numèrica, s´eclipsa en favor del nou David palestí, el refugiat-combatent, alhora valerós, desvalit i disposat al sacrifici. Desde llavors, i de la confluència entre el tercermundisme i el comunisme clàssic, neixen a Occident una mitología, una simbología i una iconografía noves: al costat dels heroics combatants del Vietcong que, sabiament dirigits per Ho Chi Min i el general Giap, desafien a l´imperialisme nordamericà en les jungles d´Indoxina, emergeixen els fedayins palestins i Yassir Arafat, el seu lider, en lluita desigual contra Israel, la garita de Washington a l´Orient Mitjà; Al costat del inevitable poster del Che Guevara, el Kefieh, - el mocador del cap palestí - passa a ser una peça bàsica de la panoplia sentimental dels joves europeus d´esquerra (1).

Aquesta versió canònica del conflicte àrabo-israelià, que recull molts dels dogmes soviètics sobre el conflicte, s´ha consolidat com la vulgata políticament correcta del conflicte en molts estats de l´Europa Occidental i per suposat a l´estat espanyol. De fet, aquesta versió, romàntica i acrítica amb el terrorisme palestí, unida a un oportunisme barat i a les ganes de provocar per a fer quartos, són les que ens permeten entendre la presència de les obres del "artista" català, Eugenio Merino, a la fira (vinguda a menys) d´Art contemporani Arco a Madrid, on ridiculitza un dels simbols més sagrats del Judaísme i presenta a la societat israeliana com una societat bel.licista i agressiva. Aquest és l´art progre políticament correcte i jo em pregunto: hagués tingut  aquest "artista" pebrots de presentar a Mahoma amb un Kalashnikov en una mà i l´Alcorà en l´altra per exemple? Ja coneixeu la resposta, no fà falta que us la digui. Tanmateix, és patètic veure que contra Israel tot s´hi val: fins i tot l´art contemporani.

(1) CULLA, B. Joan: La Tierra más disputada. El Sionismo, Israel y el conflicto de Palestina, Madrid, Alianza Editorial, 2005, pp. 255-256. (La traducció al català del texte citat per gentilesa del autor del blog).

Herois de motxilla (Pilar Rahola)

El passat Diumenge, l´excèrcit israelià va detenir a una jove manifestant catalana, Ariadna Jové, a la ciutat palestina de Ramallah juntament amb una altra companya seva, l´australiana Bridgette Chapel, totes dues membres de l´organització anti-israeliana "International Solidarity Movement" (ISM), una suposada Ong de solidaritat internacionalista amb el poble palestí que tant agrada a certes corrents d´esquerra post Maig del 68 però que, segons informa avui La Vanguardia, ha estat denunciada com una organització violenta per l´embaixador d´Israel a Espanya, el sr. Raphael Schultz.

Tornant als fets, Ariadna Jové va ser detinguda per haver incomplit la llei: tenia el visat caducat i no disposava del permís de les IDF per a estar a territoris palestins de Cisjordània sota l´administració de l´ANP. A més a més, s´està investigant si va participar en accions o manifestacions violentes contra l´excèrcit israelià. Després de pagar una fiança, el govern israelià la va posar en llibertat però ha de continuar a Israel fins que es celebri el judici. 

Obviament, la detenció de la manifestant pro-terrorista ha aixecat una gran expectació als mitjans de comunicació tant catalans com de la resta de l´estat espanyol però personalment trobo molt encertat el següent article de Pilar Rahola, titulat "Herois de Motxilla" i publicat el passat dia 10 de Febrer a La Vanguardia. Què voleu que us digui? Pilar Rahola encerta plenament quan denúncia la hipocresia i el doble raser d´aquestes ong´s o grups de solidaritat internacional amb el poble palestí. Si el que realment importa és el benestar del poble palestí perquè no van a Gaza a denúnciar els abusos i les violacions dels drets humans que comet el Hamas? Com és que durant tot el temps que va passar a Ramallah l´"activista" Ariadna Jové no va denúnciar la corrupció (escàndols sexuals inclosos) de molts dirigents de l´ANP? Doncs molt fàcil. Perque no importen ni els drets humans ni el poble palestí, utilitzats només com un pretext per a deslegitimar a Israel i criminalitzar al seu govern i a les seves institucions seguint així fil per randa les idees antisionistes i antinordamericanes que han esdevingut veritables dogmes de fe per a moltes ong´s, organitzacions "pacifistes" i plataformes "de solidaritat amb el poble palestí, sorgides de l´esquerra post Maig del 1968 i influenciades per un tercermundisme new age que converteix en antiimperialista i forçosament progressista a qualsevol moviment sorgit a l´Àfrica, Àsia o al Orient Mitjà sense parar-se a mirar la seva ideología o els seus  plantejaments socials. Això en part ajuda a comprendre el fet de que molts militants d´aquestes corrents d´esquerra donin suport al Hamas i al Hezbollah o actituds com la de la jove Ariadna Jové, donant un suport tàcit al terrorisme palestí en els seus escrits a la web antisistema Rebelión.org, de la que és colaboradora.

Val la pena llegir l´article de Pilar Rahola. Pròximament penso dedicar un escrit a aquestes corrents d´esquerra que avui només he citat. A veure si puc disposar de més temps que aquests darrers dies.

Desinformació, tergiversació i judeofòbia al diari Público

Segons el periodista Eugenio García Gascón (el primer per l´esquerra a la foto), el Gran Rabinat d´Israel vol prohibir les ornamentacions nadalenques en els llocs públics del país, especialment en restaurants i hotels. Tanmateix, el propi panfletista afirma a la notícia que és tracta d´una recomanació sota la penalització de poder perdre el certificat de Kashrut del local. Per tant, no es tracta d´una prohibició sinó d´una recomanació.

Més enllà de la notícia en sí, queda clar que l´objectiu del article és presentar a Israel i al seu govern com un govern controlat per fonamentalistes religiosos pitjor inclús que "Gazastán" sota control del Hamas, on, segons García Gascón, els islamistes si permeten l´ostentació de símbols nadalencs.

Tanmateix, el pitjor no és ni la notícia, ni el to sensacionalista e israelofòbic que li dóna Eugenio García Gascón. Mireu el comentari més valorat, escrit per un tal Sergio:

"Las similitudes entre el ideario Nazi y el Sionista es cada vez más evidente. Un agnóstico".

A la premsa espanyola no passa res si el comentari més valorat d´una notícia és un comentari banalitzador de la Shoah i totalment judeofòbic. Clar que possiblement la culpa no sigui totalment del seu autor, el tal Sergio, sinó de molts anys d´informació falaç, sensacionalista, totalment maniquea (palestins sempre bons e Israel sempre dolents) i cada cop més clarament israelofòbica. Amb el populisme i la demagogia anti-israeliana, emprat per molts mitjans de comunicació a Catalunya i a l´estat espanyol, com per exemple El País o Público, s´està donant ales a una judeofòbia, una judeofòbia que ara s´excusa i es justifica amb el conflicte israelo-palestí, amb l´antisionisme (les critiques raonades al govern israelià són necessaries i no tenen perque ser judeofòbiques) i amb la suposada simpatía pel poble palestí.

L´autor del blog desitja als seus lectors un Bon Nadal i unes molt bones festes!.

Antisemitisme en el partit Osasuna - Reial Mallorca: "Judío cabrón"

El porter israelià del Reial Mallorca, Dudu Aouaté, va haver d´escoltar almenys en cinc ocasions l´insult de "judío cabrón" cada cop que tocava la pilota per part dels seguidors locals, els del Osasuna de Pamplona.

Aquests abjectes insults van ser recollits en l´acta del partit pel arbitre català, Álvarez Izquierdo, qui va avisar al delegat de camp, el sr. Francisco Ibáñez, qui inmediatament va indicar per megafonía als seguidors que deposessin la seva actitud.

No puc afirmar-ho amb seguretat però estic segur que els hooligans que van insultar a Dudu Aouate eren els "Indar Gorri", molt vinculats a l´esquerra abertzale i altres grups ultres d´ideología similar com per exemple els Herri Norte del Athletic de Bilbao. No cal oblidar tota la parafernalia pro palestina d´aquests grups vinculats a la kale borroka i a l´esquerra abertzale. Per altra banda, la frase "judío cabrón" es la tongada d´una coneguda cançó judeofòbica, que porta per títol "Nos vimos en Berlín", del grup de Hardcore, Soziedad Alkoholika, vinculat a l´esquerra abertzale i als entorns pro etarres per alguns mitjans de comunicació fà alguns anys. De nou i com ve sent habitual, el conflicte israelo-palestí serveix de coartada per a que grups antisemites d´extrema esquerra vomitin el seu odi contra el poble jueu en qualsevol esdeveniment, en aquesta ocasió en un partit de fútbol de la lliga de primera divisió.

Font: Marca.

La oreja de Van Gogh sionistes!!!

Recentment el conegut grup de pop rock basc "La Oreja de Van Gogh" va realitzar una gira per Israel de deu dies de duració amb actuacions a ciutats com Tel Aviv o Lod. Doncs bé, aquesta inofensiva gira, ha provocat la indignació dels "superprogres" i "antiimperialistes" de Rebelion.org, que acusen als membres de la banda de ser complices de l´ocupació israeliana a Palestina, d´ignorar el patiment del poble palestí i bla, bla, bla...

Reflexió personal a mode de conclussió: aquests "superguais" i "superprogres" d´extrema esquerra no dubten a fer el joc a tots els extremistes palestins haguts i per haver, i no contents amb això, amb el pretext de solidaritat envers el poble palestí i de l´antisionisme, no dubten a demanar el boicot contra les institucions israelianes o contra els productes israelians. Ara bé, d´entrada et diuen: el boicot està justificat per les polítiques dels governs israelians envers el poble palestí i bla, bla, bla. Fals! el boicot pretèn aïllar econòmicament, culturalment, diplomàticament, es a dir, a tots els nivells, a Israel independentment de quin partit governi i de quina sigui la seva política. La cançoneta del boicot ja la vam escoltar durant el govern laborista de Barak (1999-2001), el govern "likudnik" de Sharon (2001-2006), el govern kadima d´Ehud Olmert i ara amb Netanyahu. Durant aquests deu darrers anys, els governs israelians han fet generoses ofertes als liders palestins per a concloure el conflicte amb la creació d´un estat palestí a la Franja de Gaza i a més del 90% de Cisjordània, especialment a les cimeres de pau de Camp David (Juliol del 2000), Taba (Desembre del 2000 - Gener del 2001), la desconexió de Gaza (Agost del 2005) i a la darrera cimera d´Annapolis (Novembre del 2007). La resposta palestina ha estat sempre la mateixa: no!, acompanyada d´un increment de la violència terrorista (com per exemple amb l´inici de la guerra d´Al-Aqsa o amb el llençament massiu de missils Al-Qassam contra els kibbutzim i les ciutats del sud d´Israel). Tanmateix, tot això no compta per als "supermegaantiimperialistes" i "pseudopacifistes" que continuen com a lloros demanant el boicot contra Israel i desligimant a thothom qui no segueix els seus dogmes i les seves crides al boicot com ara li ha passat a la Oreja de Van Gogh.

Als membres del mencionat grup donostierra els hi vull dir: Kolhakavod!

El govern espanyol donarà 25 milions d´euros a la ANP per a pagar els salaris dels seus funcionaris.

Segons va informar el diari oficial palestí Al-Hayad Al-Jadida, el passat dia 1 d´Octubre el primer ministre de l´ANP, Salam Fayyad, i el Cònsul general d´Espanya a Jerusalem, Ramón Ansoaín, van firmar un acord segons el qual el govern espanyol donarà 25 milions d´euros a la ANP perque aquesta pagui els salaris als seus funcionaris. Què voleu que us digui? no em soprèn però m´indigna. Ja tenim prou problemes econòmics i el govern espanyol enlloc de posar-hi remei encara va regalant els nostres quartos a la ANP... Suposo que això deu ser part del programa de "multilateralisme solidari" i d´"Aliança de Civilitzacions" del govern Zp....

Font: Memri Blog.

Sabeu per què M. Ahmadineiad és tant tant dolent?... doncs perquè és jueu!

Això és el que ha publicat la web antisemita d´extrema esquerra Rebelión.org en aquest patètic article. En realitat, la publicació d´aquest tipus de merda - amb perdó - no em soprèn. Com sempre ha passat a Europa, quan vols dir que algú és dolent, dolent dolent de veritat només cal acusar-lo de ser jueu. Aquesta tàctica continua sent utilitzada pels antisemites més recalcitrants, com per exemples els autors de la web Rebelion.org, una web on es publica qualsevol libel judeòfobic o israelofobic per aberrant que sigui. Sinó mireu els seus textes de la secció "Palestina y Oriente Próximo". Si busqueu bé, podreu trobar articles dignes dels propagandistes nazis, com per exemple aquest.

ACTUALITZACIÓ: Resulta que l´autora del libel judeòfobic és Nazanin Ahmirian, doctora en filosofía que imparteix classes a la UNED, la UB i més ocasionalment a la Casa Elizalde. També sol publicar articles al diari d´esquerra afí al PSOE, público.es

Realment em sembla vergonyós i poc seriós - de república bananera si voleu - que una antisemita capaç de justificar els atemptats terroristes suïcides contra civils inocents, comparant els terroristes suïcides d´Al-Qaida o de Hamas amb els soldats estadounidencs o israelians, pugui donar classe al món universitari espanyol. Al final resultarà que el vell slogan turístic del franquisme d´"Spain is different" resultarà ser cert...

Representants del PSOE i d´altres partits d´esquerra s´entrevistaran amb terroristes del Hamas i del FPLP al Liban

Aquestes entrevistes, que només serviran per a justificar el terrorisme palestí, tant el laïc i socialitzant del Front Popular d´Alliberament de Palestina com l´islamista de Hamas, són la versió del "multilateralisme solidari" anunciat la pasada setmana pel president espanyol Rodríguez Zapatero en la seva intervenció en la darrera assemblea de les Nacions Unides a Nova York.

Desgraciadament, res de nou sota el sol. Desde la seva arribada al poder ara fà gairebé sis anys, el govern del PSOE sempre ha fet gala d´un populisme antiisraelià molt en boga en l´esquerra més pijo-revolucionària. Recordeu sinó les lamentables declaracions de José Blanco acusant a Israel de matar a civils libanesos de manera planificada en el contexte de la Guerra del Liban entre el govern israelià i l´organització terrorista xi´ita Hezbollah ara fà tres anys. Ho podeu veure en aquest vídeo.

A més a més, El govern de Zp vol jugar un paper clau en la pacificació del Pròxim Orient però amb aquesta postura d´acrítica neutralitat pro palestina no pot ser pres com un intermitjà seriós en les negociacions israelo-palestines per a revitalitzar el procés de pau.

Tornant al tema que ens ocupa, us recomano la lectura d´aquest interessant article d´en Jorge Marirrodriga.

La resposta de Noa als "pacifistes" pro boicot i pro Hamas

La podeu llegir al seu blog (en anglès). Realment em trec el barret i m´identifico plenament amb moltes de les coses que afirma. Noa, Kolhakavod!

Grups "pacifistes" demanen el boicot a la cantant israeliana Noa

El govern de la Generalitat de Catalunya havia convidat a la cantant israeliana Noa per a donar un concert en un dels actes conmemoratius de la Diada nacional de Catalunya. Doncs bé, aquesta idea no ha agradat a determinades plataformes i organitzacions "pacifistes" i pro palestines que n´han demanat el boicot. Per als seus fins, no han dubtat a mentir i han presentat a Noa com una bel.licista, quan en realitat és una reconeguda pacifista que sempre s´ha mostrat partidaria de la pau amb els palestins (justificar al Hamas ja són figues d´un altre paner).

Suposo que, gràcies a aquests grups suposadament pacifistes, tornarem a tenir una altra Diada calenta. Esperem que en aquesta ocasió no portin pistoles a les seves manifestacions, com si va passar a la manifestació "pacifista" del passat mes de Gener.

Per a un seguiment exhaustiu del tema, recomano la visita al blog Cat-Israel.org.

L´esquerra i els genocidis

Encertadísimes reflexions d´en Jaume Renyer al seu blog. Us recomano que llegiu el texte, val la pena.