'Catalán, judío y renegado'. Catalanofòbia i antisemitisme units en la manfiestació falangista de Madrid.

El passat Divendres dia 25 de Maig, coincidint amb la final de Copa entre el Barça i l'Athletic de Bilbao, en un ambient ja molt caldejat per les polèmiques declaracions de la presidenta Autonòmica madrilenya, Esperanza Aguirre, la Falange, el Nudo Patriótico Español (NPE) i altres grups d'ultra dreta es van manifestar pel centre de la capital espanyola contra el 'separatismo' amb el lema: 'Contra el separatismo, una bandera'.

El lema de la convocatòria de la manifestació. Font: la web del NPE.

La manfiestació és va convertir en una clara mostra d'odi i apologia de la violència anti catalana, anti basca i judeofòbica. Una violència present en els càntics dels manifestants, en les banderes amb simbològia franquista i nazi i en el manifest repartit pels organitzadors als assistents, on es definia a catalans i bascos com a 'càncers' de la nació espanyola, tot citant al fundador de la Legió, José Millán-Astray, o es ressuscitava la vella retòrica falangista de identificar al poble català com els jueus d'Espanya:

 "Catalán, judío y renegado:

 pagarás los daños que has causado.

¡Arriba, escuadras, a vencer,

que en España empieza a amanecer."

Personalment, penso que els falangistes han acabat elogiant al poble català equiparant-lo al jueu enlloc de desprestigiar-lo com volien. Ja ho vaig expressar al blog Hummus o Falafel? el passat Dissabte, però val la pena tornar-ho a explicar: que una colla de caps rapats i militants de falange diguin que els catalans som els 'judíos y renegados' d'Espanya m'omple d'orgull i de satisfacció perquè vol dir que tots dos pobles, catalans i jueus, compartim els valors de la modernitat que les corrents més reaccionàries, totalitàries, ultracatòliques, castisses i espanyolistes sempre han rebutjat: cosmopolitisme, laicisme, industrialització, racionalisme davant del misticisme calderonià del Barroc i una economia moderna basada en el guany econòmic i en el treball com a ideal de realització personal davant dels ideals tradicionals de la noblesa hidalga castellana dels segles XVI-XVII, que menystenia el treball, considerant-lo indigne.

En l'ideari dels grups més castissos i totalitaris del nacionalisme espanyol el rebuig als valors de la modernitat ha estat una constant des de finals del segle XIX i, en aquest sentit, no resulta sorprenent que en la seva premsa més afí, la caverna mediàtica de l'època, es definís  la Guerra de Cuba de 1898 contra els Estats Units com un enfrontament entre 'una raza noble de soldados contra una turba vil de mercaderes'. Els Estats Units, 'la turba vil de mercaderes', encarnava llavors els valors de la modernitat rebutjats pel castissisme espanyol. Per tant, aquesta equiparació és en realitat una floreta enlloc d'un insult.

Banderes de les SS Nazis a la manifestació falangista del passat Divendres.

Una darrera reflexió. El passat Dimarts, una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) va autoritzar la manifestació falangista i va tirar enrera el recurs presentat per la delegació del govern a Madrid, que, basant-se en informes policials, considerava aquesta manifestació d'alt risc perquè podia facilitar els xocs i els incidents violents entre manifestants feixistes i els seguidors del Barça i del Athletic. Aquesta sentència, desafortunada sens dubte, ve a dir que els feixistes no són perillosos i que prima per damunt de tot el dret a la llibertat d'expressió. Tanmateix, penso que el poder judicial es fa un bon embolic amb aquest tema. M'explico: la llibertat d'expressió és un dret que s'ha de respectar però en cap cas pot servir de paraigües per a amparar idees xenòfobes, racistes, antisemites o d'odi contra les nacions històriques de l'estat, especialment contra catalans i bascos. Aquesta idea encara no està ben clara a l'estat espanyol, on l'extrema dreta té un marge de maniobra impensable en altres estats membres de la UE.

A l'abril del 2002, en els dies de roses i vi del lema 'España va bien', de la bombolla immobiliària i del seu fictici creixement econòmic, i del Reial Madrid de 'los zidanes y pavones', el govern popular de José María Aznar, en plena ofensiva de criminalització dels nacionalismes perifèrics, mitjançant la Ley de Partidos, va il.legalitzar a Batasuna i a altres partits i sindicats de l'esquerra Abertzale pel seu suport al terrorisme d'ETA. Res a dir. Tanmateix, jo em pregunto: cap jutge, cap polític, cap magistrat no ha pensat mai en il.legalitzar a partits d'extrema dreta que difonen un missatge d'odi racial, xenòfob, antisemita i de demonització-criminalització dels pobles basc i català, un odi sempre justificat en aquest darrer cas amb el pretext del 'separatismo'? Em temo que no i amb aquest doble raser en l'aplicació de la Ley de Partidos, la justícia espanyola està donant la imatge de que l'apologia de la violència es excusable depenent del seu autor. Punible si es obra de l'esquerra abertzale, però acceptable si ve de l'extrema dreta. Espanya, a més de ser un país amb un antisemitisme rabiosament a flor de pell, és també un país poc seriós i no només per la manca de credibilitat del seu sistema financer.

PD. Ahir vaig publicar un article semblant en castellà al blog Milim i recomano també la lectura de l'excel.lent article publicat avui al blog Hasbara-ts!!. 

Antisemitisme a Telecinco: 'judiada' i jueu com a insult.

No sóc un fan de la telebrossa i per tant no ho vaig veure en directe, però anit va tenir lloc la final del programa 'Acorralados' de Telecinco i entre tot el surrealisme que envolta a aquest tipus de programació brossa cal mencionar el comportament judeofòbic de dues concursants: el de Blanca de Borbón, que va repetir en reiterades ocasions la paraula 'judiada', eliminada ja fa anys per la RAE degut al seu caràcter despectiu i judeofòbic. I el de Mari Ángeles Delgado que va dirigir-se al seu rival i arxi enemic, Antonio David Flores, amb les següents paraules: "eres lo peor de este mundo, judío, judío, judío". (Periodista Digital).

És una vergonya que ni el presentador del programa ni l'equip donguessin un toc d'atenció als ¿concursants? davant d'aquest tipus d'expressions judeofòbiques.   

La UNESCO i El govern espanyol han subvencionat una revista infantil palestina on es lloa a Hitler perquè va assassinar jueus.

El Comitè Nacional per a l'Educació, la Cultura i les Ciències de l'OLP subvenciona una revista educativa infantil, "Zayzafuna", de tirada mensual, que vol representar tant els valors educatius dels seus editors com oferir una 'finestra oberta a la ment' per a incentivar la participació dels seus joves lectors. Si bé és cert que la major part del seu contingut té finalitats educatives i resalta valors com l'afició per la lectura, els valors familiars o l'encoratjament als joves per a que participin en la construcció d'una societat palestina democràtica, cal aclarir que la revista també inclou articles amb contingut antisemita, de negació del dret d'Israel a existir i fins i tot articles i poemes on s'encoratja als joves a fer la Jihad contra Israel i esdevenir Shahids (màrtirs) per Palestina i per Allah, convertint així els terroristes en herois nacionals entre els nens i joves palestins.

Un dels articles que més bé plasma aquest contingut d'adoctrinament en l'odi contra els jueus i  l'estat d'Israel va ser públicat en el número de la revista corresponent al passat mes de Febrer. Es tracta d'un relat escrit per una nena palestina on descriu un somni en el que es reuneix i dialoga amb quatre personatges històrics que admira: el matemàtic persa Al Kwarizmi, l'escriptor egipci Naguib Mahfouz, Saladí i el führer nazi Adolf Hitler:

I turned to the next door; there Hitler awaited me. I said, 'You're the one who killed the Jews?'
He said: 'Yes. I killed them so you would all know that they are a nation which spreads destruction all over the world. And what I ask of you is to be resilient and patient, concerning the suffering that Palestine is experiencing at their hands.'
I said [to Hitler]: 'Thanks for the advice.'

Podeu llegir tot el relat en anglès a la web Palestian Media Watch).

Doncs bé, en una entrada del blog Harry's Place (citada a La Fusión), hom pot llegir que aquesta revista també està subvencionada per la UNESCO I pel MDG Achievement Fund, una fundació humanitària de les Nacions Unides que rep calerons del govern espanyol. Res de nou. No és el primer cop que el govern Zp finança a fundacions humanitàries i ong's que participen en campanyes palestines de demonització-deslegitimació d'Israel. De fet, el passat mes de Gener els mitjans de comunicació espanyols van publicar que  en un anunci de la televisió palestina on es demanava el boicot als productes israelians es podien veure com el logotip de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), que depèn del ministeri d'afers exteriors. Com ja van denunciar llavors en una brillant entrada els amics de Hasbara-ts, el govern espanyol del PSOE ha realitzat durant els darrers anys una guerra bruta contra Israel a base de subvencions:

".El govern espanyol practica una curiosa modalitat de guerra freda. Mentre diu defensar l’aliança de les civilitzacions manté una guerra bruta contra Israel a base de subvencions que en res contribueixen a l’apropament de les parts, el diàleg i l’ajut real a la població palestina. Pel contrari, mitjançant l’ajut indiscriminat a organismes palestins opacs i fent servir com escut ONGs manifestament antiisraelianes generosament subvencionades du a terme una política de confrontació i d’injerència que consideraria del tot intolerable si el cas fos invers."

Esperem que el nou govern espanyol del PP talli les subvencions a aquesta xarxa de fundacions, ong's i organitzacions, que només tenen com a finalitat el finançament de projectes per a deslegitimar a Israel, caient en ocasions en clares postures judeofòbiques, com ha estat el cas de la fundació MDG Achievement Fund i la seva aportació econòmica a la revista Zayzafuna.

Per altra banda i per concloure, no em sorprèn gens que la UNESCO financiï aquest tipus de publicacions amb continguts antisemites i deslegitimadors d' Israel. I no només per la seva acceptació com a nou membre de la candidatura palestina de manera unilateral de fa un parell de mesos. De fet, des de fa anys, la UNESCO es dedica a reescriure la història (acceptant la visió àrabo-palestina de manera acrítica) i a negar els vincles existents entre el poble jueu i la Terra d'Israel, especialment sobre els registres arqueòlogics que es troben a Jerusalem o als territoris de Cisjordània (Judea i Samaria) En aquest sentit us recomano la lectura d'aquest article publicat la passada setmana al Yedioth Aharonot. 

Actualització (22/12/2011): segons informa avui el Jerusalem Post, el director de relacions internacionals del Centre Simon Wiesenthal, Shimon Samuels, ha dirigit una carta de protesta a la directora general de la UNESCO, la sra. Irina Bukova, per a protestar i exigir-li que la UNESCO deixi de subvencionar la revista Zayzafuna per haver publicat materials laudatoris de Hitler, presentant-lo com un mòdel a seguir per a la joventut palestina.
   

Eugenio García Gascón: si existeix antisemitisme, la culpa és d'Israel.

Segons va informar el passat divendres el diari Yedioth Aharonot, l'ambaixador dels Estats Units a Bèlgica, el sr. Howard Gutman, en una conferència sobre antisemitisme celebrada a Brusel.les sota el patrocini de la Unió Jueva Europea (EJU, segons les seves sigles en angès), va fer unes polèmiques declaracions on diferenciava  la judeofòbia tradicional -condemnable- dels sentiments d'odi cap als jueus existents al món islàmic -excusables- perquè en la seva opinió derivaven del conflicte israelià-palestí:  

"A distinction should be made between traditional anti-Semitism, which should be condemned and Muslim hatred for Jews, which stems from the ongoing conflict between Israel and the Palestinians."

Gutman, coneixedor de la boutade que anava a dir, va demanar disculpes per avançat al públic assistent i posteriorment va afegir que un acord de pau entre israelians i palestins faria disminuir significativament la judeofòbia del món islàmic. Doncs bé, aprofitant aquestes desencertades manifestacions del sr. Gutman com a pretext, Eugenio García Gascón, el corresponsal del panflet Público a Jerusalem, va publicar ahir un article al seu blog "Balagán" on afirma que una de les causes més importants de l'existència d'antisemitisme al món és l'ocupació israeliana dels territoris palestins i que el govern israelià està interessat en que la judeofòbia es perpetuï i no desaparegui mai per a poder mantenir unificat al poble jueu:

"Para acabar con este odio, lo mejor sería que Israel abandonara de una vez por todas los territorios ocupados, incluido el Golán sirio, pero esto es algo que no aparece en el horizonte político de Israel. Esta negativa contumaz hace que haya algunas personas que creen que Israel se emplea a fondo para que el antisemitismo perdure, ya que éste sirve a sus intereses de mantener unido al pueblo judío. Decir esto último también es anatema en Israel."

No cal ser un expert per a veure la maldat de les afirmacions d'Eugenio García Gascón. Afirmar que la ocupació israeliana (per tant, Israel) és la causa de l'antisemitisme és banalitzar 2000 anys d'existència d'aquesta lacra i convertir a les víctimes de l'odi en victimaris, tot exorcitzant així la culpa europea, perquè García Gascón sembla oblidar que la judeofòbia no va néixer a partir de la Guerra del Sis Dies i de l'ocupació israeliana de Cisjordania, Gaza o el Golan. Però, al afirmar que la pressió del 'lobby jueu' impideix els debats sobre la suposada culpabilitat dels governs israelians sobre la judeofòbia actual i fins i tot es capaç d'aconseguir que l'administració Obama hagi de tirar de les orelles a Gutman, el corresponsal de Público va més enllà i ressuscita la vella teoria de la conspiració jueva mundial, expressada en panflets com per exemple els Protòcols dels Savis de Sió. De fet, en tot el seu article plasma un esperit conspiratiu, especialment quan insinúa que el govern israelià està interessat en la supervivència de la judeofòbia per a mantenir unit a tot el poble jueu. Tot i que fà més de vint anys que viu a Jerusalem, Eugenio García Gascón demostra que amb el seu escrit que no capta l'humor israelià o que cap dels seus col.legues li ha explicat acudits jueus. Un acudit molt bó diu que si Robison Crusoe hagués estat jueu, hauria edificat tres sinagogues a l'illa deserta. Una per a anar-hi els festius, una per anar-hi els dies laborables i la darrera per a no anar-hi mai!! En altres paraules, dos jueus, tres opinions. Per tant. això de 'mantenir unit al poble jueu' és una rucada com una catedral, només digna d'una ment conspirativa com la d'Eugenio García Gascón. 

Més judeofòbia a Espanya: "Puto judío. Ojalá te mueras".

El Diario de Mallorca ha publicat avui una entrevista al excel.lent cuiner Tony Pinya, d'orígen xueta, i vet aquí una de les seves afirmacions:

"Hace poco en el parabrisas del coche me encontré un papelito: "Puto judío. Ojalá te mueras. Valiente hijo de puta".

Mentre els nostres dirigents treuen ferro a la judeofóbia existent a l'estat, fets com aquest demostren que els sentiments d'animadversió als jeus estan molt arrelats a la nostra societat  

pintades judeofòbiques reben als assistents a les jornades del IV Seminari Internacional sobre Antisemitisme.

Ho podeu llegir al blog de la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya (FCJE). Desgraciadament, aquest tipus d'esdeveniments cada cop em sorprenen menys.

De què li servirà ara l´Aliança de Civilitzacions al govern de Zp??

Segons informa la prensa marroquina francòfona i El País, El primer ministre marroquí, M. Abbas El Fassi, mentres passava balanç de la seva gestió davant de la cambra de representants del seu país, va aprofitar l´ocasió per a fer una crida al govern espanyol de José Luís Rodríguez Zapatero per a iniciar un diàleg que posi fi a l´"ocupació espanyola" de Ceuta, Melilla i les illes veïnes (possiblement Perejil i les xafarines però també podria donar-se el cas que es tractés de les Illes Canàries, sempre reivindicades com a marroquines pel partit Istiqlal, el partit a partir del qual s´ha fonamentat el nacionalisme marroquí modern). En el mapa de la vostra dreta podeu veure el "Gran Marroc" reivindicat pel partit Istiqlal i la monarquía alauita després de la indepedència de l´excolonia francesa.

En realitat, aquestes reclamacions constants de la sobirania alauita sobre Ceuta, Melilla, les xafarines i fins i tot les Canàries no em soprenen en absolut. El que si em deixa bocabadat és que gairebé 40 anys després de la marxa verda els diferents governants espanyols no han après la lliçó i mostren un bonisme -interessat obviament- amb els governs de torn del nostre veí del sud que si sap aprofitar molt millor els moments de debilitat espanyola per a pressionar amb les seves reivindicacions sobre les dues ciutats autònomes. De fet, ara ja fà dos anys, el mateix primer ministre va comparar Ceuta i Melilla amb els "territoris ocupats" palestins i la pressió ha continuat amb la total passivitat (quan no complicitat) del govern espanyol, com es va poder veure ara fà uns mesos amb l´afer Aminatu Haidar o més recentment, fà un mes i mig, amb el cartellet dirigit als melillencs on parlava de la seva ciutat com una ciutat "ocupada" per Espanya. Aquesta postura tèbia i bonista del executiu presidit per en José Luís Rodríguez Zapatero, especialment clara durant el mes i poc que va durar l´afer Aminatu Haidar, (amb la desastrosa actuació d´en Miguel Àngel Moratinos i amb baixada de pantalons final inclosa, ja que el govern espanyol va reconèixer per primer cop obertament la sobirania marroquí sobre el territori) és una clara mostra de política contraproduent. Per què? Doncs perque aquesta política bonista i excessivament conciliadora sense rebre res a canvi només serveix per a que el govern de Rabat vegi al seu honònim espanyol com un govern feble, fàcilment pressionable i que claudica amb facilitat. Això fà que cada cop les seves reivindicacions siguin cada cop més atrevides, més descarades i amb la veu més alta. A més a més, saben jugar molt bé les seves cartes perque sempre aprofiten els moments de màxima debilitat del govern espanyol, com ara mateix després de les retallades en política social anunciades per Zp la pasada setmana. Conclussió: el govern espanyol pot fer el que vulgui amb les seves relacions internacionals i pot mostar-se com un govern dèbil i claudicable però els dirigents espanyols el que no poden pretendre és que el govern israelià pequi del mateix bonisme perquè el problema de fons no són els territoris en disputa a Cisjordània o si cal negociar o reconèixer el Hamas a Gaza, sino la negativa dels palestins i del món àrab-islàmic en general a reconèixer el dret d´Israel a existir en pau i seguretat. La amenaça nuclear iraniana n´és la millor prova i davant d´aquesta terrible amenaça, avalada amb el rearmament del Hezbollah al Liban i del Hamas a Gaza, no hi val cap tipus de bonisme. 

Aprofito la oportunitat per a desitjar als meus lectors Jag Shavuot Sameaj!!

Reportatge a TV2: Hamas és un exemple de democracia.

El passat Dimecres, en el programa "Para todos la 2", presentat per Montse Tejera, es va oferir una nova mostra del populisme anti-israelià d´esquerra que tant agrada als polítics del PSC-PSOE, IU-IC verds i d´ERC. De fet, la tergiversació és va iniciar mitjançant la retransmissió d´un "reportatge" sobre Gaza on es va ocultar dades, es va justificar al Hamas i es va criminalitzar a Israel, culpant-la de tots els mals haguts i per haver a la Franja. Fins i tot es van arribar a dir bestiesses com que "Israel va bombardejar indiscriminadament la franja de Gaza per l´explosió de dos coets de curt alcanç". També es va ometre el carácter islamista i terrorista del Hamas, mencionant-lo sempre com si es tractés d´un simple partit polític, i es va afirmar que el càstig del embargament a Gaza era pel fet de que la Franja no tingués colons israelians. Però el moment estelar de la nit va arribar amb l´entrevista al plató del cantant hispano-palestí, Nabil Mansour, membre de l´organització "Free Gaza", qui va arribar a afirmar que el Hamas és un exemple de democracia amb la total complicitat i feeling de la presentadora. Tot dit, Israel és un estat del "apartheid" i el Hamas és un exemple de democracia. Un nou exemple del populisme anti-israelià políticament correcte a l´Espanya de l´"Aliança de Civilitzacions". Tot quadra però valdría la pena recordar que aquesta propaganda panfletària anti-israeliana és paga amb els quartos del nostres impostos. Caldría preguntar al govern si no té millors maneres de gastar els nostres diners.

Font: Libertad Digital.

El posicionament políticament correcte als nostres mitjans: "eres una pro-judía sionista que predica el terrorismo militar"

Ara fà uns dies, Pilar Rahola va viure una situació esperpèntica al programa "La Noria" de Telecinco quan la periodista María Antonia Iglesias li recriminava el seu posicionament en contra del Hiyab islàmic a l´escola pública amb frases com: eres una pro-judía sionista que predicas el terrorismo militar". 

Per ridicules que semblin les declaracions de María Antonia Iglesias, són una bona mostra de la postura anti-israeliana i acríticament pro-palestina que impera als nostres mitjans de comunicació, on sovint s´equiparen les operacions defensives del excèrcit israelià amb els brutals atemptats terroristes suïcides dels palestins o es parla tranquilament e impunement de "neteja ètnica", "colonització", "judeïtzació", pasant-se la història del conflicte i de la regió per més avall de la cintura.

Una darrera reflexió: en un debat on no es debatia sobre l´Orient Mitjà, ni sobre Israel, ni sobre el conflicte amb els palestins, que una periodista acusi de "sionista" i "pro-jueva"  (com si es tractés d´insult) a una altra colega per tal de desacreditar el seu posicionament en un tema concret (la prohibició o no del Hiyab o vel islàmic a les escoles públiques espanyoles), és una bona mostra de la israelofòbia i de la oberta judeofòbia políticament correcta que impera en la nostra societat. El que volia dir María Antonia era el següent: com que Pilar Rahola és "sionista, pro-jueva i defensa el terrorisme militar" ni la seva opinió es vàlida ni possiblement sigui demòcrata. Vergonyós.

Zp rep la seva pròpia medicina: Ceuta i Melilla són territoris ocupats

El govern espanyol d´en José Luís Rodríguez Zapatero gairebé dia si i dia també menciona que Israel ha d´abandonar els territoris palestins ocupats - en realitat són territoris en disputa perquè abans de la Guerra dels Sis dies estaven administrats  per Jordània però sense tenir-hi la sobirania reconeguda internacionalment - i potenciar el procès de pau (com si el seu èxit o  fracàs fossin nomès responsabilitat del govern israelià de torn). Doncs bé, resulta que el govern espanyol també té els seus "territoris ocupats": les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Segons informava ahir el diari El País, el govern del Marroc va penjar un  polèmic cartell  en àrab i en castellà al pas fronterer de Beni Enzar en el que avisava als ciutadans que viuen a Melilla de que havien de renovar els seus permisos d´importació de vehicles de Marroc sota la pena d´una multa. En el cartell estava escrit textualment: "Se comunica a los ciudadanos de la Melilla ocupada...".

Obviament, aquesta provocació marroquina ha provocat un profund malestar entre el govern i els polítics de la ciutat autònoma. En aquesta línea, Antonio Gutiérrez, diputat del PP en aquesta ciutat, ha afirmat que és tracta d´un atemptat a la sobirania espanyola i al bon veinatge.

El ministeri d´afers exteriors espanyol també transmetra la seva queixa per aquesta provocació al govern alauita. De fet, molt possiblement ho faci Juan Martínez Cattaneo, el cònsul espanyol a la ciutat veïna de Nador, quan es reunixi pròximament amb el governador provincial marroquí, Al Akel Benthami.

Imagino que serà una tèbia protesta que no impressionarà al govern marroquí, acostumat a la postura de cessió del govern de Zapatero, com per exemple ha passat amb el tema del Sàhara Occidental amb l´affaire Aminatu Haidar d´ara fà uns mesos. El govern espanyol va estar d´acord amb la maniobra del govern marroquí d´expulsar a Aminatu cap a Espanya i un cop es va veure en el fregat va ser incapaç de pressionar al govern de Rabat per a que acceptés el retorn de pacifista. Finalment, el preu a pagar pel retorn d´Aminatu va ser car: el govern de Zp va reconèixer obertament la sobirania marroquí sobre els territoris del Sàhara. Davant d´aquesta política claudicativa per a evitar conflictes amb Rabat, el govern marroquí farà cas omís de les queixes espanyoles, n´estic segur. El més graciós és que el populisme anti-israelià del govern de Zp ara se li gira en contra i el paga amb la seva pròpia medicina. Per últim, vull recordar que Espanya també té un vallat a totes dues ciutats autònomes però no amb finalitats defensives sinó per a evitar l´entrada d´emigrants il.legals a Europa. Ja veureu que poc trigarem a sentir que és un mur del Apartheid... Com li sentarà això al govern de Zp?

 

PD - Recordeu aquesta imatge? Zp en plè numeret populista anti-israelià. Vejam de que li servirà aquest populisme pro Aliança de Civilitzacions quan el Marroc renovi tard o d´hora la seva ofensiva i les seves reivindicacions per Ceuta i Melilla...

Rellegint al professor Joan B. Culla: l´esquerra i Israel.

La pasada setmana vaig rellegir el llibre La tierra más disputada. El Sionismo, Israel y el conflicto de Palestina, del professor d´Història Contemporània a la Universitat Autonoma de Barcelona, Joan B. Culla, on cita de passada al filòsof francès Alain Finkielkraut per a explicar la postura antisionista i cada cop més obertament anti-jueva que tenen moltes corrents de l´esquerra occidental:

Darrera conseqüència, i no la menys important, de la fulgurant guerra de 1967 és el canvi, el tomb de l´imatge internacional d´Israel. Tal i com ha escrit el filòsof francès Alain Finkielkraut, "entre l´esquerra europea i l´estat d´Israel, l´idili va durar vint anys. Els socialistes tenien dues raons per a estimar a l´estat jueu: el genocidi i el kibbutz. (...) A tota Europa, el petit estat va ser, a títol d´experiment social i d´expiació moral, la mascota de l´esquerra no comunista". Però aquell idili començà a entrar en crisis a partir de Juny de 1967, per una banda, el reducte de supervivents d´Auschwitz i pioners col.lectivistes asediats en mig d´unes masses àrabs fanàtiques i endarrerides es transforma, de sobte, en la superpotència militar de la regió, en una màquina bèl.lica conqueridora que ocupa territoris i somet a poblacions foranes; Per altra, la "nova esquerra" occidental que eclosiona justament entre 1965 i 1968, el nou progressisme intelectual i estudiantil que es forja entre les manifestacions contra la guerra del Vietnam i les barricades de Maig al Barri Latino, descobreix en el Tercer Món el darrer motor de la història i canonitza a les masses afroasiàtiques com les portadores de la torxa de la utopía, la avantguarda de la lluita antiimperialista. Així, Israel deixa de ser el David admirable en la seva fragilitat per a esdevindre un Goliat arrogant i agressiu; i el Goliat àrab, amb la seva enorme superioritat territorial, demogràfica, numèrica, s´eclipsa en favor del nou David palestí, el refugiat-combatent, alhora valerós, desvalit i disposat al sacrifici. Desde llavors, i de la confluència entre el tercermundisme i el comunisme clàssic, neixen a Occident una mitología, una simbología i una iconografía noves: al costat dels heroics combatants del Vietcong que, sabiament dirigits per Ho Chi Min i el general Giap, desafien a l´imperialisme nordamericà en les jungles d´Indoxina, emergeixen els fedayins palestins i Yassir Arafat, el seu lider, en lluita desigual contra Israel, la garita de Washington a l´Orient Mitjà; Al costat del inevitable poster del Che Guevara, el Kefieh, - el mocador del cap palestí - passa a ser una peça bàsica de la panoplia sentimental dels joves europeus d´esquerra (1).

Aquesta versió canònica del conflicte àrabo-israelià, que recull molts dels dogmes soviètics sobre el conflicte, s´ha consolidat com la vulgata políticament correcta del conflicte en molts estats de l´Europa Occidental i per suposat a l´estat espanyol. De fet, aquesta versió, romàntica i acrítica amb el terrorisme palestí, unida a un oportunisme barat i a les ganes de provocar per a fer quartos, són les que ens permeten entendre la presència de les obres del "artista" català, Eugenio Merino, a la fira (vinguda a menys) d´Art contemporani Arco a Madrid, on ridiculitza un dels simbols més sagrats del Judaísme i presenta a la societat israeliana com una societat bel.licista i agressiva. Aquest és l´art progre políticament correcte i jo em pregunto: hagués tingut  aquest "artista" pebrots de presentar a Mahoma amb un Kalashnikov en una mà i l´Alcorà en l´altra per exemple? Ja coneixeu la resposta, no fà falta que us la digui. Tanmateix, és patètic veure que contra Israel tot s´hi val: fins i tot l´art contemporani.

(1) CULLA, B. Joan: La Tierra más disputada. El Sionismo, Israel y el conflicto de Palestina, Madrid, Alianza Editorial, 2005, pp. 255-256. (La traducció al català del texte citat per gentilesa del autor del blog).

Demagogia antisemita

He vist la foto al blog Cat-Israel.org i encara em costa de creure. Grups de manifestants que defensen una suposada persecució de la llengua castellana a Catalunya porten pancartes on ells mateixos es comparen amb els jueus perseguits a Europa pel règim nazi. Com és pot ser tan cinic i tan poca vergonya? No saben el que significava haver de duur aquest Maguen David groc cosit a la roba? doncs volia dir una condemna a mort segura als camps d´extermini nazis o en afusellaments massius de milers de persones en terres d´Ucraïna, Bielorrussia, les repúbliques Bàltiques o Russia un cop els nazis van iniciar l´operació barbarroja a l´estiu de l´any 1941, és a dir la invasió de l´Unió Soviètica. Tanmateix, fent gala d´un cinisme indescriptible i d´una demagogia barata a més no poder, aquests manifestants s´imaginen a si mateixos com si fossin jueus perseguits pels nazis. Mare meva, tot val per a dir que ERC són nazis o que el govern tripartit és un govern "nazi". Ja n´hi hà prou home de demagogia, una demagogia barata que ja en moltes ocasions han utilitzat tertulians de programes de la COPE o de mitjans similars. Aquest tipus de demagogia barata em fà pensar que  és necessari un major coneixement i educació sobre l´Holocaust i sobre el que la política racial nazi va significar.

Important augment dels atacs antisemites durant el passat any 2009

Segons un informe de l´Agència jueva, el 2009 ha estat l´any que s´han registrat més atacs antisemites desde la II Guerra Mundial. A més a més, en molts païssos de l´Europa Occidental continuen vius vells tòpics, com per exemple vuere al poble jueu com a extorsionadors. En efecte, en aquest informe, realitzat per membres de la Universitat alemanya de Bielefeld a petició de l´Agència Jueva i del Ministeri d´Asumptes de la Diàspora, es recull que el 42% dels enquestats afirma que "els jueus exploten les persecucions del passat per a obtenir diners". Aquest percentatge arriba al 75% en el cas d´Espanya i Polonia, els dos païssos amb majors prejudicis contra els jueus segons les dades aportades per aquest informe. Segons sembla, la realitat de les dades no corrobora la visió bonista expressada per José Luís Rodríguez Zapatero a Jerusalem el passat més d´octubre, on va afirmar que a Espanya no hi havia antisemitisme, que només es tractava de crítiques legítimes a Israel, i que judeofòbia només hi havia hagut amb Franco. Doncs ves, no és així. Enlloc de fer demagògia i populisme anti-israelià, bona part dels nostres polítics ja es podrien preocupar per aquesta lacra, per a buscar mesures per a combatre-la i construir una societat basada en el respecte envers totes les cultures. Però això em sembla que és demanar massa...

Font: Guysen International News.

Neix el primer partit islamista a Espanya: "Partido Renacimiento y Unión de España"

Al magnífic blog Cat-Israel.org hi dediquen un exhaustiu anàlisi (recomano la seva lectura). Per la meva part, només afegir que no m´estranya gens que aquest partit s´hagi fundat en una ciutat com Granada, amb una comunitat islàmica molt activa i en expansió. De fet, desde fà alguns mesos, la comunitat islàmica de Granada edita una revista amb el títol d´"Islam Hoy", on són una constant els articles de crítica al mòdel capitalista occidental i la defensa d´una economía islàmica com a alternativa a aquest i a la actual crisi econòmica. A més a més, les referències al imperialisme nordamericà, i un suposat to progressista també són evidents a la majoria d´articles. L´objectiu està clar: atreure cap a l´islamisme a persones d´esquerra desencisades amb els plantejaments de l´esquerra actual i desitjoses d´una nova alternativa que, amb un to bastant messiànic, li ofereixi noves solucions radicals als problemes actuals.

PD - Un tema interessant seria analitzar la corrent de simpatía existent entre certes corrents d´extrema esquerra i l´Islamisme, entès com "la última gran alternativa d´oposició als valors de la democràcia occidental i del sistema capitalista". Tot i sortir-me del tema que em proposo tractar en aquest blog, prometo dedicar-hi un escrit.

De passeig per Siria amb Zapatero

Genial article de la periodista Pilar Rahola, publicat el passat dia 16 d´Octubre a la Vanguardia, on critica els discursos bonistes del president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, durant la seva última gira a l´Orient Mitjà, especialment a Siria. El texte m´agradat força i m´agradaría resaltar aquest parraf:

"Un no pot parlar d´Aliança de Civilitzacions i no entendre que la civilització es basa en la carta dels drets humans. Que no es tracta de religions, sinó de llibertats. Aquest és el problema del discurs de Zapatero: que es tracta d´una retòrica buida que sona bé perque no obliga a res."

Val la pena llegir tot el texte. Com sempre, Pilar Rahola, posa els punts sobre les i.

Zapatero banalitza i nega l´antisemitisme existent a Espanya en una entrevista concedida al diari israelià Ma´ariv.

El president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero va concedir una entrevista al diari israelià Ma´ariv i, fent gala d´un total cinisme, va respondre als periodistes que "Debo declarar de forma clara que no hay antisemitismo en España en ninguna de sus expresiones. No todo comentario, publicación o fotografía debe ser considerada antisemita. La mejor prueba es que hoy en dia no hay actos antisemitas en España. Antisemitismo era en la dictadura de franco".

Aquestes paraules realment m´han indignat. Què collons - amb perdó - entèn aquest home per judeofòbia? Suposo que ell nomès deu entendre com a actes antisemites les agressions de grups neonazis o d´extrema dreta contra ciutadans jueus, sinagogues, cementiris o els vells slogans franquistes que parlaven de conspiracions "judeo-masónicas-comunistas". Tanmateix, la judeofòbia és molt més que això i sí, sr. Zapatero, a la premsa espanyola s´han publicat caricatures dignes dels caricaturistes nazis de Der Stürmer, s´ha mentit - presentant la operació plom fós com una ofensiva contra Gaza, passant gairebé per alt que l´objectiu era el Hamas i especialment deturar el llençament de míssils Qassam contra les poblacions civils del sud d´Israel - i s´ha demonitzat a Israel descaradament en les notícies oferides pels mitjans de comunicació tant catalans com espanyols; gràcies a tota aquesta desinformació, s´ha donat justificació a les postures favorables al Hamas o a les idees antisionistes, i amb l´excusa del patiment del poble palestí, de la causa palestina, de les mencionades idees antisionistes o de la "masacre" de Gaza, s´han fet actes vandàlics contra les seus d´institucions jueves, com la de Jabad Lubavitch a Barcelona, i s´ha creat un clima hòstil contra tot allò relacionat amb Israel o el món jueu. Justament, aquesta situació és la que explica els insults de "gos jueu" i "brut jueu" que va rebre l´embaixador d´Israel a Espanya, el sr. Raphael Schultz, després de presenciar el Madrid - Barça al estadi Santiago Bernábeu el passat mes de maig o el fet que una reconeguda pacifista israeliana, la cantant Noa, fós insultada públicament mentres participava en els actes de la Diada Nacional de Catalunya el passat dia 11 de Septembre.

Però clar, per al sr. Zapatero, els actes vandàlics que va patir al passat mes de gener la seu de Jabad a Barcelona, els insults de gos i brut jueu que va patir el sr. Raphael Schultz, les pintades antisemites presents en moltes ciutat de l´estat espanyol on es compara el Maguén David amb l´esvàstica nazi, el fet que prestigiosos periodistes com ara Pilar Rahola rebessin amenaces pel fet de denúnciar la desinformació existent, o el fet de boicotejar a cantants i universitats israelianes, com per exemple la Universitat d´Ariel, són actes de protesta contra Israel sense cap tipus de caràcter judeòfobic, oi? Sr Zapatero, vostè pot banalitzar la judeofòbia tant com vulgui però espanya està quedant retratada com un dels païssos més judeòfobics de l´Europa occidental en els darrers anys. Llegeixi sinó l´article que va publicar el mes passat el diari israelià Jerusalem Post. Com deien en un anunci d´un producte de neteja de fà alguns anys: el algodón no engaña!

El nou secretari del PP valencià és un antisemita recalcitrant i negacionista de la Shoah

Que el PP és un partit salpicat de casos de corrupció tant a València com a Madrid i que té uns dirigents impotents, especialment M. Rajoy, incapaços de posar ordre dins del seu propi partit ja ho sabíem desde fà temps. Però el darrer capítol del afer Gürtel sobrepassa els límits de la corrupció per a enfangar-se en el brut terreny de la judeofòbia i del negacionisme. En efecte, el substitut del defenestrat Ricardo Costa en el càrrec de secretari general dels populars a València, César Augusto Asencio, és també un filo nazi i un antisemita recalcitrant. Sí sí, d´aquesta colla d´antisemites sense complexos que encara van parlant de conspiracions jueves mundials, de que els nazis no eren tant dolents i de que l´Holocaust és una mentida jueva per a desprestigiar el nacionalsocialisme i de pas extorsionar econòmicament als païssos europeus. El diari El País recull algunes de les animalades escrites pel sr. Asencio en un article en un diari "Información" de la seva ciutat natal, Alacant, l´any 1979.

Si el PP fós un partit minimament seriós, els seus dirigents tant nacionals com autonòmics mai permetrien que un personatge de la calanya del sr. Asencio embrutés la imatge del seu partit i embrutés la democracia en general. Però no, ens temem que aquest no serà el cas i no ho serà perquè durant la transició no es va fer una condemna general de la dictadura franquista ni dels seus col.laboradors, ni del suport que el règim franquista va donar als nazis especialment entre els anys 1939 i 1942-43. Al contrari, la oligarquía més aperturista del règim i del "Movimiento Nacional" (els Fraga, Areilza, Suárez, etc.) van pactar amb els partits que havien liderat l´oposició al dictador (com per exemple el PCE i el PSOE) i aquest pacte és el que va permetre que de sobte, de la nit al dia i com qui no vol la cosa, camises blaves de tota la vida esdevinguessin lloables demòcrates compromesos amb el respecte de la democracia, els drets humans, la igualtat o la justícia social, I s´incorporessin als partits polítics demòcratics, com la UCD, AP o el PSOE. Això és el que explica que un personatge com el sr. Asencio pugui arribar a ser a dia d´avui el nou secretari general dels populars a valència.

Per a finalitzar, només una reflexió personal: en molts mitjans de comunicació afins al PP, com per exemple Libertad Digital, (Sí, els mateixos que fà quaranta anys parlaven de conspiracions judeo-masòniques- comunistes) s´ha posat de moda mantindre una postura pro-israeliana en l´anàlisi dels conflictes del Orient Mitjà. Tanmateix, molts cops he tingut la sensació de que aquesta postura és més aviat fruit de la seva por als emigrants d´origen àrab o del món islàmic en general i d´una mal dissimulada islamofòbia que no pas d´un veritable apreci envers Israel i el poble jueu. Però que quedi clar que això només és una opinió personal de l´autor.