Ben Ami: Occident ha d'acceptar l'èxit dels islamistes.

L'ex ministre d'exteriors Shlomo Ben-Ami ha considerat avui que Occident ha d'acceptar l'èxit dels islamistes al Pròxim Orient després de la "primavera àrab" com irremeiable i confiar que l'exercici de la democràcia permeti diluir el paper de la religió en els seus plantejaments .

 

L'ex canceller es va expressar així a Montevideo durant una conferència titulada "Les cruïlles de l'Orient Mitjà i les seves conseqüències globals", en què també va demanar al govern d'Israel que eviti "recloure's al búnquer" i busqui el diàleg per afrontar el nou escenari plantejat a la regió.

 

"No és bo mantenir postures conservadores en temps de canvi", va raonar Ben Ami durant un detallat anàlisi de la situació a la conflictiva regió del Pròxim Orient. Per al diplomàtic i historiador, el desenvolupament de la "primavera àrab" constituirà "el gran torneig" de la geopolítica del segle XXI i no tindrà "una explicació lineal", a més de ser "tortuós" i estar marcat per la "confusió", si bé es va mostrar il · lusionat en que aquest camí discorri cap a la democràcia i la llibertat.

 

En aquest sentit, Ben Ami va considerar que el món àrab arriba tard a la democràcia perquè a Occident es va crear la dicotomia entre mantenir dictadors laics en el poder o deixar que els islamistes guanyin en democràcia.

 

"El paradigma que va frenar a Occident no va ser incorrecte, l'única alternativa a aquests dictadors és l'Islam polític. Però ara no tenen altra alternativa perquè les masses han sortit al carrer i comença a entendre que no pot donar suport a uns líders contra els seus pobles ", ha indicat Ben Ami.

 

Així, el veterà polític no es va mostrar per res sorprès pels resultats obtinguts pels islamistes a Tunísia, Marroc o Egipte, ja que obeeixen a la "realitat sociològica" d'aquests pobles, marcats per la falta d'educació i per una situació política que feia de les mesquites dels únics llocs on els ciutadans podien expressar la seva insatisfacció.

 

No obstant això, Ben Ami va assenyalar que l'entrada dels islamistes a la política permet albirar un espai per a la negociació, cosa es que podria dir fins i tot de moviments com Hamàs a l'Autoritat Palestina, considerats com a grups terroristes.

 

L'ex canceller va aventurar llavors que aïllar i deixar caure en l'ostracisme a aquests grups polítics "no tindrà l'efecte esperat" i que el millor seria "dialogar", ja que Occident no pot imposar "la seva democràcia" a la regió.

Font: Aurora Digital.

Zapatero vol avenços en la creació d´un estat palestí independent

En el discurs de presentació del seu programa per a la presidència espanyola de l´UE, José Luís Rodríguez Zapatero va expressar la seva voluntat d´avançar en el procés de pau entre israelians i palestins, fixant com a condició fonamental del diàleg la creació d´un estat palestí independent.

Després de que un eurodiputat es queixés pel "tracte favorable" que rep Israel a la UE, Zapatero va respondre que treballar amb Israel és treballar per a la pau. Però també va emfatitzar que el reconeixement de l´estat palestí per part del govern israelià és una condició indispensable i bàsica per a la pau en altres regions del món on el fanatisme ideòlogic i religiós ha extés els conflictes.

Font: Aurora Digital.

Reflexió personal: típic discurs de la diplomacia europea, carregat de paraules boniques, certes dosis de bonisme i això sí exigint molt més al govern israelià de torn que als palestins. Com sempre, es parla molt del dret d´autodeterminació del poble palestí però no es menciona si els palestins reconeixeran finalment a Israel el seu dret a existir o si continuaran amb la seva estratègia de destrucció d´Israel per etapes. Per altra banda, dir que el conflicte israelo-palestí es la causa de que el fanatisme ideòlogic i religiós (en altres paraules, l´islamisme) s´extengui pel món és un comentari simplista. Obviament, la no ressolució del conflicte influeix però no hi té res a veure amb el que passa a Sudan o amb la implantació recent d´Al-Qaida al Iemen. De fet, l´Islamisme polític neix quan Israel encara estava sota domini otomà o sota el mandat britànic i neix principalment com a reacció als valors de modernitat defensats per intelectuals àrabs que havien rebut una formació acadèmica a Europa i volien promoure la modernització dels seus païssos. Els dos focus principals d´aquest pensament eren Beirut i el Caire, i no és precisament casualitat que Hassan Al-Banna fundés els germans musulmans en aquesta segona ciutat. Tanmateix, quan parlem d´Israel la realitat és difumina i les explicacions es simplifiquen per a culpar sempre de tot a l´ocupació i al govern israelià fins i tot insinuant que l´auge del Islamisme al món àrab-islàmic durant les darreres dècades és culpa israeliana.

Es veu que aquest no és pas un mur del Apartheid, sinó un mur altament solidari i desitjable...

Segons informa el diari Ha´aretz, ahir el govern egipci va iniciar la construcció d´un mur subterrani per a evitar el tràfic d´armes, d´explosius i de tot tipus de productes pels tunels clandestins que comuniquen la frontera gazano-egipcia al pas de Rafah. Segons fonts egipcies consultades pel Ha´aretz, el mur d´acer tindrà una llargària de 10 kilómetres i una alçada d´uns treinta metres i serà impossible de destruir-lo o de fondre´l.

Doncs bé, pels pacifistes new age europeus aquest és un mur "solidari i altament desitjable", no és pas un mur "del apartheid i criticable" com el vallat israelià a Cisjordània. En fi... el doble raser dels grups pseudo-pacifistes i dels pro palestins amb kufiah al coll, samarreta del Che i VISA a la cartera és prou clar: les seves critiques només van dirigides contra Israel i els Estats Units, quan els "culpables" són governs àrabs o islàmics doncs es fan els suecs i aquí no passa res...

Apunt: a més a més d´evitar el contrabandeig d´armes o de qualsevol altre tipus de producte, el govern egipci també ha construït el mur per a evitar el contacte dels germans musulmans egipcis amb els terroristes del Hamas. No cal oblidar que els segons van nèixer com una branca de la germandat musulmana egipcia a la Franja de Gaza. De fet, el fonamentalisme islàmic no només és una amenaça seriosa per al govern israelià, sinó també per a tots els governs àrabs de la regió aliats dels EEUU, com per exemple la monarquia jordana o el govern presidencialista egipci encapçalat per Hosni Mubarak.

Font: Guysen International News.

Armament enlloc d´aliment per als seus fills

Segons informa la web oficial del Fatah en llengua àrab (www.fateh.org), terroristes establerts a Gaza de les Brigades dels màrtirs d´Al-Aqsa, vinculades al "moderat" partit de Mahmoud Abbas, estan rearmant-se per a "respondre a una futura agressió israeliana a la Franja" mitjançant la compra d´armes (enlloc de comprar aliments per als seus fills) o la venta de les joies de les seves esposes. Cal recordar que els terroristes de Hamas van confiscar totes les armes dels seus rivals polítics després de pendre el poder per la força al Juny del 2007.

Aquesta és la realitat: mentres la diplomacia europea perd el seu temps en debats estèrils sobre la capitalitat de Jerusalem, els terroristes palestins continuen el seu rearmament i fan plans per a iniciar una nova "intifada" contra Israel... De fet, aquesta és la biga en el seu ull que la diplomacia de la UE no vol veure: la firma dels acords de pau, de la creació d´un estat palestí i de la doble capitalitat de Jerusalem no es pot aconseguir només pressionant a una de les parts, al govern israelià de Bibi Netanyahu. Si la diplomacia europea no pressiona als liders palestins de l´ANP -perque acompleixin amb la seva part: la lluita contra el terrorisme, la fi de la incitació a l´odi contra els jueus als seus mitjans de comunicació, el millorament econòmic i la fi de la corrupció, etc, no hi haurà res a fer i qualsevol paper de mitjancer que vulgui jugar serà completament irrisori per moltes iniciatives oportunistes sobre la doble capitalitat de Jerusalem que es treguin de la xistera.

Font: Palwatch.org

El govern israelià va aprobar anit la congelació de la construcció en els assentaments a Cisjordània

Ahir a la nit, el govern d´en Bibi Netanyahu va aprobar la congelació de la construcció en els assentaments a Cisjordània durant els pròxims deu mesos per a promoure les negociacions amb els palestins.Tanmateix, Netanyahu va afirmar que aquesta mesura no afecta a la capital de l´estat d´Israel, Jerusalem, ni a les construccions que anteriorment ja s´havien aprobat.

La reacció palestina no s´ha fet esperar i Saeb Erekat ha afirmat que no és suficient i que és inaceptable la continuació de la "colonització" israeliana a Jerusalem.

Com ve sent habitual en els darrers anys, qualsevol gest israelià per a reactivar les negociacions de pau és vist com a insuficient pels liders de l´ANP. De fet, fins ara, l´administració Obama ha estat molt més exigent amb Netanyahu que amb Abbas, a qui no se li ha demanat cap tipus de concessió per a reactivar el procés de pau, ni tan sols que elimini les aberrants mostres de judeofòbia dels mitjans de comunicació palestins sota el seu control. Però Potser valdría la pena que els assesors d´Obama recordessin que van ser les postures maximalistes d´Arafat i dels negociadors palestins - i no pas les israelianes - les que van frustrar la signatura dels acords de pau a les cimeres de Camp David i Taba al any 2000.

Font: El Reloj.

La comunitat internacional exigeix paciència infinita a Israel

Fà un parell de setmanes la marina israeliana va interceptar un vaixell carregat d´armes de procedència iraniana amb destinació cap a Siria o Liban. Encara que ambdues parts ho han negat, posiblement aquestes armes anessin dirigides cap a l´organització terrorista xi´ita libanesa, Hezbollah, el braç del règim de Teherán al Liban desde la seva creació a inicis dels anys vuitanta del segle passat. El fet que el govern fonamentalista islàmic de l´Iran continui armant als terroristes de Hamas i Hezbollah és una prova clara de que el contingent de soldats de la FINUL no està acomplint amb èxit la seva missió al Liban. Justament, de la incapacitat de l´ONU per a evitar aquest rearmament, del problema que aquest fet representa per a Israel i per a totes les nacions del mon occidental en general, del bonisme del govern Obama, que creu poder arribar acords diplomàtics i negociar l´innegociable amb governs que no es volen avindre a raons, i del doble raser de la comunitat internacional, que exigeix paciència infinita a Israel i la culpabiltza de comentre crims de guerra amb informació clarament tendenciosa mentres es creua de braços amb el rearmament d´aquestes organitzacions terroristes o amb la recerca d´armament nuclear per part de l´Iran, ens parla Bernardo Ptasevich en aquest molt bon article.

Font: Aurora Digital.

Bonisme de Ban Ki Mon i de la ONU

El secretari general de l´ONU, Ban Ki Mon, va exigir que el govern israelià aturés les "provocacions" als barris de la Jerusalem Oriental.

La portaveu de l´organisme, Michele Montás, va transmetre la "consternació" de Ban per les accions del govern israelià, especialment per la demolició de vivendes palestines (la majoria construïdes il.legalment, sense reunir els permisos adients, amb la finalitat de crear uns fets consumats irreversibles sobre el terreny que influeixin en el procès negociador) o la reubicació de "colons" jueus als barris palestins (barris que s´anomenen palestins perque van ser ocupats per la legió àrab de Jordania l´any 1948 i aquesta ocupació va significar la expulsió de moltes families jueves que portaven segles vivint a la ciutat vella, especialment al barri jueu).

Aquestes accions, en opinió de Montás, "aviven les tensions, causen més sofriment i minen cada cop més la confiança" (El que Montás ignora o no vol dir és que el principal problema continua sent la negativa del món àrab - islàmic i dels liders palestins a acceptar el dret d´Israel a existir a l´Orient Mitjà, un territori que ells consideren "Dar Al-Islam" es a dir, territori islàmic on no hi pot haver cap tipus de sobirania nacional jueva).

La portaveu també va indicar que Ban reitera la seva demanda al govern israelià per a que aturi les activitats als assentaments, incloses les relatives al seu creixement natural, així com a desmuntar les construccions dels "colons" i reobrir les institucions palestines a Jerusalem Est (pefecte: la ONU li diu al govern Netanyahu que accepti totes les demandes de l´agenda de l´ANP com a punt de partida pel procés negociador, sense obtindre res a canvi. M´encanta la neutralitat del ONU... per què els seus dirigents mai exigeixen als palestins que eliminin els continguts antisemites dels seus mitjans de comunicació o dels seus llibres de texte per a escolars? exigir només a una part i mostrar un total bonisme i acriticisme amb l´altra no és pas un bon exemple de neutralitat...).

Mentres la portaveu de Ban Ki Mon realitzava aquestes declaracions bonistes i trasmetía la preocupació del seu cap a l´opinió pública per les "provocacions israelianes", nous enfrontaments es van produir ahir a Jerusalem, especialment al barri de Sheij Jarrah degut a les reclamacions que van presentar ciutadans jueus i àrabs palestins per la possessió de 28 vivendes pròximes a la tomba del rab. Shimón Hatzadik. La disputa de la possesió d´aquestes llars, actualment habitades per palestins, ja fà dècades que estan als tribunals i el conflicte neix després de la reunificació de la ciutat a l´any 1967, quan families israelianes van presentar uns documents demostrant que aquestes llars eren seves abans de la creació de l´estat d´Israel i de que els seus familiars fossin expulsats del barri per la Legió àrab jordana en el contexte de la guerra d´independència (1947-1949). Tanmateix, els veïns palestins, amb el suport del govern jordà, van defensar que les mencionades propietats en disputa eren seves.

Per altra banda, el que realment hauría de preocupar a l´ONU són els informes del Tzahal que indiquen la possessió de missils per part del Hamas que poden arribar fins a Tel Aviv. Ara bé, que Tel Aviv pugui ser bombardejada pel islamistes no sembla ser una gran preocupació pels dirigents de l´ONU...

Font: Aurora digital.

El per què Barak passa d´Espanya

El periodista Jorge Marirrodriga ens explica que el bonisme en la política internacional del govern Zp s´està extenent a altres àmbits de l´administració pública, com per exemple l´excèrcit. En efecte, el passat Dimarts es va inagurar a Madrid un seminari sobre forces armades i comunicació, presidit per la ministra de defensa, Carme Chacón. En una de les taules rodones, un militar espanyol, que aspira al generalat i que va participar en tasques d´intel.ligència amb els soldats de la FINUL al Liban, va posar en dubte que el Hezbollah fós una organització terrorista i va elogiar la seva "política social", afirmant que era una peça clau en el manteniment de la seguretat a la zona. A més a més, i per acabar-ho d´arrodonir, al debat es va criticar durament a l´excèrcit israelià pel fet de violar l´espai aeri on opera el Hezbollah al sud del Liban (existeix una grabació on es recullen totes les afirmacions realitzades).

En opinió del mencionat periodista, el passat Dijous l´informe sobre el seminari va ser analitzat pel contingent espanyol de la FINUL i quan aquestes notícies van arribar a Jerusalem, el govern israelià va decidir cancelar la visita del ministre de defensa, Ehud Barak, a Espanya. Certament, existeix un compromís inesperat a Washington però es podia haver optat per l´aplaçament de la visita a Espanya, no per la seva cancelació.

Aclariments: fixeu-vos fins on arriba el bonisme i la confusió mental del militar espanyol que va alabar la "política social" del Hezbollah. Aquest personatge va confondre polítiques progressistes amb adoctrinament i control social. M´explico: les diverses organitzacions islamistes creen una àmplia xarxa d´escoles, dispensaris mèdics i ofereixen tota una serie de serveis als ciutadans que tenen sota el seu control. Tanmateix, aquesta tasca no es fà desde plantejaments progressistes de justícia social o de lluita contra les desigualtats, sinó des del punt de vista del adoctrinament (a les escoles) i del clientelisme (molta gent, per a poder beneficiar-se dels serveis, s´afilia a la organització). Doncs, mireu on arriba l´estupidesa - em dol dir-ho amb aquestes paraules - de determinats militars espanyols capaços de barrejar cols amb naps i confondre conceptes tan fonamentals. De fet, l´Islamisme mai ha estat una corrent progressista. El seu equivalent occidental serien els grups anti-liberals i defensors del Antic Règim que van sorgir durant el segle XIX per oposició a l´extensió del liberalisme polític i de les seves idees de igualtat de tots els ciutadans per tots els estats europeus.

Font: Sobre Israel opinamos todos.

El Hamas són uns corruptes i uns heretges

Aquestes demoledores paraules van ser expresades per Bassem Eid, el director del Grup Palestí de Defensa dels Drets Humans (PHRMG segons les seves sigles en anglès). En una entrevista a Jana Beris, Eid també va parlar del lucratiu negoci pel Hamas del contraband d´armes i productes pels tunels que comuniquen la franja de Gaza amb Egipte pel pas fronterer de Rafah, de la corrupció existent entre els membres de l´organització terrorista islamista i de les tortures i violacions dels drets humans que tenen lloc a les presons que estan sota el seu control, especialment amb els opositors de Fatah. Tanmateix, Eid no va estalviar crítiques al govern de Mahmoud Abbas a Cisjordania, al que també va acusar de corrupció i de torturar als seus opositors.

Font: Departamento de Hagshamá (O.S.M.)

Mahmoud Abbas alerta sobre la "colonització" jueva a Jerusalem a Rabat

El president de l´ANP, Mahmoud Abbas, va aprofitar l´acte d´apertura del foro internacional sobre "Al-Quds" que es celebra a Rabat, la capital del Marroc, per a alertar a la comunitat internacional sobre la situació explosiva que es viu a Jerusalem degut a "la colonització israeliana dels territoris palestins i les agressions a la ciutat".

Aquest foro, que té com a objectius protegir el caràcter àrab e islàmic de la ciutat, va ser l´escenari ideal escollit per Mahmoud Abbas per a continuar amb la campanya de mentides i difamació sobre un suposat complot israelià per a destruir la mesquita d´Al-Aqsa, reconstruir el Temple i judaïtzar Jerusalem. Aquesta cançó ja la hem sentit altres cops, l´any 1929, el muftí de Jerusalem Hadj Amin Al-Husseini, va engegar una campanya semblant de difamació i va exhortar als àrabs a protegir Al-Quds i l´explanada de les mesquites. El resultat de les prèdiques incendiaries del muftí va ser una revolta àrab i els progroms comesos a les ciutats d´hebron o Safed, on van ser brutalment assassinats 67 jueus a hebron i entre 18 - 20 a Safed. També, més recentment, a l´any 1996, aprofitant la opertura del tunel dels asmoneus, Yassir Arafat va acusar al primer govern presidit per Netanyahu de voler ensorrar la mesquita d´Al-Aqsa i va promoure incidents violents a Jerusalem durant els dies següents, encara que ja abans havia donat el seu vist i plau a la apertura del mencionat tunel.

Aquests són només uns exemples. El tema és que els liders palestins utilitzen desde antic la teoría conspirativa de que els jueus o el govern israelià de torn volen destuir la mesquita d´Al-Aqsa i apoderar-se dels llocs sants del Islam a Jerusalem per a movilitzar el seu poble i provocar aldarulls i, mitjançant l´us de la violència i el terrorisme, aconseguir rèdits en l´escena diplomàtica. Amb aquests nous incidents, possiblement Mahmoud Abbas està desviant l´atenció dels problemes interns palestins (com el fracàs de les negociacions amb Hamas) i està demostrant la seva protesta per no haver aconseguit imposar la seva agenda (la congelació de la construcció als asentaments jueus als territoris en disputa) al govern Netanyahu de manera unilateral, a canvi de res, només com a punt de partida per a reemprendre les negociacions de pau, que estan paralitzades desde fà més d´un any.

Font: Aurora Digital.

Lod és una ciutat palestina ocupada

A la premsa europea i occidental sempre s´aludeix al caràcter de moderat d´en Mahmoud Abbas i dels altres membres de l´ANP. Obviament, aquesta és una mitja veritat. Si els comparem amb els liders del Hamas o del Jihad Islàmica, que parlen de destruir a Israel obertament, si són moderats però tanmateix els liders de l´ANP i els del Hamas tenen moltes coses en comú: l´antisemitisme que difonen als seus mitjans de comunicació, la apología de la violència i del terrorisme contra civils com a estratègia per a assolir els seus fins i la seva postura maximalista de negar-se a reconèixer el dret de l´estat d´Israel a existir. La diferència és que els membres del Hamas ho diuen obertament, sense complexes, i els de l´ANP només ho diuen obertament en àrab i en anglès dissimulen el seu missatge - parlant de pau i de negociació - per a entabanar el públic occidental i continuar rebent les generoses donacions de governs, UE, ONG´s,...

Si deixem de banda el missatge políticament correcte dels membres de l´ANP i ens fixem en les seves declaracions o en els programes de la seva televisió en llengua àrab no observarem un panorama de moderació, sinó tot el contrari: els liders palestins, enlloc de difondre un missatge exaltant els valors de la pau i de la convivència amb els veïns israelians, ofereixen a la seva societat un missatge nihilista, d´odi i de no-reconeixement de l´estat d´Israel. Per exemple, el passat 22 de Septembre, en un programa infantil, es va dir clarament que la ciutat israeliana de Lod és un territori ocupat pels sionistes i que, amb el suport d´Allah, arribarà el dia en s´acabarà amb l´ "ocupació" de totes les àrees que ells (els israelians) han ocupat.

Font: Palestinian Media Watch.

Nous enfrontaments a Jerusalem i un guardia de seguretat apunyalat al nord de la ciutat

Una terrorista palestina de vint-i-un anys ha apunyalat aquesta tarda a un guardia de seguretat al control situat a Kalandiya, al nord de Jerusalem, després d´una nova jornada de disturbis a la Muntanya del Temple provocats per joves palestins que s´han enfrontat a la policía amb un resultat de nou agents policials ferits i divuit manifestants detinguts. De nou, amb l´excusa de que "grups de jueus extremistes" volien accedir a la zona i de la necessitat de defensar l´explanada de les mesquites, els liders del Wafqt Islàmic han movilitzat a la joventut palestina per a provocar aldarulls.

A finals de Septembre i inicis d´aquest mes d´Octubre, coincidint amb les festivitats de Iom Kippur i Sucot, ja hi van haver aldarulls a la mateixa zona, auspiciats tant pel Wafqt islàmic com per l´ ANP. Posiblement, aquells disturbis tenien com a objectiu desviar l´atenció dels problemes interns palestins i especialment canalitzar la frustració dels liders de l´ANP, encapçalats per Mahmoud Abbas, per no haver pogut imposar la seva agenda al govern israelià - la congelació dels assentaments en els territoris en disputa - tot i la pressió excercida per l´administració obama sobre el govern de Bibi Netanyahu, com a pas previ per a reemprendre les negociacions de pau, paralitzades desde fà gairebé un any.

Font: Aurora Digital.

De passeig per Siria amb Zapatero

Genial article de la periodista Pilar Rahola, publicat el passat dia 16 d´Octubre a la Vanguardia, on critica els discursos bonistes del president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero, durant la seva última gira a l´Orient Mitjà, especialment a Siria. El texte m´agradat força i m´agradaría resaltar aquest parraf:

"Un no pot parlar d´Aliança de Civilitzacions i no entendre que la civilització es basa en la carta dels drets humans. Que no es tracta de religions, sinó de llibertats. Aquest és el problema del discurs de Zapatero: que es tracta d´una retòrica buida que sona bé perque no obliga a res."

Val la pena llegir tot el texte. Com sempre, Pilar Rahola, posa els punts sobre les i.

El general Richard Kemp, ex-cap dels contingents britànics a l´Afganistan, critica durament les conclussions de l´informe Goldstone

L´ex cap del contingent militar britànic a l´Afganistan, el general Richard Kemp, va escriure una carta al president del consell de drets humans de l´ONU, el sr. Alex Van Meeuwen, on criticava les conclussions de l´informe Goldstone indicant que:

"Les IDF van pendre més precaucions durant l´operació "Plom Fos" que qualsevol altre excèrcit del món per a preservar les vides dels civils en una zona de guerra".

Aquest valent militar, amb gran experiència en altres conflictes internacionals com el de Bòsnia, Macedònia o Irlanda del Nord, va afegir que "Israel s´enfronta amb enemics que estan ubicats deliberadament en zones que estan habitades per civils, utilitzant al seu poble com a escuts humans". A més a més, "Hamas i Hezbollah dominen l´art d´enganyar als mitjans de comunicació, demanant al seu propi poble que distorsioni o inventi els fets per a acusar a Israel de cometre crims de guerra".

Que un militar amb una gran experiència en conflictes internacionals, com per exemple el de l´Afganistan o Bòsnia, faci aquestes valentes afirmacions criticant l´informe Goldstone demostra que les comissions de les Nacions Unides i els seus informes no són pas el resultat d´una voluntat d´aclarir realment els fets a investigar, sinó que més aviat es deuen a consideracions polítiques de determinades parts interessades, en aquest cas l´objectiu dels païssos del món àrab islàmic de condemnar internacionalment a Israel i equiparar-lo amb una organització terrorista que no té cap tipus de respecte ni pel seu propi poble, al que suposadament afirma defendre.

Font: Guysen International News.

La hipocresia turca!

Durant les darreres setmanes, la televisió estatal turca - afí al partit Justicia i desenvolupament d´en R. T. Erdogan, ha estat emetent una sèrie televisiva de contingut antisemita, on, ressuscitant el libel del "jueu dolent mata nens", han presentat els soldats del Tzahal con si fossin tropes de les SS nazis, assassinant indiscriminadament a la població palestina, en molts casos dones i obviament nens. Doncs bé, el periodista Ron Ben Ishai, del diari israelià Yedioth Aharonot, ens parla en un brillant article de la hipocresia turca, inventant-se libels antisemites per a deslegitimar a l´estat d´Israel davant de la seva població però sense fer cap tipus d´autocrítica amb la política brutal que ha seguit el govern d´Ankara amb el problema kurd, especialment amb els refugiats kurds que van arribar al país fugint de la política represiva del govern de Sadam Hussein després de que una revolta kurda fós avortada per la Guardia Republicana, els cossos d´èlit de l´excèrcit iraquià, durant l´hivern de l´any 1991. Cal afegir que en Ron Ben Ishai va ser en aquells moments el corresponsal que va cobrir aquestes notícies per al diari Yedioth Aharonot i per tant parla en primera persona del que va veure i va viure en aquells difícils moments a la frontera entre Turquia i l´Irak. No us perdeu l´article, val la pena llegir-lo.

Font: Guysen International News.

Siria aprovisiona d´armament al Hezbollah

Recordeu que la setmana pasada vaig dedicar una entrada a analitzar el discurs de Zp a Damasc on indicava el govern siria havia passat i passa armes de contraband iranianes per al Hezbollah? Doncs bé, la pasada setmana fonts del excèrcit israelià van denunciar que el govern de Damasc passa armes iranianes de contraband a la mencionada organització terrorista xi´ita, incomplint així la resolució 1701 de l´ONU, adoptada al finalitzar la guerra del 2006 amb la finalitat d´impedir el rearmament amb míssils del Hezbollah

Desafortunadament, això està passant davant els nassos dels contingents de la FINUL, que, al menys sobre el paper, tenen la missió d´impedir aqust rearmament dels terroristes i donar suport al excèrcit libanés per a restablir la seva autoritat al sud del país, especialment al sud del riu Litanni. Suposo que, al igual que Zp, els contingents militars de la FINUL també han aprés la lliçó del multilateralisme solidari...

Font: Aurora Digital.

Els EEUU estan utilitzant l´informe Goldstone per a castigar a Netanyahu

Aluf Benn, periodista del diari israelià Ha´aretz, considera que l´administració Obama pot estar utilitzant l´informe Goldstone per a castigar al govern presidit per Bibi Netanyahu per la seva negativa a congelar els assentaments a Judea i Samaria (Cisjordania), que era un dels principals objectius en l´agenda de la nova administració nordamericana per a revitalitzar el procés de pau amb els palestins. Si voleu llegir l´article en llengua anglesa, cliqueu aquí.

El que mai us ensenyaran els mitjans de comunicació europeus: la persecució dels cristians palestins per part de l´ANP i el Hamas a Gaza i Cisjordania

Zapatero banalitza i nega l´antisemitisme existent a Espanya en una entrevista concedida al diari israelià Ma´ariv.

El president del govern espanyol, José Luís Rodríguez Zapatero va concedir una entrevista al diari israelià Ma´ariv i, fent gala d´un total cinisme, va respondre als periodistes que "Debo declarar de forma clara que no hay antisemitismo en España en ninguna de sus expresiones. No todo comentario, publicación o fotografía debe ser considerada antisemita. La mejor prueba es que hoy en dia no hay actos antisemitas en España. Antisemitismo era en la dictadura de franco".

Aquestes paraules realment m´han indignat. Què collons - amb perdó - entèn aquest home per judeofòbia? Suposo que ell nomès deu entendre com a actes antisemites les agressions de grups neonazis o d´extrema dreta contra ciutadans jueus, sinagogues, cementiris o els vells slogans franquistes que parlaven de conspiracions "judeo-masónicas-comunistas". Tanmateix, la judeofòbia és molt més que això i sí, sr. Zapatero, a la premsa espanyola s´han publicat caricatures dignes dels caricaturistes nazis de Der Stürmer, s´ha mentit - presentant la operació plom fós com una ofensiva contra Gaza, passant gairebé per alt que l´objectiu era el Hamas i especialment deturar el llençament de míssils Qassam contra les poblacions civils del sud d´Israel - i s´ha demonitzat a Israel descaradament en les notícies oferides pels mitjans de comunicació tant catalans com espanyols; gràcies a tota aquesta desinformació, s´ha donat justificació a les postures favorables al Hamas o a les idees antisionistes, i amb l´excusa del patiment del poble palestí, de la causa palestina, de les mencionades idees antisionistes o de la "masacre" de Gaza, s´han fet actes vandàlics contra les seus d´institucions jueves, com la de Jabad Lubavitch a Barcelona, i s´ha creat un clima hòstil contra tot allò relacionat amb Israel o el món jueu. Justament, aquesta situació és la que explica els insults de "gos jueu" i "brut jueu" que va rebre l´embaixador d´Israel a Espanya, el sr. Raphael Schultz, després de presenciar el Madrid - Barça al estadi Santiago Bernábeu el passat mes de maig o el fet que una reconeguda pacifista israeliana, la cantant Noa, fós insultada públicament mentres participava en els actes de la Diada Nacional de Catalunya el passat dia 11 de Septembre.

Però clar, per al sr. Zapatero, els actes vandàlics que va patir al passat mes de gener la seu de Jabad a Barcelona, els insults de gos i brut jueu que va patir el sr. Raphael Schultz, les pintades antisemites presents en moltes ciutat de l´estat espanyol on es compara el Maguén David amb l´esvàstica nazi, el fet que prestigiosos periodistes com ara Pilar Rahola rebessin amenaces pel fet de denúnciar la desinformació existent, o el fet de boicotejar a cantants i universitats israelianes, com per exemple la Universitat d´Ariel, són actes de protesta contra Israel sense cap tipus de caràcter judeòfobic, oi? Sr Zapatero, vostè pot banalitzar la judeofòbia tant com vulgui però espanya està quedant retratada com un dels païssos més judeòfobics de l´Europa occidental en els darrers anys. Llegeixi sinó l´article que va publicar el mes passat el diari israelià Jerusalem Post. Com deien en un anunci d´un producte de neteja de fà alguns anys: el algodón no engaña!

Paraules buides d´en Zapatero a Damasc.

El president del govern espanyol, J.L. Rodríguez Zapatero, ha parlat avui a Damasc de la necessitat d´utilitzar el diàleg i de la convivència entre les diferents comunitats religioses com a eines per a resoldre els conflictes. D´entrada, res en contra. Un discurs amb un valors positius i tant de bó sempre es poguessin emprar les vies mencionades per Zp per a la ressolució dels conflictes. Tanmateix, és un discurs buit perquè el govern sirià - per ja no parlar del govern iranià o del Hamas a Gaza - no és precisament un mòdel d´estat dialogant i partidari d´emprar les vies diplomàtiques per a la pacificació de l´Orient Mitjà. Posem unes quantes dades sobre la taula:

1- El govern baazista sirià no ha dubtat en excercir tot un veritable protectorat al Liban durant vint-i-nou anys. De fet, el govern de Damasc tradicionalment ha defensat que el Liban forma part de la "Gran Siria" i sempre ha considerat que la independència libanesa va ser fruit de les maniobres del imperialisme europeu a la regió per a debilitar els interesos sirians. El protectorat del govern sirià sobre el Liban es va iniciar l´any 1976, en el contexte del desordre que imperava al país dels Cedres desde la primavera de l´any anterior quan es va iniciar la cruenta guerra civil que va assolar aquesta nació entre els anys 1975-1990. La fi de la guerra civil i el suport que el govern de Damasc va oferir als EEUU ia la seva qualició internacional durant la primera guerra del Golf contra el règim iraquià de Saddam Hussein va consagrar el protectorat de Damasc sobre el Liban. A més a més, amb la finalitat de mantenir la seva influència sobre la política libanesa, el govern baazista de Siria no ha dubtat en aliar-se amb la organització terrorista xi´ita Hezbollah i en fer assassinar als seus oponents, com per exemple el del primer ministre Rafic Hariri a Beirut el 14 de Febrer del 2005. Precisament, aquests magnicidi, la pressió internacional i les manifestacions que es van duur a terme a la capital libanesa per a mostrar el seu rebuig a la tutela siriana van provocar que finalment les tropes sirianes abandonessin el país dels cedres al mes d´Abril d´aquell mateix any. Però aquesta retirada no ha significat la fi ni de la injerència siriana en els afers interns libanesos ni dels assassinats dels seus oponents polítics. En efecte, mitjançant els grups opositors al govern de Beirut encapçalats pel Hezbollah, el govern de Damasc continua excercint la seva influència en la vida política del país veí.

2- Després de perseguir ferotgement als islamistes locals (serveixi com exemple la matança de germans musulmans a la localitat de Hama al desembre del 1982), el govern baazista de Damasc no dubta en aliar-se amb islamistes de fora, com per exemple el govern iranià, el Hezbollah al Liban o el Hamas palestí. En aquest sentit, cal recordar que la frontera sirio-libanesa ha estat utilitzada molts cops pel govern iranià per a rearmar al Hezbollah i que un dels principals liders del Hamas, Khaled Meeschal, viu tranquilament a la capital siriana, Damasc, i desde el seu plàcid exili dóna les instruccions als liders de Hamas que operen a Gaza o Cisjordania.

3- En quant amb el conflicte amb Israel, - aquí caldria que Zapatero ho analitzés fredament - cal tenir present que el problema principal no són l´ocupació israeliana dels Alts del Golan sinó la negativa dels governs de Damasc a reconèixer el dret d´Israel a existir. En aquest sentit, he d´afegir que Siria va ser un dels estats àrabs que van atacar el territori israelià a les poques hores d´haver declarat la seva independència. Durant els anys 50-60, des del Golan, els siris bombardejaven els kibbutzim de la Galilea i això explica que el govern israelià els ocupés durant la Guerra dels Sis dies (1967). De totes maneres, el govern israelià estaría disposat a retornar-los a Siria a canvi de la signatura d´un tractat de pau definitiu entre tots dos estats i que la regió dels alts del Golan esdevingués preferentment una àrea desmilitaritzada. Tanmateix, el govern sirià no s´ha mostrat massa partidari de resoldre el conflicte amb Israel per la via diplomàtica i tant Hafez Al Assad com el seu fill i succesor, Baxar Al Assad, van mostrar una postura totalment minimalista frustrant així qualsevol tipus d´acord amb els governs d´Ehud Barak al 1999 - 2000 i el d´en Ehud Olmert ara fà un parell d´anys.

En conclussió, el discurs i les bones intencions proclamades per Zapatero a Damasc només seran una retòrica buida de contingut que el govern de Damasc oblidarà un cop que el president del govern espanyol retorni novament a Madrid.