Reuters truca les fotos per a demonitzar a Israel.

Jihadistes de l´ong turca IHH van fer fotos dels soldats israelians agredits durant l´operació antiterrorista contra la "flotilla de la pau" del passat Dilluns a la matinada. Les fotos han sortit publicades a la premsa turca, al diari oficialista "Hurriyet", i també les ha publicat recentment Associated Press (AP). Tanmateix, la Agència de prensa Reuters, seguint amb aquesta tendència políticament correcta de demonitzar a Israel no ha dubtat en manipular una de les fotos per a esborrar un ganivet de les mans d´uns dels "pacifistes" turcs. Observem en primer lloc la foto del diari turc "Hurriyet":

Observem a continuació la foto publicada per Reuters i veurem seguidament que el ganivet per  art de màgia ha desaparegut, tatxan!!:

De què li servirà ara l´Aliança de Civilitzacions al govern de Zp??

Segons informa la prensa marroquina francòfona i El País, El primer ministre marroquí, M. Abbas El Fassi, mentres passava balanç de la seva gestió davant de la cambra de representants del seu país, va aprofitar l´ocasió per a fer una crida al govern espanyol de José Luís Rodríguez Zapatero per a iniciar un diàleg que posi fi a l´"ocupació espanyola" de Ceuta, Melilla i les illes veïnes (possiblement Perejil i les xafarines però també podria donar-se el cas que es tractés de les Illes Canàries, sempre reivindicades com a marroquines pel partit Istiqlal, el partit a partir del qual s´ha fonamentat el nacionalisme marroquí modern). En el mapa de la vostra dreta podeu veure el "Gran Marroc" reivindicat pel partit Istiqlal i la monarquía alauita després de la indepedència de l´excolonia francesa.

En realitat, aquestes reclamacions constants de la sobirania alauita sobre Ceuta, Melilla, les xafarines i fins i tot les Canàries no em soprenen en absolut. El que si em deixa bocabadat és que gairebé 40 anys després de la marxa verda els diferents governants espanyols no han après la lliçó i mostren un bonisme -interessat obviament- amb els governs de torn del nostre veí del sud que si sap aprofitar molt millor els moments de debilitat espanyola per a pressionar amb les seves reivindicacions sobre les dues ciutats autònomes. De fet, ara ja fà dos anys, el mateix primer ministre va comparar Ceuta i Melilla amb els "territoris ocupats" palestins i la pressió ha continuat amb la total passivitat (quan no complicitat) del govern espanyol, com es va poder veure ara fà uns mesos amb l´afer Aminatu Haidar o més recentment, fà un mes i mig, amb el cartellet dirigit als melillencs on parlava de la seva ciutat com una ciutat "ocupada" per Espanya. Aquesta postura tèbia i bonista del executiu presidit per en José Luís Rodríguez Zapatero, especialment clara durant el mes i poc que va durar l´afer Aminatu Haidar, (amb la desastrosa actuació d´en Miguel Àngel Moratinos i amb baixada de pantalons final inclosa, ja que el govern espanyol va reconèixer per primer cop obertament la sobirania marroquí sobre el territori) és una clara mostra de política contraproduent. Per què? Doncs perque aquesta política bonista i excessivament conciliadora sense rebre res a canvi només serveix per a que el govern de Rabat vegi al seu honònim espanyol com un govern feble, fàcilment pressionable i que claudica amb facilitat. Això fà que cada cop les seves reivindicacions siguin cada cop més atrevides, més descarades i amb la veu més alta. A més a més, saben jugar molt bé les seves cartes perque sempre aprofiten els moments de màxima debilitat del govern espanyol, com ara mateix després de les retallades en política social anunciades per Zp la pasada setmana. Conclussió: el govern espanyol pot fer el que vulgui amb les seves relacions internacionals i pot mostar-se com un govern dèbil i claudicable però els dirigents espanyols el que no poden pretendre és que el govern israelià pequi del mateix bonisme perquè el problema de fons no són els territoris en disputa a Cisjordània o si cal negociar o reconèixer el Hamas a Gaza, sino la negativa dels palestins i del món àrab-islàmic en general a reconèixer el dret d´Israel a existir en pau i seguretat. La amenaça nuclear iraniana n´és la millor prova i davant d´aquesta terrible amenaça, avalada amb el rearmament del Hezbollah al Liban i del Hamas a Gaza, no hi val cap tipus de bonisme. 

Aprofito la oportunitat per a desitjar als meus lectors Jag Shavuot Sameaj!!

Suècia, Jerusalem i un anàlisi de la postura de la diplomacia europea

Ahir vaig poder llegir a l´edició digital del Jerusalem Post que, aprofitant el seu torn a la presidència europea, el govern suec vol incloure una resolució en el marc de la UE que reconegui Jerusalem Est com la futura capital de l´estat palestí en construcció. En principi, aquesta iniciativa tindría la finalitat de potenciar el paper de la UE com a intermediària en el procés de pau israelo-palestí. Tanmateix, el ministeri d´afers exteriors israelià va emetre ahir un comunicat, que serà publicat pròximament, on indica que aquesta resolució pot ser més perjudicial que beneficiosa en aquest important rol que la UE vol jugar al pròxim orient.

Segons va informar recentment el diari israelià Ha´aretz, els parlamentaris suecs estan pressionant perque la seva resolució de la partició de Jerusalem sigui debatuda durant la propera trobada mensual dels ministres europeus que tindrà lloc a Brusel.les.

En declaracions d´un diplomàtic israelià, des del punt del seu govern es desesperant que aquesta crida per a reconèixer a Jerusalem Est com a capital del futur estat palestí no va acompanyada d´un reconeixement de la Jerusalem occidental com a capital de l´estat d´Israel. A més a més, va afegir que aquest tipus d´iniciatives europees trenquen l´equilibri que es suposa que ha de tenir un intermediari i perjudiquen més que beneficien al procés de pau i a una solució dialogada i basada en els dos estats. Segons el mencionat funcionari, Europa hauria de pressionar als dirigents palestins perque s´asseguin a la taula de negociacions però amb aquest tipus d´iniciatives s´aconsegueix justament el contrari.

Reflexió personal: és cert el que afirma el diplomàtic israelià. Aquesta iniciativa sueca, promoguda pel seu ministre d´afers exteriors, Carl Blidt, cal enmarcar-la en el context de les pressions dels liders de l´ANP per a aconseguir imposar la seva agenda - la paralització de la construcció dels assentaments a Judea i Samaria (Cisjordània) - com a pas previ per a participar en les negociacions de pau amb el govern Netanyahu. Com ve sent habitual a les darreres dècades, la diplomacia europea ha assumit com a propi i de manera acrítica el discurs palestí i vet aquí les mencionades pressions dels parlamentaris suecs perque els ministres de la UE acceptin la seva resolució sobre la partició de Jerusalem.

Caldria emperò preguntar-se el per què d´aquesta postura acríticament pro palestina i gens objectiva. Doncs bé, des del meu punt de vista, desde mitjans dels anys setanta, la diplomacia dels païssos que integraven l´antiga C.E.E. van decidir adoptar una postura totalment pro-àrab en l´escena internacional, bàsicament per dos grans factors:

1 - Evitar que la lliga àrab i la OPEP utilitzessin el petroli com a arma estratègica contra els païssos de l´Europa Occidental. En aquest sentit, cal recordar que aquesta postura va ser adoptada pels païssos àrabs e islàmics després de la guerra de Iom Kippur i el seu resultat va ser la terrible crisi econòmica que va afectar a l´Europa Occidental durant bona part de la dècada dels setanta degut a l´encariment del preu del petroli i a la dependència que l´economía europea tenia i té de les importacions a bon preu d´aquesta font energètica.

2- Evitar el terrorisme islàmico-palestí en territori de l´Europa Occidental. Desde finals dels anys 60 i durant la major part de la dècada següent, amb el suport de grups terroristes d´extrema esquerra europeus (Bader Meinhoff, Brigate Rosse...) i d´altres païssos del món, com per exemple l´Excèrcit Roig japonès, les organitzacions terroristes palestines, vinculades o no a la OLP, van duur tota una campanya de terror contra interessos israelians i jueus a bona part del món i obviament a Europa Occidental. Eren habituals els segrests d´avions i el seu desviament cap a les seves bases de Jordània, Liban o altres indrets del món àrab amb la finalitat de demanar al govern israelià l´alliberament de terroristes empresonats a Israel a canvi dels hostatges que mantenien retinguts. Però, obviament, el millor exemple de l´onada terrorista d´aquells anys va ser el segrest i assassinat de dotze atletes israelians durant els jocs olimpics de Munic de l´any 1972. La diplomacia europea estava molt preocupada per aquests actes de terrorisme al sòl dels seus païssos i aquest també va ser un factor de pes per a que la diplomacia de la CEE decidís finalment adoptar aquesta postura pro-àrab i acriticament pro palestina.

També caldria veure altres factors com els ideològics, ja que bona part dels partits socialdemòcrates europeus en aquell moment van donar validesa a la propaganda soviètica sobre el conflicte israelo-palestí (els partits comunistes ja ho havien fet abans), o els socio-demògrafics, doncs la població àrabo-musulmana a Europa no ha parat d´augmentar i avui dia són una de les principals minories en molts païssos de la UE, com per exemple a França.

Doncs bé, tenint en compte aquests factors, no ens ha de sorprendre que Iassir Arafat, el lider de l´OLP, fós rebut com un cap d´estat a Europa per presidents com l´austriac Bruno Kreisky o el francès François Mitterrand ja desde finals dels anys setanta e inicis del vuitanta. Tampoc ha de ser motiu de sorpresa el fet de que la diplomacia de l´antiga C.E.E. presionès a Menahem Beguin o a Yitzjak Shamir perque iniciessin negociacions amb l´OLP quan aquesta no reconeixía ni sobre el paper el dret de l´estat d´Israel a existir i a la Carta Nacional Palestina defensava la seva destrucció. I obviament tampoc no ens sorprenen les postures acriticament pro palestines que els polítics europeus han adoptat en els darrers anys, ni la generosa financiació amb milions de dòlars i euros a l´ANP, ni la criminalització del govern Sharon a bona part dels mitjans de comunicació europeus en el contexte de la segona intifada palestina. Ara bé, els polítics europeus han de saber que amb aquestes postures tant poc neutrals és molt difícil que puguin jugar un paper de pes com a intermediaris en el conflicte israelo-palestí.

PD - No vull acabar aquest escrit sense recomanar la lectura d´aquest magnífic texte sobre l´afer Jerusalem del blog Cat-Israel.org.

Font: Jerusalem Post.

La comunitat internacional exigeix paciència infinita a Israel

Fà un parell de setmanes la marina israeliana va interceptar un vaixell carregat d´armes de procedència iraniana amb destinació cap a Siria o Liban. Encara que ambdues parts ho han negat, posiblement aquestes armes anessin dirigides cap a l´organització terrorista xi´ita libanesa, Hezbollah, el braç del règim de Teherán al Liban desde la seva creació a inicis dels anys vuitanta del segle passat. El fet que el govern fonamentalista islàmic de l´Iran continui armant als terroristes de Hamas i Hezbollah és una prova clara de que el contingent de soldats de la FINUL no està acomplint amb èxit la seva missió al Liban. Justament, de la incapacitat de l´ONU per a evitar aquest rearmament, del problema que aquest fet representa per a Israel i per a totes les nacions del mon occidental en general, del bonisme del govern Obama, que creu poder arribar acords diplomàtics i negociar l´innegociable amb governs que no es volen avindre a raons, i del doble raser de la comunitat internacional, que exigeix paciència infinita a Israel i la culpabiltza de comentre crims de guerra amb informació clarament tendenciosa mentres es creua de braços amb el rearmament d´aquestes organitzacions terroristes o amb la recerca d´armament nuclear per part de l´Iran, ens parla Bernardo Ptasevich en aquest molt bon article.

Font: Aurora Digital.

La oreja de Van Gogh sionistes!!!

Recentment el conegut grup de pop rock basc "La Oreja de Van Gogh" va realitzar una gira per Israel de deu dies de duració amb actuacions a ciutats com Tel Aviv o Lod. Doncs bé, aquesta inofensiva gira, ha provocat la indignació dels "superprogres" i "antiimperialistes" de Rebelion.org, que acusen als membres de la banda de ser complices de l´ocupació israeliana a Palestina, d´ignorar el patiment del poble palestí i bla, bla, bla...

Reflexió personal a mode de conclussió: aquests "superguais" i "superprogres" d´extrema esquerra no dubten a fer el joc a tots els extremistes palestins haguts i per haver, i no contents amb això, amb el pretext de solidaritat envers el poble palestí i de l´antisionisme, no dubten a demanar el boicot contra les institucions israelianes o contra els productes israelians. Ara bé, d´entrada et diuen: el boicot està justificat per les polítiques dels governs israelians envers el poble palestí i bla, bla, bla. Fals! el boicot pretèn aïllar econòmicament, culturalment, diplomàticament, es a dir, a tots els nivells, a Israel independentment de quin partit governi i de quina sigui la seva política. La cançoneta del boicot ja la vam escoltar durant el govern laborista de Barak (1999-2001), el govern "likudnik" de Sharon (2001-2006), el govern kadima d´Ehud Olmert i ara amb Netanyahu. Durant aquests deu darrers anys, els governs israelians han fet generoses ofertes als liders palestins per a concloure el conflicte amb la creació d´un estat palestí a la Franja de Gaza i a més del 90% de Cisjordània, especialment a les cimeres de pau de Camp David (Juliol del 2000), Taba (Desembre del 2000 - Gener del 2001), la desconexió de Gaza (Agost del 2005) i a la darrera cimera d´Annapolis (Novembre del 2007). La resposta palestina ha estat sempre la mateixa: no!, acompanyada d´un increment de la violència terrorista (com per exemple amb l´inici de la guerra d´Al-Aqsa o amb el llençament massiu de missils Al-Qassam contra els kibbutzim i les ciutats del sud d´Israel). Tanmateix, tot això no compta per als "supermegaantiimperialistes" i "pseudopacifistes" que continuen com a lloros demanant el boicot contra Israel i desligimant a thothom qui no segueix els seus dogmes i les seves crides al boicot com ara li ha passat a la Oreja de Van Gogh.

Als membres del mencionat grup donostierra els hi vull dir: Kolhakavod!

Bonisme de Ban Ki Mon i de la ONU

El secretari general de l´ONU, Ban Ki Mon, va exigir que el govern israelià aturés les "provocacions" als barris de la Jerusalem Oriental.

La portaveu de l´organisme, Michele Montás, va transmetre la "consternació" de Ban per les accions del govern israelià, especialment per la demolició de vivendes palestines (la majoria construïdes il.legalment, sense reunir els permisos adients, amb la finalitat de crear uns fets consumats irreversibles sobre el terreny que influeixin en el procès negociador) o la reubicació de "colons" jueus als barris palestins (barris que s´anomenen palestins perque van ser ocupats per la legió àrab de Jordania l´any 1948 i aquesta ocupació va significar la expulsió de moltes families jueves que portaven segles vivint a la ciutat vella, especialment al barri jueu).

Aquestes accions, en opinió de Montás, "aviven les tensions, causen més sofriment i minen cada cop més la confiança" (El que Montás ignora o no vol dir és que el principal problema continua sent la negativa del món àrab - islàmic i dels liders palestins a acceptar el dret d´Israel a existir a l´Orient Mitjà, un territori que ells consideren "Dar Al-Islam" es a dir, territori islàmic on no hi pot haver cap tipus de sobirania nacional jueva).

La portaveu també va indicar que Ban reitera la seva demanda al govern israelià per a que aturi les activitats als assentaments, incloses les relatives al seu creixement natural, així com a desmuntar les construccions dels "colons" i reobrir les institucions palestines a Jerusalem Est (pefecte: la ONU li diu al govern Netanyahu que accepti totes les demandes de l´agenda de l´ANP com a punt de partida pel procés negociador, sense obtindre res a canvi. M´encanta la neutralitat del ONU... per què els seus dirigents mai exigeixen als palestins que eliminin els continguts antisemites dels seus mitjans de comunicació o dels seus llibres de texte per a escolars? exigir només a una part i mostrar un total bonisme i acriticisme amb l´altra no és pas un bon exemple de neutralitat...).

Mentres la portaveu de Ban Ki Mon realitzava aquestes declaracions bonistes i trasmetía la preocupació del seu cap a l´opinió pública per les "provocacions israelianes", nous enfrontaments es van produir ahir a Jerusalem, especialment al barri de Sheij Jarrah degut a les reclamacions que van presentar ciutadans jueus i àrabs palestins per la possessió de 28 vivendes pròximes a la tomba del rab. Shimón Hatzadik. La disputa de la possesió d´aquestes llars, actualment habitades per palestins, ja fà dècades que estan als tribunals i el conflicte neix després de la reunificació de la ciutat a l´any 1967, quan families israelianes van presentar uns documents demostrant que aquestes llars eren seves abans de la creació de l´estat d´Israel i de que els seus familiars fossin expulsats del barri per la Legió àrab jordana en el contexte de la guerra d´independència (1947-1949). Tanmateix, els veïns palestins, amb el suport del govern jordà, van defensar que les mencionades propietats en disputa eren seves.

Per altra banda, el que realment hauría de preocupar a l´ONU són els informes del Tzahal que indiquen la possessió de missils per part del Hamas que poden arribar fins a Tel Aviv. Ara bé, que Tel Aviv pugui ser bombardejada pel islamistes no sembla ser una gran preocupació pels dirigents de l´ONU...

Font: Aurora digital.