Una nova rucada de l´"Aliança de civilitzacions": l´any vinent a Al-Quds"

El passat Dimecres, diputats de gairebé totes les formacions polítiques representades al congrés, van reunir-se a la mencionada camera en un aplec del intergrup parlamentari per Palestina i van acabar la reunió desitjant que l´any vinent pugui celebrar-se a Al-Quds, la "capital de Palestina". No cal mencionar que, en aquest acte, van participar parlamentaris de totes les formacions polítiques, com per exemple el PSC-PSOE, IU- IC verds, PP, CIU, PNV, BNG,...

De fet, no em resulta sorprenent. Aquest tipus de demagogía és molt afí a la idea d´"Aliança de Civilitzacions" defensada pel govern d´en José Luís Rodríguez Zapatero. Ara bé, una sugerència pels super seguidors més "hooligans" de la causa palestina: ara que s´apropien i palestinitzen una de les sentències més conegudes del Séder Pesaj, els hi aconsello que no es conformin només amb això: aprofitant que s´apropa la festa de Janukà, poden dir que els macabeus eren els palestins de l´OLP i els soldats d´Antioc IV Epífanes eren els malvats i pèrfids sionistes... Segur que en els blogs i les webs de la xarxa d´enllaç amb Palestina ho publiquen tot seguit i es queden tan panxos...

Per altra banda, em sap molt de greu del que diré a continuació: cada cop penso que ideals tan nobles com pau, solidaritat, autodeterminació dels pobles,... són utilitzats per a justificar el terrorisme palestí per part d´uns polítics europeus excesivament dogmàtics desde el punt de vista ideòlogic o bé excesivament hipòcrites, com per exemple els polítics de determinats partits que afirmen ser amics d´Israel i després participen en aquesta mena d´actes sense cap tipus de vergonya. La classe política europea, amb el seu enfoc tan acríticament pro palestí, és més aviat part del problema que no pas de la solució del conflicte israelo-palestí.

Fonts: Cat-israel.org i Libertad Digital.

Paraules buides d´en Zapatero a Damasc.

El president del govern espanyol, J.L. Rodríguez Zapatero, ha parlat avui a Damasc de la necessitat d´utilitzar el diàleg i de la convivència entre les diferents comunitats religioses com a eines per a resoldre els conflictes. D´entrada, res en contra. Un discurs amb un valors positius i tant de bó sempre es poguessin emprar les vies mencionades per Zp per a la ressolució dels conflictes. Tanmateix, és un discurs buit perquè el govern sirià - per ja no parlar del govern iranià o del Hamas a Gaza - no és precisament un mòdel d´estat dialogant i partidari d´emprar les vies diplomàtiques per a la pacificació de l´Orient Mitjà. Posem unes quantes dades sobre la taula:

1- El govern baazista sirià no ha dubtat en excercir tot un veritable protectorat al Liban durant vint-i-nou anys. De fet, el govern de Damasc tradicionalment ha defensat que el Liban forma part de la "Gran Siria" i sempre ha considerat que la independència libanesa va ser fruit de les maniobres del imperialisme europeu a la regió per a debilitar els interesos sirians. El protectorat del govern sirià sobre el Liban es va iniciar l´any 1976, en el contexte del desordre que imperava al país dels Cedres desde la primavera de l´any anterior quan es va iniciar la cruenta guerra civil que va assolar aquesta nació entre els anys 1975-1990. La fi de la guerra civil i el suport que el govern de Damasc va oferir als EEUU ia la seva qualició internacional durant la primera guerra del Golf contra el règim iraquià de Saddam Hussein va consagrar el protectorat de Damasc sobre el Liban. A més a més, amb la finalitat de mantenir la seva influència sobre la política libanesa, el govern baazista de Siria no ha dubtat en aliar-se amb la organització terrorista xi´ita Hezbollah i en fer assassinar als seus oponents, com per exemple el del primer ministre Rafic Hariri a Beirut el 14 de Febrer del 2005. Precisament, aquests magnicidi, la pressió internacional i les manifestacions que es van duur a terme a la capital libanesa per a mostrar el seu rebuig a la tutela siriana van provocar que finalment les tropes sirianes abandonessin el país dels cedres al mes d´Abril d´aquell mateix any. Però aquesta retirada no ha significat la fi ni de la injerència siriana en els afers interns libanesos ni dels assassinats dels seus oponents polítics. En efecte, mitjançant els grups opositors al govern de Beirut encapçalats pel Hezbollah, el govern de Damasc continua excercint la seva influència en la vida política del país veí.

2- Després de perseguir ferotgement als islamistes locals (serveixi com exemple la matança de germans musulmans a la localitat de Hama al desembre del 1982), el govern baazista de Damasc no dubta en aliar-se amb islamistes de fora, com per exemple el govern iranià, el Hezbollah al Liban o el Hamas palestí. En aquest sentit, cal recordar que la frontera sirio-libanesa ha estat utilitzada molts cops pel govern iranià per a rearmar al Hezbollah i que un dels principals liders del Hamas, Khaled Meeschal, viu tranquilament a la capital siriana, Damasc, i desde el seu plàcid exili dóna les instruccions als liders de Hamas que operen a Gaza o Cisjordania.

3- En quant amb el conflicte amb Israel, - aquí caldria que Zapatero ho analitzés fredament - cal tenir present que el problema principal no són l´ocupació israeliana dels Alts del Golan sinó la negativa dels governs de Damasc a reconèixer el dret d´Israel a existir. En aquest sentit, he d´afegir que Siria va ser un dels estats àrabs que van atacar el territori israelià a les poques hores d´haver declarat la seva independència. Durant els anys 50-60, des del Golan, els siris bombardejaven els kibbutzim de la Galilea i això explica que el govern israelià els ocupés durant la Guerra dels Sis dies (1967). De totes maneres, el govern israelià estaría disposat a retornar-los a Siria a canvi de la signatura d´un tractat de pau definitiu entre tots dos estats i que la regió dels alts del Golan esdevingués preferentment una àrea desmilitaritzada. Tanmateix, el govern sirià no s´ha mostrat massa partidari de resoldre el conflicte amb Israel per la via diplomàtica i tant Hafez Al Assad com el seu fill i succesor, Baxar Al Assad, van mostrar una postura totalment minimalista frustrant així qualsevol tipus d´acord amb els governs d´Ehud Barak al 1999 - 2000 i el d´en Ehud Olmert ara fà un parell d´anys.

En conclussió, el discurs i les bones intencions proclamades per Zapatero a Damasc només seran una retòrica buida de contingut que el govern de Damasc oblidarà un cop que el president del govern espanyol retorni novament a Madrid.