El passat Dijous, entrevistat per Susanna Griso al
programa ‘Los Desayunos de Antena 3, el socialista Juan Carlos Rodríguez
Ibarra, ex president de la Junta
de Extremadura i actualment membre del Consell d’Estat, va equiparar al
President de la Generalitat Artur
Mas amb el ‘führer’ nazi Adolf Hitler
i el ‘duce’ feixista Benito
Mussolini.
No és cap secret que durant la seva llarga
presidència de més de dues dècades a la Junta extremenya (1983-2007), Juan Carlos
Rodríguez Ibarra, un dels grans representants de l’ala jacobina del PSOE
juntament amb José Bono o Alfonso Guerra, va aconseguir uns bons redits
electorals en part gràcies a la seva retòrica anti-catalanista i de
confrontació amb els governs de la Generalitat. Tanmateix,
les darreres declaracions de l’ex president extremeny han creuat totes les
línees vermelles de l’ètica política perquè impliquen una clara banalització de
la ideologia nazi feixista i dels seus crims. En efecte, si la declaració de
sobirania del poble català i pel dret a decidir aprovada per majoria al
Parlament el passat mes de Gener és un acte ‘colpista’ - equiparable al Tejerazo o a les tàctiques dels nazis - i
Mas és un nou Hitler, llavors l'horror del Nazisme queda reduit al no res perquè podríem concloure que les polítiques del III Reich - i entre elles l’assassinat
industrialitzat, metòdic i sistemàtic de milions de persones - és equiparable a una declaració aprovada legítimament
en un parlament democràtic com és el català. Com ja hem dit, ens trobem davant una
clara banalització del mal i de la pitjor tragèdia de la història europea del
segle XX amb la finalitat de deslegitimar al President Mas i al procés sobiranista català.
El Conseller de la Presidència i portaveu
del govern català, Francesc Homs, ha declarat que la Generalitat es
planteja portar les declaracions de l’ex president extremeny als tribunals. És
una decisió encertada. Aquestes declaracions no poden quedar impunes, con una
simple anècdota o un exabrupte (més o menys desafortunat) provocat pel debat
polític generat pel gir sobiranista en la política catalana des de de la
històrica manifestació del passat 11 de Setembre. Cal una resposta ferma i
esperem que el govern de la
Generalitat estigui a l’alçada de les circumstàncies.
Per a concloure, una breu reflexió. El silenci sospitós del PSC - PSOE,
el fet que cap veu de fora de Catalunya s’hagi alçat per a demanar la dimissió
d’Ibarra com a membre del Consell d’Estat, la manca total de crítica a les
declaracions de l’ex president extremeny per part del govern espanyol - la
vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría s’ha limitat a demanar prudència i
moderació- i l’anunci del President de la Junta d’Extremadura, José
Antonio Monago, de defensar jurídicament a Ibarra si la denuncia del govern
català arriba als tribunals són uns bons exemples de l’empanada mental existent
a Espanya en el debat entre la llibertat d’expressió i els seus límits,
especialment quan ens referim a la criminalització de l’oponent polític i a la
banalització d’ideologies totalitàries com són el Feixisme o el Nazisme.
 |
| Article de Josep Fontana publicat a El Periódico. |
Actualització
(11-03-2013): en el seu darrer article d'opinió publicat
al diari El Periódico de Catalunya, l' historiador Josep Fontana també s'apunta
a la banalització dels horrors del Nazisme al parlar de 'deriva
nazi del PP'. Cal ser clar i rotunds. El que vam dir el passat Divendres
per a Juan Carlos Ibarra també val per a Josep Fontana. La visió uniforme de l’estat
espanyol del PP i les seves polítiques econòmiques neoliberals són criticables com les de qualsevol altre partit,
però no equiparables a les polítiques del III Reich. Novament, ens trobem amb
una banalització gratuïta de la pitjor tragèdia europea del segle XX que suposa també un
insult a la memòria de les seves víctimes i de les seves famílies. Especialment greu és quan el seu autor
és un reputat intel·lectual com Josep Fontana. Lamentable.
