El Barça a Israel?

El president del F.C. Barcelona Sandro Rosell va viatjar el passat Dijous a Israel des de Milà per a promoure una iniciativa solidària de pau a Terra Santa: la celebració el pròxim 31 de Juliol d’un partit de futbol entre el Barça i un combinat de futbolistes israelians i palestins a l’estadi Ramat Gan, el camp on la selecció israeliana juga els seus partits de futbol com a local. Aquest amistós s’ha d’emmarcar en un projecte esportiu de major calat per a promoure un esperit de pau i de convivència entre tots dos pobles. Una iniciativa que compta amb el suport del The Peres Center for Peace i – al menys sobre el paper- de l’Autoritat Nacional Palestina.

L’acord semblava tancat després de la trobada el Dijous a la tarda entre el president blaugrana Sandro Rosell, el seu vicepresident Xavi Faus i el President de l’Estat d’Israel, Shimon Peres, a Kfar HaMaccabiah, a les proximitats de Tel Aviv. Però ahir va esclatar la sorpresa: després de la trobada dels directius blaugranes amb el President Mahmoud Abbas a Ramal·lah, el President de la Federació Palestina de Futbol, Jibril Rajoub, va anunciar que els futbolistes palestins no jugaran aquest partit pels obstacles existents (en una clara referència a l'ocupació israeliana). Ara la celebració d’aquest partit amistós queda en suspens.

Pancarta de benvinguda a Gilad Shalit al Camp Nou el passat derbi amb el Reial Madrid.

El Barça és un dels equips més populars entre els futbolers israelians i palestins. Els seus partits es segueixen amb passió a Tel Aviv, Jerusalem o Ramal·lah i molts turistes israelians aprofiten les seves vacances a Barcelona per a gaudir en directe dels Xavi, Iniesta, Puyol, Cesc o Messi al Camp Nou. Per tant, la presència del Barça a Israel en el marc d'aquesta iniciativa solidària és una molt bona idea de la directiva presidida per Sandro Rosell per a potenciar l'imatge del club a l'Orient Mitjà i també una oportunitat d'or per a llimar asprors amb els culés palestins després de la polèmica generada el passat mes d'Octubre a Gaza i Cisjordània (amb crides al boicot incloses) per la invitació de la directiva blaugrana al jove soldat Gilad Shalit per al gran clàssic de lliga contra el Reial Madrid. Malauradament, la postura intransigent dels dirigents palestins pot posar en perill la celebració d'aquest partit amistós per la pau. I és que els Abbas i els Rajoub de torn mai perden l'oportunitat de boicotejar qualsevol esdeveniment on participin israelians, fins i tot futbolistes disposats a participar en una iniciativa solidària i de convivència entre tots dos pobles. On queda, doncs, l'esperit de pau dels dirigents palestins?  

Iusuf Al Qaradawi, la Qatar Foundation i el Barça

El passat 15 d'Abril, en el seu popular programa 'La Sharia i la Vida' del canal Al-Jazeera, el teòleg fonamentalista egipci Iusuf Al-Qaradawi aconsellava a les joves musulmanes no desplaçar-se a països occidentals per a cursar els seus estudis universitaris o de doctorat, amb la finalitat de que aquestes joves no es desviessin de la moral islàmica per culpa de la 'perniciosa' influència occidental. Segons Al-Qaradawi, la millor destinació acadèmica per a les noies musulmanes, com per exemple les egípcies, és Qatar perquè tots els luxes que hom pot trobar a països occidentals, però evitant la seva 'depravació moral'. Vet aqui un extracte de les seves declaracions.

el teòleg fonamentalista egipci, el Sheik Iusuf Al-Qaradawi.

Ja posats a parlar de Qatar i d'en Iusuf Al-Qaradawi, potser molts simpatitzants culés no coneixen les relacions existents entre aquest prestigiós teòleg (integrista) egipci i la Qatar fundation, l'actual patrocinadora del Barça. D'entrada, Qatar, un petit emirat situat a la península Aràbiga i banyat per les aigües del Golf Pèrsic, amb unes importants reserves de petroli i de gas (és la tercera reserva de gas del planeta), ha esdevingut una potència regional al món àrab-islàmic i un important mercat emergent a nivell mundial en els darrers anys. Com a botons de mostra podem citar la concessió de l'organització del mundial de futbol del 2022 per part de la FIFA o l'actiu paper de la diplomàcia de Doha en el suport als opositors dels règims de Gadafi a Líbia i de B. Al Assad a Siria durant els darrers mesos. Ara bé, la monàrquia absoluta i wahabita de l'emirat àrab, com tota dictadura, necessitava un aparador internacional que mostrés al món la seva cara amable i quin aparador millor que la Qatar Foundation, especialment si patrocina a un club conegut i admirat mundialment com és el Barça? La directiva de Sandro Rossell va escoltar els cants de sirena provinents de Qatar i al Desembre del 2010 va signar un sucós contracte de cinc anys (a raó de 30 milions d'Euros més bons per títols) per a que l'organització qatariana esdevingués el nou patrocinador -juntament amb UNICEF- del Barça. Econòmicament, no hi ha dubtes, un negoci rodó.

Samarreta blaugrana amb els logos de la Qatar Foundation i UNICEF.

A més a més, per a eliminar possibles qüestionaments morals, les autoritats de Doha es van esforçar (i es continuen esforçant) en presentar a la Qatar Foundation, fundada l'any 1995 pel Emir Hamad Ibn Khalifa Al Thani,  com una organització sense ànim de lucre, dedicada a difondre l'educació, la recerca científica i el desenvolupament humà, tant al petit emirat com a la resta del món àrab-islàmic. Seguint aquesta idea, el president Sandro Rossell i alguns membres de la seva junta, com per exemple el Vice president Xavier Faus, van defensar llavors l'acord signat i van afirmar que no existien contradiccions en que a la samarreta del Barça hi convisquessin els logòtips de la Qatar Fundation i de la UNICEF. Per la seva banda, els representants qatarians, com el representant de la Qatar Sports Investment, Ahmed Al Sulaiti, van fer declaracions en la mateixa línea, destacant la importància de l'esport en l'educació del jovent i els grans esforços realitzats per les autoritats de Doha en aquest sentit.

Però, com ja hem dit, la Qatar Foundation, que té com a guia espiritual al teòleg fonamentalista egipci Al Qaradawi, és només la cara amable de la monàrquia teocràtica qatariana i del seu wahabisme d'estat. De fet, el Al-Qaradawi Center for Research in Moderate Thought rep sucoses subvencions de l'organització qatariana mitjançant la Qatar Faculty of Islamic Studies. Certament, el nom del centre fundat per Al Qaradawi sembla encaminat cap a interpretacions moderades de l'Islam, però ho són les seves idees? Malauradament, no. Iusuf Al-Qaradawi, que també és el guia espiritual dels Germans Musulmans, entre altres idees radicals, es mostra favorable a la mutilació genital femenina (l'ablació parcial del clitoris de les dones), defensa castigar la homosexualitat amb pena de mort, dóna suport als atemptats terroristes suïcides palestins - fins i tot els comesos per dones bomba- contra la població civil israeliana, i considera que la Shoah va ser un càstig divi d'Allah contra els jueus per la seva 'corrupció' i 'perfídia':


Aquestes són les idees defensades per la Qatar Foundation i pel seu guia espiritual, que llur nom apareix en el llistat dels Imams de la mort i té vetada la seva entrada als Estats Units, la Gran Bretanya i recentment també a França, degut al seu extremisme. Malauradament, l'Assemblea de Socis compromisaris del Barça va ratificar l'acord amb la Qatar Foundation el passat mes de Setembre, però, tot i això, no puc deixar de pensar que el President Sandro Rossell ha tacat els valors democràtics i catalanistes que històricament el Barça ha defensat des de la seva centenària fundació l'any 1899.