Ben Ami: Occident ha d'acceptar l'èxit dels islamistes.

L'ex ministre d'exteriors Shlomo Ben-Ami ha considerat avui que Occident ha d'acceptar l'èxit dels islamistes al Pròxim Orient després de la "primavera àrab" com irremeiable i confiar que l'exercici de la democràcia permeti diluir el paper de la religió en els seus plantejaments .

 

L'ex canceller es va expressar així a Montevideo durant una conferència titulada "Les cruïlles de l'Orient Mitjà i les seves conseqüències globals", en què també va demanar al govern d'Israel que eviti "recloure's al búnquer" i busqui el diàleg per afrontar el nou escenari plantejat a la regió.

 

"No és bo mantenir postures conservadores en temps de canvi", va raonar Ben Ami durant un detallat anàlisi de la situació a la conflictiva regió del Pròxim Orient. Per al diplomàtic i historiador, el desenvolupament de la "primavera àrab" constituirà "el gran torneig" de la geopolítica del segle XXI i no tindrà "una explicació lineal", a més de ser "tortuós" i estar marcat per la "confusió", si bé es va mostrar il · lusionat en que aquest camí discorri cap a la democràcia i la llibertat.

 

En aquest sentit, Ben Ami va considerar que el món àrab arriba tard a la democràcia perquè a Occident es va crear la dicotomia entre mantenir dictadors laics en el poder o deixar que els islamistes guanyin en democràcia.

 

"El paradigma que va frenar a Occident no va ser incorrecte, l'única alternativa a aquests dictadors és l'Islam polític. Però ara no tenen altra alternativa perquè les masses han sortit al carrer i comença a entendre que no pot donar suport a uns líders contra els seus pobles ", ha indicat Ben Ami.

 

Així, el veterà polític no es va mostrar per res sorprès pels resultats obtinguts pels islamistes a Tunísia, Marroc o Egipte, ja que obeeixen a la "realitat sociològica" d'aquests pobles, marcats per la falta d'educació i per una situació política que feia de les mesquites dels únics llocs on els ciutadans podien expressar la seva insatisfacció.

 

No obstant això, Ben Ami va assenyalar que l'entrada dels islamistes a la política permet albirar un espai per a la negociació, cosa es que podria dir fins i tot de moviments com Hamàs a l'Autoritat Palestina, considerats com a grups terroristes.

 

L'ex canceller va aventurar llavors que aïllar i deixar caure en l'ostracisme a aquests grups polítics "no tindrà l'efecte esperat" i que el millor seria "dialogar", ja que Occident no pot imposar "la seva democràcia" a la regió.

Font: Aurora Digital.

Deshumanització d'Israel a la televisió palestina: Israel representat com un escorpí despreciable i egocèntric.

Font: Palestinian Media Watch (Palwatch.org).

La tecnologia israeliana permet que els cecs puguin escriure en una pantalla tàctil.

Llegit a Arutz Sheva News.

Eugenio García Gascón: si existeix antisemitisme, la culpa és d'Israel.

Segons va informar el passat divendres el diari Yedioth Aharonot, l'ambaixador dels Estats Units a Bèlgica, el sr. Howard Gutman, en una conferència sobre antisemitisme celebrada a Brusel.les sota el patrocini de la Unió Jueva Europea (EJU, segons les seves sigles en angès), va fer unes polèmiques declaracions on diferenciava  la judeofòbia tradicional -condemnable- dels sentiments d'odi cap als jueus existents al món islàmic -excusables- perquè en la seva opinió derivaven del conflicte israelià-palestí:  

"A distinction should be made between traditional anti-Semitism, which should be condemned and Muslim hatred for Jews, which stems from the ongoing conflict between Israel and the Palestinians."

Gutman, coneixedor de la boutade que anava a dir, va demanar disculpes per avançat al públic assistent i posteriorment va afegir que un acord de pau entre israelians i palestins faria disminuir significativament la judeofòbia del món islàmic. Doncs bé, aprofitant aquestes desencertades manifestacions del sr. Gutman com a pretext, Eugenio García Gascón, el corresponsal del panflet Público a Jerusalem, va publicar ahir un article al seu blog "Balagán" on afirma que una de les causes més importants de l'existència d'antisemitisme al món és l'ocupació israeliana dels territoris palestins i que el govern israelià està interessat en que la judeofòbia es perpetuï i no desaparegui mai per a poder mantenir unificat al poble jueu:

"Para acabar con este odio, lo mejor sería que Israel abandonara de una vez por todas los territorios ocupados, incluido el Golán sirio, pero esto es algo que no aparece en el horizonte político de Israel. Esta negativa contumaz hace que haya algunas personas que creen que Israel se emplea a fondo para que el antisemitismo perdure, ya que éste sirve a sus intereses de mantener unido al pueblo judío. Decir esto último también es anatema en Israel."

No cal ser un expert per a veure la maldat de les afirmacions d'Eugenio García Gascón. Afirmar que la ocupació israeliana (per tant, Israel) és la causa de l'antisemitisme és banalitzar 2000 anys d'existència d'aquesta lacra i convertir a les víctimes de l'odi en victimaris, tot exorcitzant així la culpa europea, perquè García Gascón sembla oblidar que la judeofòbia no va néixer a partir de la Guerra del Sis Dies i de l'ocupació israeliana de Cisjordania, Gaza o el Golan. Però, al afirmar que la pressió del 'lobby jueu' impideix els debats sobre la suposada culpabilitat dels governs israelians sobre la judeofòbia actual i fins i tot es capaç d'aconseguir que l'administració Obama hagi de tirar de les orelles a Gutman, el corresponsal de Público va més enllà i ressuscita la vella teoria de la conspiració jueva mundial, expressada en panflets com per exemple els Protòcols dels Savis de Sió. De fet, en tot el seu article plasma un esperit conspiratiu, especialment quan insinúa que el govern israelià està interessat en la supervivència de la judeofòbia per a mantenir unit a tot el poble jueu. Tot i que fà més de vint anys que viu a Jerusalem, Eugenio García Gascón demostra que amb el seu escrit que no capta l'humor israelià o que cap dels seus col.legues li ha explicat acudits jueus. Un acudit molt bó diu que si Robison Crusoe hagués estat jueu, hauria edificat tres sinagogues a l'illa deserta. Una per a anar-hi els festius, una per anar-hi els dies laborables i la darrera per a no anar-hi mai!! En altres paraules, dos jueus, tres opinions. Per tant. això de 'mantenir unit al poble jueu' és una rucada com una catedral, només digna d'una ment conspirativa com la d'Eugenio García Gascón. 

Més judeofòbia a Espanya: "Puto judío. Ojalá te mueras".

El Diario de Mallorca ha publicat avui una entrevista al excel.lent cuiner Tony Pinya, d'orígen xueta, i vet aquí una de les seves afirmacions:

"Hace poco en el parabrisas del coche me encontré un papelito: "Puto judío. Ojalá te mueras. Valiente hijo de puta".

Mentre els nostres dirigents treuen ferro a la judeofóbia existent a l'estat, fets com aquest demostren que els sentiments d'animadversió als jeus estan molt arrelats a la nostra societat  

pintades judeofòbiques reben als assistents a les jornades del IV Seminari Internacional sobre Antisemitisme.

Ho podeu llegir al blog de la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya (FCJE). Desgraciadament, aquest tipus d'esdeveniments cada cop em sorprenen menys.

Una nova etapa.

Aquest blog va nèixer a finals d' Estiu de l'any 2007 amb la finalitat de denunciar la judeofòbia i oferir als lectors informació en llengua catalana sobre temàtica israeliana i del conflicte amb els palestins diferent de la que podem llegir gairebé a diari als nostres mitjans de comunicació. El seu impulsor va tenir la idea de crear un blog sobre temàtica israeliana en català després de llegir durant alguns mesos el magnífic blog Galiza Israel i especialment perquè en aquells moments gairebé no hi havia cap blog d'aquesta temàtica en la nostra llengua.

Durant gairebé tres anys, amb un important esforç, el blog va ser actualitzat amb una relativa freqüència, però al Juliol del 2010 va quedar en suspens. Ara, és un bon moment per a que el blog torni i continuï la seva tasca. A partir d'ara, el blog comença una nova etapa i espero que sigui tan bona i profitosa com l'anterior. Continuaré escrivint al blog "Hummus o Falafel?" sobre l'anàlisi de l'actualitat política de l'Orient Mitjà i aquí, al Boker Tov, tractaré temes especialment relacionats amb Israel, la judeofòbia i el conflicte amb els palestins. Òbviament, en llengua castellana, continuaré col.laborant al blog La Fusión. Amics, espero que us agradin els continguts del blog i que el visiteu en aquesta nova etapa que avui encetem.