L´Holocaust no és qüestió d´opinió

Magnífic article de Pilar Rahola sobre la patètica i vergonyant decisió del Tribunal Constitucional de considerar la negació del Holocaust com anticonstitucional per atemptar contra la llibertat d´expressió. No tinc paraules per a expresar la meva indignació i tristesa. Per als membres del tribunal constitucional són més dignes de respecte les opinions dels negacionistes neonazis que els patiments de sis milions de persones que van ser assassinades sistemàticament només pel fet de ser jueus. Us deixo amb la lectura d´aquest interessant article. Si el voleu llegir en espanyol, cliqueu aquí.

L´Holocaust no és qüestió d´opinió.

Per: Pilar Rahola. Font: El blog de Pilar Rahola i El Periódico.

Preparem les sales de conferències, els palaus de congressos, el fòrum de les cultures, perquè vindran tots. Amb els seus bonics caps rapats i els seus líders de jaqueta planxada i més planxada a consciència. Ja no necessiten anar al paradís llibertari de l'Iran per explicar que no ha existit mai la mort massiva, que el milió de nens exterminats als camps nazis no van deixar-hi l'últim sospir, que els dos terços de jueus europeus desapareguts en el magma de sis milions d'assassinats no van tenir nom. Ara es podran passejar pels bonics carrers de Barcelona i dir, en veu alta, que no ha existit mai l'Holocaust. Els negacionistes, la legió més militant del revisionisme nazi, ha trobat empara en el magnífic Tribunal Constitucional espanyol, i en aquests moments ja saben que negar l'Holocaust és una qüestió d'opinió, i no pas un acte d'ignomínia, de crueltat i d'antisemitisme. Tenen l'empara legal, i el cel ens ha caigut al damunt del cap. Mentre Angela Merkel s'esgargamella pels racons del sentit comú, exigint que la negació de l'Holocaust sigui delicte a la Unió Europea, a l'Espanya-és-diferent de l'alt tribunal floreixen les idees de l'ultraliberalisme opinador, i Espanya passa a ser el país d'Europa on més feliços viuran tots aquests indesitjables. La llibertat, convertida en la coartada del feixisme.

Em pregunto, amb la meva maldat característica, si seria legal negar l'existència de les víctimes d'ETA o considerar que no ha existit mai el dolor terrorista. I, perquè en sé la resposta --i l'aplaudeixo--, em pregunto com és possible que algú consideri legal negar la tragèdia més gran de la història d'Europa. És una bogeria. I, sobretot, és una irresponsabilitat. Sí. Reconec la meva profunda tristesa. Perquè aquesta decisió és un punyal al cor dels que encara són vius, en el record dels que van perdre famílies senceres, pobles esborrats del mapa, generacions hipotecades en el forat negre de l'horror. Crec que és una burla a les víctimes i un encoratjament als botxins. És a dir, és una derrota de la justícia, de la memòria i de la dignitat.