MAI MÉS!!
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris festivitats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris festivitats. Mostrar tots els missatges
diumenge, 7 d’abril del 2013
dissabte, 28 d’abril del 2012
La història recent d'Israel resumida en una setmana.
Des del passat Dijous, amb la conmemoració de Iom HaShoah (el dia en record de les víctimes de l'Holocaust) fins el passat Dijous al vespre, quan va finalitzar la conmemoració de la independència de l'estat d'Israel, Iom Ha'Atzmaut, en paraules del meu amic Eli Cohen, els israelians han viscut la seva setmana més fascinant. I, personalment, estic totalment d'acord. Cada any, durant aquests dies, a Israel es viuen intenses emocions i una gran barreja de sentiments: del trist record i homenatge a les víctimes de la Shoah i als caiguts en la defensa de l'estat es passa a l'alegria per la independència d'Israel, el nou centre religiós, polític i cultural del poble jueu després de la destrucció gairebé total de les comunitats jueves europees durant la II Guerra Mundial a mans dels nazis i dels seus aliats.
 |
| Cartell conmemoratiu de la Festividad de Iom HaShoah d'enguany. |
Tal i com ja vaig afirmar la passada setmana al blog "Hummus o Falafel?", la independencia israeliana té un significat molt més profund que un simple desplaçament territorial del principal centre mundial jueu d'Europa a l'Orient Mitjà (sense oblidar la importància de les comunitats jueves nord-americanes) donat que també implica una ruptura radical amb la vida en la diàspora en al menys un aspecte: des d'antic, els jueus, una minoria tant a l'Europa cristiana com a l'Orient Mitjà i al Magrib Islàmic, sempre han depès de la bona voluntat dels governants no jueus de torn (emperadors, monarques, califes o tsars). Tanmateix, la independència israeliana i la seva sobirania política ha otorgat al poble jueu una protecció de la que abans mancava, gràcies a la Llei del Retorn, que permet la possibilitat de que qualsevol ciutadà jueu pugui emigrar a Israel si ho vol o si es sent insegur en el seu país d'origen, i a les campanyes de denúncia de l'antisemitisme realitzades pel govern o per organitzacions israelianes davant de la comunitat internacional.
La existència d'Israel com a estat jueu i democràtic és clau per a la supervivència del poble jueu i potser això expliqui, al menys en part, les importants relacions entre el mencionat estat i les comunitats jueves de la diàspora.
 |
| Cartell de la festivitat de Iom Ha'Atzmaut d'enguany. |
Tornant al tema de les festivitats dels darrers dies, ara fa ja uns anys, no recordo exactament si va ser al 2007 o al 2008, vaig poder veure aquest excel · lent documental de la BBC en el que es relacionen dos fets claus de la història jueva del segle XX: la Kristallnacht i la independència d'Israel. De la tragèdia de la Shoah a l'alegria de la independència del novell estat tal i com els israelians han recordat aquests darrers dies.
dijous, 19 d’abril del 2012
dimarts, 3 de gener del 2012
dissabte, 24 de desembre del 2011
Bon Nadal i Bones Festes!!
Des del blog "Boker Tov, Catalunya" volem desitjar als nostres lectors un Bon Nadal i molt bones festes, i ho volem fer amb una mica de la marxa que ens caracteritza, però amb un toc nadalenc. Bon Nadal!!
dimarts, 20 de desembre del 2011
Feliç Festa de Janucà!! -- !!חג חנוכה שמח
Des del nostre húmil blog volem desitjar unes molt bones festes de Janucà als nostres lectors. Jag Sameaj!!
dilluns, 19 d’abril del 2010
Iom HaZikaron: en memòria dels caiguts en la defensa de l´estat d´Israel.
Desde fà més de seixanta anys, tret de notables excepcions com Egipte i Jordània, la major part dels païssos del món àrab-islàmic s´han negat a reconèixer el dret d´Israel a existir, és a dir, el dret d´autodeterminació del poble jueu en una petita part de la Palestina del mandat britànic (que en uns inicis, fins l´any 1922-1923, també incloïa el regne haxemita de Jordània). Aquesta situació ha provocat que els jueus palestins, els membres del Yishuv, i posteriorment els israelians haguessin de combatre per la seva supervivència davant les amenaces d´extermini provinents de la Lliga àrab i dels païssos veïns en primer lloc, de l´OLP, Irak i siria en una segona etapa, i finalment de l´Iran i els seus satèl.lits regionals, com el Hizbol.lah al Liban i el Hamas a Gaza, en els darrers anys. El cost ha pagar ha estat altíssim. Milers de persones han donat la seva vida per a fer posible que l´estat d´Israel sigui a dia d´avui una realitat al mapa de l´Orient Mitjà. En homenatge a tots aquells herois que van lliurar la seva vida per la defensa de l´estat d´Israel i dels seus ciutadans així com també en homenatge de totes les víctimes del brutal terrorisme palestí dirigit en molt bona mesura contra població civil, desde el nostre húmil blog volem dedicar-los un poema escrit per en Shaul Txernijovsky, (1875-1943) un dels millors poetes en llengua hebrea de la primera meitat del segle passat. El poema porta per títol "De Guardia" i està ambientat en la violència anti-jueva desencadenada per la revolta àrabo-palestina de 1936.
DE GUARDIA (per Shaul Txernijovsky).
¡También esta noche renunciaremos al sueño!
Y en la palma de la mano - todo lo que quepa: - un palo,
el bastón, la azada, el rastrillo, el pico.
En la guardia, en el campo, en los trigales y en el frío,
nos esforzaremos por escuchar el cálido latido,
la atronadora voz del desierto ansioso de saqueo y sediento de sangre.
¡También esta noche renunciaremos al sueño!
por un padre envejecido y una anciana madre,
que santificaron el nombre del Señor con todas sus fuerzas,
bendijeron a la hija y ofrecieron al hijo
a la guerra santa contra los hombres salvajes.
Contra el hombre del desierto ansioso de saqueo y sediento de sangre.
¡También esta noche renunciaremos al sueño!
por un vergel de retoños: naranjas e higueras,
que empezaron a verdecer en un sueño de brotes,
exiguos esquejes en un tiesto de arcilla,
y por la mies que maduró para la siega
amarillenta y preparada para el moderno tractor.
¡También esta noche renunciaremos al sueño!
Por nuestro sencillo y manso ganado
que está aquí, con nosotros, en el establo, en el corral o en el pesebre;
que está cansado, como nosotros, por la tierra àrida
que humedece, como nosotros, con su grasa y su carne,
la magra tierra, el surco y la mies.
¡También esta noche renunciaremos al sueño!
para que la compañera duerma sin temor en la mirada,
corazón inquieto por su marido que está en el descampado,
hombre obstinado y arraigado como el mismo cáctus.
De guardia, y en la palma de la mano todo lo que quepa,
por la "casa de los niños"(1) y por los niños que en ella habitan.
Tel Aviv, 13-05-1936.
(1)- "Beit HaYeladim" fà referència a la casa on vivien antigament els nens als primers kibbutzim ja que es considerava que els nens havien de ser educats per tota la comunitat del kibbutz.
El poema està extret del llibre següent: TCHERNIJOVSKY, S.; Cantos y baladas del período de Eretz Israel (1931-1943) poemas traducidos del hebreo, introducción y notas por Roser Lluch Oms, Granada, 1993, pp. 76-77
diumenge, 28 de març del 2010
Jag Pesaj Sameaj i bones festes de Setmana Santa
L´editor del blog desitja als seus lectors una feliç festa de Pesaj i unes molt bones vacances de Setmana Santa als seus lectors. Jag Sameaj, Bones festes a tots!
PD - Desgraciadament, sonen tambors de guerra contra Israel en la darrera cimera de la Lliga àrab, iniciada ahir Dissabte a la ciutat libia de Sirte. Presidents que no dubten a violar els drets humans com Erdogan a Turquía, Gadafi a Libia o el propi Mahmoud Abbas als territoris sota control de l´ANP, pretenen donar lliçons de moral a Israel. De fet, els responsables d´aquest nou esclat a l´Orient Mitjà són els membres de l´Administració Obama. Certament, l´anunci de la construcció de 1600 vivendes al barri de Ramat Shlomo va venir en un mal moment , coincidint amb la visita de J. Biden a Israel, però l´administració Obama ha caigut en l´error de només carregar les culpes al govern israelià (fins i tot insinuant que és el govern Netanyahu el principal obstacle per a la pau a tot l´Orient Mitjà) i sense fer cap tipus de critica als dirigents palestins, ni tan sols per l´antisemitisme delirant dels seus mitjans de comunicació. Aquesta postura ha donat ales als liders palestins en reforçar la seva aposta per a l´incitació del terror i de la violència com a pretext per a no negociar amb el govern israelià. I això és el que hauría d´haver tingut en compte Barack Obama i els seus assesors i ministres, que els palestins no estan disposats a negociar amb el govern israelià de torn sinó és sota les seves condicions de manera unilateral. Enlloc de tenir aquest factor en compte, els dirigents nordamericans han carregat contra la construcció de vivendes en un barri de Jerusalem que el propi Arafat a Camp David va acabar reconeixent que formaría part d´Israel. Amb aquesta postura de doble raser, l´administració Obama està posant les bases d´una nova intifada palestina.
PD - Desgraciadament, sonen tambors de guerra contra Israel en la darrera cimera de la Lliga àrab, iniciada ahir Dissabte a la ciutat libia de Sirte. Presidents que no dubten a violar els drets humans com Erdogan a Turquía, Gadafi a Libia o el propi Mahmoud Abbas als territoris sota control de l´ANP, pretenen donar lliçons de moral a Israel. De fet, els responsables d´aquest nou esclat a l´Orient Mitjà són els membres de l´Administració Obama. Certament, l´anunci de la construcció de 1600 vivendes al barri de Ramat Shlomo va venir en un mal moment , coincidint amb la visita de J. Biden a Israel, però l´administració Obama ha caigut en l´error de només carregar les culpes al govern israelià (fins i tot insinuant que és el govern Netanyahu el principal obstacle per a la pau a tot l´Orient Mitjà) i sense fer cap tipus de critica als dirigents palestins, ni tan sols per l´antisemitisme delirant dels seus mitjans de comunicació. Aquesta postura ha donat ales als liders palestins en reforçar la seva aposta per a l´incitació del terror i de la violència com a pretext per a no negociar amb el govern israelià. I això és el que hauría d´haver tingut en compte Barack Obama i els seus assesors i ministres, que els palestins no estan disposats a negociar amb el govern israelià de torn sinó és sota les seves condicions de manera unilateral. Enlloc de tenir aquest factor en compte, els dirigents nordamericans han carregat contra la construcció de vivendes en un barri de Jerusalem que el propi Arafat a Camp David va acabar reconeixent que formaría part d´Israel. Amb aquesta postura de doble raser, l´administració Obama està posant les bases d´una nova intifada palestina.
divendres, 11 de desembre del 2009
dimarts, 21 d’abril del 2009
dilluns, 9 de març del 2009
dimecres, 7 de maig del 2008
divendres, 18 d’abril del 2008
Jag Pesaj Sameaj!
Benvolguts lectors:
Arriba la festa del Pesaj i el autor del blog us desitja a tots que passeu unes molt bones festes en companyia dels vostres familiars i amics. Jag Pesaj Sameaj ve Shabat Shalom!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)