L´escandol de pedofilía als mitjans de comunicació és un atac sionista donat el seu poder i sofisticació.

Segons ha indicat la pàgina web "Pontifex", el bisbe emèrit de la ciutat de Grosseto, Giacomo Babini, va fer unes declaracions on afirmava que l´escàndol dels casos de pedofilía de sacerdots catòlics als mitjans de comunicació són un atac sionista, degut al seu poder i sofisticació. No content amb aquest comentari judeofòbic, el mencionat bisbe va "ressuscitar" el mite del deïcidi al afirmar que "ells no volen a l´esglèsia, són enemics naturals. En el fons, històricament parlant, els jueus són deïcides".

Com si fós un nou Ferrant Martínez, l´arxidiaca d´Écija que va promoure els progroms de l´estiu del 1391 amb els seus sermons, o un modern Vicenç Ferrer, Monsenyor Giacomo Babini va atiar l´odi contra el poble jueu, fent-lo responsable de l´Holocaust: "L´Holocaust va ser una vergonya per a tota la humanitat però ara ho hem d´observar sense retòrica i amb els ulls ben alerta. No us creieu que Hitler va ser solsament un boig. La veritat és que el furor criminal nazi es va desencadenar per els excesos i les malversacions econòmiques dels jueus que escanyaren l´economía alemanya".

Per a finalitzar el seu vomitiu recital, el mencionat bisbe va indicar que la culpa dels jueus és tan gran que fins i tot Jesucrist va predir allò que passaría amb ells quan va afirmar: no ploreu per mi sinó per els vostres fills.

Com ve sent habitual en els darrers anys, Israel o el Sionisme, només són el pretext per a vomitar l´odi judeofòbic de tota la vida. Les declaracions del bisbe de Grosseto en són un bon exemple. De fet, amb el pas del temps, cada cop estic més convençut que a dia d´avui mostrar-se com a amic o simpatitzant d´Israel és un acte gairebé revolucionari si tenim present la postura acríticament pro palestina i cada cop més obertament judeofòbica que impera a Europa. 

Font: Corriere della Sera i Cat-Israel.org

Iom HaShoah. Una cançó desde el cor de l´infern: HaTikvah desde els crematoris d´Auschwitz-Birkenau

Avui, dia 27 de Nissan del calendari jueu, es conmemora a Israel el "Iom HaShoah ve HaGuevurà" en homenatge dels sis milions de jueus assassinats pel règim nazi i de tots els herois del poble d´Israel que van enfrontar-se a la barbàrie. De fet, al caure la festivitat en Iom Rishon, un cop finalitzada la jornada de Shabat, la festivitat es passarà al dia següent, Iom Shení, es a dir, el Dilluns. Sigui com sigui, desde el nostre blog ens hem volgut sumar a aquesta jornada conmemorativa i ho farem reproduïnt un petit texte recollit als diaris d´en Haim Zalmen Gradowsky (1910-1944), un jove funcionari i comerciant polonès, nascut a la ciutat de Suwalki (pròxima a la frontera amb Lituania), que després del seu casament va establir-se a l´Shtetl de Luna, pròxim a la ciutat de Grodno, on va viure els inicis de la Segona Guerra Mundial i l´ocupació nazi a partir de l´estiu de l´any 1941. Després de ser deportat  al Ghetto de Grodno al Desembre de 1942, H. Z. Gradowsky  i la major part dels seus familiars van ser traslladats al camp de la mort d´Auschwitz Birkenau, on tots els seus familiars van ser exterminats el dia de la seva arribada, el 8 de Desembre d´aquell mateix any.

Haim Zalmen Gradowsky va ser obligat pels nazis a treballar als crematoris d´Auschwitz-Birkenau com un dels membres del Sonderkommando i va ser un testimoni directe del extermini del poble jueu perpetrat pels nazis. Finalment, va ser  executat pels nazis després d´haver estat un dels liders de la revolta del Sonderkommando al mes de Septembre del 1944. Davant la barbàrie, Haim Zalmen Gradowsky va voler deixar un testimoni per a les generacions futures d´aquells terribles esdeveniments i va redactar tres manuscrits que han arribat fins a nosaltres. El fragment que reprodueixo a continuació és pot llegir al seu tercer manuscrit, on ens parla de l´extermini de 4000 jueus txecs al mes de Març de 1944, coincidint amb la festivitat de Purim. El texte està extret del següent llibre: 

GRADOWSKY, Z. J.: En el corazón del infierno. Documento escrito por un sonderkommando en Auschwitz (1942 - 1944), Barcelona, Anthropos, 2009, pp. 150-151.

 HATIKVAH (per Haim Zalmen Gradowsky Z"L).

La pandilla de oficiales de alto rango  puede tomarse un respiro cuando el eco de la última nota se extingue. Pero no por mucho tiempo. Y surge una nueva canción, llena de coraje y de fe, desde lo más profundo de los corazones. La masa está cantando el himno hebreo. Está cantando la canción de la esperanza [HaTikvah]. También muy conocida por ellos.. La han oído ya más de una vez. Ahora la masa canta con orgullo y alegría el himno nacional. Una vez más la banda de oficiales se queda muda, rígida. Esa canción, esa canción también relata, despierta, llama a recordar. A través de esa canción les habla la masa muerta, porque al cantarla cobra coraje: Vosotros, bandidos, asesinos de la humanidad!, pensastéis, creísteis, os dejasteis corromper por vuestro "Führer", por vuestro "dios" y estabais seguros de que aniquilaríais al pueblo de Israel y que con su exterminio conseguiríais la victoria. Pero hete aquí que la canción viene a recordarles, a recordarles que al pueblo de Israel no podrán vencerlo jamás.

Los judíos viven en todo el mundo, en aquellos países donde su bota no ha conseguido llegar e incluso en aquellos donde su influencia no es poderosa, porque sus pueblos sus lúcidos y no quieren aniquilar a víctimas inocentes y permitir que sean sacrificados a la salvaje barbarie y a la cruel ferocidad. La canción les recuerda que el antiguo pueblo mártir seguirá vivo y reconstruirá su futuro y su hogar en su vieja tierra allá lejos. La canción les recuerda, la canción les dice que la ilusión por la que se dejaron embargar fácilmente, que <> y que no habría nadie para reclamar justicia o tomar venganza puede que sea desmentida por la realidad. Y la canción les viene a recordar que aún hay judíos que viven en el mundo y que después de la tormenta se reunirán aquí, procedentes de todos los confines, y cada uno de ellos buscará, quien a su padre, quien a su hermana o a su hermano y preguntarán: ¿dónde están los desaparecidos hijos de nuestro pueblo? Preguntarán dónde están las hermanas y los hermanos que ahora mismo están siendo asesinados, esos que ahora están cantando esa canción. E integrarán las filas de gigantes ejércitos que tendrán como único objetivo la venganza. Harán justicia a todas las víctimas en nombre de la sangre inocente que hoy vais a derramar y por todos aquellos que vosotros hasta hoy habéis estado gaseando.

La canción del HaTikvah no les deja en paz, despierta, llama. Los sume [a los altos mandos de las SS que presenciaban el asesinato en masa] en una profunda angustía.

Mahmoud Abbas i Salam Fayyad, els presidents de l´ANP i del govern palestí a Cisjordània, continuen donant suport al terrorisme

Cada cop que venen en visita oficial a Europa o són entrevistats pels mitjans de comunicació europeus tant Mahmoud Abbas com Salam Fayyad, el president de l´ANP i del govern palestí a Cisjordània, diuen en anglès que ells són partidaris de "mètodes de resistència pacífica contra l´ocupació israeliana". Doncs bé, un altre cas clar de propaganda i de posar en seva boca el discurs que saben que els mandataris i els mitjans de comunicació europeus i occidentals volen escoltar. Desgraciadament, la realitat sobre el terreny és una altra i tots dos dirigents, suposadament moderats, no dubten a donar suport al terrorisme contra Israel i a exaltar a terroristes, posant-los com a mòdel i exemple a seguir per a la societat palestina.

Un dels darrers exemples d´aquesta política d´incitació a l´odi anti jueu i anti-israelià i d´exaltació de terroristes palestins va ocorrer la setmana pasada, quan aquests dos sinistres dirigents van celebrar un acte d´homenatge a Daud Abdullah, un dels terroristes palestins més actius durant els primers anys de la anomenada "II Intifada Palestina" (2000-2005), que va encapçalar els serveis d´inteligència palestins a la ciutat de Betlem i va participar activament  l´any 2002 en el segrest de l´església de la Nativitat, on els terroristes palestins van prendre com a hostatges i van emprar com a escuts humans als clergues durant 39 dies mentres s´enfrontaven amb l´excèrcit israelià, que havia intervingut a la ciutat per a desmuntar la xarxa terrorista existent a la ciutat després de  diversos sanguinaris atemptats terroristes suicides a territori israelià.  Finalment, després de llargues negociacions, Daud Abdullah i altres dotze terroristes van ser deportats a Xipre i es va aconseguir que els terroristes abandonessin el recinte sagrat. Desde la bonica illa d´Afrodita, el mencionat terrorista va fugir a Mauritania, on va morir la pasada setmana per causes naturals.

Doncs bé, Mahmoud Abbas i Salam Fayyad, aprofitant la mort de D. Abdullah, no van dubtar a exaltar-lo públicament, concedint al mencionat terrorista un funeral d´estat i proclamant-lo Shaid (màrtir). Salam Fayyad, considerat pragmàtic i moderat pels analistes europeus, va honorar al terrorista personalment i va desplaçar-se a casa de la seva familia per a donar-los les seves condolències mentres que Mahmoud Abbas va optar per enviar a un dels seus portaveus a l´acte, qui també va exaltar a Daud Abdullah.

Mentres els polítics i els mitjans de comunicació occidentals carreguen les tintes contra el govern de Bibi Netanyahu mostren un silenci significatiu amb actes actes d´homenatge a terroristes palestins patrocinats pels dirigents de l´ANP. El doble raser al parlar del conflicte israelo-palestí de la diplomacia europea i dels seus mitjans queda novament al descobert.

A la foto, Salam Fayyad, el president del govern palestí a Cisjordània.

Font: Palestinian media Watch.

Ariadna Jové: tergiversant el conflicte israelo-palestí i demonitzant a Israel amb dos ovaris

El passat Dilluns dia 5 d´Abril el Diari de Tarragona va publicar aquesta entrevista realitzada a Ariadna Jové, la cooperant catalana del Moviment Internacional de Solidaritat amb Palestina que va ser detinguda per l´excèrcit israelià a la ciutat de Ramallah per haver estat il.legalment al país, amb el visat  caducat, i per entrar sense els permisos adients a territoris sota control de l´ANP. Doncs bé, Ariadna Jové no va desaprofitar les preguntes de la periodista M. Victoria Bertrán per a demonitzar a Israel, tergiversar el conflicte, assegurar que la solució de dos estats no es viable (per a ella només és viable la desaparició de l´estat d´Israel i de la presència jueva a l´Orient Mitjà) i demanar el boicot a Israel. 

Vegem a continuació algunes de les seves perles (els meus comentaris en vermell):

El embajador de Israel en España, Raphael Schutz, dijo que la entidad a la que usted pertenece es violenta.
No es cierto. El Movimiento Internacional de Solidaridad apoya iniciativas no violentas surgidas de los comités de resistencia popular palestinos. 


¿Qué son?
Agrupaciones civiles para hacer frente a la ocupación israelí, como manifestaciones contra el muro y el apartheid, por la obertura de vías de comunicación, reinvidicaciones respecto a los presos palestinos...  [imagino que la senyoreta Jové deu considerar "actes pacífics" les manifestacions violentes contra els soldats israelians a Cisjordània per a "protestar contra el mur", on per cert també participen i han participat cooperants internacionals de diverses organitzacions de solidaritat amb Palestina, com els membres del moviment al que pertany la senyoreta Jové. I això per no afegir que moltes de les tentatives d´atemptar contra inocents ciutadans israelians que viuen a Cisjordània també les han coordinat aquestes "pacifiques agrupacions civils"].

Su arresto hizo que se volviera a hablar de los palestinos.
Sí, pero tampoco quiero que el foco se ponga sobre mi persona. Lo que quiero que se conozca es que dos millones de palestinos soportan en Cisjordania el apartheid israelí. [la senyoreta Jové es limita a difondre propaganda. Parla del "Apartheid israelià" però a Israel resulta que tots els ciutadans tenen igualtat davant la llei i que hi conviuen musulmans, cristians, drusos, circasians i jueus de diversos origens; De fet, pocs païssos poden presumir de ser  tan multiculturals com ho és l´estat d´Israel. Tanmateix, als territoris sota control de l´ANP els cristians estan desapareixent pel auge del fonamentalisme islàmic a la societat palestina a les darreres dècades. El cas de Betlem és significatiu. Als anys 60-70 els cristians eren una majoria i avui són una minoría. Cal afegir a més a més que mentres que la senyoreta Jové acusa alegrement a Israel d´Apartheid, ella no s´ha parat a pensar que el futur estat palestí serà un estat judenrrein (buidat de jueus) i això serà així degut a la judeofòbia promoguda per les autoritats palestines, que imposibilitaran que una minoría jueva pugui viure a Cisjordània com a ciutadans palestins si així ho volguessin. La senyoreta Jové no dubta a acusar a Israel d´Apartheid i troba bé o no crítica que el futur estat palestí sigui un estat "judenrrein" o "sense jueus". Amb això està tot dit...].

¿Cree, como la Autoridad Nacional Palestina, que en 2011 habrá un Estado palestino?
La solución de los dos estados es imposible, vista la multiplicación de los asentamientos israelíes. La ANP no quiere o no puede reconocerlo. Y tiene el problema de su corrupción.



¿Qué otra solución hay?
Sólo el boicot contra Israel. [Així de radical, pim pam. Ella considera que la solució més justa és la desaparició d´Israel del mapa en benefici d´un suposat e impracticable sobre el terreny estat binacional. La senyoreta Jové calla que la creació de l´estat binacional a la llarga provocaría guerres civils entre les comunitats jueva i àrab (al igual que va passar durant el mandat britànic) i en el pitjor dels casos la solució que la senyoreta Jové considera justa implicaría una neteja ètnica o un genocidi dels ciutadans jueus del futur estat binacional palestí.  A més a més, i per a posar la guinda al país, l´entrevistada afirma que la solució és el boicot a Israel. Mireu aquí la similitud amb la propaganda nazi. Els nazis deien: per a resoldre els problemes d´Alemanya cal boicotejar als jueus; i els antisionistes europeus afirmen que la millor solució per a resldre el conflicte d´Orient Mitjà és boicotejar a Israel. De fet, l´única afirmació sensata i amb cap i peus de la senyoreta Jové és la crítica a la corrupció dels membres de l´ANP].

¿Un boicot no haría todavía más difícil el diálogo?
El diálogo no es el camino para Oriente Medio, sino la justicia. Llevamos 60 años de diálogo, sin resultados. La justicia tiene que hacer pagar a Israel todos sus delitos de estado racista.

Presume de ser la única democracia de Oriente Medio.
Cualquier judío de cualquier parte del mundo puede obtener la nacionalidad israelí. El millón y medio de árabes israelíes, palestinos de 1948 que se quedaron en la Palestina histórica, viven discriminados. ¿Esto es democracia? [de nou, la senyoreta Jové es limita a reproduir propaganda palestina de manera acrítica. De fet, el seu radicalisme queda expressat en la següent afirmació: el diálogo no es el camino para Oriente Medio sino la justicia... La justicia tiene que hacer pagar a Israel todos sus delitos de estado racista. Des del meu húmil punt de vista, aquesta afirmació demostra un interés per la causa però no per les persones. Tant israelians com palestins comparteixen el territori i ambdos pobles tenen dret a l´autodeterminació. Els israelians la van aconseguir ara fà seixanta anys i els palestins també l´haurien pogut aconseguir però en aquells moments no els importava tenir un estat sinó eliminar la naixent sobirania jueva sobre una part del territori. Defensar les postures maximalistes, com fà la senyoreta Jové, és defensar la continuació del conflicte, més violència i més morts per ambdues bandes. Cal defensar idees dstinades a buscar una solució més justa i encara que no satisfarà a thothom, la més justa és la dels dos estats perquè satisfà els drets nacionals i d´autodeterminació dels dos pobles que conviuen a Palestina. El radicalisme de la senyoreta Jové queda ben evident...].

Ariadna Jové no desaprofita la ocasió de demonitzar a Israel i de qüestionar el seu dret a existir però finalment thothom queda retratat per mèrits propis.

PD - A la foto podeu veure Ariadna Jové durant la seva estança sense els papers en regla als territoris sota control de l´ANP. Font de foto: Diari de Tarragona.

La comunitat jueva alemanya alerta sobre l´augment dels incidents antisemites protagonitzats per joves emigrants àrabs i turcs

La comunitat jueva d´Alemanya va advertir el passat Dimarts de l´augment dels incidents violents de caràcter judeòfobic a mans d´emigrants àrabs i turcs a la ciutat de Berlín després que el passat cap de setmana la policia de la mencionada ciutat informés de dos atacs contra jueus que segons sembla no estaven relacionats entre sí. El primer dels incidents va tenir lloc en una estació de metro berlinesa, on dos homes i una dona van ser colpejats i atacats amb ampolles de vidre després de respondre afirmativament als seus atacants a la pregunta de si eren jueus. El protagonista del segon incident va ser un home d´uns seixanta un anys, qui va dirigir insults judeofòbics a dues nenes de 10 anys en una estació de tren. L´agressor, a més a més, va amenaçar amb una ampolla de vidre a un ciutadà que va sortir en defensa de les nenes. 

La judeofòbia torna a ser un problema de primer ordre als païssos de l´Europa Occidental i no valen les mitges tintes ni les manifestacions com les realitzades pel president Zapatero a Jerusalem al passat mes d´Octubre, on va afirmar que a Espanya no hi hà antisemitisme sinó crítiques a les polítiques del estat d´Israel. Cal una resposta amb firmesa i que tot el pes de la llei caigui sobre els responsables d´aquests actes vergonyosos.

Font: Aurora Digital.

Jag Pesaj Sameaj i bones festes de Setmana Santa

L´editor del blog desitja als seus lectors una feliç festa de Pesaj i unes molt bones vacances de Setmana Santa als seus lectors. Jag Sameaj, Bones festes a tots!

PD - Desgraciadament, sonen tambors de guerra contra Israel en la darrera cimera de la Lliga àrab, iniciada ahir Dissabte a la ciutat libia de Sirte. Presidents que no dubten a violar els drets humans com Erdogan a Turquía, Gadafi a Libia o el propi Mahmoud Abbas als territoris sota control de l´ANP, pretenen donar lliçons de moral a Israel. De fet, els responsables d´aquest nou esclat a l´Orient Mitjà són els membres de l´Administració Obama. Certament, l´anunci de la construcció de 1600 vivendes al barri de Ramat Shlomo va venir en un mal moment , coincidint amb la visita de J. Biden a Israel, però l´administració Obama ha caigut en l´error de només carregar les culpes al govern israelià (fins i tot insinuant que és el govern Netanyahu el principal obstacle per a la pau a tot l´Orient Mitjà) i sense fer cap tipus de critica als dirigents palestins, ni tan sols per l´antisemitisme delirant dels seus mitjans de comunicació. Aquesta postura ha donat ales als liders palestins en reforçar la seva aposta per a l´incitació del terror i de la violència com a pretext per a no negociar amb el govern israelià. I això és el que hauría d´haver tingut en compte Barack Obama i els seus assesors i ministres, que els palestins no estan disposats a negociar amb el govern israelià de torn sinó és sota les seves condicions de manera unilateral. Enlloc de tenir aquest factor en compte, els dirigents nordamericans han carregat contra la construcció de vivendes en un barri de Jerusalem que el propi Arafat a Camp David va acabar reconeixent que formaría part d´Israel. Amb aquesta postura de doble raser, l´administració Obama està posant les bases d´una nova intifada palestina.

La bandera israeliana, una amenaça per als ciutadans de Kassel (Alemanya)

Segons informa el diari israelià Arutz Sheva, les autoritats municipals de la ciutat alemanya de Kassel han prohibit als membres de la Coalició Contra l´Antisemitisme l´exhibició d´una bandera israeliana en un estant d´informació al carrer amb el pretext que la bandera sionista podía ser interpretada com una amenaça pels vianants que passaven pel carrer. Això sí, l´Ajuntament de la mencionada ciutat previament no havia tingut cap tipus de problema en acceptar l´exhibició de la bandera iraniana. 

Segurament que aquestes dues xiques també són una amenaça per als ciutadans de Kassel... 

Trista, trista la postura antisionista políticament correcta que impera a Europa perque no ajuda pas a construir la pau entre israelians i palestins sinó que enforteix als grups terroristes, yihadistes i fins i tot del govern palestí de Mahmoud Abbas en la seva determinació de destruir l´estat d´Israel.