Boker tov, Catalunya.

La gira de Ban Ki Moon per Orient Mitjà: reactivar les negociacions de pau.

2012-02-02T16:57:00.001+01:00

Ban Ki Moon, el Secretari General de les Nacions Unides, es troba aquests darrers dies de gira per Orient Mitjà amb la finalitat de reactivar el procés de pau entre israelians i palestins. En els darrers dies ha visitat Israel i s'ha reunit amb importants personalitats polítiques, com el president del país Shimon Peres, el Primer Ministre B. Netanyahu o el ministre d'exteriors Avigdor Lieberman, i els ha demanat que el seu govern faci concessions i gestos de bona voluntat cap als palestins, especialment en temes com la construcció als assentaments de Cisjordània.

Després de la seva estada a Israel, el secretari general de les Nacions Unides s'ha desplaçat avui Dijous a la Franja de Gaza. Va entrar al territori sota control del Hamas pel pas fronterer d'Eretz i d'entrada va tenir un primer ensurt quan dotzenes de palestins es van manifestar i van tirar pedres, sabates i pals als vehicles de la seva comitiva perquè veien la seva visita com una nova via negociadora cap a Israel i especialment pel lleig fet als presoners palestins engarjolats a Israel al denegar la petició de fer una trobada amb els seus familiars. En una posterior roda de premsa a la capital de la Franja, Moon va fer una crida als dirigents de Hamas per a que deixin de llençar missils contra la població civil israeliana, va tornar a demanar al govern israelià gestos de bona voluntad envers el palestins i que suavitzés les restriccions a la franja, i va mostrar la seva simpàtia envers les demandes de la població de Gaza, afegint que comparteix plenament les seves preocupacions i frustració.

Ban Ki Moon també va visitar un projecte de construcció de vivendes patrocinat per les Nacions Unides a la ciutat de Khan Younis al sud de la franja de Gaza i de retorn a Israel està programat que visiti el Sapir Academic College, situat a les proximitats de Sderot i que ha estat el blanc de molts Qassam disparats des de Gaza. També estan programades futures trobades amb el Ministre de Defensa Ehud Barak, amb la líder de l'oposició Tzipi Livni i la seva presència a la dotzena conferència anual a Herzliya, on realitzarà el discurs inagural.

Aquesta gira de Ban Ki Moon té com a finalitat reactivar el procés de pau entre israelians i palestins després del fracàs de les trobades a Amman entre totes dues parts del passat mes de gener. Convé recordar que les negociacions estan paralitzades desde la passada tardor, quan els dirigents de l'Autoritat Nacional Palestina van decidir abandonar-les de manera unilateral després del seu fracàs en la temptativa de reconeixement unilateral a les Nacions Unides. Però aquesta no serà una tasca fàcil. A la desconfiança existent entre els dirigents israelians i palestins cal afegir els esclats de violència provocats pel llençament de míssils contra territori israelià i les posteriors operacions anti-terroristes del Tzahal. De fet, ahir, coincidint amb la visita de Ban Ki Moon a Gaza, els terroristes palestins van llençar vuit míssils contra el sud d'Israel. Tanmateix, no tot són males notícies. Segons informa l'agència de notícies palestina Ma'an, el govern israelià ha permès l'entrada a Gaza pel pas fronterer de Kerem Shalom de 270 camions amb bens agraris i comercials i uns 20 cotxes.

Font: Jerusalem Post i Ma'an.

El Ha'aretz és un diari 'Cool' per a Anonymous Palestine.

2012-01-30T16:05:00.001+01:00

Ho explica el periodista Sal Emergui al seu blog del diari El Mundo. Des de fa uns mesos hackers pro israelians i pro palestins estan immersos en una guerra cibernètica que sembla no tenir fi. Una de les seves darreres víctimes ha estat el diari israelià de centre-esquerra, Ha'aretz, però segons sembla aquest ciber atac va ser un error perquè els seus autors, els hackers de Anonymous Palestine, van deixar un missatge on demanaven excuses al Twitter del mencionat mitjà:

"We are sorry. We didn't Know that Haaretz is a good newspaper, we sorry about this, and be sure no one will attack u again".

Com encertadament indica Sal Emergui, el Ha'aretz (El País), editat a Tel Aviv, és un diari que té una major popularitat fora d'Israel que no pas al país, on té fama de pro palestí. De fet, periodistes com per exemple Ben Dror Yemení (que escriu al vespertí Ma'ariv) són crítics amb la línea editorial del mencionat diari, considerada com acríticament pro palestina i en ocasions fins i tot demonitzadora de les institucions israelianes. Arran del ciberatac i de les posteriors disculpes dels hackers pro palestins, el debat sobre la línea editorial del Ha'aretz ha tornat al primer pla i l'incident ha originat tot un seguit d'acudits i bromes a Israel entre partidaris i detractors del mencionat diari.

Si esto es un hombre (Primo Levi).

2012-01-27T15:32:00.000+01:00

SI ESTO ES UN HOMBRE.

Los que vivís seguros

En vuestras casas caldeadas

Los que os encontráis, al volver por la tarde,

La comida caliente y los rostros amigos:

Considerad si es un hombre
Quien trabaja en el fango
Quien no conoce la paz
Quien lucha por la mitad de un panecillo
Quien muere por un sí o por un no
Considerad si es una mujer
Quien no tiene cabellos ni nombre
Ni fuerzas para recordarlo
Vacía la mirada y frío el regazo
Como una rana invernal

Pensad que esto ha sucedido:

Os encomiendo estas palabras.

Grabadlas en vuestros corazones

Al estar en casa, al ir por la calle,

Al acostaros, al levantaros;

Repetídselas a vuestros hijos.

O que vuestra casa se derrumbe,

La enfermedad os imposibilite,

Vuestros descendientes os vuelvan el rostro.

Cita: LEVI, P.; Si esto es un hombre, colección quinteto, el Aleph Editores, Barcelona, 2006, pp. 13-14.

Acte en record de les víctimes de l'Holocaust al Parlament de Catalunya.

2012-01-26T15:42:00.000+01:00

Aquesta tarda, a les 19.00h, el Parlament de Catalunya retrà un homenatge a les víctimes de la Shoah amb un acte que tindrà lloc a la sala auditori del parlament.

Font: La web del Parlament de Catalunya.

El Barça Regal viatja avui a Tel Aviv.

2012-01-25T16:46:00.000+01:00

El Barça Regal viatja avui a Tel Aviv per a enfrontar-se al Maccabi demà al Nokia Arena en partit corresponent a la Eurolliga de Bàsquet. El Maccabi, tot i el retorn de Jordan Farmar a la NBA després de la finalització del 'Lockout' ha aconseguit encadenar una ratxa de 18 victories consecutives en les tres competicions que està disputant: la Lliga israeliana, La La Lliga Adriàtica i la Eurolliga. Però el Barça no sols haurà de superar un Maccabi en ratxa sinó també el 'Nokia Arena Factor':

Fonts: Mundo Deportivo i Maccabi Electra Tel Aviv Basketball

La pel · lícula israeliana "Footnote" nominada per als Oscars.

2012-01-25T16:13:00.000+01:00

La pel · lícula israeliana "Footnote" del director Joseph Cedar ha estat nominada per a l'Oscar com a millor película en llengua extranjera. Aquesta és la desena pel.lícula israeliana nominada en aquesta categoria tot i que cap ha aconseguit guanyar la preuada estatueta. Us deixo amb el trailer de la pel.lícula. Kol hakavod!

Font: Jerusalem Post.

Gustavo Sala, Página 12 i les tires humorístiques sobre la Shoah.

2012-01-24T17:39:00.003+01:00

El passat Dilluns 16 de Gener el Dj francès David Guetta va actuar a La Caseta Beach (Mar de la Plata) en un concert en el marc de la seva darrera gira per terres sudamericanes i aquest va ser el pretext utilitzat pel humorista Gustavo Sala per a dibuixar una tira còmica on banalitzava la Shoah i es burlava dels patiments dels millons de víctimes jueves del Nazisme, comparant els camps d'extermini nazis amb festivals de música amb Dj's. Aprofitant un joc de paraules amb el nom del conegut music i productor francès, en varies vinyetes de la tira, Sala dibuixa a un Dj anomenat 'David Ghetto' que anima als presos dels camps d'extermini nazi a ballar i a divertir-se. Fins i tot, en una de les vinyetes, el propi führer nazi, Adolf Hitler, els anima a ballar perquè "la vida es corta". Finalment, i per posar la cirereta al país dels despròposits, a la darrera vinyeta, Sala dibuixa a Hitler agraïnt a Ghetto que diverteixi als presos perquè "si están relajados, los jabones salen mucho mejor".

Aquesta insultant i patètica tira còmica va ser publicada en el suplement juvenil "No" del diari "Página 12" el passat Dijous 19 de Gener, el dia abans de la commemoració del septuagèssim aniversari de la Conferència de Wannsee, on els jerarques nazis van reunir-se per a debatre sobre l'extermini de les comunitats jueves d'Europa. Òbviament, les principals institucions i representants de les comunitats jueves argentines, com per exemple la DAIA o la AMIA, han expressat la seva indignació i protesta davant la insultant caricatura de Sala i han demanat no sols una una disculpa per a sortir del pas (com la que va donar Página 12 en una escueta nota el passat Dissabte dia 21) sino una explicació tant del diari com del dibuixant.

Per la seva banda, Gustavo Sala, en declaracions al Canal 26, va provar d' excusar-se i demanar disculpes afirmant que ell només volia caricaturitzar a David Guetta, a les grans icones del rock i als seus seguidors en clau d'humor negre, utilitzant "estereotipos que están muy marcados en la consciencia colectiva". Seguidament va afegir que "No tengo problemas en pedir disculpas porque no hubo mala leche ni busqué lastimar a nadie, es humor negro, jodido, es una tira mediocre con un remate tonto" (Minutouno.com i Página 12).

Però dóna la casualitat que plou sobre mullat. Aquesta no va ser la primera caricatura de Gustavo Sala on banalitzava i feia conya amb l'antisemitisme nazi. Resulta que ara fa un any, en una tira còmica publicada al mateix suplement de 'Página 12", Sala va dibuixar una historieta que porta el ridícul títol de "El sillón en el que si te sientas sos nazi", on un personatge anomenat Luís Roldán es troba amb uns jueus i els ofereix diners i un sandwitx. Posteriorment, el protagonista seu a la butaca i té unes ganes terribles de perseguir als jueus. Finalment, la butaca afirma entre rialles que "desde que se sentó Hitler no me divertía tanto" (Itón Gadol). Per tant, Gustavo Sala no només és un provocador i un oportunista, que ha banalitzat la Shoah per a aconseguir el seu moment de fama gràcies a la polèmica generada per la seva caricatura, sinó que es tracta d'un antisemita que ha banalitzat l'antisemitisme nazi i la Shoah en diverses tires còmiques. A més a més, la seva caricaturització dels jueus lletjos i amb els nassos aguilenys i ganxuts, és molt semblant a les caricaturitzacions de la judeofobia clàssica.

Per a posar el punt i final, ens podríem formular la pregunta de si es pot fer conya amb la Shoah o amb altres grans matances i genocidis? Penso que no perquè la llibertat d'expressió no pot servir d'excusa o pretext per a banalitzar el patiment de les víctimes de la barbàrie. No trobo gens còmica o graciosa la discriminació de milions de persones durant anys només perquè els nazis els consideraven "infrahomes", la seva reclossió massificada en Ghettos insalobres, el seu posterior trasllat durant dies en vagons de bestiar -sense gairebé aigua i menjar- cap als camps d'extermini i la mort de la gran majoria de les víctimes de l'odi nazi a les cambres de gas a les poques hores de la seva arribada als camps o per extenuació física després de setmanes o mesos de dur treball com a mà d'obra esclava dels seus botxins. No hi ha res còmic o humorístic en el patiment de milions de persones i el seu assessinat sistemàtic durant la Shoah.

En conclussió, Gustavo Sala és un provocador i un oportunista perquè ha aconseguit el seu moment de fama frivolitzant amb el patiment de milions de persones durant la Shoah i amb el patiment dels seus familiars que van sobreviure a la barbàrie nazi, però també és un antisemita perquè la seva caricatura no es fruit d'un error puntual per ignorància ja que Sala és reincident amb les seves caricaturitzacions dels jueus i amb la banalització del antisemitisme nazi en les seves historietes.

Avraham Grant, el Partizan de Belgrad i les mesures discriminatòries del govern de Dubai.

2012-01-23T16:34:00.001+01:00

Grant en un entrenament recent amb els seus jugadors del Partizan de Belgrad. Font: Mondo.rs

El passat Dissabte ho vaig llegir en una notícia breu de futbol internacional a l'edició de paper del diari Mundo Deportivo, però no he aconseguit localitzar-la en la seva versió digital. Aquesta notícia és una bona mostra de la discriminació que pateixen els ciutadans israelians a la majoria de països àrabs només pel fet de ser israelians i jueus. En aquest cas, la víctima de la discriminació ha estat l'entrenador de fútbol, Avraham Grant, un tècnic amb una gran experiència a la Primera Divisió israeliana i a la Premier League anglesa (subcampió de la UEFA Champions League amb el Chelsea londinenc la temporada 2008-9), que recentment ha estat contractat pel Partizan de Belgrad serbi en substitució d'Aleksandar Stanojevic. (UEFA.com).

Doncs bé, al igual que havia passat en els darrers anys, aprofitant l'aturada hivernal de la lliga serbia de futbol, Grant i seus jugadors havien de realitzar un petit stage de pretemporada a Dubai, però ha estat imposible per la negativa de les autoritats de Doha a concedir-li el visat d'entrada a Grant perquè el petit emirat àrab no reconeix a Israel ni hi té cap tipus de relació. Davant d'aquesta situació desagradable, segons van informar ahir diversos mitjans de comunicació serbis, la directiva del Partizan ha cancelat la pretemporada a Dubai i ha optat per realitzar-la a Israel entre el pròxim 25 de Gener i el 8 de Febrer. De fet, els directius de l'equip blanc i negre ja estarien negociant la celebració de partits amistosos amb equips russos, ucraïnesos o israelians, com per exemple el Maccabi de Tel Aviv. (Mondo, traducció de Google del serbi al anglés).

Vet aquí la diferència entre la propaganda i la realitat sobre el terreny. El govern israelià es acusat sovint en els nostres mitjans de comunicació de practicar una política discriminatòria i d'Apartheid amb els palestins, però en realitat els discriminats són els ciutadans israelians per molts governs àrabs i una bona prova la tenim en el fet de que al entrenador d'un equip serbi de futbol li han denegat el visat d'entrada a Dubai només pel fet de ser jueu i israelià.

¿Pinzellades antisionistes? No; Pinzellades antisemites.

2012-01-20T15:52:00.002+01:00

Ahir vaig tenir l'oportunitat de llegir aquest interessant article del periodista Lluís Foix a La Vanguardia i estic d'acord amb les seves afirmacions sobre el descrèdit de l'esquerra socialdemòcrata i el sorgiment amb força de moviments populistes, xenòfobs i euroescèptics en molts socis europeus de la UE, com per exemple Hongria o Bulgaria. Ara bé, crec que cal una puntualització. Lluís Foix afirma que:

Los vientos que soplan en Bulgaria, Rumanía y Chequia no son muy favorables a la UE. Un clima de nacionalismo extremo, con inquietantes pinceladas antisionistas o antigitanas, se detecta en varios países que formaron parte del pacto de Varsovia.

Des del meu punt de vista penso que les pinzellades que s'estan donant a Hongria Romania, Bulgaria o la República Txeca certament són antigitanes, però no són antisionistes (de critica a Israel o fins i tot de negació d'aquest estat a existir) sinó que són obertament antisemites. En casos de partits com el Jobbik hongarès quedà ben clar perquè molts dels seus membres han estat relacionats amb organitzacions paramilitars d'ultra dreta, antigitanes, xenòfobes i antisemites, com per exemple la Magyar Gárda o la Associació de Guardies Civils per a un millor futur. Per tant, res de pinzellades antisionistes sinó més aviat obertament antisemites.

Setanta anys de la Conferència de Wannsee.

2012-01-20T11:04:00.000+01:00

La Vil.la on es va celebrar la conferència de Wannsee. Font de la foto: (Holocaust Research Project).

Avui fa setanta anys, el nevat matí del 20 de Gener del 1942 quinze individus corrents, majorment joves i ambiciosos, amb estudis universitaris, cultes, amants de Beethoven, Goethe o Wagner, i eficients buròcrates del seu govern, es van reunir en una luxosa vil.la, situada a les proximitats d’un idil.lic llac, al barri residencial de Wannsee, a l’oest de Berlín, per a debatre sobre la ‘Solució Final’ (Endösung) de la qüestió jueva; en altres paraules, l’extermini dels jueus europeus. Tot i l’ambigüitat del llenguatge utilitzat pels nazis, no hi ha cap dubte de les seves intencions genocides. L’any 1947 es va descobrir les actes de la reunió i en el seu protocol III podem llegir:

En el transcurs de la “Solució Final” i sota el lideratge apropiat, els jueus seran posats a treballar a l’est. En columnes nombroses separades per sexes, els jueus s’endinsaran cap a l’est a mesura que construeixin carreteres. Sens dubte, la gran majoria serà eliminada per causes naturals; lògicament, els supervivents seran els elements més resistents, de manera que ens n’haurem d’ocupar de la forma apropiada, ja que si no ho fessim, per la llei de la selecció natural, acabarien formant el germen d’un nou renaixement jueu. 1

Segons dades citades en el mateix protocol, la “Solució Final” havia d’afectar a uns onze milions de jueus (entre ells els sis mil que residien a Espanya segons les estadístiques nazis) i cap d’ells tenia dret a sobreviure. Després de ser exclosos de la vida pública, de ser privats dels seus drets com a ciutadans i de recloure’ls en Ghettos massificats i en condicions infrahumanes, com els de Lodz, Cracòvia o Varsòvia, els jueus serien traslladats a l’est per a ser assassinats. Els ancians, els nens i els malalts serien executats massivament només arribar i els joves, amb bona salut i condició física, treballarien com a mà d’obra esclava per als nazis fins a la seva mort per extenuació física. Aquest era el tràgic destí que Hitler i els jerarques nazis havien decidit per a les comunitats jueves d’Europa.

Però la decisió d’exterminar als jueus europeus de manera sistemàtica, industrialitzada i burocratitzada no va ser presa pels dirigents nazis a la conferència de Wannsee sinó uns mesos abans, durant l’estiu i la tardor de l’any 1941, en el context de la invasió militar de la URSS i la eliminació en la reraguarda de partisans, dissidents i del que els nazis anomenaven les “elits judeo – bolxevics”, que l’Operació Barbarroja portava associada ja que Hitler havia planificat la guerra contra la URSS com una guerra total, una guerra d’extermini contra els comunistes i els seus aliats, entre ells els jueus, segons els esbojarrats ideals nazis.

Per a netejar la reraguarda de partisans i d’aquestes “elits judeo – bolxevics”, al Juny del 1941, es van formar quatre grups d` “Einsatzgruppen” o unitats mòbils d`execució, formades per grups d`entre cinc cents i nou cents membres reclutats de les SS, d’altres cossos policials i fins i tot de soldats de la Wehrmacht i col.laboradors locals. Aquestes unitats mòbils estaven dirigides i coordinades per dos dels grans arquitectes de l’Holocaust, Heinrich Himmler i Reynhard Heydrich, des de l´ oficina principal de seguretat del “Reich” a Berlín. La seva eficàcia va ser devastadora. A finals de l’any 1941, en només sis mesos, coincidint amb els avenços de la Wehrmacht pels territoris ucraïnesos, bielorussos, russos i de les repúbliques bàltiques, aquests esquadrons de la mort van assassinar a mig milió de jueus i a centenars de milers de partisans, presoners de guerra soviètics o civils amb execucions massives o amb les dures condicions de vida en els camps de concentració (molts van arribar a morir de gana).

Però els afusellaments massius de desenes de milers de persones, com per exemple el que va tenir lloc a Babi Yar (Ucraïna), on en només dos dies (29 i 30 de Setembre del 1941) van ser executats i posteriorment enterrats en fosses comunes 33.771 jueus pels membres de “Einsatzgruppen” C, eren un mètode car, lent i contraproduent pels efectes negatius que provocava en els soldats encarregats de les execucions. Finalment, els jerarques nazis van optar per asfixiar les seves víctimes amb gas, especialment el Zyklon B, un procediment amb el que els nazis ja estaven experimentant des de l’any 1939 en els seus programes d’eutanàsia, com per exemple el tristament conegut com a Aktion T4, per a eliminar a discapacitats o malalts mentals, tant nens com adults. De fet, quan els oficials i buròcrates nazis es van reunir a Wannsee ja s’estava emprant el gas com a mètode per a assassinar a milers de jueus i presoners de guerra soviètics en camps d’extermini com Auschwitz o Chelmno i amb la mateixa finalitat s’estava reconstruint el de Belzec.

Per tant, com encertadament indica Mark Roseman, la Conferència de Wannsee no indica el punt de partida de l’Holocaust sinó el reconeixement oficial nazi de la seva política genocida contra el poble jueu:

Wannsee no va ser el moment de decidir. A la conferència ningú, ni tan sols Heydrich, tenia prou rang per a poder decidir sobre aquest assumptes... El protocol de Wannsee va ser un indicador del fet que el genocidi s’havia convertit en la política oficial. 2

Ara, setanta anys després, cal recordar aquell tràgic esdeveniment. La conferència de Wannsee és sens dubte un dels episodis més brutals de la història europea. Els quinze criminals que es van reunir aquell matí de Gener d’ara fa setanta anys per a debatre sobre l’extermini dels jueus europeus eren nazis convençuts i amb molts anys de militància al partit o en partits d’extrema dreta “Völkisch”. No es tractava només de bàrbars incultes, com Genseric o Àtila, ni de funcionaris grisos que es van limitar a complir les ordres que rebien dels seus fanàtics superiors tal i com Eichmann va voler fer creure durant el seu judici a Jerusalem. La conferència de Wannsee és un avís del perill de les idees racistes, xenòfobes i antisemites, que continuen presents en la nostra societat actual, i ens recorda que l’home es capaç de realitzar les millors obres però també les pitjors i més barbares atrocitats.

NOTES:

1 - ROSEMAN, M.; La vil.la, el llac, la reunió: la conferència de Wannsee i la Solució Final. Barcelona, La Magrana, 2002, p. 176.

2 - Op. Cit., p. 167.

"Una nació per a un nou Holocaust".

2012-01-11T16:59:00.002+01:00

Ara fa gairebé un any es van iniciar les protestes a Egipte contra el règim dictatorial presidencialista de Hosni Mubarak. Durant aquests dotze mesos els nostres mitjans ens han informat a bastament sobre temes d'actualitat com les manifestacions contra el règim de Mubarak, la transició democràtica a Egipte, la violència patida per la comunitat copta i el seu recel cap als partits islamistes, i del més que previsible èxit electoral (ens trobem en la tercera fase de les eleccions legislatives) de les forces islamistes, tant del Partit de la Llibertat i la Justícia (vinculat als Germans Musulmans) com del partit salafista Al-Nour. Però hi ha un aspecte que ha estat ignorat i apenes ha passat de puntetes pel nostres mitjans de comunicació: l'antisemitisme existent a la societat egipcia durant les protestes a Tahrir i en el nou egipte post Mubarak.Una mostra d'aquest antisemitisme rabiós la tenim en un partit de la pasada lliga egipcia de futbol disputat al Caire. Els ultres de l'equip local exhibeixen pancartes on es pot llegir: "fuck Israel", banderes palestines i una enorme pancarta negra amb lletres blanques on es pot llegir "Una nació per a un nou Holocaust" en anglès. Podeu veure el següent video 'pujat' a Youtube pels propis ultres del Zamalek:

Lamentablement, l'antisemitisme està molt arrelat a la societat egipcia i no sols entre fonamentalistes islàmics radicals. Cal tindre present que aquestes imatges del vídeo són anteriors a la temptativa d'assalt de l'embaixada israeliana al Caire del passat mes de Setembre, en el context d'un seguit de manifestacions organitzades cada divendres principalment pels Germans Musulmans i els salafistes egipcis amb el pretext de protestar per la mort de cinc policies fronterers egipcis al Sinaí el passat 18 d'octubre en el context de la persecució del comando terrorista palestí que havia causat aquell dia vuit morts i 29 ferits a les proximitats del centre turístic d'Eilat, al Mar Roig.

Comentaris antisemites de Jordi Carreras (president de les joventuts de UCD al Berguedà) a la xarxa social Twitter.

2012-01-08T16:10:00.001+01:00

Jordi Carreras, el president de les joventuts de Unió Democràtica de Catalunya a la comarca del Berguedà i tercer tinent d'alcalde de la població de Guardiola de Berguedà, recentment va fer una sèrie de comentaris racistes i xenòfobs a través de Twitter segons han denunciat les Joventuts Socialistes de Catalunya (JSC), que han demanat a CIU i a les joventuts de UDC que lluitin contra la xenofòbia i el racisme (e-notícies.cat).

Tanmateix, em sorprèn que no és mencioni el clar antisemitisme d'un dels tuits d'en Jordi Carreras:

"M'han deixat de seguir 8 o 9 persones amb un plis. O són jueus o no lo entiendo".

Carreras també va dirigir comentaris despectius contra els musulmans i contra les dones extrangeres víctimes de la violència de gènere, però repeteixo que em sorprèn que a E-notícies no hagin dit res de res del seu comentari antisemita. Sigui com sigui, es lamentable que una personalitat pública i amb càrrecs com el sr. Carreras realitzi aquest tipus de comentaris xenòfobs, racistes i antisemites.

Janucà a la CIB per TV3.

2012-01-03T22:11:00.003+01:00

Ho podeu veure en el següent link.

Bon Nadal i Bones Festes!!

2011-12-24T19:07:00.001+01:00

Des del blog "Boker Tov, Catalunya" volem desitjar als nostres lectors un Bon Nadal i molt bones festes, i ho volem fer amb una mica de la marxa que ens caracteritza, però amb un toc nadalenc. Bon Nadal!!

Antisemitisme a Telecinco: 'judiada' i jueu com a insult.

2011-12-23T18:18:00.000+01:00

No sóc un fan de la telebrossa i per tant no ho vaig veure en directe, però anit va tenir lloc la final del programa 'Acorralados' de Telecinco i entre tot el surrealisme que envolta a aquest tipus de programació brossa cal mencionar el comportament judeofòbic de dues concursants: el de Blanca de Borbón, que va repetir en reiterades ocasions la paraula 'judiada', eliminada ja fa anys per la RAE degut al seu caràcter despectiu i judeofòbic. I el de Mari Ángeles Delgado que va dirigir-se al seu rival i arxi enemic, Antonio David Flores, amb les següents paraules: "eres lo peor de este mundo, judío, judío, judío". (Periodista Digital).

És una vergonya que ni el presentador del programa ni l'equip donguessin un toc d'atenció als ¿concursants? davant d'aquest tipus d'expressions judeofòbiques.

Mahmoud Abbas es reuneix amb la sàdica criminal Amina Muna i deu terroristes palestins més a Turquia.

2011-12-22T20:35:00.004+01:00

Mahmoud Abbas, president de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), descrit com un líder moderat en els nostres mitjans, es va reunir el passat Dimarts amb deu terroristes palestins alliberats el passat mes d'Octubre en el bescanvi del sergent Gilad Shalit i que actualment resideixen a Turquia. Entre els terroristes visitats per Abbas trobem a Jihad Yarmour, que va participar en el segrest i assassinat del soldat Nachson Waxman, i a Amina Muna, la despietada criminal que va enganyar a un adolescent israelià i el va entregar a terroristes del Tanzim, braç militar depenent d'Al Fatah creat per Arafat als anys 90, que el van cosir a trets a Ramallah.

Els fets van tenir lloc al Gener del 2001. Segons les seves pròpies declaracions a la policia israeliana, Amina Muna va reconèixer que presenciar uns mesos abans (Octubre del 2000) el linxament a Ramallah de dos reservistes israelians, Vadim Nurhitz i Yossef Avrahami, li va donar la idea d'assassinar a un israelià. Per a aconseguir els seus criminals fins, va començar a xatejar per Internet amb joves israelians i va seduir al jove Ofir Rahum, de setze anys i resident a Ashkelon, fent-se passar per Sally, una turista nord-americana de visita a Israel. Amb el pretext d'iniciar una relació sentimental, Muna va convèncer al jove Ofir per a trobar-se a Jerusalem i un cop allà li va demanar que l'acompanyés a Ramallah, on el va deixar en mans del seus botxins, terroristes del Tanzim, que el van cosir a trets i seguidament van fugir en un altre vehicle.

Després de la troballa del cadàver d'Ofir, Muna (25 anys en aquells moments) va ser detinguda al poblat cisjordà de Bir Nabala gràcies a un important dispositiu desplegat entre la policia i l'exèrcit israelià. Va ser empresonada, jutjada i condemnada a cadena perpètua per la seva participació en el mencionat assassinat. Durant els seus deu anys d'empresonament a Israel, Muna va esdevenir la líder de les terroristes palestines empresonades amb ella i va actuar amb brutalitat amb qualsevol tipus de dissidència. Segons informa Artuz Sheva News citant a diaris àrabs, Mina era coneguda a la presó com "Al Capone Muna" i va arribar a torturar sàdicament a les seves companyes de cella. De fet, Muna tenia por de les represàlies de les seves companyes o dels seus familiars i el passat més d'Octubre, quan va saber que seria alliberada en el bescanvi del jove sergent Gilad Shalit, va demanar ser alliberada a Turquia i no a Gaza.

Doncs bé, aquesta sàdica criminal és una heroïna palestina per a Mahmoud Abbas i per als seus col.laboradors, presentats acríticament com a dirigents moderats als nostres mitjans.

Ahir, en la seva edició digital en hebreu, el diari Yedioth Aharonot ens mostra un video on es resum la trobada entre Abbas i Muna:

La UNESCO i El govern espanyol han subvencionat una revista infantil palestina on es lloa a Hitler perquè va assassinar jueus.

2011-12-21T17:34:00.010+01:00

El Comitè Nacional per a l'Educació, la Cultura i les Ciències de l'OLP subvenciona una revista educativa infantil, "Zayzafuna", de tirada mensual, que vol representar tant els valors educatius dels seus editors com oferir una 'finestra oberta a la ment' per a incentivar la participació dels seus joves lectors. Si bé és cert que la major part del seu contingut té finalitats educatives i resalta valors com l'afició per la lectura, els valors familiars o l'encoratjament als joves per a que participin en la construcció d'una societat palestina democràtica, cal aclarir que la revista també inclou articles amb contingut antisemita, de negació del dret d'Israel a existir i fins i tot articles i poemes on s'encoratja als joves a fer la Jihad contra Israel i esdevenir Shahids (màrtirs) per Palestina i per Allah, convertint així els terroristes en herois nacionals entre els nens i joves palestins.

Un dels articles que més bé plasma aquest contingut d'adoctrinament en l'odi contra els jueus i l'estat d'Israel va ser públicat en el número de la revista corresponent al passat mes de Febrer. Es tracta d'un relat escrit per una nena palestina on descriu un somni en el que es reuneix i dialoga amb quatre personatges històrics que admira: el matemàtic persa Al Kwarizmi, l'escriptor egipci Naguib Mahfouz, Saladí i el führer nazi Adolf Hitler:

I turned to the next door; there Hitler awaited me. I said, 'You're the one who killed the Jews?'
He said: 'Yes. I killed them so you would all know that they are a nation which spreads destruction all over the world. And what I ask of you is to be resilient and patient, concerning the suffering that Palestine is experiencing at their hands.'
I said [to Hitler]: 'Thanks for the advice.'

Podeu llegir tot el relat en anglès a la web Palestian Media Watch).

Doncs bé, en una entrada del blog Harry's Place (citada a La Fusión), hom pot llegir que aquesta revista també està subvencionada per la UNESCO I pel MDG Achievement Fund, una fundació humanitària de les Nacions Unides que rep calerons del govern espanyol. Res de nou. No és el primer cop que el govern Zp finança a fundacions humanitàries i ong's que participen en campanyes palestines de demonització-deslegitimació d'Israel. De fet, el passat mes de Gener els mitjans de comunicació espanyols van publicar que en un anunci de la televisió palestina on es demanava el boicot als productes israelians es podien veure com el logotip de l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional per al Desenvolupament (AECID), que depèn del ministeri d'afers exteriors. Com ja van denunciar llavors en una brillant entrada els amics de Hasbara-ts, el govern espanyol del PSOE ha realitzat durant els darrers anys una guerra bruta contra Israel a base de subvencions:

".El govern espanyol practica una curiosa modalitat de guerra freda. Mentre diu defensar l’aliança de les civilitzacions manté una guerra bruta contra Israel a base de subvencions que en res contribueixen a l’apropament de les parts, el diàleg i l’ajut real a la població palestina. Pel contrari, mitjançant l’ajut indiscriminat a organismes palestins opacs i fent servir com escut ONGs manifestament antiisraelianes generosament subvencionades du a terme una política de confrontació i d’injerència que consideraria del tot intolerable si el cas fos invers."

Esperem que el nou govern espanyol del PP talli les subvencions a aquesta xarxa de fundacions, ong's i organitzacions, que només tenen com a finalitat el finançament de projectes per a deslegitimar a Israel, caient en ocasions en clares postures judeofòbiques, com ha estat el cas de la fundació MDG Achievement Fund i la seva aportació econòmica a la revista Zayzafuna.

Per altra banda i per concloure, no em sorprèn gens que la UNESCO financiï aquest tipus de publicacions amb continguts antisemites i deslegitimadors d' Israel. I no només per la seva acceptació com a nou membre de la candidatura palestina de manera unilateral de fa un parell de mesos. De fet, des de fa anys, la UNESCO es dedica a reescriure la història (acceptant la visió àrabo-palestina de manera acrítica) i a negar els vincles existents entre el poble jueu i la Terra d'Israel, especialment sobre els registres arqueòlogics que es troben a Jerusalem o als territoris de Cisjordània (Judea i Samaria) En aquest sentit us recomano la lectura d'aquest article publicat la passada setmana al Yedioth Aharonot.

Actualització (22/12/2011): segons informa avui el Jerusalem Post, el director de relacions internacionals del Centre Simon Wiesenthal, Shimon Samuels, ha dirigit una carta de protesta a la directora general de la UNESCO, la sra. Irina Bukova, per a protestar i exigir-li que la UNESCO deixi de subvencionar la revista Zayzafuna per haver publicat materials laudatoris de Hitler, presentant-lo com un mòdel a seguir per a la joventut palestina.

Feliç Festa de Janucà!! -- !!חג חנוכה שמח

2011-12-20T17:10:00.000+01:00

Des del nostre húmil blog volem desitjar unes molt bones festes de Janucà als nostres lectors. Jag Sameaj!!

El govern israelià promet enviar ajut per al desenvolupament del Sudan del Sud.

2011-12-20T16:22:00.000+01:00

El Primer ministre del Sudan del Sud, Salva Kiir, es troba de visita oficial a Israel i aquest matí ha visitat el Yad Vashem i s'ha reunit amb el President de l'estat, Shimon Peres, i amb el Primer Ministre B. Netanyahu, que es va comprometre a enviar pròximament una delegació al país africà per a veure com Israel pot ajudar al desenvolupament d'aquest jove país.

Kir, en una de les seves primeres visites oficials a l'exterior des de la independència del seu país el passat mes de Juliol, va arribar a Israel passada la mitjanit d'avui Dimarts per a una visita de feina que durarà menys de 24 hores. Segons indiquen fonts diplomàtiques a Jerusalem, els sudanesos del sud van sol.licitar que la visita es mantindrà en un to baix.

Abans de reunir-se amb Netanyahu, Kiir visità el Yad Vashem i es va reunir amb el President de l'estat d'Israel Shimon Peres. D'acord amb una declaració publicada pel Departament de la Presidència, Kiir va ser efusiu en el seu elogi d'Israel durant la trobada.

"Estic molt emocionat d'estar a Israel i caminar pel sòl de Terra Promesa i amb mi tot el poble del Sudan del Sud", va dir Kiir. Israel ha donat sempre el seu suport al poble del Sudan del Sud. Sense vosaltres, no ens n'hauríem sortit. Vosaltres vau lluitar al nostre costat per a permetre l'establiment del Sudan del Sud i nosaltres estem interessats en aprendre de la vostra experiència.

Peres, durant la trobada, va recordar a Kiir que quan ell era viceministre de defensa a la dècada dels seixanta, ell i el llavors primer ministre Levi Eshkol es van reunir a París amb els líders locals del Sudan del Sud per a proporcionar-los assistència en agrícultura i en desenvolupament de les infraestructures.

"Israel ha donat suport i continuarà donant suport al vostre país en tots els àmbits per a enfortir-lo i desenvolupar-lo", va dir Peres. "Sabem que amb valentia i saviesa heu lluitat contra tots els obstacles per a establir el vostre país i per a nosaltres, el naixement del Sudan del Sud és una fita en la història de l'Orient Mitjà i en la promoció dels valors d'igualtat, llibertat i la recerca de la pau i les relacions de bon veïnatge".

Entre els temes que s'espera que es tractin a la reunió entre els líders israelians i el president Kir hi ha el de la migració il.legal de l'Àfrica cap a Israel i la possibilitat de repatriar els infiltrats sudanesos al sud del Sudan.

Font: Jerusalem Post.

Israel patrocina un programa de col.laboració agrícola per als camperols de la Franja de Gaza.

2011-12-10T20:16:00.000+01:00

Aquestes notícies no surten mai publicades a la premsa española, pero la podeu llegir a l'edició digital del diari judeo-argentí, Itón Gadol. I aquesta és una bona notícia perquè mentre els terroristes del Gihad Islàmic palestí i altres organitzacions palestines continuen bombardejant el sud d'Israel amb morters i míssils Qassam (Arutz Sheva News), el govern i l'exèrcit israelià continuen oferint la seva col.laboració i el seu suport als empresaris agraris emprenedors de la Franja de Gaza, especialment a aquells que volen millorar la producció, la comercialització i l'exportació dels seus productes.

"Mort als jueus i mort a Amèrica".

2011-12-09T18:05:00.000+01:00

Fragments d'un sermó o "jutba" des d'una mesquita de Gaza retransmès en directe pel canal de televisió "Al-Aqsa TV", afí al Hamàs, el passat Divendres 2 de Desembre:

Vet aqui un dels principals obstacles per a la pau entre israelians i palestins: l'adoctrinament en l'odi contra els jueus, contra Israel i contra Occident que la societat palestina rep dels seus propis dirigents, en aquest cas els del Hamàs. Aquest tipus d'adoctrinament, característic en règims totalitaris com el del Hamàs a Gaza, hauria de ser denunciat per governs, ong's o grups i organitzacions afins a la defensa dels drets humans, però, desafortunadament, tret de comptades excepcions, regna un silenci còmplice amb el terror.

On són? (Pilar Rahola).

2011-12-09T16:42:00.003+01:00

Ni manifestacions, ni motxilles, ni herois de flotilla, ni boicots, ni artistes indignats, res.

Què passaria a les nostres ciutats si les notícies sobre Síria es produïssin una mica més avall del mapa? És a dir, si en lloc d'un dictador àrab massacrant població àrab, as és usual a la zona, fos un rampell del conflicte àrab-israelià, què passaria per aquests verals? Els carrers s'omplirien de cridaners propalestins demanant l'excomunió d'Israel, algunes universitats plantejarien boicots, els sospitosos habituals del artisteig farien vídeos de proselitisme, i en les cantonades de les consciències s'instal · laria la idea-vella idea-que els jueus són el problema del món. I tot això passaria amb uns paràmetres que no tenen a veure amb la situació dels altres països.

A Israel ningú massacra a les manifestacions, no hi ha un dictador matant a la seva població, i el complex conflicte bèl · lic de dècades és alimentat ad eternum pels països veïns, interessats en que la guerra contra Israel no s'acabi mai. I per tenir, fins i tot té una amenaça de l'Iran de destrucció massiva. I no obstant això, i encara que caiguin míssils cada dia sobre la seva població, es rearmin grups fanàtics en el seu sud i pateixi l'assetjament de tot un exèrcit islamista en el seu nord, quan Israel tira una sola bala, els nostres carrers criden la seva indignació. Mai va tenir dret a defensar-se i, per a molts, tampoc té dret a existir.

Però quan els morts cauen sota les bales dels vells amics de la Internacional Socialista, aquests que fa dos dies eren considerats llibertadors dels pobles, quin poderós silenci! Per descomptat, al dia següent que caiguin enderrocats, tots s'aixecaran la seva veu contra el tirà i oblidaran les seves velles complicitats. No va ser un atac d'amnèsia el que van tenir alguns amb Mubarak, mesos abans gran amic del socialisme mundial? I amb Ben Ali? I fins i tot amb Gaddafi, que es va passejar per la Castellana amb haima inclosa. I per descomptat Síria, la gran aliada del bloc soviètic, "el paradís de la lluita dels pobles del tercer món contra l'imperialisme sionista i ianqui"-encara tinc vius els pamflets a l'ús de l'esquerra europea-, i les víctimes del qual mai van interessar . De fet, l'actual president només fa honor a les matances que feia el seu pare, amb diürnitat i planetària impunitat. Però res. Ni flotilles ni manifestacions, ni herois de motxilla, ni boicots, ni artistes indignats, res. No hi ha llàgrimes dels solidaris per als morts de Síria, perquè es van assecar totes plorant contra Israel. Així, doncs, tots aquests devots pancartites, on situen l'eix del seu mobilització: en l'amor a uns o en l'odi a altres? Perquè si fos amor als pobles oprimits, tindrien molta feina a la zona abans d'arribar a Israel, començant per Síria i l'Iran, baixant al Iemen o Aràbia i així anar protestant. No obstant això, només hi ha Israel, la qual cosa ens diu molt dels seus prejudicis i tot de la seva enorme hipocresia moral.

Font: La Vanguardia.

Ben Ami: Occident ha d'acceptar l'èxit dels islamistes.

2011-12-08T20:29:00.000+01:00

L'ex ministre d'exteriors Shlomo Ben-Ami ha considerat avui que Occident ha d'acceptar l'èxit dels islamistes al Pròxim Orient després de la "primavera àrab" com irremeiable i confiar que l'exercici de la democràcia permeti diluir el paper de la religió en els seus plantejaments .

L'ex canceller es va expressar així a Montevideo durant una conferència titulada "Les cruïlles de l'Orient Mitjà i les seves conseqüències globals", en què també va demanar al govern d'Israel que eviti "recloure's al búnquer" i busqui el diàleg per afrontar el nou escenari plantejat a la regió.

"No és bo mantenir postures conservadores en temps de canvi", va raonar Ben Ami durant un detallat anàlisi de la situació a la conflictiva regió del Pròxim Orient. Per al diplomàtic i historiador, el desenvolupament de la "primavera àrab" constituirà "el gran torneig" de la geopolítica del segle XXI i no tindrà "una explicació lineal", a més de ser "tortuós" i estar marcat per la "confusió", si bé es va mostrar il · lusionat en que aquest camí discorri cap a la democràcia i la llibertat.

En aquest sentit, Ben Ami va considerar que el món àrab arriba tard a la democràcia perquè a Occident es va crear la dicotomia entre mantenir dictadors laics en el poder o deixar que els islamistes guanyin en democràcia.

"El paradigma que va frenar a Occident no va ser incorrecte, l'única alternativa a aquests dictadors és l'Islam polític. Però ara no tenen altra alternativa perquè les masses han sortit al carrer i comença a entendre que no pot donar suport a uns líders contra els seus pobles ", ha indicat Ben Ami.

Així, el veterà polític no es va mostrar per res sorprès pels resultats obtinguts pels islamistes a Tunísia, Marroc o Egipte, ja que obeeixen a la "realitat sociològica" d'aquests pobles, marcats per la falta d'educació i per una situació política que feia de les mesquites dels únics llocs on els ciutadans podien expressar la seva insatisfacció.

No obstant això, Ben Ami va assenyalar que l'entrada dels islamistes a la política permet albirar un espai per a la negociació, cosa es que podria dir fins i tot de moviments com Hamàs a l'Autoritat Palestina, considerats com a grups terroristes.

L'ex canceller va aventurar llavors que aïllar i deixar caure en l'ostracisme a aquests grups polítics "no tindrà l'efecte esperat" i que el millor seria "dialogar", ja que Occident no pot imposar "la seva democràcia" a la regió.

Font: Aurora Digital.

Deshumanització d'Israel a la televisió palestina: Israel representat com un escorpí despreciable i egocèntric.

2011-12-07T17:10:00.000+01:00

Font: Palestinian Media Watch (Palwatch.org).

La tecnologia israeliana permet que els cecs puguin escriure en una pantalla tàctil.

2011-12-06T16:59:00.001+01:00

Llegit a Arutz Sheva News.

Eugenio García Gascón: si existeix antisemitisme, la culpa és d'Israel.

2011-12-05T23:57:00.004+01:00

Segons va informar el passat divendres el diari Yedioth Aharonot, l'ambaixador dels Estats Units a Bèlgica, el sr. Howard Gutman, en una conferència sobre antisemitisme celebrada a Brusel.les sota el patrocini de la Unió Jueva Europea (EJU, segons les seves sigles en angès), va fer unes polèmiques declaracions on diferenciava la judeofòbia tradicional -condemnable- dels sentiments d'odi cap als jueus existents al món islàmic -excusables- perquè en la seva opinió derivaven del conflicte israelià-palestí:

"A distinction should be made between traditional anti-Semitism, which should be condemned and Muslim hatred for Jews, which stems from the ongoing conflict between Israel and the Palestinians."

Gutman, coneixedor de la boutade que anava a dir, va demanar disculpes per avançat al públic assistent i posteriorment va afegir que un acord de pau entre israelians i palestins faria disminuir significativament la judeofòbia del món islàmic. Doncs bé, aprofitant aquestes desencertades manifestacions del sr. Gutman com a pretext, Eugenio García Gascón, el corresponsal del panflet Público a Jerusalem, va publicar ahir un article al seu blog "Balagán" on afirma que una de les causes més importants de l'existència d'antisemitisme al món és l'ocupació israeliana dels territoris palestins i que el govern israelià està interessat en que la judeofòbia es perpetuï i no desaparegui mai per a poder mantenir unificat al poble jueu:

"Para acabar con este odio, lo mejor sería que Israel abandonara de una vez por todas los territorios ocupados, incluido el Golán sirio, pero esto es algo que no aparece en el horizonte político de Israel. Esta negativa contumaz hace que haya algunas personas que creen que Israel se emplea a fondo para que el antisemitismo perdure, ya que éste sirve a sus intereses de mantener unido al pueblo judío. Decir esto último también es anatema en Israel."

No cal ser un expert per a veure la maldat de les afirmacions d'Eugenio García Gascón. Afirmar que la ocupació israeliana (per tant, Israel) és la causa de l'antisemitisme és banalitzar 2000 anys d'existència d'aquesta lacra i convertir a les víctimes de l'odi en victimaris, tot exorcitzant així la culpa europea, perquè García Gascón sembla oblidar que la judeofòbia no va néixer a partir de la Guerra del Sis Dies i de l'ocupació israeliana de Cisjordania, Gaza o el Golan. Però, al afirmar que la pressió del 'lobby jueu' impideix els debats sobre la suposada culpabilitat dels governs israelians sobre la judeofòbia actual i fins i tot es capaç d'aconseguir que l'administració Obama hagi de tirar de les orelles a Gutman, el corresponsal de Público va més enllà i ressuscita la vella teoria de la conspiració jueva mundial, expressada en panflets com per exemple els Protòcols dels Savis de Sió. De fet, en tot el seu article plasma un esperit conspiratiu, especialment quan insinúa que el govern israelià està interessat en la supervivència de la judeofòbia per a mantenir unit a tot el poble jueu. Tot i que fà més de vint anys que viu a Jerusalem, Eugenio García Gascón demostra que amb el seu escrit que no capta l'humor israelià o que cap dels seus col.legues li ha explicat acudits jueus. Un acudit molt bó diu que si Robison Crusoe hagués estat jueu, hauria edificat tres sinagogues a l'illa deserta. Una per a anar-hi els festius, una per anar-hi els dies laborables i la darrera per a no anar-hi mai!! En altres paraules, dos jueus, tres opinions. Per tant. això de 'mantenir unit al poble jueu' és una rucada com una catedral, només digna d'una ment conspirativa com la d'Eugenio García Gascón.

Més judeofòbia a Espanya: "Puto judío. Ojalá te mueras".

2011-12-04T15:21:00.001+01:00

El Diario de Mallorca ha publicat avui una entrevista al excel.lent cuiner Tony Pinya, d'orígen xueta, i vet aquí una de les seves afirmacions:

"Hace poco en el parabrisas del coche me encontré un papelito: "Puto judío. Ojalá te mueras. Valiente hijo de puta".

Mentre els nostres dirigents treuen ferro a la judeofóbia existent a l'estat, fets com aquest demostren que els sentiments d'animadversió als jeus estan molt arrelats a la nostra societat

pintades judeofòbiques reben als assistents a les jornades del IV Seminari Internacional sobre Antisemitisme.

2011-12-03T23:25:00.002+01:00

Ho podeu llegir al blog de la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya (FCJE). Desgraciadament, aquest tipus d'esdeveniments cada cop em sorprenen menys.

Una nova etapa.

2011-12-03T18:22:00.000+01:00

Aquest blog va nèixer a finals d' Estiu de l'any 2007 amb la finalitat de denunciar la judeofòbia i oferir als lectors informació en llengua catalana sobre temàtica israeliana i del conflicte amb els palestins diferent de la que podem llegir gairebé a diari als nostres mitjans de comunicació. El seu impulsor va tenir la idea de crear un blog sobre temàtica israeliana en català després de llegir durant alguns mesos el magnífic blog Galiza Israel i especialment perquè en aquells moments gairebé no hi havia cap blog d'aquesta temàtica en la nostra llengua.

Durant gairebé tres anys, amb un important esforç, el blog va ser actualitzat amb una relativa freqüència, però al Juliol del 2010 va quedar en suspens. Ara, és un bon moment per a que el blog torni i continuï la seva tasca. A partir d'ara, el blog comença una nova etapa i espero que sigui tan bona i profitosa com l'anterior. Continuaré escrivint al blog "Hummus o Falafel?" sobre l'anàlisi de l'actualitat política de l'Orient Mitjà i aquí, al Boker Tov, tractaré temes especialment relacionats amb Israel, la judeofòbia i el conflicte amb els palestins. Òbviament, en llengua castellana, continuaré col.laborant al blog La Fusión. Amics, espero que us agradin els continguts del blog i que el visiteu en aquesta nova etapa que avui encetem.

La mesquita de Reus dominada per salafistes. Catalunya és més que un lloc de pas per al Jihad internacional

2010-07-11T18:12:00.000+02:00

Preocupants dades aportades pel Diari de Tarragona sobre l´auge del Salafisme a la provincia de Tarragona i per extensió a tot el territori català. Desgraciadament, això demostra que els debats de la burka i el Niqab no són pures cortines de fum per a desviar l´atenció dels ciutadans. Sinó plantem cara al fonamentalisme islàmic desde bon principi i ens deixem enduur per postures bonistes, el radicalisme i el jihadisme arrelarà amb força al nostre país. Certament, cal evitar caure en postures xenòfobes però això no vol pas dir que haguem d´acceptar un bonisme tipus "Alianza de Civilizaciones", on, amb l´excusa d´un multiculturalisme bonista i acrític, ens posem una venda als ulls i evitem de tractar la problemàtica que representa l´auge del salafisme i dels grups extremistes islàmics al nostre país.

Antisemitisme a Facebook: resorgeix en varies ocasions el grup "Kill a Jew".

2010-07-05T11:46:00.000+02:00

Les xarxes socials, com Facebook, Twitter o altres similars, són una nova eina per a difondre missatges d´odi contra l´estat d´Israel i contra el poble jueu. Segons recull el Jerusalem Post, ahir Diumenge, David Cookson, un ciutadà nordamericà, va crear un nou grup a Facebook, on convidaba a altres usuaris de la xarxa social a matar a un jueu com al principal esdeveniment del dia. Aquest nou grup, que ja havia estat eliminat en varies ocasions en els darrers dies, tenia com a emblema una esvàstica i en pocs minuts els seus usuaris van escriure tot un plegat de terribles missatges d´incitació al assassinat de jueus com per exemple "I can´t wait to rape the dead baby jews". També van "penjar" cites del führer nazi Adolf Hitler i fotografies de cossos apilats de víctimes de la Shoah. Tanmateix, en unes poques hores, molts usuaris israelians de la xarxa van expressar la seva indignació pel contingut del mencionat grup. o ridiculitzant a Cookson i als seus seguidors. En opinió del fundador de les JIDF (Forces de Defensa d´Israel a Internet), David Appletree, les incitacions de l´odi anti-jueu són bastant habituals a Facebook i no s´està fent prou per a aturar-les.

Humor israelià: els "tres terrors"...

2010-06-24T18:03:00.000+02:00

El govern turc admet que va assassinar a 120 rebels kurds el mes passat en territori iraquià

2010-06-21T00:24:00.001+02:00

Segons informa el diari israelià Arutz Sheva, el govern turc va reconèixer el passat divendres que els seus soldats van assassinar a 120 rebels kurds, posiblement membres del Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK), en una incursió feta en territori del kurdistan iraquià, al nord del país.

Per tant, el govern turc, un govern que històricament ha estat incapaç de respectar els drets de les minoríes ètnico-religioses existents al seu territori, que va cometre un brutal genocidi amb el poble armeni entre els anys 1915 i 1923, que va expulsar de les seves llars a moltíssims grecs que feia segles que vivien a la costa jònica o a Constantinopla (l´equip grec del AEK d´Atenes vol dir literalment en grec "Unió Atlètica de Constantinopla i va ser un club fundat per emigrants d´aquella ciutat després d´instal.lar-se a Atenes), que va envaïr de manera brutal la illa de Xipre al Juliol de 1974, que ha negat la existència del poble kurd (anomenant-los "turcs de les muntanyes") i que només va fer unes mínimes concessions per tal d´afavorir la seva entrada a la UE fà uns pocs anys, ara es vol presentar com a gran defensor dels drets humans i vol donar lliçons de moral al govern israelià.

Queda clar doncs que al govern turc els drets humans no li importen res, ni ells pensen respectar-los (al igual que tampoc respecten la sobirania territorial de l´Irak). I queda també clar que l´afer de la "flotilla de la Llibertat" només va ser una maniobra política del govern turc per a congelar al màxim les seves relacions amb l´estat d´Israel, unes relacions que han esdevingut incòmodes per al govern d´Ankara després del gir islamista del govern Erdogan i de la seva nova aliança estratègica amb l´eix Damasc-Teheran.

Creuant una perillosa línea vermella

2010-06-17T10:20:00.009+02:00

Ho acabo de llegir al blog Sobre Israel opinamos todos i encara estic al.lucinant. Ahir, en una sessió del parlament europeu, Antonio Masip, representant del PSOE va intervindre amb les següents paraules:

Israel ha asesinado a unos héroes de la solidaridad humanitaria, de la generosidad y del altruismo. Animo al gobierno palestino a que realice la declaración unilateral de independencia dentro de las fronteras de 1967. Hay mucho todavía que investigar, Sra. Ludford, porque hay mucho que juzgar, y condenar, aún más allá de la resolución que vamos a votar mañana. Antes o después, tendríamos que alentar la creación de un tribunal moral, de prestigio, frente al estado violento y agresivo de Israel, que da pasos contrarios a la paz. Un tribunal quizá del tipo que en su día fue el tribunal Russell de crímenes de guerra.

Doncs no senyor. S´equivoca el sr. Antonio Masip (a la foto abraçant a Zp). Els components del Mavy Màrmara no eren pacifistes moguts per motius humanitàris sino jihadistes turcs i d´altres païssos del món àrab-islàmic amb la finalitat de obrir una nova vía marítima per al rearmament del Hamas. Van fracassar amb el seu objectiu però la seva maniobra ha esdevingut un èxit mediàtic i això ha estat així per tota la tergiversació del asumpte de la "flotilla de la Libertad" que em pogut observar en la premsa europea a les darreres setmanes. De fet, les declaracions del sr. A. Masip en són un exemple perque es limiten a plasmar la versió oficial que ens han venut els mitjans de comunicació, on suposats humanitaris pacifistes van ser abordats i assassinats per l´excèrcit israelià en una nova acció d´"ús desproporcionat de la força". Però no. Ni eren pacifistes, ni tenien fins humanitaris, ni ens trobem davant d´una acció amb un clar "ús desmesurat de la força". S´havia d´evitar que els jihadistes arribessin a Gaza i es va aconseguir. Lamentablement, es van perdre vides humanes però la violència dels jihadistes turcs al atacar els soldats que van interceptar el vaixell està fora de tot dubte. Els soldats, veient que la seva vida corría perill, van obrir foc contra els seus agressors per a evitar correr la mateixa sort que un parell de reservistes que foren brutalment linxats i gairebe trossejats pels carrers de Ramallah al Octubre del 2000.

Per altra banda, els mitjans menteixen amb el tema del embargament a Gaza i secunden totalment la propaganda del Hamas sobre una crisi humanitària a la Franja. El Hamas vol acabar amb l´embargament per a tenir una nova vía marítima de reaprovisionament de les armes iranianes enviades vía Siria. Recordeu el cas del vaixell Karin-A al any 2002, quan la marina israeliana va interceptar un vaixell amb un carregament d´armes adquirit per l´ANP i pagat amb subvencions europees (que sobre el paper s´havien d´haver destinat a construir vivendes de protecció oficial). Per tant, no és una qüestió humanitària sinó d´evitar el rearmament del excèrcit d´un govern que no reconeix el dret a existir del seu veí i que durant els darrers anys, especialment a partir de la retirada israeliana de la Franja a l´agost del 2005, ha bombardejat el sud del Neguev amb milers de missils Qassam dirigits contra població civil.

De fet, parlant clar, hem de dir que Israel ha d´afrontar un terrorisme brutal i les amenaces contra la seva mera existència segueixen vigents a dia d´avui. Per si algú en dubta, només cal recordar que el dictador Mahmoud Ahmadineiad ha amenaçat amb borrar a Israel del mapa en moltes ocasions en els darrers anys. El seu govern ha patrocinat conferències amb el pompós títol de: "the world without Zionism" o ha negat reiteradament la Shoah, patrocinant també cicles de conferències negacionistes o concursos de caricatures de la mateixa temàtica, és a dir, negació del Holocaust i promoció d´un inexistent "genocidi del poble àrab-palestí". A més a més, la República Islàmica d´Iran està rearmant als seus satèl.lits regionals (Hamas, Hezbollah) amb armes cada cop més destructives per a utilitzar-les en un futur conflicte contra l´estat d´Israel. Davant d´aquesta terrible amenaça, el govern israelià no pot adoptar una postura bonista i complaent - com agradaría als governs i a la opinió pública europea - perque la vida dels seus civils està en joc i cap govern pot permetre´s jugar amb la vida dels seus ciutadans.

Europa té unes necessitats estratègiques, energètiques i la seva mera existència no està amenaçada i per això la seva diplomacia pot duur a terme aquesta política apaciguadora amb els règims que no volen la pau amb Israel i no volen la seva retirada dels territoris en disputa sino el que volen és la seva destrucció, ja sigui per vía violenta (Hezbollah, Hamas, Iran) o per la seva substitució en favor d´un suposat e idealitzat estat binacional. (moltes veus dins de la ANP i dels pseudo-pacifistes europeus). Entenem doncs la postura de la opinió pública i de la classe política europea, però també entenem que el govern israelià ha de fer tot el possible per a salvaguardar la vida dels seus ciutadans, com per exemple el bloqueig marítim a Gaza per a evitar el rearmament del Hamas, encara que les seves decissions no agradin a Europa.

Per a finalitzar, un últim apunt. el fet de que els fets es tergiversin, que jihadistes siguin presentats com a pacifistes i que és demonitzi a l´únic estat demòcratic de la regió, és preocupant perque amb aquesta postura irresponsable - i més si ve d´un polític europeu com és el cas - s´està atiant la Israelofòbia i de retruc la judeofòbia, les agressions patides per ponents israelians a Madrid la pasada setmana o l´èxit dels boicots contra Israel - ja sigui amb pressió o sense dels lobbys anti-israelians - en són una bona mostra.

Les conseqüències del bonisme: noves flotilles i posibilitats d´una nova intifada.

2010-06-15T15:38:00.000+02:00

Ja desde fà temps venim avisant que el bonisme acríticament pro palestí dels mitjans de comunicació (com per exemple amb la seva cobertura del tema de la flotilla o amb la publicació de tendenciosos articles d´opinió, com el del batlle de Madrid, Alberto Ruíz Gallardón, publicat ahir al País) i de la diplomacia europea més aviat són un destorb que una ajuda per a incentivar el procés de pau entre israelians i palestins. De fet, com a conseqüència de l´èxit mediàtic de la flotilla jihadista turca ara el govern iranià ha decidit enviar dues noves flotilles humanitàries cap a Gaza: la primera va salpar anit i la segona ho farà el pròxim divendres. Segons fonts iranianes, les flotilles porten aliments, ciment (per a la reconstrucció dels camps militars del Hamas a Gaza) i joguines. Tanmateix, al igual que va passar amb la "flotilla de la Llibertat", els seus objectius no són humanitaris sinó polítics: obrir una vía marítima d´aprovisionament i de rearmament per al Hamas i aconseguir la demonització d´Israel en l´esfera internacional, presentant als soldats israelians com els agressors d´una colla de pacifistes desarmats en missió humanitària. Però el bonisme de la diplomacia europea i nordamericana, implacables amb Netanyahu i totalment acrítics amb el terrorisme o les incitacions a l´odi per part de les autoritats palestines, també han envalentonat al govern "moderat" de Salam Fayyad i de Mahmoud Abbas, que no dubten a utilitzar el logo de la UE en els seus mitjans de comunicació per a proclamar als quatre vents que Haifa (ciutat del nord d´Israel) és una ciutat costanera palestina en el context d´un concurs televisiu. A continuació el vídeo:

A més a més, en mitjans pro terroristes ja es parlava desde feia temps que l´ANP estava planejant una nova intifada si fracassen les negociacions de pau o una mena de "marxa verda" cap als territoris israelians situats dins de la línea verda i vet aquí que el passat Dilluns al matí fou assassinat un policia israelià a la localitat d´hebron (Judea i Samaria), quan el seu vehicle va ser tirotejat per terroristes d´una organització desconeguda fins al moment, els "Màrtirs de la Flotilla de la Llibertat", que ahir van reivindicar l´atac terrorista.

En conclussió: la postura bonista de la diplomacia europea - escenificada per presidents com el del govern espanyol José Luís Rodríguez Zapatero - no són un suport a les negociacions de pau, sinó que més aviat serveixen per a donar més força als radicals i fer creure als liders palestins que amb l´ús de la força es poden obtenir més resultats que amb les negociacions amb el veí.

Erdogan coneixía que entre els activistes de la "flotilla de la Llibertat" hi havia violents islamistes

2010-06-10T12:24:00.001+02:00

Segons informa el diari israelià de centre-esquerra, Ha´aretz, el president del govern turc, Recep Tayyip Erdogan, coneixià d´avatnmà que entre els activistes del Mavi Màrmara hi havia violents extremistes islàmics que buscaven un enfrontament violent amb els soldats israelians.

Les dades d´ un informe publicat aquesta setmana pel Centre d´informació i d´intel.ligència sobre el Terrorisme (MALAM, segons el seu acrònim en hebreu), indiquen que els extremistes violents del Mavi Màrmara que van atacar als soldats israelians amb pals, ganivets o barres de ferro tenien el suport oficial del govern turc. Segons recull el mencionat informe, mentres que la majoria dels activistes dels cinc-cents activistes del Mavi Màrmara eren pacifistes i havien pujat a bord al port d´Antalya després de passar els controls de seguretat, hi havia també uns 40 membres de l´ong islamista IHH que havien pujat a bord prèviament al port d´Istambul i que es van mantenir aïllats de la resta del passatge durant tot el viatge. Aquest nucli dur d´extremistes va pujar al vaixell sense passar cap tipus de control de seguretat i anaven equipats amb equips de comunicació, armilles antibales amb banderes turques bordades i màscares de gas.

Segons les dades publicades al informe, els jihadistes del IHH van irrompre a la coberta superior del vaixell i van fer fora als altres activistes. Segons sembla, els extremistes estaven perfectament coordinats amb una clara jerarquía interna, sota la direcció d´activistes mencionats com a comandants.

Bülent Yilderim, el cap de la organització IHH, la ong islamista que va planificar el viatge, estava en aquells moments a bord del Mavi Màrmara i dues hores abans que la "flotilla" fós interceptada per la marina israeliana va informar als seus correligionaris de que el seu principal objectiu era aturar als soldats israelians per qualsevol mitjà i llençar-los al mar.

Però com que havia estat prohibida la presència d´armes al vaixell, els membres d´IHH van utilitzar armes improvisades com barres de ferro, ganivets provinents de les sis cafeteries del vaixell o qualsevol tipus d´eina present a la nau que pogués ser utilitzada com a arma en l´enfrontament amb els soldats israelians.

Després d´aprovisionar-se de les armes i de prendre el control del vaixell, els islamistes van ordenar als altres passatgers que es dirigissin cap a les bodegues de la nau i esperessin allà. Només els periodistes i el personal de seguretat va ser autoritzat per a pujar a coberta.

Les imatges dels videos semblen donar credibilitat als testimonis dels passatgers que afirmen que ells no van presenciar cap violència perque tenien denegat el seu accés a coberta quan es van iniciar els enfrontaments. Aquesta versió corrobora el testimoni dels soldats de la marina israeliana que afirmen haver-se enfrontat amb un contingent d´uns 50 violents que van utilitzar tots els objectes disponibles com a armes per a atacar-los. De fet, vuit dels nou morts han estat identificats com a membres de l´organització islamista IHH.

Els arxius trobats als ordinadors portàtils dels islamistes d´IHH ens mostren uns grans lligams entre el seu col.lectiu i el primer ministre turc R. T. Erdogan. De fet, alguns dels islamistes entrevistats van afirmar que el propi Erdogan va participar personalment en els preparatius de la flotilla. També van assenyalar que sabien d´avantmà que les seves posibilitats d´arribar a Gaza eren escasses, però el seu objectiu final era polític: "mostrar la veritable cara d´Israel al món".

Un periodista turc de l´organització islamista IHH va afirmar als membres de les forces de seguretat israeliana durant la investigació conjunta dels fets que "els turcs us van preparar una trampa i hi vau caure directament". També va afirmar que aquesta flotilla és la primera i que després en vindran moltes altres.

Nota del autor del blog: ara tot està més clar. Ni activistes, ni pacifistes. L´afer de la "flotilla de la Llibertat" només ha estat una maniobra del govern turc per a congelar al màxim les seves relacions amb el govern israelià, unes relacions que havien esdevingut incòmodes des del viratge islamista iniciat per govern d´Erdogan desde la seva arribada al poder al 2003. De fet, mentres les relacions israelo-turques s´han anat refredant en els darrers anys (especialment amb el pretexte de la "massacre a Gaza" provocada per l´operació antiterrorista "Plom Fós"), els vincles del govern d´Ankara amb l´eix sirio-iranià s´han enfortit. Una bona mostra és el recent acord nuclear entre Iran, Turquia i Brasil. En conclussió, ni flotilla humanitària ni res de res, sinó una burda maniobra del govern turc per a congelar al màxim (fins gairebé la ruptura total) les seves relacions amb el govern israelià, una aliança iniciada als anys 50 davant l´animositat que el nacionalisme àrab sentía envers els governs de Jerusalem i el seu aliat laïc i pro occidental d´Ankara. De fet, aquesta aliança estratègica ha de ser contextualitzada en el marc de l´hàbil política dissenyada pel primer ministre David Ben Gurion, coneguda com l´"Aliança amb la perifèria" per a trencar el bloqueig a que els païssos àrabs veïns havien sotmés al nou estat.

Preocupant onada de judeofòbia "políticament correcta".

2010-06-09T02:35:00.000+02:00

Ahir, manifestants "pacifistes" pro palestins van intentar aixafar la celebració de la Primera Trobada hispano-israeliana sobre enèrgies renovables a Madrid, on participaven empresaris israelians, i en els lamentables alderulls, tot i la protecció policial, van arribar a agredir a un ciutadà israelià, Eytan Levi, que havia de participar en la trobada com a ponent. L´acte estava patrocinat per la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i precisament van ser colectius d´estudiants d´aquesta universitat els qui van promocionar el boicot dins d´una campanya internacional de boicot econòmic, cultural, acadèmic, esportiu... a Israel. Dol veure com la Universitat, centre important de manifestacions contra el franquisme, per la democràcia i les llibertats, ha esdevingut ara un centre de totalitarisme, on colectius violents intenten silenciar a thothom qui no els agrada o que no pensa com ells.

Avui, els organitzadors de la desfilada de l´Orgull Gay a Madrid han retirat la invitació concedida al Ajuntament de Tel Aviv, que havia solicitat el permís per a patrocinar una carrossa a la desfilada. El pretexte per al boicot als gays israelians ha estat que l´Ajuntament de la ciutat mediterrània no havia condemnat l´operació antiterrorista per a interceptar a la "flota de la Llibertat". Sembla mentida com els gays espanyols, un colectiu discriminat desde antic, al qual sel´s aplicava la "Ley de Vagos y maleantes" en época franquista, ara juguin el rol de discriminadors amb els seus colegues israelians amb el pretexte bonista i políticament correcte de que l´Ajuntament de Tel Aviv no ha condemnat la operació antiterrorista contra els jihadistes de la flotilla i els seus rucs útils d´extrema esquerra occidental i pseudo-pacifistes. Però, clar, parlem de l´Espanya del bonisme pijo-progre, de l´Espanya de l´"Alianza de Civilizaciones" i de l´Espanya acríticament pro palestina i anti-israelina (cada cop pesa més la israelofòbia que el sentiment de solidaritat real amb els palestins). Doncs bé, tot i no ser políticament correcte, cal denunciar que en els darrers anys estem vivint una onada de judeofòbia i d´Israelofòbia que posa la pell de gallina - al menys al servidor que escriu - i el pitjor de tot és que es tracta d´una judeofòbia políticament correcta perque s´excusa en forma de critica política al govern israelià de torn. En efecte, no cal ser gaire llest per a adonarse´n de que en realitat no són pas critiques objectives i constructives, sinó una demonització i deslegitimització d´aquest estat i per extensió de tot el poble jueu. La situació realment comença a ser preocupant. Abans s´odiava als jueus, ara "nomès" s´odia als israelians. De fet, l´odi és el mateix nomès canvien les formes.

periodista danès desenmascara la veritat sobre Gaza: el problema no és la falta d´aliments sinó la manca de feina

2010-06-08T01:54:00.001+02:00

La pasada setmana, el periodista danès Steffen Jensen va visitar la Franja de Gaza i d´una manera molt més honesta i menys sectària que seus companys catalans i espanyols, va desmentir al seu blog personal que a la Franja existís una greu crisi humanitària provocada pel bloqueig israelià- com dia si i dia també s´insisteix a la nostra premsa -. A més a més, va afirmar que el problema no és tant la manca d´aliments com la manca de feina, que caldría revitalitzar l´economía palestina i que per a fer-ho és imprescindible la colaboració amb el govern israelià. Per tant, la UE hauría de pressionar al Hamas per a encaminar-lo a una moderació o aïllar-lo internacionalment enlloc de defensar la necessitat de negociar amb aquesta organització terrorista - reconeguda com a tal per la pròpia UE- com alguns europarlamentaris han i estant fent. A continuació, us deixo amb la traducció al anglès del article.

THE SITUATION IN GAZA:

THE PROBLEM IS MORE A SHORTAGE OF WORKS THAN A SHORTAGE OF FOOD.

Judging from the media, the situation in Gaza is desperate, everything is about to collapse, and the community is on the brink or at the level of a third world country.

Israel ’s closure of the border to the Gaza Strip has continued for three years, ever since the Palestinian coalition government collapsed, and Hamas, during the subsequent civil war, sent Fatah packing. The Palestinian society ' s immediate downfall has been prophesied numerous times in the media. People have nothing to eat, we sometimes know. The UN must from time to time to stop food distribution, either because their stocks are running low, or because they cannot get diesel for their trucks, and therefore cannot carry food in. And so on.

Yesterday I drove into the Gaza Strip. I don ' t do this as often as before, when it involved a quick entry by car in the morning and a quick exit by late afternoon. No it is such a slow procedure, that when I finally get down here, I end up staying for almost a week. The Israelis often also close the Gaza Strip to all foreign journalists, so that no one can get in or out (once in) for several days or weeks. That’s why there can be a long period between my visits.

This time, I had expected to see real suffering, because with all the fuss in recent days about bringing tons of humanitarian relief in - so much that people actually sacrificed their lives for it - there certainly had to really be a deep, desperate situation in the Gaza Strip. No food. Long lines in front of UN food stocks. Hungry children with food bowls.
But this was not the picture that greeted me.

When I drove through Gaza city yesterday morning, I was immediately surprised that there are almost as many traffic jams as there always have been. Isn’t there a shortage of fuel? Apparently not. No one is saving it. Gasoline is not even rationed.

Many shops were closed yesterday; Hamas has declared a general strike in protest against Israel ' s brutal and deadly attack on the Turkish flotilla with pro-Palestinian activists on board. It was thus difficult to estimate how many products were on the shelves. Therefore I went over to the Shati refugee camp, also known as Beach Camp. Here is one of Gaza ' s many vegetable markets that sell much more than just fruits and vegetables.

I will not say whether in better times there was a larger product range than yesterday, but there was certainly no shortage of vegetables, fruits or any other ordinary, basic foods. Tomatoes, cucumbers, corn, watermelons, potatoes - mountains of these items in the many stalls.

I must admit I was a little surprised. Because when I call down here to my Palestinian friends, they tell me about all the problems and deficiencies, so I expected that the crisis would be little more obvious.

And the first woman we interviewed in the market confirms this strange, contradictory, negative mindset:

"We have nothing," she said. We need everything! Food, drinks ... everything! "

It didn’t disturb her in the least that she stood between the mountains of vegetables, fruit, eggs, poultry and fish, while she spun this doomsday scenario.

Another woman, Ifka Abu Nahal, who originally comes from a rural district, is more in contact with reality. She says that the crucial problem is the overconsumption of water, which is leading to the sinking of the groundwater table. This means that the saltwater of the Mediterranean is forced in, thus polluting the groundwater, which is already too saline. This makes it unpleasant to drink, and will eventually destroy the agricultural soil.

She also says that the poor economy is the greatest problem.

“There is a great deal of unemployment. There’s no work to be got in the Gaza Strip. This means that many people do not have on income, but are instead forced to live on handouts from their relatives. So they can’t afford to buy the goods that are actually available. They can stand there and look at the meat, but are not able to buy it, “she explains.

One thing that will really surprise many people is that only the vegetables here are grown in the Gaza Strip. With the exception of watermelons, all the fruit comes from nowhere else but from . . . Israel !

al-Assad Yazgy owns a fruit and vegetable outlet here in the market. All his fruit is imported from Israel .

"Not all fruit and all vegetables come from Israel . Ours do. They come from Israel . But in the Gaza Strip there is not very much fruit cultivated - mostly tomatoes, potatoes and vegetables. So here with me are the vegetables and watermelons from Gaza . All the fruit comes across the border from Israel ," he explains, but also says that there can be long periods when the border is closed, during which, therefore, fruit does not come in.
Another supply route is the smuggling tunnels down in the southern part of the Gaza Strip, under the border to Egypt . A very large part of the goods in the retail establishments here in Gaza come from Egypt and are smuggled in.

On the way out of the Shati camp we stop at a small grocery store. Not any fancy, expensive business. Just a small, humble local store. The proprietor Sun Mohammed Abu Nada says they would not be able to do business if it were not for contraband goods from Egypt .

He takes us on a brief tour of the shelves and shows everything that comes from Egypt . It turns out to be much more than half of the goods: 75-80 per cent, I would estimate. Several other products - including long-life UHT milk - come from Israel , but are also smuggled through tunnels from Egypt.

This detour via the Sinai desert and the smugglers’ tunnels naturally does not make the goods any cheaper, a fact which does not escape the notice of Muhammed Abu Nada.

The products are more expensive, he says. Many people cannot afford to buy them, or only to buy certain things sometimes. But all the while even such a small, poor-looking grocery store on the outskirts of a refugee camp still has so many relatively expensive smuggled goods on the shelves, it shows, nevertheless, that at least many of the customers must be able to afford to buy them. Otherwise, the merchant of course could not even afford to invest in unsold inventory.

I have not written this story to maintain that there are no problems in the Gaza Strip, because that would be untrue. There are problems. Many problems indeed. But it is not lack of food that primarily concerns people down here. The biggest problem is the lack of jobs and a sustainable domestic economy.

There is a shortage of construction materials, cement, and everything in the construction and public works area. However, this shortage has given rise to a whole new industry. Poor Palestinians dig through the many lots and ruins of houses and factory buildings destroyed in the war. Here they find all sorts of things that can be reused. Even many of the stones and much of the concrete can be used.

But there is a shortage of real work and actual Palestinian development, which their brothers on the West Bank are currently experiencing with help from the West, and which could do much to improve the situation in the Gaza Strip. And this economic development must come from within. There will never again be a situation where almost 150,000 workers from the Gaza Strip can travel into Israel every day, and bring money back to help the local economy (something that Israel was actually once criticized for). That was stopped by the wave of terrorism and suicide bombers in the 1990s and the beginning of the decade after 2000.

But in order to start this kind of economic development with the help of the West, Israeli cooperation is needed. And that means that the Hamas government must soften its total and inflexible rejection of negotiations with Israel , not to mention recognition of that country’s right to exist. There is a perception, even though there is still a very long way to go, that among certain circles in Hamas, there are tendencies to show greater flexibility.

In order to cultivate this tendency among the Islamists, it is probably also necessary for us in the West to soften our total rejection of the idea of having contacts with Hamas. Even though our own Danish diplomats in the region, like other EU diplomats, do not want to have contacts with Hamas, a dialog is necessary.

If no calming of the situation whatsoever starts, there is a risk that the even more militant and fanatic jihadist groups, which already are growing in the Gaza Strip, will begin to pressure Hamas from the side, and force that organization to eliminate any possibilities for political compromises, and instead protect its Islamist credentials.

Update 8:00 p.m. ( Gaza time)

The Israeli army announced here this evening, that it has loaded the emergency assistance to Gaza from the six Turkish activist ships onto 20 trucks, in order to drive it into the Gaza Strip. The cargo consists, among other things, of “various types of medicine (past their expiration date), clothing, carpets, hospital equipment and toys.”

Apparently, the Israelis have not been willing to accept that building and construction materials, including cement which was also on board, be sent along.

However, the Israelis can save themselves the trouble. Hamas has announced that they will not accept any emergency assistance from the ships, and have blocked Israel ’s attempt to deliver the emergency help.

Reuters truca les fotos per a demonitzar a Israel.

2010-06-07T01:39:00.002+02:00

Jihadistes de l´ong turca IHH van fer fotos dels soldats israelians agredits durant l´operació antiterrorista contra la "flotilla de la pau" del passat Dilluns a la matinada. Les fotos han sortit publicades a la premsa turca, al diari oficialista "Hurriyet", i també les ha publicat recentment Associated Press (AP). Tanmateix, la Agència de prensa Reuters, seguint amb aquesta tendència políticament correcta de demonitzar a Israel no ha dubtat en manipular una de les fotos per a esborrar un ganivet de les mans d´uns dels "pacifistes" turcs. Observem en primer lloc la foto del diari turc "Hurriyet":

Observem a continuació la foto publicada per Reuters i veurem seguidament que el ganivet per art de màgia ha desaparegut, tatxan!!:

L´objectiu dels "pacifistes" espanyols de la "flotilla de la pau": aconseguir l´inici de la fi d´Israel.

2010-06-06T16:58:00.000+02:00

Ahir a la tarda, en plena manifestació pro-Hamas y pro-Jihad als carrers de Barcelona, els "pacifistes", la catalana Laura Arau i el madrileny Manuel Tapial, van afirmar sense embuts el seu objectiu i el seu concepte de pau per al conflicte israelo-palestí:

"el moviment social que s´ha generat a nivell internacional després d´aquest atac suposa el començament d´una lluita pacifica per a aconseguir el principi de la fi d´Israel".

tant, cal exigir que els mitjans de comunicació espanyols i catalans deixin de mentir com fins ara ho estan fent. No són pas pacifistes, no volen un futur millor per al poble àrab-palestí, ni volen un futur de pau i de convivència entre israelians i palestins a la regió, el que volen és la destrucció d´Israel, sense importar-los la mort de milions de israelians - entre ells amics i amigues meves - o la seva neteja ètnica, i que sobre les seves cendres sorgeixi un estat islàmico-palestí. Tant fot que els islamistes tinguin unes idees totalment oposades a les idees d´esquerra; tant fà que milers de palestins hagin estat víctimes dels mètodes bàrbars del Hamas; per a aquests "pacifistes", amiguets i còmplices del Jihadistes, l´únic important i el seu objectiu de fons és aconseguir la fi d´Israel, l´aniquilació del estat d´Israel. I menteixen, diuen que volen una "fi pacífica", donant a entendre que desitgen un estat binacional i bla, bla, bla... Fals. Aquesta solució és només propaganda del nacionalisme palestí i de la Lliga Àrab per a aconseguir el suport dels ciutadans europeus per als seus plans genocides. Aquesta propaganda va ser inventada per la Lliga Àrab i per la OLP a finals dels anys seixanta, després de la Guerra dels Sis Dies, quan van veure que necessitaven vendre a Europa un misatge políticament correcte que enmascarés les seves intencions reals. En efecte, quan van veure que a Europa no tenía suport el discurs de "llençar als jueus al mar", una idea que havien repetit fins a cansar-se fins al 5 de Juny del 1967, van decidir canviar el seu discurs i comparar a Israel amb la sudàfrica del Apartheid i dir que ells lluitaven per a crear un estat laïc, democràtic i per a tots els ciutadans. Aquesta idea ja és pot trobar a la Carta Nacional Palestina de 1968, que es pot considerar com la constitució oficial de l´OLP fins als anys 90, fins als inicis del procés de pau d´Oslo.

En un contexte de Guerra Freda, on l´URSS donava suport als règims àrabs enemics d´Israel i donava també suport logístic al terrorisme palestí, els dirigents de Moscou van vendre aquesta versió del conflicte i l´esquerra occidental, especialment a partir de Maig del 1968, la va acceptar de manera acrítica fins a l´actualitat. De fet, fà més de vint anys que ha caigut el mur de Berlín i fà gairebé dues dècades que va caure l´URSS però la seva propaganda, una propaganda que només tenía la finalitat de justificar el seu suport al egipte Nasserita o a la Siria Baazista, segueix ben vigent entre molts colectius d´extrema esquerra i socialdemòcrata. Uns colectius, que amb els pretextes de la solidaritat internacional, el pacifisme o el respecte als drets humans, no dubten per pur odi i pur dogmatisme ideòlogic a fer-li el joc al jihadisme internacional, com per exemple hem pogut observar en els darrers dies, demanant fins i tot la desaparició de l´estat d´Israel. A més a més, desgraciadament, estan fent la seva tasca hipersubvencionats tant pels governs autonòmics com pel govern central per obra i gràcia del projecte zapaterià de l´"Alianza de Civilizaciones". No m´ho invento. En aquest link podreu veure les generoses subvencions concedides el passat any pel govern Zp a tot un plegat d´ong´s que tenen com a tasca la demonització de l´estat d´Israel en l´esfera internacional.

Cal tenir les idees clares i denunciar-ho amb totes les nostres forces: no són pacifistes, no volen un futur de pau i prosperitat per a israelians i palestins, la majoría d´aquestes ong´s i d´aquests pseudo pacifistes només volen la desaparició d´Israel i estan jugant el rol de rucs útils del terror islàmico-palestí i del terror jihadista internacional per molt que els mitjans de comunicació catalans i espanyols ens intentin fer veure el contrari amb grans dosis de cinisme.

Font: La Vanguardia.

Antisemitisme bolivarià: Maleït Israel, estat assasí.

2010-06-04T02:22:00.003+02:00

El president veneçolà, Hugo Chávez, aliat estratègic del règim teocràtic i fonamentalista xi´ita de Teheran, va tornat a insultar a l´estat d´Israel el passat Dimecres, acusant-lo de genocida o d´assasí. De fet, el mencionat mandatari, guiat pel seu irrefrenable antisemitisme, ha arribat a maleïr-lo públicament entre els aplaudiments dels seus partidaris. De fet, les imatges m´han recordat una mica a la dels meetings feixistes, on el dictador parlava i els seus feligresos aplaudien freneticament. Doncs bé, així de baix arriben a caure persones que suposadament es diuen d´esquerres i que - sempre en teoria i sobre el paper - diuen defensar valors com la igualtat, la solidaritat internacional o els drets humans. Mireu el video i treieu les vostres pròpies conclussions. Queda pendent parlar del eix Teheran - Caracas i com el govern veneçolà afavoreix la implantació dels grups jihadistes al seu país per a traficar amb armes o blanquejar diners. De fet, aquesta aliança estratègica pot provocar un veritable daltabaix a tota la regió.

caricatures anti-israelianes i judeofòbiques al País.

2010-06-02T17:19:00.000+02:00

La pasada setmana, després de la publicació del molt bon article d´en Ben Dror Iemení sobre la Nakba Palestina, ja vaig avisar que la publicació d´aquest article només era una quartada per a publicar tot tipus d´articles tergiversats o caricatures amb un marcat caràcter anti-israelià, amparant-se amb el pretext de la pluralitat informativa. Doncs bé, avui el País ha tornat a traspassar la línea habitual dels seus articles anti-israelians per a penetrar en el camp del pur antisemitisme amb la publicació de la següent caricatura d´"El Roto", on compara el "bloqueig de Gaza" el darrer incident de la "flotilla de la pau" i la construcció del vallat defensiu amb la Shoah. Desde el nostre húmil blog volem manifestar la nostra profunda indignació per aquesta desafortundada comparació i pel menyspreu que significa per als sis milions de jueus assassinats pels nazis com axí també per a totes les víctimes del mencionat règim alemany i de la seva brutal política racial. Ja en altres ocasions hem comentat que en aquest estat, pel fet de no haver patit el nazisme de manera directa, existeix un gran desconeixement sobre la Shoah i sobre el significat real del nazisme. La publicació de caricatures com aquesta n´és la millor mostra.

Els "pacifistes" de la floteta de la pau eren aspirants al martiri sino arribaven a Gaza

2010-06-02T02:43:00.000+02:00

Mentres els mitjans de comunicació catalans i espanyols fan el ridicul afirmant que els soldats israelians van masacrar o van fer un ús desmedit de la força contra pacífics activistes que només pretenien portar ajuda humanitària a Gaza, els islamistes d´arreu del món es deuen estar felicitant de l´èxit de la seva propaganda i deuen al.lucinar amb el bonisme dels mitjans de comunicació europeus i també dels seus polítics, incloent també als diputats del parlament català. De fet, ja desde el mateix instant que la flota jihadista va salpar, els seus col.legues de la Jihad ja van deixar clares les seves intencions d´atacar violentament als soldats (fins al martiri si cal) si aquests intenten impedir que la "flota de la pau" arribi a les costes de Gaza. Ho podeu veure en aquest video del passat divendres de la televisió pública del Hamas, Al-Aqsa TV.

Però si aquest testimoni no és prou convincent, escolteu els càntics de "mort als jueus" que cantaven molts dels islamistes turcs i d´altres païssos del món àrab-islàmic el passat Divendres quan la flota va salpar de terres turques. Les imatges són de la mediàtica cadena televisiva en llengua àrab, Al-Jazeera:

Per últim, cal recordar que el govern islamista de Recep Tayyip Erdogan va donar suport i cobertura logística als jihadistes d´arreu del món àrab (egipcis o jordans dels germans musulmans, iemenites, sirians, saudís, palestins del Hamas, libanesos del Hezbollah i fins i tot palestins amb pasaport israelià o àrabs israelians) i als seus socis pseudo-pacifistes europeus i occidentals. I cal recordar-ho bé perque aquest govern radical i extremista, partidari d´un Iran nuclear, és un dels principals socis del projecte estrella de la política internacional del govern Zp, la ingènua i bonista "Alianza de Civilizaciones", un projecte absurd, que a més a més de suposar una important despesa de l´erari públic només serveix per a donar legitimitat al terror i al jihadisme palestí com internacional amb l´excusa d´un enteniment de civilitzacions i d´entesa entre els pobles.

Enfrontaments al mar: crònica dels esdeveniments.

2010-06-01T16:26:00.003+02:00

Davant de tot el maremàgnum de notícies tergiversades que ens ofereixen els nostres mitjans de comunicació - i que culpen a Israel del desencadenament de la violència de manera acrítica - el prestigiós periodista israelià, Ron Ben Yshai, que va presenciar de manera directa els enfrontaments, va oferir ahir a la web de noticies Ynet la seva crònica dels esdeveniments. Afortunadament, Aurora Digital, ens ofereix la traducció al castellà en aquest article. De la seva lectura es dedueix el que ja vam afirmar ahir, que els pacifistes tenien perfectament planejat l´atac si els soldats israelians intentaven detenir l´arribada dels vaixells a Gaza. En el següent video del Canal 2 de la Televisió Israeliana podreu veure unes imatges que mai us ensenyaran als mitjans catalans, espanyols i europeus: el llinxament d´un soldat de les IDF per un pacifista.

els videos que no menteixen: els islamistes i militants d´extrema esquerra del Navi Marmara van agredir als soldats israelians i es van negar a descarregar l´ajuda humanitària al port d´Ashdod

2010-06-01T15:37:00.002+02:00

prou manipulació: falsos pacifistes i un muntatge en suport del Hamas

2010-06-01T03:33:00.000+02:00

Aquesta matinada, la floteta d´activistes pro-Hamas que volia posar fi al "bloqueig israelià sobre Gaza" ha estat interceptada pels guardacostes israelians i davant l´actitud violenta dels suposats pacifistes, els soldats han hagut de respondre per a detenir-los i evitar ser llinxats amb el tràgic desenllaç de un nombre desconegut de víctimes mortals i de ferits de diversa consideració. Segons sembla, els activistes ja tenien perfectament planejat respondre amb violència contra els soldats israelians si eren detinguts i aquesta va ser la seva resposta. En aquest link podreu veure algunes de les armes trobades al vaixell Mavi Marmara pels soldats israelians.

Si, a més a més, tenim present que una de les Ong´s que patrocinava la floteta, la ong turca IHH, té importants vincles amb organitzacions jihadistes, es comença a veure clar que en realitat els objectius dels activistes no eren de caire humanitari sino més aviat polítics: afavorir la propaganda del Hamas, introduir armament de manera il.legal a la Franja i demonitzar al govern israelià per a deteriorar internacionalment la seva imatge i de retruc la del seu país.

Però per si algú encara dubta i pensa que els "activistes" tenien objectius humanitaris, cal tenir present que els guardacostes israelians van oferir la posibilitat de descarregar el material humanitari al port israelià d´Ashdod i desde allá, amb la supervisió dels "pacifistes" de la floteta, enviar-lo a la Franja de Gaza. Tanmateix la resposta dels "pacifistes" jihadistes va ser negativa. En aquest link podreu veure en video i transcrita la mencionada conversa radiofònica amb la resposta final dels jihadistes disfressats de pacifistes. A més a més, la seva interpretació dels drets humans és totalment selectiva perque segons el seu parer, Gilad Shalit, el soldat israelià segrestat en territori israelià pels terroristes de Hamas i dels "comitès de resistència populars" no es mereix cap tipus de consideració i els pacifistes van rebutjar entregar al govern de Hamas a Gaza una carta escrita pel pare del soldat, Noam Shalit. Ho podeu llegir al Ha´aretz.

Però els jihadistes pro Hamas no han actual sols, ho han fet amb la colaboració inestimable dels rucs útils, és a dir de molts activistes (com per exemple en Manuel Tapial, la Laura Arau o en David Segarra), colectius i ong´s vinculades amb ideològies d´extrema esquerra que donen cobertura i suport mediàtic als grups terroristes-jihadistes amb l´excusa de la defensa dels drets humans, de la solidaritat internacional i de la lluita contra el imperialisme. De fet, en Manuel Tapial ja va sortir ara fà un any i mig en defensa del Hamas i va justificar la versió oficial de la mencionada organització terrorista - reconeguda com a tal per la UE, ho recordem per si les mosques...- en textes com per exemple aquest. Quins drets humans i quin pacifisme podem esperar d´uns individus i d´unes ong´s que donen suport a una organització que ha jurat destruir a l´estat d´Israel en la seva carta fundacional, que ha pres el poder per la força a Gaza, que ha exterminat a centenars de dissidents en els darrers anys i que promou un antisemitisme digne del dels nazis als seus mitjans de comunicació?

Però, com ve sent habitual, la prensa catalana i de la resta de l´estat espanyol ens ofereix una informació totalment acrítica, donant com a fets comprovats la propaganda palestina i pro Hamas en aquest cas. Però, entre tots els enfocs tendenciosos dels nostres mitjans destaca especialment el que ens ofereix el diari més panfletari i demagògic afí al PSC-PSOE, público, no dubta a titular en la seva edició digital que "Israel asesina a una decena de personas que llevaba ayuda humanitaria a Gaza". Si pensem que un bon nombre de lectors són consumidors de titulars (i no solen llegir el texte de les notícies o només ho fan de pasada), veurem que la finalitat demonitzadora d´Israel és clara ja que en cap moment es menciona que els activistes anaven armats i tenien perfectament planejat oferir una actitud violenta si els soldats israelians interceptaven el seu vaixell.

Ara ja tot quadra: islamistes i rucs útils de l´esquerra de diversos païssos del món, amb el suport tàcit del govern turc i amb excuses com els drets humans o la solidaritat internacional, decideixen fer un creuer revolucionari a Gaza per a enfrontar-se amb els soldats israelians sabent que l´èxit està assegurat: si aconsegueixen "trencar el bloquig" portaran armes al Hamas i crearan un precedent perillós, però si fracassen i acaven detinguts aprofitaran la situació per a fer propaganda política anti-israeliana en els mitjans de comunicació dels seus països d´origen. Desgraciadament, l´acte de propaganda política anti-israeliana ha tingut un preu molt alt: ferits de diversa consideració i un número de víctimes mortals que podria rondar la desena, unes morts doloroses i que lamentem profundament. I com sempre, la premsa catalana, espanyola i europea en general, juguen a atiar l´odi antiisraelià amb les seves cròniques, on la propaganda palestina es converteix en fets consumats.

El dia de la "Nakba" i l´engany

2010-05-28T01:41:00.000+02:00

Sorprenentment, avui el diari el País ha publicat un molt bon article del analista Ben Dror Iemení sobre la mitificació de la "Nakba" o catàstrofe palestina. De fet, al País només s´ha publicat un curt resum del mencionat article que ja havia estat publicat el passat 15 de Maig al diari israelià Ma´ariv.

Com bé indica en Ben Dror Iemení, la Nakba o derrota dels palestins va ser el resultat d´un conflicte que ells mateixos van provocar, amb el suport de la Lliga Àrab i amb l´encoratjament dels britànics, al no voler acceptar la partició de la Palestina del mandat posterior a 1923 en dos estats, un per al poble àrab palestí i un altre per al poble jueu, aprovada en la ressolució 181 de les Nacions Unides al mes de Novembre de 1947. Per tant, és una conseqüència directa de no haver volgut acceptar la partició i la possibilitat de tenir un estat propi. En aquells moments, ni el muftí Hadj Amin Al-Husseini ni els altres liders palestins van contemplar seriosament aquesta opció ja que al seu subconscient només tenien la idea de tot o res i de fotre als jueus al mar tal i com la seva propaganda va estar repetint durant molts mesos.

Per altra banda - i seguint les reflexions d´en Ben Dror Iemení - també cal tenir present que en el context de la guerra d´independència israeliana els moviments de població van ser en ambdues direccions: els habitants dels kibbutzim del bloc Gush Etzion van haver de ser evacuats per a evitar correr la tràgica sort dels seus companys del kibbutz de Kfar Etzion, massacrats pels homes del muftí després d´haver-se rendit a la Legió Àrab jordana, i un altre exemple significatiu el tenim amb els habitants del barri jueu a Jerusalem Est, que van ser expulsats per les tropes d´en sir. John Baggot, conegut com a Glubb Paxa, després que els seus homes ocupessin el barri. A més a més, la victoria final israeliana del conflicte bèl.lic va provocar la venjança dels governs àrabs veïns que van expulsar durant els anys 50 i 60 a uns 800.000 jueus dels seus païssos després d´anys de persecució i d´expropiar-los tots els bens. I cal tenir present que aquests refugiats jueus que ningú reconeix no havien amenaçat als seus governs amb una guerra d´extermini com si havien fet els palestins amb els israelians.

Si pensem que els palestins juntament amb els seus al.liats de la Lliga Àrab van ser els instigadors del conflicte és ridicul pensar que aquests refugiats, utilitzats com a armes estratègiques pels païssos veïns per a continuar el conflicte bèl.lic amb Israel, han de tenir el dret de tornar a Israel. En tot cas, si poden tenir dret a assentar-se al territori del futur estat palestí però mai a Israel. Com bé afirma en Ben Dror Iemení, el fet de que els palestins reclamin aquest dret els fà uns privilegiats sobre milers de refugiats d´altres conflictes que mai han pogut ni podran excercir aquest dret. Citem alguns exemples: els refugiats de les guerres balcàniques de inicis o finals del segle XX, els refugiats grecs expulsats de la costa jonia després de la guerra greco-turca de 1919-1923, els pakistanesos expulsats de la india o viceversa durant la descolonització del subcontinent indi al 1946-47, els greco xipriotes expulsats de Famagusta i d´altres poblacions de l´illa ençà de l´invasió turca del Juliol de 1974, o els mencionats jueus "mizrahim" expulsats dels païssos àrabs. Perquè aquests milers de refugiats no poden excercir un dret que els palestins si reivindiquen per a ells mateixos? En tot cas, el doble raser és clar i els palestins en tot cas s´han d´assentar en el seu futur estat.

Per a finalitzar només una petita reflexió: em dóna la sensació que la publicació d´aquest article només ha estat una cortina de fum per a publicar pròximament unes bones dosis d´articles amb un marcat caràcter anti-israelià amb el pretext de la pluralitat informativa. D´entrada, avui ja em tingut una bona mostra amb el següent article d´en Lluís Bassets al seu propi blog, on culpa del fracàs de la cimera euromediterrània de Barcelona a la presència d´en Avigdor Lieberman, el ministre d´afers exteriors israelià, enlloc de culpar al racisme dels dirigents àrabs, com per exemple en Hosni Mubarak, que s´han negat a venir a Barcelona per tal de no haver de seure amb el seu homònim israelià. De fet, una bona mostra de la postura "aperturista" del món àrab. Això sí, sempre hi hauran periodistes que justificaran l´injustificable com per exemple la judeofobia de molts dels dirigents del món àrab-islàmic.

El Hamas destrueix un campament infantil a Gaza. On són ara els pseudo-pacifistes de la Kefiah?

2010-05-25T01:32:00.000+02:00

Segons van informar fonts de la mateixa Agència de les Nacions Unides per als Refugiats Palestins (UNWRA, segons les seves sigles en anglès), uns 40 homes armats - pressumiblement membres de les brigades Izzedin Al-Qassam, el braç militar de l´organització terrorista Hamas, van incendiar ahir un campament infantil de la mencionada organització a Gaza. De fet, els terroristes van tallar la carretera costanera de la franja i després d´agredir als guàrdies de seguretat van destruir i calar foc a tot el campament, que tenia prevista la seva inaguració el pròxim dia 22 de Juny.

Al finalitzar la seva "feina", els terroristes van entregar una carta amb amenaces dirigides contra el director d´operacions de l´UNRWA, el sr. John Ging. Seguint les tàctiques dignes de les noveles de Mario Puzzo, els matons del Hamas van posar quatre bales dins del sobre per a reforçar la seva amenaça i deixar ben clar que si han de disparar no els hi tremolaran els dits alhora de premer el gatell.

Encara que cap organització criminal o terrorista ha reivindicat l´atac, tot apunta al Hamas, organització que controla la Franja amb mà de ferro desde que va expulsar als seus rivals de Fatah al Juny del 2007. Segons sembla, aquest atac terrorista podría ser un avís després de que el "Departament de drets dels refugiats palestins" - controlat pel Hamas, of course- acusés a la UNRWA en un comunicat de "fer una invasió cultural dels nanos palestins mitjançant les idees de perdó i coexistència [amb els israelians] i l´oblit del seu passat".

Tant l´amenaçat director d´operacions de l´UNRWA, John Ging, com el seu portaveu a Gaza, el sr. Adnan Abu Hasna, han condemnat l´atac i han anunciat que l´organització depenent de l´ONU pensa continuar amb la seva tasca per a donar als nens palestins el suport que necessiten. Adnan Abu Hasna finalment es preguntava com era possible que els terroristes tallessin les comunicacions de la carretera costanera de la Franja sense que la "policia" de Hamas intervingués.

Per a finalitzar unes quantes preguntes per a pensar:

1 - Com pot ser possible que havent milions de refugiats en tot els món, aquests s´hagin de conformar amb una única agència depenent de les Nacions Unides, l´Alta Comissió per als Refugiats de l´ONU (ACHNUR), mentres que els refugiats palestins i només els palestins tenen una agència només per a ells?

2 - Com pot ser possible que conflictes molt violents al Àfrica Subsahariana o al continent asiàtic amb milers o milions de refugiats no disposin de tanta atenció mediàtica com els refugiats palestins? Doncs bé, la resposta és sencilla: perque aquests refugiats a mitja-llarg plaç han estat naturalitzats pels païssos que els han acollit i en molt bona mesura només els refugiats palestins són utilitzats com una arma estratègica contra Israel per part dels propis dirigents palestins com per part dels païssos àrabs veïns per a justificar el conflicte amb l´estat d´Israel.

3 - Després de fer el joc als islamistes del Hamas, ja que la gran majoria dels membres de la UNRWA a Gaza són palestins, aquesta organització tasta el xarop de pal que aplica el Hamas quan algú pren alguna iniciativa que no agrada als seus dirigents. Tanmateix, on són els pseudo-pacifistes de la keffiah al coll per a protestar per la destrucció d´aquestes instal.lacions de una agència vinculada a l´ONU? Com sempre, els palestins i el seu patiment només són una excusa, un pretext, per a canalitzar la seva fòbia anti-israeliana i parlant clar i català: antijueva.

Fonts: Jerusalem Post i El Mundo.

Jordi Roura: Israel és un estat àrab i es dirà Palestina.

2010-05-21T17:08:00.001+02:00

En la meva darrera entrada parlava del bonisme del govern Zp amb el Marroc i avui cal seguir parlant de bonisme, però bonisme d´un altre tipus: el bonisme acríticament pro palestí i demonitzador d´Israel tant en boga entre l´esquerra occidental, un bonisme que obviament comparteixen com si un dogma de fe es tractés els membres del tripartit i els seus prepresentants als mitjans de comunicació, com per exemple en Jordi Roura, sots cap del departament de notícies internacionals a TV3 (la nostra, la de thothom?). Resulta que recentment aquest sinistre personatge, conegut com el Mujahidín de Barcelona entre altres alies similars, ha estat entrevistat pel diari El Punt i en les seves panfletàries declaracions ha arribat a justificar al Hamas i el seu llençament de missils sobre població civil israeliana, s´ha mostrat obertament partidari de la solució "políticament correcta" d´un estat binacional (a la pràctica irrealitzable després d´un segle de conflicte entre ambdues comunitats), ha demonitzat a Israel afirmant que a la llarga esdevindrà una mena de "sudàfrica del Apartheid" (això és el que precisament ell voldria...), ha indicat que a Israel li queden quatre telediaris fins que el petroli deixi de ser el manà energètic mundial, ha arribat a justiificar el programa nuclear iranià i per acabar-ho d´adobar, amb tot el cinisme del món, ha afirmat que té amics israelians (això em sona no sé de que...) i ha acabat afirmant que Israel "és el meu segon país i me´l estimo molt". Clar, com Salvador Paniker que també s´estima als jueus diluits i barrejats, doncs el Jordi Roura s´estima als israelians no israelians com Michael Warchavsky o Ilan Pappé, que coincideixen plenament amb les seves opinions i plantejaments... De fet, hi hà amors que maten...

De què li servirà ara l´Aliança de Civilitzacions al govern de Zp??

2010-05-18T15:55:00.001+02:00

Segons informa la prensa marroquina francòfona i El País, El primer ministre marroquí, M. Abbas El Fassi, mentres passava balanç de la seva gestió davant de la cambra de representants del seu país, va aprofitar l´ocasió per a fer una crida al govern espanyol de José Luís Rodríguez Zapatero per a iniciar un diàleg que posi fi a l´"ocupació espanyola" de Ceuta, Melilla i les illes veïnes (possiblement Perejil i les xafarines però també podria donar-se el cas que es tractés de les Illes Canàries, sempre reivindicades com a marroquines pel partit Istiqlal, el partit a partir del qual s´ha fonamentat el nacionalisme marroquí modern). En el mapa de la vostra dreta podeu veure el "Gran Marroc" reivindicat pel partit Istiqlal i la monarquía alauita després de la indepedència de l´excolonia francesa.

En realitat, aquestes reclamacions constants de la sobirania alauita sobre Ceuta, Melilla, les xafarines i fins i tot les Canàries no em soprenen en absolut. El que si em deixa bocabadat és que gairebé 40 anys després de la marxa verda els diferents governants espanyols no han après la lliçó i mostren un bonisme -interessat obviament- amb els governs de torn del nostre veí del sud que si sap aprofitar molt millor els moments de debilitat espanyola per a pressionar amb les seves reivindicacions sobre les dues ciutats autònomes. De fet, ara ja fà dos anys, el mateix primer ministre va comparar Ceuta i Melilla amb els "territoris ocupats" palestins i la pressió ha continuat amb la total passivitat (quan no complicitat) del govern espanyol, com es va poder veure ara fà uns mesos amb l´afer Aminatu Haidar o més recentment, fà un mes i mig, amb el cartellet dirigit als melillencs on parlava de la seva ciutat com una ciutat "ocupada" per Espanya. Aquesta postura tèbia i bonista del executiu presidit per en José Luís Rodríguez Zapatero, especialment clara durant el mes i poc que va durar l´afer Aminatu Haidar, (amb la desastrosa actuació d´en Miguel Àngel Moratinos i amb baixada de pantalons final inclosa, ja que el govern espanyol va reconèixer per primer cop obertament la sobirania marroquí sobre el territori) és una clara mostra de política contraproduent. Per què? Doncs perque aquesta política bonista i excessivament conciliadora sense rebre res a canvi només serveix per a que el govern de Rabat vegi al seu honònim espanyol com un govern feble, fàcilment pressionable i que claudica amb facilitat. Això fà que cada cop les seves reivindicacions siguin cada cop més atrevides, més descarades i amb la veu més alta. A més a més, saben jugar molt bé les seves cartes perque sempre aprofiten els moments de màxima debilitat del govern espanyol, com ara mateix després de les retallades en política social anunciades per Zp la pasada setmana. Conclussió: el govern espanyol pot fer el que vulgui amb les seves relacions internacionals i pot mostar-se com un govern dèbil i claudicable però els dirigents espanyols el que no poden pretendre és que el govern israelià pequi del mateix bonisme perquè el problema de fons no són els territoris en disputa a Cisjordània o si cal negociar o reconèixer el Hamas a Gaza, sino la negativa dels palestins i del món àrab-islàmic en general a reconèixer el dret d´Israel a existir en pau i seguretat. La amenaça nuclear iraniana n´és la millor prova i davant d´aquesta terrible amenaça, avalada amb el rearmament del Hezbollah al Liban i del Hamas a Gaza, no hi val cap tipus de bonisme.

Aprofito la oportunitat per a desitjar als meus lectors Jag Shavuot Sameaj!!

Quan els bulldozers de Hamas destrossen les cases dels seus ciutadans a Gaza no hi hà cap tipus de protesta internacional

2010-05-18T00:07:00.000+02:00

El periodista Jorge Marrirodriga torna a encertar plenament amb les seves reflexions sobre el conflicte israelo-palestí. Es veu que el passat Diumenge, el Hamas va enderrocar amb bulldozers les cases de molts habitants de Gaza amb la promesa de que necessitaven una reforma. Després d´arrasar les seves vivendes, els afectats per les "reformes" del Hamas només van rebre un paper on sel´s informava de que el govern, l´"autoritat" considera que aquelles vivendes eren il.legals. Doncs bé, cap diari català o espanyol ha publicat aquesta noticia que si ha estat recollida per diverses agències internacionals. Com sempre, la solidaritat amb el poble palestí és selectiva. Si el govern israelià enderroca construccions il.legals per no reunir els permisos adients a Cisjordània o Jerusalem Est tota la prensa catalana i espanyola clama al cel denunciant la política de "neteja étnica" del govern israelià, tanmateix si el Hamas considera que determinades vivendes són il.legals i les endarroca sense cap tipus de mirament per la llei i el respecte als drets humans dels seus propis ciutadans llavors no passa res i els periodistes i els grans mitjans de comunicació miren cap a una altra banda. Bonic panorama, oi?

Font: Sobre Israel Opinamos todos.

vaja quin genocidi... La població palestina s´ha multiplicat per vuit desde l´any 1948.

2010-05-17T01:42:00.001+02:00

En les darreres dècades un dels grans tòpics de la propaganda anti-israeliana ha estat la "nazificació" d´Israel i la equiparació de la Shoah al inexistent "genocidi palestí". De fet, en cada gran manifestació pseudo-pacifista i anti-israeliana, són usuals els eslogans on es compara a Israel amb els nazis o amb la sudàfrica de l´Apartheid i es demana la fi del suposat genocidi palestí. Tanmateix, deixant de banda la propaganda, cal fixar-se en el que diuen les dades i aquestes, al igual que el cotó, no enganyen: segons la agència palestina de notícies, Maan, l´Oficina Central Palestina d´Estadístiques ahir dissabte va publicar un informe per a conmemorar la "Nakba" (nom que els àrabs palestins donen a la primera guerra àrabo-israeliana, que ells mateixos van iniciar amb el suport de la Lliga àrab i el "laissez faire" dels britànics al no voler reconèixer la partició de Palestina en dos estats segons la ressolució 181 de les Nacions Unides del Novembre del 1947), on es reconeix que la població palestina s´ha multiplicat per vuit des del any 1948. Vet aquí el terrible genocidi palestí que tantes queixes provoca entre els pseudo-pacifistes, islamistes, comunistes, neocomunistes, ecosocialistes, neonazis o antiglobalitzadors. De fet, aquests individus projecten sobre els israelians o els jueus el seu propi odi per així poder justificar-lo: si nosaltres som pacifistes i antirracistes és perque els israelians són racistes i bel.licistes. Així, enlloc de reconèixer els seus propis prejudicis, no dubten a culpar els israelians, els sionistes i fins i tot els jueus de racisme, convertint en victimaris a les víctimes del seu racisme. Sort que les dades - dades de la mateixa oficina central palestina d´estadística - ens permeten rebatre mites i deixen a cadascú on li pertoca.

manifestants clamant contra un genocidi inexistent i projectant sobre els israelians i sobre el poble jueu el seu propi racisme.

Font: Guysen International News.

brutal crim antisemita: jove de 25 anys assasinat i mutilat a Kiev

2010-05-11T00:46:00.000+02:00

El cadàver del jove Arieh Leib Misenzon, de vint-i-cinc anys d´edat i que portava desaparegut tres setmanes ha estat localitzat en un barri de la ciutat de Kiev (Ucraïna), on el jove havia desaparegut ara fà tres setmanes, des del passat Dimarts 20 d´Abril. Segons les dades de la policia ucraïnesa, el jove podría haver estat segrestat, mort i el seu cos mutilat poc temps després pels seus atacants.

Integrants de Jabad han indicat que el jove portava desaparegut des del passat 20 d´Abril, data que coincideix amb l´aniversari del genocida nazi Adolf Hitler. Tant la policia com Ya´acov Zilberman, un dels membres més destacats de la comunitat jueva de Kiev, coincideixen en que Arieh va ser raptat i assassinat pels seus botxins només pel fet de ser jueu i per tant el crim té un clar caràcter antisemita.

Segons va afegir Zilberman, molts joves jueus són agredits al metro de Kiev per grups de caps rapats neonazis que actuen amb una total impunitat.

Font: Aurora Digital.

Reportatge a TV2: Hamas és un exemple de democracia.

2010-05-09T00:30:00.000+02:00

El passat Dimecres, en el programa "Para todos la 2", presentat per Montse Tejera, es va oferir una nova mostra del populisme anti-israelià d´esquerra que tant agrada als polítics del PSC-PSOE, IU-IC verds i d´ERC. De fet, la tergiversació és va iniciar mitjançant la retransmissió d´un "reportatge" sobre Gaza on es va ocultar dades, es va justificar al Hamas i es va criminalitzar a Israel, culpant-la de tots els mals haguts i per haver a la Franja. Fins i tot es van arribar a dir bestiesses com que "Israel va bombardejar indiscriminadament la franja de Gaza per l´explosió de dos coets de curt alcanç". També es va ometre el carácter islamista i terrorista del Hamas, mencionant-lo sempre com si es tractés d´un simple partit polític, i es va afirmar que el càstig del embargament a Gaza era pel fet de que la Franja no tingués colons israelians. Però el moment estelar de la nit va arribar amb l´entrevista al plató del cantant hispano-palestí, Nabil Mansour, membre de l´organització "Free Gaza", qui va arribar a afirmar que el Hamas és un exemple de democracia amb la total complicitat i feeling de la presentadora. Tot dit, Israel és un estat del "apartheid" i el Hamas és un exemple de democracia. Un nou exemple del populisme anti-israelià políticament correcte a l´Espanya de l´"Aliança de Civilitzacions". Tot quadra però valdría la pena recordar que aquesta propaganda panfletària anti-israeliana és paga amb els quartos del nostres impostos. Caldría preguntar al govern si no té millors maneres de gastar els nostres diners.

Font: Libertad Digital.

el tripartit contrari a potenciar el turisme israelià a Catalunya.

2010-05-06T23:32:00.000+02:00

Aprofitant l`èxit que ha tingut als darrers anys el turisme israelià al parc natural d´Aigüestortes i a l´estany de Sant Maurici (a la comarca del Pallars Sobirà), el batlle de Sort i diputat de CIU, Agustí López, va presentar al parlament una proposta de ressolució en la que insta al govern a que estudiï un programa d´actuacions amb la finalitat de promoure el mencionat parc natural a Israel. De fet, segons les dades presentades pel sr. López, els turistes israelians són el segon col.lectiu més nombrós que va visitar aquesta zona protegida a l´any passat amb un 24% del total i es pensa que enguany la xifra de turistes d´aquesta nacionalitat pot superar fins i tot la dels francesos, una previsió que es ben raonable si es tenen en consideració les estadístiques de visitants per nacionalitats en els darrers deu anys.

A més a més, segons va indicar l´alcalde, la important presència de turistes israelians en aquesta regió no està vinculada a cap campanya institucional pública o privada, com les realitzades per "Turisme de Catalunya", "Ara Lleida", el Consell Comarcal del Pallars Sobirà o pels ajuntaments de la comarca, sinó que el turisme israelià incrementa any rera any gràcies al coneixement que els turistes han tingut al seu propi país dels esquerps paisatges de muntanya que ofereix la comarca, ideals per a la pràctica d´esports d´aventura com l´Alpinisme.

El sr. Agustí López va defensar en comissió l´organització de cursos de formació en cultura israeliana, història de l´estat d´Israel, la seva gastronomía o religió però aquesta atractiva proposta ha estat rebutjada pel govern tripartit gràcies a la seva majoría parlamentaria.

Arribats a aquest punt cal preguntar-se quin és el multiculturalisme que desitja el govern tripartit, un govern que ha fet del multiculturalisme una de les seves principals banderes. Imagino que el multiculturalisme del tripartit és el típic multiculturalisme basat en el tercermundisme folkloric , acrític i llacrimós que tan agrada als grans ideòlegs de progrés des del Maig del 1968 en endevant, un multiculturalisme farcit d´aquestes idees tercermundistes que sovint només han estat el pretext per a demonitzar a Occident - i també a Israel - i defensar qualsevol ideología que tingui la lluita contra Occident en els seus principals postulats, com va ser el Maoísme i la seva "revolució cultural" o els diversos grups islàmico-palestins que porten fent brutals atemptats terroristes a Israel i a tot el món desde mitjans dels anys seixanta i en ocasions amb la colaboració de grups terroristes occidentals d´extrema esquerra com les Bader Meinhoff o l´Excèrcit Roig Japonès.

La política del tripartit expressada en una imatge.

Fonts: Cat-Israel.org i e-Noticies.

Resulta que a Gaza no fan falta aliments, sinó portàtils. En què quedem?

2010-04-30T16:50:00.000+02:00

Recordareu que durant els darrers anys els mitjans de comunicació catalans, espanyols i europeus, donant una total credibilitat a la propaganda del Hamas, han afirmat gairebé dia si i dia també que la situació a la Franja era de catàstrofe humanitària degut al bloqueig israelià. Doncs bé, resulta que les condicions a Gaza no deuen ser tan desesperades quan la ONU ha iniciat la distribució de 200.000 ordinadors a les escoles de Gaza. Segons informa El País, els nanos palestins de Rafah han estat els primers a poder tenir un ordinador a les seves mans. La meva pregunta és: si la situació humanitària era realment tant desesparada a la Franja, com és què la ONU reparteix ordinadors (un producte que no és no pas de primera necessitat) a les escoles de la Franja? No sería el més llògic que davant d´una situació de crisis humanitària sense precedents - com s´ha arribat a dir en determinades ocasions - la ONU repartís productes com aliments, roba o mantes, que si són de primera necessitat.

Cal dir-ho amb claretat i sense embuts. Gaza no és Montecarlo i realment la població passa per una situació díficil però mai el govern israelià a permés que la situació arribés a ser insostenible per a la població civil. El govern d´Israel proporciona gairebé el vuitanta per cent de l´enèrgia elèctrica de la Franja i sempre ha permès la entrada d´aliments, carburants i productes de primera necessitat pel pas de Kerem Shalom i això tot i rebre milers de missils disparats desde la Franja per diverses organitzacions terroristes - amb el vist-i-plau del Hamas - contra el territori israelià en els darrers anys. Certament, el pas de persones està molt més restringit que anys enrera, quan molts palestins tenien permisos de treball per a treballar a Israel, però l´onada d´atemptats terroristes suïcides van obligar al govern israelià a extremar les mesures de seguretat. De totes maneres, el govern israelià permet l´entrada de palestins malalts que necessiten rebre tractament mèdic en hospitals israelians.

Tanmateix, enlloc de fer periodisme d´investigació i de contrastar la informació, els periodistes es deixen enduur pel sectarisme i converteixen la propaganda palestina en notícia sense cap tipus d´esperit crític. Després, quan llegeixes notícies com la publicada avui pel País, t´agafen ganes de posar-te a riure per a no plorar.

El posicionament políticament correcte als nostres mitjans: "eres una pro-judía sionista que predica el terrorismo militar"

2010-04-27T15:50:00.001+02:00

Ara fà uns dies, Pilar Rahola va viure una situació esperpèntica al programa "La Noria" de Telecinco quan la periodista María Antonia Iglesias li recriminava el seu posicionament en contra del Hiyab islàmic a l´escola pública amb frases com: eres una pro-judía sionista que predicas el terrorismo militar".

Per ridicules que semblin les declaracions de María Antonia Iglesias, són una bona mostra de la postura anti-israeliana i acríticament pro-palestina que impera als nostres mitjans de comunicació, on sovint s´equiparen les operacions defensives del excèrcit israelià amb els brutals atemptats terroristes suïcides dels palestins o es parla tranquilament e impunement de "neteja ètnica", "colonització", "judeïtzació", pasant-se la història del conflicte i de la regió per més avall de la cintura.

Una darrera reflexió: en un debat on no es debatia sobre l´Orient Mitjà, ni sobre Israel, ni sobre el conflicte amb els palestins, que una periodista acusi de "sionista" i "pro-jueva" (com si es tractés d´insult) a una altra colega per tal de desacreditar el seu posicionament en un tema concret (la prohibició o no del Hiyab o vel islàmic a les escoles públiques espanyoles), és una bona mostra de la israelofòbia i de la oberta judeofòbia políticament correcta que impera en la nostra societat. El que volia dir María Antonia era el següent: com que Pilar Rahola és "sionista, pro-jueva i defensa el terrorisme militar" ni la seva opinió es vàlida ni possiblement sigui demòcrata. Vergonyós.

Hamas es burla del patiment d´en Gilad Shalit i dels seus familiars en un video

2010-04-26T17:52:00.006+02:00

Es veu que els productors televisius i d´animació del Hamas estan molt ocupats els darrers mesos gravant els seus programes dels "Pioners de l´endemà", per a adoctrinar en l´odi als nens palestins en contra dels jueus, i també ridiculitzant el patiment d´en Gilad Shalit i de la seva familia, especialment del seu pare, Noam, qui surt ridiculitzat en el següent vídeo d´animació.

Aquesta és la veritable cara del fonamentalisme islàmic i del nacionalisme palestí. A Occident, desde un bonisme extrem, hi hà gent que es mostra favorable a que el govern israelià reconegui a Hamas. Vinga, home, com és posible negociar amb qui et vol destruir i pensa que no tens cap dret sobre una part del territori? com pots reconèixer i negociar amb qui diu que tu i els teus fills sou fills de simis i de porcs? Entenc el bonisme de la diplomacia europea, especialment si tenim en compte les necessitats energètiques dels governs de la UE, pero els europeus també han d´entendre que el govern israelià no es farà mai el harakiri ni posarà en perill la vida dels seus ciutadans per pura correcció política o perque els europeus gaudeixin de petroli a bon preu.

El video ha estat traduït al espanyol per gentilesa d´Ariel Kanievsky, autor del blog "Acción por Israel". No us el perdeu, us recomano que feu una ullada al seu blog.

Palestina sobirana?

2010-04-25T16:42:00.001+02:00

Avui, Moisés Naím ha publicat al diari El País un article que porta per títol "¿Palestina Soberana?", on exposa que internacionalment guanya terreny la idea d´una proclamació d´independència unilateral per part dels palestins. En opinió de Naím, l´aïllament internacional d´Israel, el deteriorament de les relacions entre el govern Netanyahu i l´administració Obama i la simpatía internacional que desperta la causa palestina serien factors que provocarien un ràpid reconeixement del nou estat palestí en molts païssos arreu del món fins i tot si la seva independència fós declarada de manera unilateral, sense arribar a cap tipus d´acord amb l´estat d´Israel.

Moisés Naím indica que l´estancament de les negociacions de pau [obviament desde que els palestins van decidir abandonar la taula de negociacions de manera unilateral després de rebutjar la oferta d´Ehud Olmert a Annàpolis], la manca d´una "fulla de ruta" creible, els escassos resultats del mitjancer dels EEUU, George Mitchell, a la regió i la debilitat política del govern israelià i palestí són les condicions que afavoririen aquesta proclamació d´independència unilateral per part dels palestins. Justament, al parlar de la debilitat dels governs israelians i palestins, el sr. Naím reprodueix un dels tòpics que ja hem sentit en moltes ocasions durant els darrers trenta anys: una minoría fanatitzada de colons, polítics d´ultradreta i partits religiosos (Shash, el Partit Nacional-religiós, etc) tindrien "segrestat" el govern israelià de torn que hauría de fer concessions a aquests grups extremistes per a poder mantenir la majoria parlamentària en detriment dels interessos de la major part de la societat israeliana. Segons la seva opinió, el millor exemple d´aquest "segrest" que pateix el govern Netanyahu per part dels radicals el tindriem amb la declaració de la construcció de 1600 vivendes al barri de Ramat Schlomo a Jerusalem Est. A més a més, aquesta política intransigent seria la culpable de la mala imatge internacional que té Israel i del seu aïllament a l´exterior. Certament, també afirma que la independència dels palestins proclamada de manera unilateral no ressoldría els punts calents del conflicte i a més a més recorda la divisió entre el lideratge palestí, amb una Gaza sota control del Hamas i una Cisjordània governda per l´ANP. Però no ens enganyem. El seu article tendeix a presentar al govern israelià com un govern radicalitzat o en mans dels fanàtics i justament aquesta situació seria la causa de la distància amb l´administració Obama, de la paralització del procès de pau i de la demonització i aïllament de l´estat d´Israel en l´esfera internacional.

Fantàstic, oi? Com sempre, la culpa la té el govern israelià de torn i es que com ja hem dit aquesta argumentació del senyor Naím no es nova, ja la hem escoltat altres vegades: l´any 1977 va guanyar les eleccions el Likud de Menahem Beguin i va formar tot seguit una coalició de centre-dreta al govern, incloent a polítics laboristes com Moshé Dayan al ministeri d´afers exteriors o el famós arqueòleg Yigael Yadin, del partit centrista Dash. Doncs , ràpidament a Europa, temerosos de que per primer cop en trenta anys la dreta israeliana s´hagués fet amb el poder, ja es va dir que el president del govern israelià era un ex-terrorista del Irgún, que el seu govern era un govern radicalitzat cap a l´extrema dreta i que dificilment es conclourien amb èxit les negociacions de pau amb Egipte, dutes fins a aquell moment pel govern laborista d´en Y. Rabin. Finalment, tot i les dificultats i els entrebancs de les negociacions amb el govern egipci d´en Anwar Al-Sadat, es van firmar els acords de Camp David i entre 1979 i 1982 el govern israelià va concloure en varies fases la retirada del Sinaí, incloent els assentaments israelians com el de Yamit.

Posteriorment, a finals del 80 e inicis del 90, vam tornar a sentir la mateixa cantarella. En el contexte de la primera intifada i de la primera Guerra del Golf, es va tornar a dir que Israel estava dirigida per un radical d´extrema dreta, Y. Shamir, que torpedejaría les negociacions de pau amb l´OLP (que acabava de ser acceptada com a representant del poble palestí pels EEUU després de la cimera d´Argel del 1988, on sobre el paper per primer cop els dirigents palestins van reconèixer el dret d´Israel a existir). Doncs bé, Saddam Hussein va bombardejar amb missils scout Tel Aviv i altres ciutats israelianes i el govern Shamir, d´aquell suposat radical i ex membre del Lehi, no va respondre als atacs per petició del govern americà, temerós de que una resposta israeliana pogués desfer la coalició de païssos àrabs aliats contra l´Irak de Saddam. Posteriorment, per a continuar amb aquesta política d´aproximació al món àrab i de desglaç en un món on la URSS ja anava en franca retirada, pocs mesos després del conflicte bèl.lic al Golf, els EEUU van patrocinar la cimera de pau de Madrid al Octubre del 1991 entre àrabs e israelians i aquestes van canalitzar dos anys després (1993) amb els coneguts acords d´Oslo, firmats a Washington el 13 de Septembre de 1993 per Y. Rabin i Y. Arafat amb Clinton fent d´anfitrió.

Al 1996, després d´una primavera atroç amb terribles atemptats terroristes suïcides a ciutats israelianes, el Likud de Bibi Netanyahu va tornar al poder després de guanyar unes eleccions contra pronòstic als laboristes llavors encapçalats per S. Peres. De nou van sonar les alarmes. Netanyahu, un radical de l´al.la més extrema del Likud, l´home que havia atiat la campanya de difamació en contra de Rabin fent-li el joc a l´extrema dreta, era el nou president del govern i novament es temía una total paralització del procés de pau. Doncs no, amb altibaixos, el procés va continuar (amb retirada israeliana d´hebron inclosa) i fins i tot es van reempendre les negociacions de pau amb Siria, iniciades l´any 1992 pel govern Rabin. Finalment, tot i la mediació nordamericana, les negociacions van acabar fracassant l´any 1998 per obra i gràcia del vell Hafez Al-Assad que volia una retirada incondicional dels Alts del Golan com a condició prèvia per a la signatura d´un tractat de pau, enlloc d´acceptar una retirada gradual condicionada als acords de pau i a una paulatina normalització entre tots dos estats.

La mateixa cançó es va tornar a repetir a partir de l´any 2001, després de la victoria a les eleccions d´en Ariel Sharon. A Europa es va dir que l´extrema dreta israeliana havia pujat al poder, es va pintar a Sharon com un nazi o com un extremista a moltes vinyetes de premsa . A més a més, sense cap tipus de rigor històric, se li va atribuir la autoría de la massacre als camps de refugiats de Sabra i Xatila del 1982, obviant que els perpetradors havien estat els falangistes libanesos i que per la seva responsabilitat indirecta en els fets el llavors general Sharon ja havia pagat un alt preu polític. Doncs bé, el propi Sharon, que ja havia dirigit l´evacuació dels assentaments de Yamit al Sinaí, va donar un pas sense precedents al mes d´Agost del 2005: la retirada del excèrcit israelià de Gaza i el desmantellament dels assentaments israelians a la Franja, com els de Gush Katif. I la retirada va ser unilateral perque els dirigents palestins es negaven a posar fi a la intifada i a combatre eficaçment el terrorisme, un terrorisme brutal que atemptava contra civils israelians al transport públic, als bars i restaurants o fins i tot als campus universitaris. I és que els liders palestins pensaven que podrien treure profit del terrorisme jihadista del Hamas, del Jihad Islàmic palestí i del Tanzim, els homes del propi Arafat, per a aconseguir més cessions israelianes a les rondes negociadores. En altres paraules: el terror com a estratègia per a aconseguir rendiments polítics.

Tornant al present i al article d´en Naím, l´autor obvia que els palestins han volgut imposar la seva agenda per a tornar a seure a la taula de negociacions aprofitant que el govern Obama ha fet un intent d´aproximació al món àrab islàmic per a desmarcar-se de la política del seu antecessor, el president G. W. Bush, com per exemple va quedar molt clar en el discurs del Caire del mes de Maig de l´any passat. De fet, el govern Obama necessita el suport dels païssos àrabs sunnites tradicionalment ja aliats, com Arabia Saudita, Egipte o Jordània, a més a més d´intentar atreure´s a Siria, per a tenir èxit amb l´amenaça iraniana i per a poder sortir minimament airós dels vespers de l´Irak i de l´Afganistan. Els dirigents palestins són coneixedors d´aquesta situació i han volgut aprofitar la ocasió per a imposar la seva agenda abans de seure a la taula de negociació amb els liders israelians. El govern Obama ha picat a l´esquer i ha centrat les converses de pau a Jerusalem, criticant les construccions a un barri que fins i tot Yassir Arafat va reconèixer que formaría part d´Israel després de la finalització de les rondes negociadores. Amb aquesta postura conciliadora amb el programa nuclear iranià i crítica només amb Israel - insinuant que la política del govern Netanyahu posa en perill la vida dels soldats americans a l´Irak i a l´Afganistan - els membres de l´administració Obama estan donant ales als grups extremistes palestins i de tota la regió, com per exemple el Hizbulah o els seus patrons de Teheran.

A més a més, aquesta postura acrítica amb els palestins, ha afavorit que aquests vegin amb bons ulls que siguin els EEUU els que impossin la seva solució al conflicte amb Israel perque això els permetrà dir en un futur que els acords van ser imposats i que per tant el conflicte amb Israel continua latent. Tenir clar això és molt important, especialment si tenim en compte que els liders palestins mai s´han amagat del seu famós plà de destrucció d´Israel per etapes. Sense voler-ho, l´adminstració Obama, amb aquesta postura intransigent amb Israel i acritica amb els palestins, no està contribuïnt a la pau a la regió sinó que està donant ales als grups més extremistes de tot el pròxim Orient, especialment aquells que estan sota padrinatge de Teheran.

Zp rep la seva pròpia medicina: Ceuta i Melilla són territoris ocupats

2010-04-23T16:47:00.001+02:00

El govern espanyol d´en José Luís Rodríguez Zapatero gairebé dia si i dia també menciona que Israel ha d´abandonar els territoris palestins ocupats - en realitat són territoris en disputa perquè abans de la Guerra dels Sis dies estaven administrats per Jordània però sense tenir-hi la sobirania reconeguda internacionalment - i potenciar el procès de pau (com si el seu èxit o fracàs fossin nomès responsabilitat del govern israelià de torn). Doncs bé, resulta que el govern espanyol també té els seus "territoris ocupats": les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla. Segons informava ahir el diari El País, el govern del Marroc va penjar un polèmic cartell en àrab i en castellà al pas fronterer de Beni Enzar en el que avisava als ciutadans que viuen a Melilla de que havien de renovar els seus permisos d´importació de vehicles de Marroc sota la pena d´una multa. En el cartell estava escrit textualment: "Se comunica a los ciudadanos de la Melilla ocupada...".

Obviament, aquesta provocació marroquina ha provocat un profund malestar entre el govern i els polítics de la ciutat autònoma. En aquesta línea, Antonio Gutiérrez, diputat del PP en aquesta ciutat, ha afirmat que és tracta d´un atemptat a la sobirania espanyola i al bon veinatge.

El ministeri d´afers exteriors espanyol també transmetra la seva queixa per aquesta provocació al govern alauita. De fet, molt possiblement ho faci Juan Martínez Cattaneo, el cònsul espanyol a la ciutat veïna de Nador, quan es reunixi pròximament amb el governador provincial marroquí, Al Akel Benthami.

Imagino que serà una tèbia protesta que no impressionarà al govern marroquí, acostumat a la postura de cessió del govern de Zapatero, com per exemple ha passat amb el tema del Sàhara Occidental amb l´affaire Aminatu Haidar d´ara fà uns mesos. El govern espanyol va estar d´acord amb la maniobra del govern marroquí d´expulsar a Aminatu cap a Espanya i un cop es va veure en el fregat va ser incapaç de pressionar al govern de Rabat per a que acceptés el retorn de pacifista. Finalment, el preu a pagar pel retorn d´Aminatu va ser car: el govern de Zp va reconèixer obertament la sobirania marroquí sobre els territoris del Sàhara. Davant d´aquesta política claudicativa per a evitar conflictes amb Rabat, el govern marroquí farà cas omís de les queixes espanyoles, n´estic segur. El més graciós és que el populisme anti-israelià del govern de Zp ara se li gira en contra i el paga amb la seva pròpia medicina. Per últim, vull recordar que Espanya també té un vallat a totes dues ciutats autònomes però no amb finalitats defensives sinó per a evitar l´entrada d´emigrants il.legals a Europa. Ja veureu que poc trigarem a sentir que és un mur del Apartheid... Com li sentarà això al govern de Zp?

PD - Recordeu aquesta imatge? Zp en plè numeret populista anti-israelià. Vejam de que li servirà aquest populisme pro Aliança de Civilitzacions quan el Marroc renovi tard o d´hora la seva ofensiva i les seves reivindicacions per Ceuta i Melilla...

Salvador Paniker: la publicació del teu panflet antisemita si que ha estat un error ja consumat

2010-04-22T01:46:00.000+02:00

El diari El País, seguint la seva tònica d´Israelofòbia políticament correcta cada cop més obertament antisemita, ha publicat el següent article d´opinió d´en Salvador Paniker, un suposat filòsof, que, amb molt bones paraules, un multiculturalisme i un pacifisme new age políticament correcte, disfressa un missatge d´odi i criminalitzador de l´estat d´Israel, del poble jueu i de la seva mil.lenaria tradició cultural i religiosa. En el seu panflet (no vull ni puc anomenar-lo article) no dubta a fer servir algunes de les argumentacions més característiques de la vella judeofòbia d´arrel cristiana. Vejam, parla d´una divinitat venjativa i rencorosa , parla d´una idea de pacte i de poble escollit basada en una superioritat, que és totalment alïena a la interpretació jueva, on el concepte de "poble escollit" vol dir escollit pel Creador per a transmetre els valors del monoteísme ètic de la Torah a totes les nacions, sense ser ni millor ni pitjor que ningú. En fi..., tots els tòpics que us pogueu imaginar de la judeofòbia clàssica però amb un llenguatge més modernitzat i new age, defugint del clàssic llenguatge ranci, clerical de sacristia i de parroquia.

Tanmateix, no content amb això, expressa una idea molt afí entre molts judeofòbics: la desaparició del poble jueu o la seva dissolució en la societat Occidental. El sr. Paniker, que insisteix en aquesta idea en varies ocasions al llarg del article, reprodueix un dels grans objectius de l´esglèsia cristiana medieval i no tan medieval: la desaparició del poble jueu per la seva assimilació i conversió al Cristianisme. Paniker, amb un llenguatge més progre i laïcista, substitueix la conversió al Cristianisme medieval per una "benèfica" dissolució en "la gran corriente secularizada de la civilización occidental". La idea és la mateixa però el llenguatge és simplement més políticament correcte i adaptat als temps moderns.

Una altra idea molt comú entre els antisemites i que jo mateix he pogut escoltar en varies ocasions és la següent (copio literal):

"Algunos amamos tanto a los judíos que preferiríamos tenerlos entre nosotros, diseminados, diluidos, enriquecedores, fértiles, cruzados con los gentiles, en vez de tenerlos aislados en un Estadonación artificial que sólo ha generado desgracias desde su nacimiento. Porque nos reconocemos en los grandes -y pequeños- nombres de la diáspora."

Aquesta idea expressa perfectament perquè Paniker considera que la creació de l´estat d´Israel és un "error consumat": als judeofòbics els agradaven els jueus medievals perquè depenien sempre de la bona voluntad del monarca, del emperador, del califa o del Tzar de torn. En cas de incitació a l´odi i de pogroms, com per exemple els patits pels jueus franco-alemanys al 1096 o els sefaradim a 1391, les víctimes jueves estaven indefenses dels seus agressors i només quedava aixecar novament el cap després del terrabastall. Avui en dia, existeix Israel que vetlla tan pels jueus isralians com pels de la diàspora amb la seva denúncia de la judeofòbia a tot el món. Ara el poble jueu ja no està sol davant de les agressions antisemites i això els Paniker de torn no ho poden païr i per això reneguen d´Israel i per correcció política ho intenten disfressar amb un multiculturalisme new age que en el fons no es creuen ni ells.

Per altra banda, com que considera que la creació d´Israel és un "error consumat", no dubta a tergiversar el conflicte de manera maniquea: Israel els dolents (imperialistes, conspiradors, estat artificial, lobby sionista, etc) i els palestins com els bons i els pobrets, agredits per l´imperialisme i per Israel, representant així el paper del salvatge bó, que tant agrada als progres actuals. Doncs bé, aquest tipus de periodisme és el políticament correcte a Catalunya i a la resta de l´estat espanyol durant els darrers anys. El que Paniker, Juan Miguel Muñoz, Eugenio García Gascón, Hernán Zin i companyia ignoren és que el destí d´Israel a mitjà i llarg plaç serà el destí de tot Occident. Si Israel desapareix - tal i com molts d´aquests periodistes i articulistes voldrien - aquesta serà la mateixa sort que correrà la civilització Occidental. Per a adonarse´n només cal escoltar als liders de Hamas, Hezbollah, Al-Qaida i altres grups fonamentalistes islàmic en àrab. De fet, no hi hà pitjor cec que aquell que no vol veure...

Iom Haatzmaut

2010-04-19T21:35:00.002+02:00

El nostre desig per al pròxim aniversari. Mazal Tov!

Iom HaZikaron: en memòria dels caiguts en la defensa de l´estat d´Israel.

2010-04-19T01:02:00.000+02:00

Desde fà més de seixanta anys, tret de notables excepcions com Egipte i Jordània, la major part dels païssos del món àrab-islàmic s´han negat a reconèixer el dret d´Israel a existir, és a dir, el dret d´autodeterminació del poble jueu en una petita part de la Palestina del mandat britànic (que en uns inicis, fins l´any 1922-1923, també incloïa el regne haxemita de Jordània). Aquesta situació ha provocat que els jueus palestins, els membres del Yishuv, i posteriorment els israelians haguessin de combatre per la seva supervivència davant les amenaces d´extermini provinents de la Lliga àrab i dels païssos veïns en primer lloc, de l´OLP, Irak i siria en una segona etapa, i finalment de l´Iran i els seus satèl.lits regionals, com el Hizbol.lah al Liban i el Hamas a Gaza, en els darrers anys. El cost ha pagar ha estat altíssim. Milers de persones han donat la seva vida per a fer posible que l´estat d´Israel sigui a dia d´avui una realitat al mapa de l´Orient Mitjà. En homenatge a tots aquells herois que van lliurar la seva vida per la defensa de l´estat d´Israel i dels seus ciutadans així com també en homenatge de totes les víctimes del brutal terrorisme palestí dirigit en molt bona mesura contra població civil, desde el nostre húmil blog volem dedicar-los un poema escrit per en Shaul Txernijovsky, (1875-1943) un dels millors poetes en llengua hebrea de la primera meitat del segle passat. El poema porta per títol "De Guardia" i està ambientat en la violència anti-jueva desencadenada per la revolta àrabo-palestina de 1936.

DE GUARDIA (per Shaul Txernijovsky).